BON NADAL I BON ANY

Hola matinaires.

Com que  en Manel a fet un gran esforç per habilitar el nostre blog, a la fi de poguer incloura d'una forma directa els nostre comentaris i cròniques.

Vull aprofitar dit espai per.

DESITJAR A TOTS ELS MATINAIRES I FAMILIAS, UN BON CAP D'ANY I UN ANY 2016, PLE DE PAU AMOR SALUT I PROSPERITAT I COM NO MOLTA MUNTANYA.

Una abraçada.

ALFONS.

57. El Pessebre

Durant l’any tenim ja de forma tradicional alguna matinal, té un significat molt diferent de les altres i sempre tinguin en compte que coincideixen en unes èpocas molt concretes i recauen sobre alguna festa o tradició.

Avui hem estat a punt de conquerir un nou rècord a les matinals, ja que finalment hem estat 26 els matinaires, i a darrera hora hem tingut 4 baixes de les habituals. La d'avui és la matinal numero 57. Desembre, la darrera de l’any i a la que col·loquem el pessebre com ja es tradicional. Fem la cerimònia de la col·locació amb l’ajut inqüestionable d’en Orland i amb suport d’en Pere Abella i Antonio Esteban, que han fet que pugem l’Alfons, Isidre, Joan, Rosa i Mercè. Tota la resta han sestat com espectadors.

Avui estava tot programat de forma que la idea era arribar a La Mola a les 10:15 10:30, ja que en Josep Benet ens interpretava una Nadala, que ha estat del tot esplèndida i solemne. Ens ha cantat un tros del cant dels ocells i finalment tots hem cantat una cançó nadalenca que ha fet que aquests minuts hagin estat unics com si ja estiguéssim a Nadal. La Rosa ha donat abans d’entrar al menjador un número per al joc de l’amic matinaire, que diem nosaltres, ja que d’invisible no en tenim per ara cap. Tots estem al mateix lloc i toquem de peus a terra tots. L’Alfons ja tenia preparat el sac “de Papa Noel” com cada any i tots han anat porta'n el regal que no podia ésser superior a 5 euros i la Rosa ha anat donant un número segons entraven.

Ja la comanda estava en marxa i hem aprofitat uns minuts per a donar un recordatori de les matinals del any vinent 2016, recordant que esmorzar (opcional) vol dir que tenim servei de restaurant a on anem i si no diu res s’ha de emportar entrepà. Com novetat de cara l’any proper, tenim una matinal “sorpresa” és a dir, ningú sabrà a on anem..això si és accessible per a tots. En Pere Abella en representació del CER ha fet entrega d'una borsa per resguardar el bocata que varen donar a la marxa infantil i que el Centre hi ha volgut col-laborar amb les matinals, facilitant-nos unes quaranta d’elles. En Manel, ha donat un clauer per commemorar els 5 anys de les matinals, amb tall de fusta i que ha estat a gust de tots.

Arribat el moment de l'amic matinaire, aquest any l’Alfons de Rei i de ajudants en Gabi i La Rosa per fer l’entrega de cada regal numerat amb el número que ja tots prèviament teníem i que la Rosa havia donat. Ha estat un acte molt simpàtic, doncs l’Alfons amb barba blanca i amb gorra els dos ajudants.

Ja per acabar, la sorpresa era fer l’entrega d’una placa de record dels 12, 24 36 i més de 45 matinals. Els guardons han estat:

• Amb mes de 12 matinals, Empar, Isidre, Leandre i l'Ignasi, que no ha pogut vindre.
• Amb mes de 24 matinals en Gabi.
• Amb mes de 36 matinals en Pere Navarra, Joan Urquizu i Rosa.
• Amb mes 45 matinals Manel Alfons i Pep, que no ha pogut vindre avui.

