106. La Rierada: segona part

Després de tres intents fallits, al final hem pogut fer la Rierada 2a part. Dos cops a conseqüència de la pandèmia del maleït virus i l'última pel temps, que al matí plovia. Ens trobem com sempre a l'Escardívol a les vuit del matí. Després de signar el full d'inscripció, ens dirigim al lloc a on deixem els cotxes, per la Floresta.

Quan creiem que hi som tots, faig una molt lleugera explicació del recorregut. Però tot just després de recórrer un km veig a l'Alfons que recula i comenta que ha rebut una trucada dient que ens havíem deixat a tres matinaires (oh!!!). Esperem una bona estona i en veure que no apareixen, vaig a buscar-los. Quasi al començament em trobo els tres perduts. I I'Alfons? No en saben res. Li truco i em contesta que està al carrer tal (vaja, tres carrers en direcció contrària!). Corro literalment a buscar-lo, deixant els altres tres que no es belluguin!

Ja un cop reunits tots reprenem el recorregut, que durant uns 2,5 km passem per la urbanització de la Floresta i de la Colònia Montserrat. Des d'aquí baixem en direcció a La Rierada (urbanització). Abans d'arribar-hi, en un lloc planer i tranquil dins del bosc, esmorzem. Un cop recuperades les forces seguim ja en direcció a la Rierada. Abans d'arribar a la zona ja, diguem-ne, salvatge, passem pel carrer de La Sibèria, lloc a on a l'hivern fa molt de fred,per això el nom.

Dins la zona -salvatge- passem pel riuet diversos cops, sort d'unes pedres ben col·locades que ens fa travessar sense mullar-nos els peus. El pas és tranquil per gaudir dels racons ben amagats en plena natura. Abans de sortit del bosc passem pel pollancre de Can Busquets, un exemplar de 24 metres i un perímetre de la soca de 6 metres.

Des aquest punt anem a veure un petit salt d'aigua, fem unes quantes fotos de grup i seguim per un sender uns 40 minuts més abans d'arribar el cotxe.

Passem per la masia de Can Busquets, a on uns matinaires comenten que antigament a les masies hi havia xiprers. Si en tenien un, donaven aigua, dos de menjar i tres et deixaven dormir. A Can Busquets actualment hi ha un xiprer. Avui dia no té massa sentit, però abans estava molt estès.

En un dia una mica núvol al matí i sol al migdia. El temps ens ha deixat gaudir del dia magnífic i ja esperem la següent excursió, aquest cop a La Mola, pel Pessebre, que per la pandèmia la farem sempre per l'exterior, sense entrar a dins del Monestir.

Miquel Canals

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

107. Marxa familiar

Degut a la pandèmia de la Covid 19, el Centre Excursionista de Rubí, va haver de fer  una proposta diferent per La Marxa Infantil de Regularitat. Així dons va néixer la Marxa  Familiar 2020, que consistia en fer un itinerari marcat durant un mes, que els  participants, en grups de fins a cinc persones, podien fer qualsevol dia, i així evitar  aglomeracions. 

Els membres de les Matinals vàrem voler participar en aquesta activitat, i el dia 18 de  novembre de 2020, sortíem 15 persones cap a Can Xercavins, per poder fer els 12  quilometres de recorregut de la Marxa Familiar 2020. 

A mig camí de la masia, vàrem trobar un cartell que indicava clarament la sortida de La  Marxa, cap el camí antic que hi havia abans de fer l’asfaltat actual. Es tracta d’un  corriol molt entretingut que ens porta fins l’entrada de la mateixa masia.  

En aquest punt ens vàrem desviar cap un torrent que havia quedat impracticable a  causa de les pluges dels darrers anys, i que la família Xercavins va desbrossar perquè  els caminadors poguéssim gaudir-ne. El torrent es una autentica meravella, sembla  que estiguis al mig de la selva. 

Seguidament ja vàrem passar per la Plana, el camí de la vinya i les oliveres, fins un  tram d’horts en un estat deplorable, ple d’abocaments il·legals, en definitiva una pena  que la gent sigui tant bruta. 

Poc a poc ja estàvem a Can Ramoneda, que passem de llarg per anar a trobar el torrent  del Mut. Aquest torrent també es va veure seriosament afectat per les pluges de fa  dos anys, i l’ACA va fer-hi una forta intervenció, deixant el camí com una autopista.  Potser no calia tant! Ara l’Ajuntament hi ha plantat bastants arbres nous. 

Fent camí després d’una forta pujada decidim parar per descansar i esmorzar, que ja  ens ho hem guanyat. La propera parada serà la font de Can Roig, però abans hem de  passar per davant de l’antiga masia que malauradament esta abandonada i en estat molt precari. Quina pena que es perdin aquestes masies com la de Can Roig amb unes  arcades precioses. 

La font de Can Roig esta formada per dues fonts: L’Avellana i la del Carme. La font de  l’Avellana encara conserva un bonic dibuix de ceràmica. Aquest es el punt on  l’organització de La Marxa va decidir que els grups haurien de fer-se una foto i enviar la per Email al Centre Excursionista com a comprovant de la seva participació. 

Així dons aprofitem per fer-nos unes quantes fotos davant de la font, amb els dorsals  dels diferents grups, i així les podrem enviar al CER, per certificar que hem fet La  Marxa.

Ara hem d’emprendre ja el camí de tornada, que ens porta a traves del torrent de Can  Roig fins a Sant Muç. Passem per davant de la font que va ser recuperada fa pocs anys,  i ens endissem per un altre torrent.  

Aquests camins que passen pels diferents torrents es permeten fer uns itineraris al mig  de la natura, esquivant les nombroses urbanitzacions, encara que en un moment hem  de passar per un tram al costat de l’Sportenis, per anar a parar de nou en terrenys de  Can Xercavins, i finalment arribar a la masia, punt final de La Marxa. 

Un mati de “Marxa” que ens ha permès descobrir llocs insòlits molt a prop de la nostra  ciutat.  

Pere Abella i Cervelló

IMATGES DE LA MATINAL

Fotos: Alfons Capmany i Francesc Massana

Edicio i muntatge: Manel Almendros