14 de desembre, 2016

68. El Pessebre

Aquesta matinal, la 68, ha tingut un especial significat per mi, llevat la intervencio quirúrgica de l 19 de setembre. No tenia gens clar si el meu estat fisic i el maluc esquerra estaría en condicions per poder compartir-la junt amb altres 20 matinaires. 

No ha estat un record de participació, llevat la baixa per diferents motius de 7 matinaires habituals, però d'entrada és la la clàssica MATINAL DEL PESSEBRE I ESMORZAR DE NADAL. Amb l'Orland, fins al darrer moment, no teníem decidit el lloc per a celebrar-la, si l'habitual a La Mola, o a un restaurant (club Epyc) de Matadepera, que ja havíem parlat amb el seu gerent Pablo, o el Casal de la Gent Gran de Matadepera, que al dos els i agraïm el tracte rebut, encara que finalment el dilluns 12 vàrem decidir LA MOLA. A dos dies del 14, dia de la matinal, vàrem contactar amb el Pep de la Mola, per fer la reserva de taula, i corrent avisant a tothom de la decisió final e inclús aprofitant com fem sempre de avançar la comanda per esmorzar segons cadascú prefereix, i d'aquesta manera guanya temps.

Vaig provar el dia 8 de pujar des de can Robert a la Mola, i objectiu complet, sense cap molèstia al maluc operat i la cama esquerra perfecta com no, sense oblidar els bastons de muntanya.

Teníem un problema en el pessebre, doncs l'any passat al baixar-lo em va caure i és va trencar en cents de trossos. En Toni Bayon es va oferir per buscar un altre Sant Josep i en va trobar un però bastant més alt que el propi pessebre. L'Orland, en la seva qualitat d'enginyer, ha intervingut i reduït al Sant Josep, per cabre dintre el pessebre i l'operació a estat un èxit fabulós.



A les 8 ens trobem a Rubí 19 matinaires, ja que a Terrassa en esperen en Joan i Pilar. Iniciem la marxa i en arribar al nostre lloc habitual, en Maño i el Toni preparen la col·locació. Fem servir per seguretat la corda que porto. Ja instal·lat el pessebre, varis valents, com Nuri II, Gabriel, Joan, Héctor.. Fan l'adoració, mentre la resta firmem al llibre de recordatori que deixem al costat pessebre amb l'escut del cer de Rubí i la secció de Matinals..

Anem ja una mica curts de temps i em poso a davant per mercar el ritme... Accedim a La Mola creuant camins que els hi agrada a la colla. Arribem a dalt, però abans la Rosa Gabriel i jo avancem de la resta a la fi de fer els preparatius de la comanda, numeració de regals, números del sorteig... En arribar la resta ja enfilem tots a l'Ermita, doncs tenim la primera sorpresa: el fet de cantar en Josep Benet una Nadala, una altra amb la seva esposa Empar i una tots junts, que a donat un toc d'elegància a l'acte. Com no la coneguda 25 de desembre...fum.fum... Però ja pensen en els ous i botifarra.

Ja dintre, la Laura i en Pep, la Mola, ens van servint a tots mentre que la Rosa i Gabriel han repartit els postres recollits que cadascú ha pogut portar. Arriba l'hora del nostre joc AMIC MATINAIRE. Tots hem portat un regal de menys de 5 euros i al sortir de l'ermita la Rosa ha donat uns números fets per ella i en  Gabriel ha posat número a cada un dels regals. El Papa Noel i els dos ajudants es preparen a un racó del restaurant i un muntanyenc fa unes fotos. La Rosa canta els números els regals que el Gabriel ha introduit en una gran saca plena fins a dalt i els repartim entre tots.





  Ja es tard. Prenem cafè i xumets que el restaurant ens ofereix d'obsequi així com unes participacions de loteria. 17 participacions de 4 cèntims cada una d'elles, fen un total de 0,68 cèntims del número 08230, que jo guardaré amb cura a veura si ens toca quelcom.

Com sempre, i sense perdre la practica, agafo un salva plats, faig les quadrícules per participant i en Manel va cantant plats que anem distribuint. A part las despeses comunitàries, com amanides porrons que o repartim entre els que em participat.



