64. Els Perics

Aquesta matinal, com es habitual al mes de juliol, te carácter de MATINAL ESTRELLA, i sempre cerquem cims del Pirineu amb nom i cognom. La durada es de tot el dia i aquesta any l'objetiu son ELS PERICS.

A les 5 del mati sortim de Rubi cap a Mont-Lluís, a fi d'arribar a l'aparcament de les Bouillosses i agafar una navette, ja que al arribar despres de les 7 del mati la barrera d'acces a turismes particulars esta tancada. Començarem a caminar a l'embassament de les Bouillosses.

Ha estat una matinal ESTRELLA a la que hem acabat tots estrellats. La sortida ha estat entre una cosa i un altres a les 5:30. Per temas de GPS, el xofer anava cap a Lleida/Tarragona i a la rotonda de l'Hospital General ha agafat l'autopista de Manresa. Nosaltres fem una ruta mes directa passant per Can Corbera. Dels 21 que han confirmat l'assistència, 3 ens esperan a l'aparcament dels Aveillans. Els 18 anem molt amples amb un Bus de 32 places.

Quan estem creuant l'embassament per dalt de la presa, en Pep ens mostra el genoll fet caldo. S'ha donat un cop fortuït en una caiguda mentre esperava la navette. La mal sort es que l'hi ha mogut la rotula i en prou feina pot donar un pas. Prenem la decisió de portar-lo cap a l'hospital de Puigcerdà. En Toni Bayon s'ofereix per acompanyar-lo. Quina mala sort que te aquest noi, o pot ser que està negat per les excursions llargas, ja que l'any passat per vindre al Puigpedros varen tindre avería al cotxe i tampoc van poder gaudir-la els tres que venien. La bona noticia es que la única consecuencia per en Pep ha estat que se l'hi havia sortit pe puesto la rotula. El metge l'hi ha tornat a colocar i el tema quedarà en uns pocs dies de repos.

A 2.000 metres la temperatura es de 7 graus; tenim molt vent y molta boira a la zona dels Perics. Anem voltant per l'esquerra l'embassament fins el volts de les 9:30, que parem per esmorzar. Recuperem forces i continuem tirant amunt per poder arribar a les primeres crestes que ens portaran fins el Peric Gran (2.810 m.). Abans l'Anna, esposa d'en Manel López decideix tornar enrere. Estava previst, llevat que feia poc havia tingut una intervenció i així ens ho havia fet saber. En Manel continua amb nosaltres.

Abans d'encarar la primera aresta renuncien a continuar en Josep Benet i la seva senyora, l'Empar. El motiu: preservar la veu d'en Josep, ja que canta i tant el vent com la boira son mals companys per un cantaire; Empar es torna per no deixar-ho sol. Al cap de 10 minuts es en Miquel Ojeda el que també decideix tornar enrere i esperar-nos a l'alberg de l'embassament de les Bouillosses.

A mesura que anem arribant a l'alçada dels 2670 m., els temps empitjora. Estem a tan sols 140 metres del Peric Gran. Que fem?. En Pere Abella, Ignasi Melo i Isidre Fores, que anaven mes avançats aconsellant que no continuem. El vent i la boira fan la pujada molt perillosa. Decidim entre tots entre tots donar per acabat l'atac i enfilem tartera avall. Al fons veiem en Pere Navarra, que feia mitja hora havia renunciat a continuar acompanyat per en Orlan Pons i Rosa Alsina, que el recolzen perquè no vagi sol cap avall.

La baixada per la tartera és dificultosa, si bé podem tots arribar abaix sense cap problema. Ens re-agrupem per dinar tots els 15 que quedem dels 21 matinaires que haviem sortit a primera hora del mati. La tornada es fa llarga. Envoltar l'embassament es lent, encara que l'Alfons, amb el seu "GPS", fa una diagonal verge que va fer petar totos el GPS que portaven 3 matinaires, cada un d'ells amb un cami diferent....

Fnalment, a les 5:15, estem ja passant la pasarel.la de les Bouillosses. Un grup que anem darrere amb el Joan Vallès semblem l'Inserso en viu: un mig coix per els genolls; l'altre mig coix per les agulletes, i jo per melics castigats. Tenim temps. Tenim temps solamente d'agafar una cervesa i baixant amb la navette cap el pàrquing des Aveillans a on ens espera el Bus. Passarem per l'Hospital de Puigcerdà per recollir en Toni i Pep que ja fa estona que ens esperen. Quan pujan al Bus reben un fort aplaudiment per part de tots. Posem al Pep a la part de darrere, perquè pugui tenir la cama estirada i enfilem la carretera cap a Rubi. Arribem a l'Escardivol a les 8 en punt del vespre.

En resum: una matinal estrella en la que la climatologia ens ha fet el boicot. Ens ham macat dues hores de temps, ja que en anar en Bus ens obligava a sortir de l'aparcament a les 5:30 com a màxim per arribar a Rubi a l'hora. Em patit temperatures de fins a 2 graus, molt de vent i molt esforç fisic. Una matinal llarga i DURA. No mes resta donar les gracies a tots per la multitudinaria participació durant tota la temporada, desitjar a tothom on BON ESTIU, amb muntanya o sense, però sempre en familia, i gaudir al màxim aquests moments. Gracies al Toni per ajudar al Pep i per el seu sacrifici envers al grup.

Una abraçada

Crònica: Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons.
Edició i muntatge: Manel Almendros