Ja acabats els repartiments, ha tocat un brindis, amb cava com no, per l’amistat, per un molt bon Nadal i desitjant l'ho millor per a totes les famílies en aquests dies. Ens acomiadem dels empleats de la Mola, als que per cert hem regalat un record també. Enfilem cap als cotxes doncs ja són la 13:45 i tenim previst arribar a Rubí a les 14:30. Un dia per recordar i ja desitjant que arribi gener per gaudir de MURA i els seus tions, si és que encara en queda algú per a veure i gaudir del cigrons..de Mura i del nostre apreciat cafè Laica que ens obren per a nosaltres doncs és un dia de festa per a ells.

El resum aquest any es un nou record a les matinals: hem passat dels 14:32 de pròmig de l’any 2014 als 21,91 aquest any 2015, amb el record absolut de 27 a la pujada al Matagalls. No podem dir més que gràcies a tots i totes que ha fet que això hagi estat possible i que per molt de tempos puguem gaudir d’aquests matins que ens fan cada dia més units uns als altres i l’amistat creix a cada instant. Voldria transcriure un vers que he posat a la llibreta del pessebre per aquests dies.

CAMINANT VAIG NEIXA LA LLUM DEL MATI COM CREIX A CADA INSTANT

VISC DIA A DIA A TOT MOMENT. LA IMMENSITAT DE LA NATURA

OBRO ELS ULLS I CONTEMPLO EL PAISATGE NITID I BRILLANT

I A CAU D’ORELLA ESCOLTO UN MURMURI QUE MAI S’ATURA.

Bon Nadal, una forta abraçada i bon cap d’any i us espero per el proper 13 de gener a las 7 del mati per anar a MURA i gaudir de l’Obac que mica a mica anem descobrin.

ALBUM DE FOTOS

Crónica:  ALFONS CAPMANY

Fotografia i Video: GABRIEL ALSINA, MANEL ALMENDROS, MIQUEL CANALS, PERE ABELLA I ORLAND PONS

Edició i muntatge: MANEL ALMENDROS

56. Festa Major a Mura

Avui tocava altre cop matinar i a las 7 del mati, ja ens em reunits al Escardivol 19 matinaires ja que altres 4 ens esperaven a Terrassa i altre en Manel López que ens esperava a Mura per a proximitat del seu domicili. Així dons 24 matinaires.

Deixem els cotxes i ens adressem cap a la riera de Mura i cercant el Camí de las Fonts. En veiem un parell i ja anem cap el Puig de la Balma. No podem parar ja que avui justament es Sant  Martí,  patró de Mura i Festa Major i romandrà tancat.

En aquesta època de l’any estem veient la zona de Mura plena de colors propis de la tardor, les fulles, i els indrets podem gaudir per a fer fotos, amb vegetació compartint llàgrimes d’aigüa, sembla que inclús plorin, ja que es veient perfectament com si surgiexen de la pròpia fulla, apart de las catifes de fulles que durant tot el mati ens acompanyaran.

Aprofitem el temps i a las 10:10 fem parada obligatòria als peus del Puig Andreu, per esmorzar i agafar ganes per l’atac , que per seguretat en Pere Abella, porta un cordino per a facilitar la pujada i baixada a dit cim.

Després de les fotos, ja enfilem cap la carena i cerquem el camí que diu Coves de Mura, passem per uns indrets frondosos, amb molta vegetació, molta aigua que fa que junt amb els camins plens de fulles, tinguem en compta la possibilitat d’una relliscada i er això posem tots els sentits.

Al cap de quasi 1 hora i mitja ja veiem altre cop de sopta Mura, que ens esta esperant dons avui es la Festa Major i a la 1 del migdia te lloc un vermut popular. Abans però passem per l'esglessia de Sant Martí, perquè no sigui dit que anem solament per el vermut i inclús puc parlar amb l'alcalde de Mura, que li desitjo molt bona Festa Major, i ens convida a poguer-hi participar a dit vermut.

Mura, es un poble molt bonic, atractiu, sembla que mai cambi…per això cada any en el mes de gener fem una visita i esmorzem, al mateig temps veiem el tions que donant un caire de festes Nadalenques i es molt atractiu ja que quasi cada casa en te ún. Avui només em vist a la castanyera (ninot), que estava a la plaça simbolitzant la tardor.