Finalment ja iniciem la baixada, per camins diferents. A Can Poble coincidim amb l'Oriol, que aquest dia es cuida del bestia per carregar els materials que diversos industrials deixen a Can Poble, i els porta amb els cavalls cap a la Mola dia a dia. Ja cap el final del recorregut tornem a passar per davant el pessebre. Està tot igual com el mati hem posat (només faltaria), i ja ens acomiadem desitjant-nos un BON NADAL a tots i BONES FESTAS  per als que avui no ens han pogut acompanyar.

Una matinal per recordar. Pessebre, nadales, esmorzar de Nadal, amic matinaire i la il·lusió complerta de haver aconseguit poder arribar a temps, per acompanyar a tot el grup, i ja pensant en l'any nou. El dia 18 de gener de 2017, la matinal 69 a  Mura. Cel-lebrarem el 6è aniversari, i repartirem placas per als matinaires que han assolit les 12-24 i 36 matinals.

Gràcies a tots. A l'Orland, que ha estat pendent durant aquest temps de la meva evolució i que avui amb esforç ens ha acompanyat; la Rosa i en Gabriel; Josep Benet i Empar; Antonio el Maño i Toni; i la resta per la grata companyia.

A tots una abraçada.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS


Crónica: Alfons Capamany
Fotos: Gabriel Alsina, Joan Valles, Miquel, Canals, Manel Almendros
Edicio i muntatge: Manel Almendros







24 de novembre, 2016

Tarda al Rocodrom

L'activitat dels matinaires creix per moments. Ja hem vist com alguns d'ells s'han animat a fer ferrades i aixo ha portat a alguns a penar si seriem capaços de participar'hi alguna vegada. Per aixo varem aceptar la proposta de l'Orland Pons de pasar una tarda al Rocodrom de Rubi, a fi i efecte de mesurar les nostres forces.

No va ser gens fácil trovar una data. Sembla mentida com estem d'ocupats els jubilats. A les nostres agendas no hi entra ni una linea mes. Finalment varem quedar per el 24 de novembre, a les 5 de la tarda, una hora que semblava tot un presagi d'allo que ens esperava. I allí que ens hi trobem en Gabriel Alsina, la Rosa Alsina, l'Eulalia Fradera, Antonio Esteban i aquest que escriu com aspirants a assolir el cim del Rocodrom, que vist des de prop encara semblava molt mes alt. L'Orland Pons i el seu fill, Jordi, portaven tot el material i varen ser els encarregats de donar-nos les explicacions pertinents. Pero la lliçó mes important es la que ens va donar el Marc Valles, fill de l'Eulalia: "Es tracta de pujar i de no caure".

En Jordi Pons ens va fer una demostració pujant per montar les cordes. Veien-lo, el tema sembla bufar i fer ampolles. Nosaltres per la nostra part ens equipem amb tots el estris de seguretat mentre l'Orland i en Jordi prenen posicions, un a cada corda, per assegurar la pujada. Ells seran els que aguantin amb les cordes als que pujan



En Gabi i la Rosa son els dos primers valents a fer la pujada. Tots dos assoleixen el cim amb les lògiques dificultats de qui ho fa per primera vegada. Un cop dalt sembla que baixar ha de ser fácil, pero si no ho fas correctament es pot complicar bastant. El secret es deixar que et baixi el que t'aguanta amb la corda mentre tu "camines" per la pared. Si intentes baixar igual que pujas tindràs moltes dificultas.

A continuació l'hi toca el torn a l'Eulalia i l'Antonio. Aquest es un expert escalador i puja amb tota la soltura del mon sense cap dificultat. L'Eulalia fa la pujada lluitant de valent amb la pared i aconsegueix arribar a dalt de tot amb gran alegria per part de tots.

