09 de desembre, 2020
108. El Pessebre
25 de novembre, 2020
106. La Rierada: segona part
Dins la zona -salvatge- passem pel riuet diversos cops, sort d'unes pedres ben col·locades que ens fa travessar sense mullar-nos els peus. El pas és tranquil per gaudir dels racons ben amagats en plena natura. Abans de sortit del bosc passem pel pollancre de Can Busquets, un exemplar de 24 metres i un perímetre de la soca de 6 metres.
Des aquest punt anem a veure un petit salt d'aigua, fem unes quantes fotos de grup i seguim per un sender uns 40 minuts més abans d'arribar el cotxe.
En un dia una mica núvol al matí i sol al migdia. El temps ens ha deixat gaudir del dia magnífic i ja esperem la següent excursió, aquest cop a La Mola, pel Pessebre, que per la pandèmia la farem sempre per l'exterior, sense entrar a dins del Monestir.
18 de novembre, 2020
107. Marxa familiar
Degut a la pandèmia de la Covid 19, el Centre Excursionista de Rubí, va haver de fer una proposta diferent per La Marxa Infantil de Regularitat. Així dons va néixer la Marxa Familiar 2020, que consistia en fer un itinerari marcat durant un mes, que els participants, en grups de fins a cinc persones, podien fer qualsevol dia, i així evitar aglomeracions.
Els membres de les Matinals vàrem voler participar en aquesta activitat, i el dia 18 de novembre de 2020, sortíem 15 persones cap a Can Xercavins, per poder fer els 12 quilometres de recorregut de la Marxa Familiar 2020.
A mig camí de la masia, vàrem trobar un cartell que indicava clarament la sortida de La Marxa, cap el camí antic que hi havia abans de fer l’asfaltat actual. Es tracta d’un corriol molt entretingut que ens porta fins l’entrada de la mateixa masia.
En aquest punt ens vàrem desviar cap un torrent que havia quedat impracticable a causa de les pluges dels darrers anys, i que la família Xercavins va desbrossar perquè els caminadors poguéssim gaudir-ne. El torrent es una autentica meravella, sembla que estiguis al mig de la selva.
Seguidament ja vàrem passar per la Plana, el camí de la vinya i les oliveres, fins un tram d’horts en un estat deplorable, ple d’abocaments il·legals, en definitiva una pena que la gent sigui tant bruta.
Poc a poc ja estàvem a Can Ramoneda, que passem de llarg per anar a trobar el torrent del Mut. Aquest torrent també es va veure seriosament afectat per les pluges de fa dos anys, i l’ACA va fer-hi una forta intervenció, deixant el camí com una autopista. Potser no calia tant! Ara l’Ajuntament hi ha plantat bastants arbres nous.
Fent camí després d’una forta pujada decidim parar per descansar i esmorzar, que ja ens ho hem guanyat. La propera parada serà la font de Can Roig, però abans hem de passar per davant de l’antiga masia que malauradament esta abandonada i en estat molt precari. Quina pena que es perdin aquestes masies com la de Can Roig amb unes arcades precioses.
La font de Can Roig esta formada per dues fonts: L’Avellana i la del Carme. La font de l’Avellana encara conserva un bonic dibuix de ceràmica. Aquest es el punt on l’organització de La Marxa va decidir que els grups haurien de fer-se una foto i enviar la per Email al Centre Excursionista com a comprovant de la seva participació.
Així dons aprofitem per fer-nos unes quantes fotos davant de la font, amb els dorsals dels diferents grups, i així les podrem enviar al CER, per certificar que hem fet La Marxa.
Ara hem d’emprendre ja el camí de tornada, que ens porta a traves del torrent de Can Roig fins a Sant Muç. Passem per davant de la font que va ser recuperada fa pocs anys, i ens endissem per un altre torrent.
Aquests camins que passen pels diferents torrents es permeten fer uns itineraris al mig de la natura, esquivant les nombroses urbanitzacions, encara que en un moment hem de passar per un tram al costat de l’Sportenis, per anar a parar de nou en terrenys de Can Xercavins, i finalment arribar a la masia, punt final de La Marxa.
Un mati de “Marxa” que ens ha permès descobrir llocs insòlits molt a prop de la nostra ciutat.
Pere Abella i Cervelló
23 de setembre, 2020
105. Ruta prehistòrica
15 de juliol, 2020
104. Rubi - La Mola
Feia mesos que no ens veiem, el maleit
confinament havia estroncat, entre moltes altres coses, les nostres matinals
mensuals.
La retrobada coincidia amb la matinal
estrella que fem cada any abans de vacances i per aquesta ocasió varem triar de
fer una potent Rubí – La Mola per una traça amb variants sobre el Camí dels
Monjos habitual per mirar d’evitar al màxim les zones d’asfalt i habitades,
així com el pas per la Serra de Galliners ja prou coneguda.
A les sis del matí els 15 inscrits ens
trobem a l’era de Ca N’Oriol amb ganes d’assolir el repte important que teníem
per davant.
Al arribar a Can Tirarires ja comença a
clarejar el dia. Al cel hi han uns quants núvols que refresquen el matí i ens
ajuden a caminar lleugers.
A Can Barata fem una aturada per fer un
primer glop d’aigua. Creuem amb cura la carretera i ràpidament deixem el camí
principal de la Serra de Galliners per agafar una serie de corriols que ens
portem fins la Font del Caçadors a tocar de les primeres urbanitzacions de Sant
Quirze. Un recorregut nou que sorprèn positivament.
Ràpidament arribem al tunel que ens deixa
creuar per sota la C58. Més endavant trobem una bonica creu de terme que queda
ben fotografiada.
Passem a tocar de l’Hospital de Terrassa i
seguim direcció a l’espectacular masia de Can Viver de Torrebonica. Una mica
més enllà trobem una petita zona boscosa i aprofitem per esmorzar. Portem ja
quasi quatre hores de camí i cal recuperar forces. Fem les primeres fotos de La
Mola que ens està esperant.
Reprenem la marxa, passem a tocar del Reial
Club de Golf El Prat fins agafar el Torrent de la Betzuca que forma part de l’anella verda de
Terrassa on ens trobem altres caminants i ciclistes.
Arribem a Matadepera que creuem pel seu
centre urbà per anar a buscar les urbanitzacions que s'enfilen per les
faldilles del massís de Sant Llorenç fins a trobar de nou el Camí dels Monjos
que ja no deixem fins el cim de la Mola on arribem a la una del migdia.
Hem trigat 7 hores, quasi 6 d’elles en
moviment, hem caminat uns 25 km i fet un desnivell positiu de 1.200 mt.
Tots hem arribat junts a La Mola i gaudim
de la satisfacció personal del repte assolit.
Cal esmentar que hem compartit matinal amb
l’Enric Miralles que als seus 86 anys no ha defallit en cap moment sent un
exemple per tots nosaltres.
Després de les cerveses de rigor fem un
merescut i, com es habitual, enriolat dinar a La Mola, brindant per l'èxit de
la matinal i el retrobament.
Recollim els estris i baixem per la canal
Superior de Can Pobla fins els bus del Franquesa que ens torna a casa.
Isidre Fores