Si que durant tot el mati, els colors de tardor, fulles, arbres si que realment ens han donat dit sentit de l’epoca de l’any, ja que per altre banda, el temps semblava avui primaveral i bastants inclús anaven en mànega curta i inclus un amb pantalons curs. Increïble pro estem al 11 de novembre…

Acabat el vermut, ens acomiadem i ja desitjant que arribi la 57 matinal que tanca l’any. Una matinal la (57), a la  que muntarem el pessebre, farem repartiments de regals, turrons neulas, cava i altres sorpreses que fins el darrer moment ningú coneixerà.

Un recorregut de 10 Km amb ambit circul.lar. Una matinal mol tranquil.la i que fa que el grup cada dia sigui més compacte i amb uns companys excel.lents.

Gracies a tots, amics

ALBUM DE FOTOS

Crónica: Alfons Capmany
Fotos: Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals, Pere Abella

55. Sescorts

Qui tenia de dir, que amb pluja el dimarts, pronòstic del temps pluges dèbils, e inici de la tardor, que inclús tenia el pensament de canviar el recorregut llevat la possibilitat de trobar la roca mullada, amb perill de caigudes innecessàries i preservar la integritat de tots els matinaires.

Doncs 23 ens ajuntem. Aquest cop amb 4 baixes habituals per alguns motius, i la incorporació de dos nous fitxatges d’en Pere Abella, companys d’Universitat, així com la Núria, amiga de l’Empar, i la repetició de la Marisa i en Pere, després del petit ensurt de la darrera matinal.

Deixem els cotxes a l'aparcament de Can Robert, la part de sota del tot, i agafem una drecera que ja descol·loca a més d’un, doncs tenim de passar per al front de la masia de Can Garrigosa per adresar-nos cap al Morralet de la Mare de Déu, roca Petanta i anar a veure les coves de Sescorts també conegudes com el pessebre, que molts no havien estat i d'altres que si feia tant de temps que ja no les tenien presents.

Agafem un parell de grimpaderes a la fi de veure com està el personal i no tan sols pujant la primera tots, sinó que un petit grup passem per darrere per seguretat mentre la resta gaudeix d’una grimpada.

Arribem a les coves Sescorts i podem gaudir-les doncs a part del color negre llevat del fum al haver-hi fet foc dintre, te unes dimensions no conegudes i podem fer unes quantes fotos.

Parlant de fotos, aquest cop en Manel el tenim de segona lluna de mel i no ha vingut. Em tingut de col·laborar 4 o 5 a la fi de pugem tindre fotos per al resum del dia per quan torni el Manel pugui fer el corresponen documental de dites fotografies escollint les millors al seu entendre.

A petició d’un grup diuen si poden pujar per la canal del mico, per la qual cosa ens dividim en dos i tots pujant sense cap problema per la dita canal i ens trobem ja al camí final cap al Monestir, a on ja portem la nota de les comandes que l’Alfons ha demanat.

Sortim una mica tard, ja que hi havia bastant personal i com que el dilluns va ser festa havien esgotat alguns queviures com pa, amanida, etc. Però bé ens ho agafem amb filosofia i a les 12,45 cap avall per la canal de l’abella, que baixem flipats perquè és una mica tard i després de acomiadar-nos arribem a Rubí, quasi tots junts a les 2,30.

Una matinal d’un 7 km, però amb desnivell de 450 metres i gaudint de la tardor, doncs la boira i el temps ens han acompanyat, cosa que ens felicitem altre cop. Sembla que com diu algú tenim un Sant Pere o diria jo un Sant Llorenç que ens protegeix.

Fins a la següent que ja serà la 56 i anirem cap a Mura, Puig de la Balma, Pic Andreu i això si, matinarem altre cop, sortirem a les 7 del mati, ja que tenim molta feina i el desplaçament és més llarg del normal.