M'ha arribat el torn. Tot i que em pregunto que dimonis estic fent aquí, no puc tirar-me enrere. Estic convençut que no pujare mes d'un parell de metres. No tinc cap por de fer-me mal, dons se que estic lligat i confio plenament amb l'Orland que será el que em aguantará amb la corda, pero no crec que tingui força amb els braços per aixecar els meus 79 Kg. Al meu costat la Rosa comença la seva segona pujada per una via mes complicada. Quan començo la pujada m'adono que ho puc assolir. Sense gaire esforç supero els dos metres i continuo la pujada. Escolto el crits d'anim dels meus companys i la corda em dona molta seguretat. La part final es la mes complicada pero en algun moment puntual l'Orland em dona la petita estivada per continuar. Arribo al cim amb gran satisfacció i aplaudiments dels que estan abaix. Al meu costat la Rosa assoleix també el cim. La baixada la faig de manual, deixant que l'Orland em baixi mentre "camino" per la pared.

Estem tots molt contents. Em fet quelcom que no pensàvem. Tots fem segons intents, pero l'esforç´de la primera pujada es nota. L'Alfons ens ha vingut a veure i a fer fotos, tal i com havia promès. Ens fem les fotos de rigor i tots estem convençuts que aquesta no será la darrera vegada.



En resum ha estat una experiencia molt maca, i no vull acabar sense donar les gracies a l'Orland i en Jordi Pons, que apart de portar el material han estat els que aguantaven les cordes de seguretat i ens han donat les instruccions per pujar. Tambe vull donar les gracies a Francisco Perez Garcia, amic dels Vallés, que ha vingut a fer fotos. Moltes gracies a tots.

Manel Almendros

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Joan Vallés, Francisco Pérez Garcia i Alfons Capmany

Edicio i muntatge: Manel Almendros      

09 de novembre, 2016

67. Les Castellasses i la Canl Gentil

A les 8 del mati ens hem trobat els matinaires a l’aparcament de l’Escardibul, amb la presència i suport de l’Alfons, que tot i que la seva recuperació va molt bé, encara no pot venir amb nosaltres. Cal dir, però, que ha organitzat magníficament tota la logística de la sortida, distribuint les persones i els cotxes.

Arribem als dipòsits de Matadepera, lloc de sortida,  i ens trobem que per un error de comunicació un dels cotxes ha anat a un altre lloc. Ens hem d’esperar que vingui, mentre que un fort vent ens fa refugiar-nos als cotxes de nou. El fred es intens i el vent no para. Finalment, arribat el cotxe que faltava,  ens trobem els 23 matinaires i sortim en direcció a les Castellasses. La primera sorpresa agradable es que en aquest tram no hi bufa el vent, el que ens permet gaudir de la vista espectacular sobre el Besos amb el mar al fons i una mica mes a l’esquerra ja es divisa el Montseny.



Al cap d’una estona, hem de passar el “Malpas de les Castellasses”, tram una mica aeri a on el camí es molt estret i que cal travessar amb molt de compte per no caure.  Afortunadament  tots els matinaires ho passen amb molta seguretat.

Arribem a les Castellasses i una vegada mes el vent bufa amb molta força, de manera que decidim no parar-hi gaire estona, ja que el fred es intens. Ens dirigim dons cap a la canal “Gentil”, que ens ha de dur fins al camí de “la Senyora”. La canal “Gentil” es força empinada amb diversos trams que cal grimpar una mica. Cal dir que es  d’una bellesa extraordinària, entre les roques forma un passadís recte en direcció ascendent. Com que som una bona colla, els uns ajuden als altres a passar els trams amb mes dificultat. Fins i tot a la part de dalt de tot, hi ha una corda fixa per poder-s’hi agafar. Malgrat la dificultat que presenta la canal, tothom esta d’acord que ha valgut la pena fer aquest tram, ja que ha estat molt entretingut i sobretot molt bonic.



Arribats al camí de “la Senyora”, ens cal cercar un lloc per esmorzar. Passats alguns minuts trobem un lloc al sol a on no hi fa vent, amb una vista extraordinària sobre la part de Sant Llorenç Savall, amb les Castellasses a primer terme, vistes ara ja per la part de dalt. L’indret es tan agradable, que ens costa de tornar-nos a aixecar per continuar la matinal.



