Avui dimecres 12 de febrer, día de Santa Eulàlia, a las 7:15 del mati sortim de Rubi 28 matinaires. A terrassa recollirem a la única representant egarenca, l'Angels. A Sant Feliu del Racó ens espera en Manel López. Aixi doncs en total serem 30.
La darrera vegada que varem fer aquesta matinal, Sant Feliu del Racó - La Mola - Sant Feliu del Racó, va esser la matinal 24, 12+12, i va coincidir un 12 de desembre (mes 12) del 2012. Ho varem celebrar a La Mola a les 12 del migdia.
Quan estem a l'alçada de Can Font-Can Avellaneda comença a ploure. Mal presagi, i ja no veiem ni Sant Llorenç de la boira baixa que el cobreix. Arribant a l'aparcament de Can Torres deixa de ploure, encara que la alta humitat fa que ens anem remullant de mica en mica. Deixem els cotxes a l'espai senyalat i quasi omplim amb els vuit vehicles que ens hem ajuntat.
Aquest cop tinc de prendre una decisió, ja que el terra esta molt mullat i canvio l'itinerari sobre la marxa per el perill que podria comportar fer el Mal Pas de les Castellasses i agafem directament la drecera que ens portarà al Cami de la Senyora. Un cop arribem no el deixarem fins al creuament que ens conduirà per una canal replena d'arrels i arbres fins a arribar al cami de la Font Soleia. Abans d'arribar a la Font fem una paradeta per esmorzar a un lloc que podem repartir-nos envoltats de pedres i arbres. Almenys no ens mullem.
Quan ja estem a la altura de la Font Soleia, en lloc de anar cap al Banu que va cap al creuament de la Canal de Santa Agnès, ens enfilem per sobre les Animes, en una molt divertida canal que ja ens porta just a la zona de la Font del Saüc. Ja falta poc. Una canal mes, la del Saüc, per arribar a la Mola. Com a premi podem gaudir d'uns cafés per escalfar l'estomac, que ja el tenim revoltós per la humitat i el cansament.
Quan arribem a la Mola, fa poc que l'Orland, en Pere Abella i en Jaume havien marxat. Ells, per motius de salut, no han volgut forçar i han anat per camins mes planers fins al monestir.
A les 11:30 toquen trompetes i ja vigilant les pedres lliscoses,baixem per el Cami dels Monjos fins arribar al desviament, que a la esquerra ens porta direcció Castellar del Vallés, ja que a la dreta, cami habitual dels rucs que porten els queviures, ens portaria a Can Poble.
Fem varies parades per reagrupar-nos i evitar que algú es perdi en bifurcacions dels corriols, ja que tots animosos el ritme s'accelera al estar el cami molt millor de terra i no pedres. A l'hora prevista arribem a l'aparcament on haviem deixat els cotxes.
Ara toca acomiadar-nos fins la següent, la 103, a Sant Quinti de Mediona, En Josep Benet i l'Empar ens ensenyaran un altre indret desconegut per tots nosaltres. Ha estat un matinal llarga, de quasi 4:45 hores, amb un desnivell acumulat de 663 metres i un recorregut total de 11 kilòmetres. Cansats, pro amb ganes de tornar-la a fer, ja que amb la boira no hem vist res de res, i just hem fet la part Est, que es la mes solejada de Sant Llorenç.
Alfons Capmany
Fotografia: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa i Manel Almendros
Edicio i muntatge: Manel Almendros
La darrera vegada que varem fer aquesta matinal, Sant Feliu del Racó - La Mola - Sant Feliu del Racó, va esser la matinal 24, 12+12, i va coincidir un 12 de desembre (mes 12) del 2012. Ho varem celebrar a La Mola a les 12 del migdia.
Quan estem a l'alçada de Can Font-Can Avellaneda comença a ploure. Mal presagi, i ja no veiem ni Sant Llorenç de la boira baixa que el cobreix. Arribant a l'aparcament de Can Torres deixa de ploure, encara que la alta humitat fa que ens anem remullant de mica en mica. Deixem els cotxes a l'espai senyalat i quasi omplim amb els vuit vehicles que ens hem ajuntat.
Aquest cop tinc de prendre una decisió, ja que el terra esta molt mullat i canvio l'itinerari sobre la marxa per el perill que podria comportar fer el Mal Pas de les Castellasses i agafem directament la drecera que ens portarà al Cami de la Senyora. Un cop arribem no el deixarem fins al creuament que ens conduirà per una canal replena d'arrels i arbres fins a arribar al cami de la Font Soleia. Abans d'arribar a la Font fem una paradeta per esmorzar a un lloc que podem repartir-nos envoltats de pedres i arbres. Almenys no ens mullem.
Quan ja estem a la altura de la Font Soleia, en lloc de anar cap al Banu que va cap al creuament de la Canal de Santa Agnès, ens enfilem per sobre les Animes, en una molt divertida canal que ja ens porta just a la zona de la Font del Saüc. Ja falta poc. Una canal mes, la del Saüc, per arribar a la Mola. Com a premi podem gaudir d'uns cafés per escalfar l'estomac, que ja el tenim revoltós per la humitat i el cansament.
Quan arribem a la Mola, fa poc que l'Orland, en Pere Abella i en Jaume havien marxat. Ells, per motius de salut, no han volgut forçar i han anat per camins mes planers fins al monestir.
A les 11:30 toquen trompetes i ja vigilant les pedres lliscoses,baixem per el Cami dels Monjos fins arribar al desviament, que a la esquerra ens porta direcció Castellar del Vallés, ja que a la dreta, cami habitual dels rucs que porten els queviures, ens portaria a Can Poble.
Fem varies parades per reagrupar-nos i evitar que algú es perdi en bifurcacions dels corriols, ja que tots animosos el ritme s'accelera al estar el cami molt millor de terra i no pedres. A l'hora prevista arribem a l'aparcament on haviem deixat els cotxes.
Ara toca acomiadar-nos fins la següent, la 103, a Sant Quinti de Mediona, En Josep Benet i l'Empar ens ensenyaran un altre indret desconegut per tots nosaltres. Ha estat un matinal llarga, de quasi 4:45 hores, amb un desnivell acumulat de 663 metres i un recorregut total de 11 kilòmetres. Cansats, pro amb ganes de tornar-la a fer, ja que amb la boira no hem vist res de res, i just hem fet la part Est, que es la mes solejada de Sant Llorenç.
Alfons Capmany
Fotografia: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa i Manel Almendros
Edicio i muntatge: Manel Almendros