Una abraçada.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina i Orland Pons

Edició i muntatge: Manel Almendros

54. Els Cortins i el Montcau

Després de vacances hem tornat a obrir la paradeta i aquest cop, com no, tocava matinar, ja que a les 7 del matí ens hem trobat a l’Escardivol, com és habitual en les nostres sortides.

Aquest cop som 16, amb 4 cotxes, que aquest cop l’Alfons inclús hi ha col·locat ja a cada cotxe els matinaires que cada xofer, aquest cop en Gabi, Manel, Josep Benet I Pere Abella, han posat el seu cotxe a disposició del grup.

Hem tingut uns 7/8 habituals que per diferents raons aquest cop no ens han pogut acompanyar. Tot i així, un bon número d’assistents tenint en compte que tornem de vacances, amb dues noves incorporacions, en Marisa i Pere (benvinguts).

El motiu de matinar es el desplaçament, doncs encara que sigui al Coll d’Estenalles sempre tenim trànsit i son quasi 1 hora 30 minuts suma'n anada i tornada.

Seguin el nostre calendari, avui 9 de setembre tocava l’Obac, a un indret molt bonic i poc freqüentat per la gent, ja que molts s’adreçan cap al Montcau i nosaltres anem cap als Cortins (959 metres), però molt atractiu, ja que s’ha de pujar per una canal equipada amb grapes d’uns 10 metres d’alçada però protegida per als costats dons tenim arrels de companyia que ens ajuden a fer-la sense cap problema. En tornar dels Cortins, s’ha de baixar la Canal a l'inrevés de com pugem i decidim esmorzar abans de fer l’atac al Montcau.

Aquest cop anem per la “Coca” tota seca, sense perill, vigileu a l’hivern és molt perillos, ja que llisca molt i si ja gel ni passar-hi, anem a visitar un rocam amb finestres i tot. En Manel ha donat una classe magistral de com es fan els forats i el significat d'un dibuix en horitzontal i en vertical, que ha deixat bocabadats al personal… També la cultura apareix de tant quant a les postres matinals.

Ja tirem cap amunt i després de passar un parell de parets de pedra, aconseguim pujar tots junts fins al Montcau (1056). Podem gaudir de la “Rosa dels Vents” feta per en Josep Maria Escoda (expresident del Cer de Rubí). Sense vent gaudim d’uns moments en els que l’Alfons fa saber a tots que al dia d’avui celebra els 41 anys de casat, i, com a regal, la Rosa en nom de tots fa entrega d’una pedra de forma molts curiosa, ja que està oberta i reflexa els dos cims del dia d’avui. Encara sort que pesa 25 grams si no el pobre Alfons, com Crist, porta'n la Creu i no del matrimoni en aquest cas.

Llevat que les dues noves incorporacions s’han portat molt bé encara que han patit una mica, l’Alfons en bon criteri decideix ja deixar per un altre dia la Font Flàvia i els Òbits per qüestió de temps, cosa que fa que a les 2 de la tarda estiguem a l'aparcament del Coll d’Estenalles i ens acomiadem i cap a Rubí.

Un dia esplèndid, una matinal curta de distància, uns 6 km, però amb l’atractiu dels equipaments dels Cortins i les dificultats de les parets Nord del Montcau.

Fins a la següent , aquest cop la Mola ens espera, el pròxim dia 14 d’octubre, Can Robert Can Pèlags, Mare de Déu Sescorts , La Mola. Can Robert per canal de l'Abella.

Una abraçada i molt bona Diada.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Manel Almendros i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros

  

53. El Puigpedros

Com cada any, al mes de juliol, fem la nostra MATINAL ESTRELLA. A diferència de les matinals entre setmana mensuals, aquesta te la durada de tot el dia, i cerquem algun q'altre cim amb nom i cognom, aprop dels 3000 metres d’altura.