Seguim en direcció nord, entre boscos i clarianes, fins l’encreuament que ens du cap a la Balma de la Pinassa. Es tracta d’una balma amb una edificació que aprofita el sostre de la mateixa balma. A la paret hi ha diverses finestres, però a tothom li crida l’atenció una de rodona, ja que no es habitual aquest tipus de finestres. La balma esta presidida per un enorme pi (que dona nom al la balma de la pinassa), al mig d’un bosc d’alzines.

Al final de l’edificació, continua una enorme balma amb un sostre pla, i al fons una vista extraordinària sobre les parets a prop de Santa Agnès, amb la roca anomenada “maquina de tren” al fons, i entre els núvols es divisen ja algunes muntanyes nevades del Pirineu. Es la primera nevada de la temporada.



En aquest punt i veient la hora que és, decidim no pujar a La Mola, de manera que agafem el camí de la Font Soleia, que travessa diverses zones d’escalada. En un tram ens trobem uns escaladors fent una via d’una dificultat extrema. Passem per la Font Soleia i mes endavant ja trobem el camí dels Monjos que ens durà directament fins als cotxes.

Son les 14 hores i hem fet una bona excursió per una zona de Sant Llorenç que no es gaire coneguda, i que vàries persones han coincidit dient que ha valgut la pena d’anar-hi.

Pere Abella

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons

Edicio i Muntatge: Manel Almendros

08 de novembre, 2016

Ferrada de Centelles

El passat  dimarts 8 de Novembre ens varem trobar a les vuit del matí a l’Escardívol per anar a fer la Via Ferrata de Centelles, (Les Baumes Corcades) amb l’Orland i la Rosa, el Pere, el Gabriel i jo, que em feia molta il·lusió. dons no n’havia fet  mai cap.

El dia es presentava molt net i amb sol, però en arribar a Centelles i havia una boira baixa molt densa. Jo pensava …….  (si hi ha tanta boira, tampoc veuré tant l’alçada i semblarà que no estem tant amunt ….… ).

Varem pujar al aparcament de dalt a deixar un cotxe, (així quant arribes desprès de fer la via, no has de fer la baixada per la carretera que es molt pesada). Varem baixar tots cinc cap a baix al parking de sortida. L’Orland ja tenia darrera el cotxe tot el material que poguéssim necessitar: cascos, arnes , mosquetons, cordes ….. per pujar. Ens va donar les explicacions per fer la via amb la màxima seguretat i varem començar a caminar una mica per arribar al punt de sortida.


D’entrada quant veus aquella pared tant alta, penses a veure si arribaràs a dalt, però en veure l’Orland com puja amb tanta facilitat i seguretat et dona ànims, i tots anàvem seguint darrera.El primer tram amb escales el veus  llarg, però no sembla molt difícil.

Arribem al primer replá i parem una estona per esmorçar i agafar forçes. Al acabar, la Rosa va anar un moment al bosc del costat i va tornar amb nou o deu rovellons que no els podia portar amb les dues mans. Ens va fer tantes dentetes que nosaltres varem sortir a buscar.ne però no em varem trobar ni un. (No se si els havia portat el dia abans ……  )

Continuem amb la via i passem per un tram que anem flanquejant les parets del cingles de la serra de Fonderola, on anem trobant els forats fets a la roca per l’erosió de l’aigua. Trobem el pont tibetà però el passem de llarg perquè aquí si que la distancia que té,  prop de 70 metres, impressiona. Continuem superant un curt esperó fins arribar a un altre replà. Caminem una mica i ja arribem al tram que te un desplomat a prop de l’escala que esta penjada al buit. Aquest el passem pero fa una mica de respecte. Desprès ve un altre desplom una mica mes difícil, que a mi ja em va faltar força als braços i no el vaig poder pujar. Sort en vaig tenir de l’Orland que em va venir a “salvar” i vaig poder arribar caminant al replà superior per una via d’escapament. A partir d’aqui ja veus la senyera, però encara queda una ultima escala, que un cop superada, ja arribes al turó del Puigsagordi on es veuen unes vistes espectaculars.


