Després de l'aniversari a Mura, no podem esperar més i tornem altre cop al nostre estimat Parc Natural de Sant Llorenç-L,Obac, i com no La Mola. L'Alfons a preparat una matinal circular com després podrem veure i gaudir i gravar -la amb els GPS , però com sempre ningú sap per a on anirem o passarem.
Iniciem la matinal partim del lloc a on deixem els cotxes habitualment a uns 100 mts de l'entrada del camí de terra per anar a Can Robert, però enlloc d'accedir per a on estan les papereres nosaltres sempre pugem el carrer fins a trobar un espai que s,inicia i hi una fita, que assenyala un dels molts camins per accedir a La Mola. Comencem a pujar, anem uns metres per al camí de Can Robert a Can Pobla, envoltem Can Poble, i enmig del camí ens creuem amb una mula en estat de gestació, és clar, ens olora i ve cap a nosaltres i ens permet fer unes fotos molts curioses amb un animal, que els del Parc deixen que estigui sense tancar, així camina i es prepara per parir un nou “polli”.
Després d,aquesta troballa fem una diagonal fins a creuar el camí dels Monjos passant per la “foradara” diuen mols, però és una composició rocosa, que si mires per la versan Oest sembla una cara i si mires per l'Est és com un bolet…, bé com és normal d'una pedra, com una estalactita o estalagmita, tothom li don un significat diferenciat.
Després ja anem cap a la font Soleia (1000 mts) de dit creuament, passant per un grapat de rocalles i balconades que podem gaudir de les vistes a la Torrassa de Can Torres i com no veiem a la nostra dreta el macís del Montseny, amb una mica farinat a dalt, objectiu de la propera matinal, el nostre clàssic anyal el Matagalls.
La Font Soleia, ja que esta orientada a l'Est presenta un raig d'aigua molt maco. Comento que vaig conèixer una colla que pujant cada diumenge, un d'ells era llauner (ja es va morir), i es va dedicar junta amb altres companys a posar els taps a diverses fonts de Sant Llorenç, un treball molt ben fet, a fi de preservar l'aigua que en moments de sequera és un tresor i sempre al fer.en us tanqueu i poseu de nou el tap per no deixar corre l'aigua. De Soleia agafem una canal que ens torna a porta de nou al camí dels monjos, no en tenim encara prou, anem bé d'hora i anem cap a la font del saüc (per cert seca totalment) i ja encarem per la dita canal cap al Monestir a on esmorzem.
De tornada, al sortí fa un aire fred que ens fa anar ràpid per agafar el camí que ens porta cap a la Canal de l'Abella, ja algú que insinua baixar per la canal del mico, però tothom fa, no sé si per al vent o que)el desentés……. Encara algú a la nit sumia que està fen el mico……
Baixem molt ràpids per la Canal de l'Abella i ja anem directes cap al punt de partida, lloc a on tenim els cotxes i cap a casa. Una matinal, que aquest cop la hem gaudit 9, doncs 6 dels habituals no ens hi han pogut acompanyar, en Rosa i Orland que estan de viatge, en Pere que està engripat, en Magí que encara està a Brasil, i en Joan III i Josep A, que es recuperen de diverses avaries.
Gràcies a tots per la vostra companyia, gràcies amics i fins la propera.
Dades tècniques (JoanUrquizu).Distancia 6,7 Km. Desnivell 578 mets. Hores efectives 2,23