Aquest any l’objectiu és el PUIGPEDROS (2914), el segon cim més alt de la Cerdanya i que el farem des de el Refugi de Malniu. Farem una circul.lar i tornarem per l’altre costat. Un grup de 8 sortim el dimarts a les 7,30 de la tarda, per anar a dormir a la Cerdanya, a casa de l'Alfons. Altres 4 ja estan a la Cerdanya, i altres 8 sortiran el dimecres a les 5:30 a la fi de trobar-nos tots a les 7,30 a GER, punt d’inici per pujar a Meranges i agafar la pista que ens portarà cap al refugi de Malniu.

Actualment es paga 3 euros per cotxe per deixar-lo a l'aparcament del Refugi. Bé, entenen que s,’hi ha de col-laborar amb el manteniment de la zona, hi aparquem. La primera anècdota del dia, és que un cotxe en el que venien en Toni, Jaume i Cèlia, tenen avaria al túnel i perden tot el mati esperant la peça a Puigcerdà. Finalment desisteixen de poder pujar amb nosaltres i acordem que els recollirem a Bellver, per anar junts al restaurant la Quera que està aprop de la Seu d’Urgell, amb idea que en acabar el dinar tornar a Rubí via Oliana.

Sortim del refugi, i ens adrecem vers l'estany de Malniu, que no s’ha de confondre amb el llac artificial del refugi. Molta gent creu que és el Malniu. Doncs no, el Malniu, per cert esplèndid, tant de vegetació, com coloració.

Bordegem l’estany, fins al final a la dreta del mateix, a on amb unes vistes precioses podem fer el primer tast d’esmorzar, a la fi d’encarar per un indret que molts mai havien passat i que l’Alfons inicia, passen per sota el filat de tancament del bestia (electrificat) i comencem a pujar el primer tram important de desnivell fins a arribar a dalt al primer coll, prop del Castell dels lladres.

Des-de el coll, veiem tota una vall immensa plena de rocams i anem seguint el camí que amb pilones de pedres ens va marc en el traçat, fins arribar a la part baixa del darrer coll que ja presenta en alguns llocs pèrdua d’adhesió i que fa que ens desviem uns per un cantó i d’altres cap a l’altre per evitar relliscar. Arribem tots ja al darrer coll, i ja veiem al fons el Puigpedrós, i com no per al replà un manat de vacas i cavalls.

Arribem a dalt, pujant per sobre pedres i llosats, i ja estem al Puigpedrós (2914) metres.

Força vent, que fa que inclús algú es tingui de posar roba d'abrigar, i mirar de posar-nos en algun paravent entre les pròpies pedres.

Fem les fotos de rigor, i fem el segon tast d’esmorzar i líquids per baixar amb direcció sud-oest per la verten de la dreta, baixant molt rapits i seguin el brolladors d’aigües que en alguns llocs presenten inclús llocs idíl·lics per una bona remullada o refrescada.

Una petita congesta de neu, fa que uns quan crios es llensin de cul i es tirin bolas de neu. Encarem per les Molleres i anem a agafar el GR-11, que ens porta seguin el seu tram fins el refugi.

Arribem al refugi, amb molt bon temps, 2,30 hores de baixada contra les 3,30 de pujada. Agafem els cotxes i cap al Restaurant la Quera, que ens esperen per les 4 de la tarda. Recollim al Toni, Jaume i Celia a Bellver i ens trobem tots 22 a dinar.

Bromes, un bon àpat que tots considerem ben rel-lacionat amb qualitat i preu, que amb la cervesa de l’arribada, cafè ens a surt per 15 euros propina inclusa, ja que el Igor, el gerent del restaurant ens acomiada amb una botella d’aigua ben fresca per al viatge que li agraïm.

Ens acomiadem i ja desitja'n unes bones vacances a tots, disfrutar las junt amb les famílies i fins al 9 de setembre que el Montcau Cortins, Font Flàvia Òbits en espera'n.

Dades tècniques de la matinal el-laborat per en  Joan Urquizu.

6,30 hores 900 metres desnivell. 11 Km.

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons, Pere Abella i Rosa Alsina
Edicio i Muntatge: Manel Almendros

ALBUM DE FOTOS