Un cop a dalt i toques el màstil de la senyera et sens molt satisfet, i malgrat  l’esforç et dones compte que sense els companys que t’ajuden  i t’animem possiblement no ho haguesis aconseguit. La companyia va ser estupenda, i per mi una gran experiència que crec que no oblidaré en molt de temps.

Moltes gràcies a tots i principalment a l’Orland, perquè sense ell potser encara estaría  penjat de la corda esperant el 112.

Fins aviat

Joan Muntada

ALBUM DE FOTOS


Fotos: Gabriel Alsina, Orland Pons

Edicio i muntatge: Manel Almendros

19 d’octubre, 2016

66. Rubi - Papiol

La matinal del dia 19 d’octubre, va ser diferent a de les altres. Degut a que?. Doncs principalment per que no teníem el líder entre nosaltres (es recupera molt bé) i  també que no varem anar a La Mola, per tant, la sortida la va tenir que portar un altre, i em va tocar a mi...



Bé, no se si perquè no venia el presi..., casi fem record de participació...amb 25 matinaires. Varem sortir a les vuit per anar en cotxe fins a la Pista municipal de Mas Gener, i des allí varem pujar directes al Puig Madrona. Desprès de la foto de grup baixem a l’ermita de La Salut, i un cop esmorzats, anem direcció  a El Papiol, a veure les famoses escletxes, lloc de fer els primers passos per aprendre la escalada i rappels.


Un cop varem pujar i baixar per a les escletxes, varem tornar direcció a on havien deixar els cotxes passant per Can Montmany. Tots vam tornar sants i estalvis...i  varem  gaudir d’un dia esplèndid, això una mica xafogós, i  una mica càlid per ser mitjans d’octubre.

Miquel Canals

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Eulalia Fradera, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i Muntatge: Manel Almendros

10 d’octubre, 2016

65A. Ferrada de Les Baumes Corcades

Aquest 4 d'Octubre será un bon dia per recordar. L'Orland ens va comentar si voldriem anar a fer la via ferrada de Les Baumes Corcades, a Centelles. En principi ens varem apuntar cinc, pero, per motius diversos al final varem quedar tres: La Rosa Alsina, l'Orland Pons i jo. Vam quedar a les 7:40 a casa de l'Orland per recollir tots els estris , que no eren pocs: cascos, arnesos, cordes, mosquetons.

A les 9 erem a l'aparcament, a Centelles. A l'hora de prepara els estris en vam donar comte de que ens havien deixat un arnes. Sort que l'Orland es un manetes i amb unes cordes i uns mosquetons va prepara un. Mes aviat semblava que portes un "tanga", pero era segur.


A les 9:30 em van donar les instruccions per fer la via segura i vam començar a pujar. Com que jo era primerenc, en van portar ente coixins, bueno, al mig entre tots dos. Al veure l'alçada em va fer una mica de por tindre vertigen, pero com .que vas ben assegurat, em vaig trovar molt be. L'esforç de braços es considerable, sobre tot a les panxes de roca, pero per sort només hi havien dues. La part del pont i una part de dificultat mes alta els varem deixar de fer, continuant per camins alternatius.. Varem arribar a dalt cansats pero contents.

Per mi va ser una experiencia molt agradable, tant per el paisatge que es veu d'una manera diferent, com per que es tractava d'una cosa nova i un repte. La companyia va ser també molt satisfactoria. Sense ells no ho hages aconseguit.

Moltes gracies i fins un altre

Gabriel Alsina

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Gabriel Alsina, Orland Pons


Edició i muntatge: Manel Almendros       

14 de setembre, 2016

65. La Canal del Pou del Gat


Qui tenia de dir, que després d'una nit de llampecs i trons, pluja, a les 7 del matí, ens retrobem per anar a Montserrat a l'Esquerdívol, aquest cop 18 matinaires, ja que a darrera hora em tingut 3 baixes dels habituals. Avui farem un tram de Montserrat que ja amb l'Orland altre cop havíem fet, però amb alguna variant, i aquest cop l'Orland m'ajuda a portar el timó de la matinal, marcant el pas d'entrada i pujada de la Canal del Pou de Gat.



Anem fins a l'aparcament proper a la cruïlla per arribar a l'accés del Monestir (aparcament) i la carretera d'Olesa, molt aprop del final del camí dels Degotalls i enfilem cap a la canal del Pou de Gat. Després d'una hora i mitja arribem a la carena que a l'esquerra ens portaria a l'Elefant i Sant Benet. Nosaltres aquest cop anirem cap Sant Antoni.

La pujada per la canal te uns 5 punts de grimpades i una amb equipament horitzontal. En alguns llocs, en estar la roca mullada fa que anem amb molta cura tots, i el companyerisme apareix com sempre, uns ajuda'n a l'altres i a mi concretament en tindre el maluc travat, inclús amb 3 punts amb fan el recolzament per poder aixecar més la cama i poder accedir sense cap més problema.




Quan arribem a l'Ermita de Sant Antoni l'espectacle és meravellós. No veiem res llevat la boira. De sobte apareix alguna que altra clariana i tenim al front el Cavall Bernat amb la imatge de la Moreneta a dalt del cim. Podem gaudir d'unes fotografies sensacionals. Aprofitem per esmorzar a l'Ermita i després ja baixem cap al camí que ve de Sant Jeroni, i ens adrecem cap al Pla dels Ocells.




Baixem tots per als trams de escales, pas dels francesos, Santa Anna, fins a arribar al Monestir, per cert ple de turistes. Ens parem a comprar mato a una de les pageses habituals, una noia molt joveneta i simpàtica.


Ja tots junts anem a agafar el Camí dels Degotalls fins a arribar a l'aparcament. No em volgut fer el camí transversal per evitar relliscades, llevat l'humitat per la pluja i evitar algun disgust.


Aquesta 65 ha estat per a mi avui una matinal especial, ja que, al operar-me la següent setmana, ha servit d'acomiadat temporalment fins a la tornada... Un temps sabàtic... Encara que dijous fem una assemblea els matinaires per determinar la continuïtat i repartiment, si escau, de matinals a fer durant l'any 2017 i les 3 restants d'enguany.

Així doncs m'he acomiadat de varis que demà no podran vindre, però tinc una sorpresa per a tots, és que he fet un llibre del resum i vida de les matinals, de les 65 que hem fet, amb estadística i un parell de fotos. Crec que els hi agradarà a la majoria, ja que tots som part de les matinals i entre tots s'han fet possibles i continuaran.....

Gràcies per compartir aquests 6 anys; gràcies per ésser tots uns amics fantàstics i entranyables; gràcies de tot cor....... Una forta abraçada a tots i fins aviat.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons.

Edició i muntatge: Manel Almendros

13 de juliol, 2016

64. Els Perics

Aquesta matinal, com es habitual al mes de juliol, te carácter de MATINAL ESTRELLA, i sempre cerquem cims del Pirineu amb nom i cognom. La durada es de tot el dia i aquesta any l'objetiu son ELS PERICS.

A les 5 del mati sortim de Rubi cap a Mont-Lluís, a fi d'arribar a l'aparcament de les Bouillosses i agafar una navette, ja que al arribar despres de les 7 del mati la barrera d'acces a turismes particulars esta tancada. Començarem a caminar a l'embassament de les Bouillosses.


Ha estat una matinal ESTRELLA a la que hem acabat tots estrellats. La sortida ha estat entre una cosa i un altres a les 5:30. Per temas de GPS, el xofer anava cap a Lleida/Tarragona i a la rotonda de l'Hospital General ha agafat l'autopista de Manresa. Nosaltres fem una ruta mes directa passant per Can Corbera. Dels 21 que han confirmat l'assistència, 3 ens esperan a l'aparcament dels Aveillans. Els 18 anem molt amples amb un Bus de 32 places.

Quan estem creuant l'embassament per dalt de la presa, en Pep ens mostra el genoll fet caldo. S'ha donat un cop fortuït en una caiguda mentre esperava la navette. La mal sort es que l'hi ha mogut la rotula i en prou feina pot donar un pas. Prenem la decisió de portar-lo cap a l'hospital de Puigcerdà. En Toni Bayon s'ofereix per acompanyar-lo. Quina mala sort que te aquest noi, o pot ser que està negat per les excursions llargas, ja que l'any passat per vindre al Puigpedros varen tindre avería al cotxe i tampoc van poder gaudir-la els tres que venien. La bona noticia es que la única consecuencia per en Pep ha estat que se l'hi havia sortit pe puesto la rotula. El metge l'hi ha tornat a colocar i el tema quedarà en uns pocs dies de repos.

A 2.000 metres la temperatura es de 7 graus; tenim molt vent y molta boira a la zona dels Perics. Anem voltant per l'esquerra l'embassament fins el volts de les 9:30, que parem per esmorzar. Recuperem forces i continuem tirant amunt per poder arribar a les primeres crestes que ens portaran fins el Peric Gran (2.810 m.). Abans l'Anna, esposa d'en Manel López decideix tornar enrere. Estava previst, llevat que feia poc havia tingut una intervenció i així ens ho havia fet saber. En Manel continua amb nosaltres.


Abans d'encarar la primera aresta renuncien a continuar en Josep Benet i la seva senyora, l'Empar. El motiu: preservar la veu d'en Josep, ja que canta i tant el vent com la boira son mals companys per un cantaire; Empar es torna per no deixar-ho sol. Al cap de 10 minuts es en Miquel Ojeda el que també decideix tornar enrere i esperar-nos a l'alberg de l'embassament de les Bouillosses.

A mesura que anem arribant a l'alçada dels 2670 m., els temps empitjora. Estem a tan sols 140 metres del Peric Gran. Que fem?. En Pere Abella, Ignasi Melo i Isidre Fores, que anaven mes avançats aconsellant que no continuem. El vent i la boira fan la pujada molt perillosa. Decidim entre tots entre tots donar per acabat l'atac i enfilem tartera avall. Al fons veiem en Pere Navarra, que feia mitja hora havia renunciat a continuar acompanyat per en Orlan Pons i Rosa Alsina, que el recolzen perquè no vagi sol cap avall.


La baixada per la tartera és dificultosa, si bé podem tots arribar abaix sense cap problema. Ens re-agrupem per dinar tots els 15 que quedem dels 21 matinaires que haviem sortit a primera hora del mati. La tornada es fa llarga. Envoltar l'embassament es lent, encara que l'Alfons, amb el seu "GPS", fa una diagonal verge que va fer petar totos el GPS que portaven 3 matinaires, cada un d'ells amb un cami diferent....

Fnalment, a les 5:15, estem ja passant la pasarel.la de les Bouillosses. Un grup que anem darrere amb el Joan Vallès semblem l'Inserso en viu: un mig coix per els genolls; l'altre mig coix per les agulletes, i jo per melics castigats. Tenim temps. Tenim temps solamente d'agafar una cervesa i baixant amb la navette cap el pàrquing des Aveillans a on ens espera el Bus. Passarem per l'Hospital de Puigcerdà per recollir en Toni i Pep que ja fa estona que ens esperen. Quan pujan al Bus reben un fort aplaudiment per part de tots. Posem al Pep a la part de darrere, perquè pugui tenir la cama estirada i enfilem la carretera cap a Rubi. Arribem a l'Escardivol a les 8 en punt del vespre.

En resum: una matinal estrella en la que la climatologia ens ha fet el boicot. Ens ham macat dues hores de temps, ja que en anar en Bus ens obligava a sortir de l'aparcament a les 5:30 com a màxim per arribar a Rubi a l'hora. Em patit temperatures de fins a 2 graus, molt de vent i molt esforç fisic. Una matinal llarga i DURA. No mes resta donar les gracies a tots per la multitudinaria participació durant tota la temporada, desitjar a tothom on BON ESTIU, amb muntanya o sense, però sempre en familia, i gaudir al màxim aquests moments. Gracies al Toni per ajudar al Pep i per el seu sacrifici envers al grup.

Una abraçada

Crònica: Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons.
Edició i muntatge: Manel Almendros  

08 de juny, 2016

63. La Mola

Després de dos mesos Sant Llorenç ens estava esperant i molts dels matinaires encara no havien vist la nova taula orientativa instal·lada a dalt de La Mola. Patrocinada per al CE Sabadell amb suport de socis del centre i de particulars que han col·laborat a què la dita taula es tornés a posar. Ja és la tercera. Es molt similar a la primera, però amb un material d'encletxe més pesant que dificultarà qualsevol acte vandàlic que algú pretengui. També és cert, que no figura cap tipus de publicitat a la fi d'evitar qualsevol represalia o mala intencionalitat per la dita publicitat.


Aquest cop ens reunim 19 matinaires, ja que a darrera hora alguns dels habituals no han pogut compartir dita matinal per raons diverses. L'objectiu era veure la taula i fer taula, però abans un ha de guanyar-se l'esmorzar, per la qual cosa aquest cop aparquem els cotxes al lloc habitual, però enfilem per el camí de sota, deixant per la tornada l'assenyalat. Trobem i creuem via directa el camí de Can Robert a Can Poble i encarem per al Single dels Cavalls, per la canal esquerra. A la gent li agrada molt, doncs tenim un parell de balcons impressionants amb panoràmiques molt bones de les que fem un grapat de fotos.


Com que el pronòstic era molta calor, la pujada quasi la fem per la part oest i amb ombres que fan que sigui molt atractiva, passant per dues canals que fan que tots movem el cos, las mans i grimpen de debò fins a arribar a la darrera pujadeta, entremig d'arrels, i fen dos passos entremitjos, un que l'Orland ajuda a fer un gir i jo que els espero a dalt, torna'n els pals, ja que amb aquest tipus de pujades fan més nosa que servei.

Ja són las 10:15 i arribem a dalt. Mentre preparem la foto de tots envoltant la nova taula, jo vaig a dintre el restaurant per donar les comandes i avançar el temps d'espera. Per sorpresa ens trobem amb en Josep Maria Escoda, pare i creador de la taula del Montcau i col·laborador, junt amb altres tècnics i personal del UES de Sabadell, per aquesta nova taula, donant els seus més que convincents consells per portar-la a terme.

Avui com que no estava en Manel, en Leandre m'ha donat un cop de de mà al fer les comptes i repartiments, i carai com es nota el tresorer del Centre. Hem quadrat a la primera, propina inclosa. Després d'esmorzar tornem a fer una foto, ja que li hem regalat al Josep Maria Escoda una samarreta blava de les matinals. Tot seguit agafo i encaro per la canal de can Poble superior, poc transitada i també fresqueta, i baixem per el pas del comptador, ja que sembla que sigui un registre per un comptador de l'aigua. Crec que és un registre però encara no el per quin ús i en un lloc curiós.


Arribem als cotxes i donen per acabada aquesta matinal, la 63, de la nostra historia, i preparant la 64, que ens portará altre cop al Pirineu, aquest cop a la zona de les Bullosses, i farem els dos Perics. Així doncs abans de vacances farem la matinal estrella, de durada tot el dia i tancarem la paradeta fins al mes de setembre, que Montserrat ens espera, com tradició i per vocació.

Deixo la màquina de fer fotos a sobre el cotxe mentre obro la porta de darrere i tan tranquil. Arranquem i de sobte sento un soroll, miro per al retrovisor i veig la càmera a terra. No vaig donar-me comte de què l'havia deixat sobre el sostre del cotxe. S'ha trencat part de la carcassa, encara que curiosament l'objectiu està sencer. Ja veurem si la puc arreglar. Llàstima ha estat la meva companya de sortides i travesses i al costat meu tot el moment. Ha estat un despiste dels forts i he tingut un disgust, ja que va ser un regal de la Roser que em va fer amb molta il·lusió.

Una abraçada.

Crònica: Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Dades tècniques: Joan Urquizu. Distancia 4,7 km., desnivell acumulat 457/458 m. 
Fotografia: Alfons Capmany, Eulalia Fradera i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros