15 de desembre, 2021

118. El Pessebre


Com cada any celebrem la matinal tradicional en el mes de desembre, nomenada "El Pessebre" i fem un esmorzar/dinar a Sant Llorenç al restaurant del monestir "La Mola"

Llevat que fa dos anys que ens han "pispat" el pessebre, aquest any el posarem on vàrem col-locar.ho per a primera vegada, el desembre del 2013, per a sobre Can Pobla, molt a prop de la denominada "Canal del comptador".

A les 7.30 del matí, sortim puntualment els 5 cotxes cap el nostre punt habitual de pujada a Matadepera el carrer Granera.

Aquest cop en lloc de pujar fem una baixada, per a escalfar les cames i l'Alfons ens porta per l'indret dret abans del torrent i ens fa enfilar per una mitja canal amb algun moment hem de fer servir les mans per agafar-nos a les arrels. A l'arribar a la part alta que està propera al camí forestal de Can Robert a Can Poble, tothom li agraden les vistas i també per agafar una mica d'oxigen.

Ja ens adrecem cap a Can Poble, fent un petit recorregut per un parell de corriols arribem al punt on posarem el pessebre.

Aquest any l'Isidre, l'Alfons, en Pere i en Joan Ricart, el col·loque'm entre tots i posem inclús una adhesiu del Centre, a veurà si aquest no ens el "pillen". Es un pessebre molt bonic, és com un canti foradat i les figures estan dintre d'ell.

Ja cap amunt, que l'Alfons vol arribar a les 10 i carai, puntualitat "catalana "pujem per corriols ja més transitats, passem per l'avenc de Can Pobla, Cami dels Monjos i arribem al Monestir.

Fem aquest any una ofrena amb dos ciris, un que oferim a Sant Llorenç i l'altre a Sant Bernat que està en un racó una mica sol. Com que el Benet i Empar no han pogut vindre, l'Orland, té gravat l'himne matinaire, lletra de l'Alfons i adaptació musical del Josep Benet, que sona molt bé, la seva interpretació, la segona acompanyada per nosaltres, ja no sona tan bé, galls i gallines a part, però la voluntat és el que val.

Al sortit, tothom rep un número, i deixa un petit obsequi/regal, per al nostre amic matinaria que a les postres farem el repartiment.

Hem col-local a cada comensal un caramel com estampa Nadalenca i repartim el calendari de cartera, de les matinals programades per l'any 2022. La Magda, amb complicitat amb el Joan Ricart, ens fa un detall dolç de la seva pastisseria i amb un escrit molt bonic d'en Joan, per gaudir-ho a l'arbre de Nadal a casa o al lloc més adient.

Entrem al menjador, tots ensenyant per seguretat el Codi Digital Covid, i ocupem el fons de mig menjador, ja que som 24, i una taula només per preparar els plats de torrons i neules que l'Alfons ha portat a la motxilla. Ens deixen uns guants per tema sanitari, i comencem els primers i segons plats. A l'arribar les postres fem el tradicional brindis amb Cava, com no, amb la marca "Cap de Ruc"

Ja arriba l'acte oficial amb l'arribada del Pare Noell, amb una saca immensa plena de regals i acompanyat per a 5 ajudants, tots uniformats cap a dalt, menys el Pare que porta la vestimenta que la Montse de Sant Vicents li va arreglar, per no dir fer a mida.

Repartits els regals, el Miquel i l'Alfons reben l'obsequi d'un llibre amb les 100 Molas aconseguides com un repta personal i com a representants dels matinaires del CER de Rubí. Fem fotos i més fotos.

Acabat el cafè, tallats, xumets........ ja son quasi las 2 de la tarda; com passa el temps, com també es habitual repartim torrons al personal de la Mola, que com sempre ens tractan molt bé.

Baixem per trams fàcils, I gaudim del molt bon rotllo I ja arribem als cotxes on ens acomiadem si més no desitjant-nos unes Bones Festes, i molta salut.

Alfons Capmany





















Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

17 de novembre, 2021

117. Santa Maria de Cervello i el Puig Vicenç

En plena tardor, la Magda ens ha preparat una matinal a prop de casa seva (Pallejà) i l'objectiu és pujar per l'Església de Santa Maria de Cervelló i fer el Puig Vicenç. Inicialment teníem programat el dimecres 10 de novembre i llevat els pronòstics de pluja i tempestes arreu, amb molt bon criteri, l'ajornem per al dia 17 de Novembre.

Aquest cop el dia ens acompanya i ens trobem en el punt d'inici de la matinal 25 matinaires. Aparquem a l'espai sota l'Església de Santa Maria de Cervelló i gaudim de les primeres fotografies que envolten aquest bell indret. L'església està tancada però iniciem el camí cercant els corriols on trobem unes tombes tallades en plena pedra.

Els corriols per els que ens porta la Magda son un reflex de la tardor, fulles de tots colors que ens acompanyen un bon tram, passant per la masia de Can Sala de Baix, fins a prop de la masia de Can Riera. Es hora d'esmorzar i fem una paradeta per recarregar les piles i iniciar el tram de pujada fins al Puig Vicenç.

Tenim un petit grup que va justet i és queden a peu de pista i la resta cap amunt, a cercar el cim i gaudir d'unes vistes magnífiques. Fem la foto de grup que penjarem a la nostra xarxa.

Ja iniciem altre cop la baixada i gaudim com nens i nenes, fen uns ràpels de baixada per la part superior de les Penyes de Can Riera, amb corda fitxe per dues roques que ens fan a tots gaudir , altres tremolar, i fins i tot un amb quasi mig dit amputat....

Passem per indrets molt acollidors, com la Penya del Cucut i la Balma del Cucut, un indret preciós, on trobem una parelleta fent fotos, quasi de professional.

Ja anem cap a cercar el camí de tornada, quan ens trobem amb un tractor XXL, i la Magda ens té una sorpresa molt agradable i molt dolça, ja que amb l'Alfons han preparat, amb secret de sumari. Va ser el dia 3/11 quan vàrem fer els onze anys de les nostres estimades matinals entre setmana.

La sorpresa és anar a veure la pastisseria de la Magda a Pallejà, els que vulguin acompanyar, i allà el Cristòfol ens ha preparat una COCA impressionant, que, com no, acompanyarem amb cava i farem un brindis per la magnífica matinal que la Magda ens ha preparat i un brindis per la continuïtat de les matinals. Molta salut i companyia

Ens acomiadem tots i cap a casa, que són les 3 de la tarda, però ha valgut la pena, ja que hem gaudit molt.

Fins a la següent que el Pare Nöel, pessebre, ajudants, tast i l'amic matinaire ens esperan a la Mola el pròper 15 de desembre d'enguany.

Gràcies a tots

Magda/Alfons 














Fotografia i Video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Masana, Manel Almendros, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

13 d’octubre, 2021

116. Monestir de Cabrera

Es el 13 d’octubre del 2021. Puntualment a les 7h. del mati ens trobem a l’Escardivol disposats a passar un bon mati.

Deixarem els cotxes a Sant Julia de Cabrera, a uns 100km de Rubí i una hora i mitja de carretera, i comencem a caminar que encara no son les 9h.

El dia es presenta esplèndid, el sol ja fa reflectir el verd esplendorós dels prats del Cabreres, i enfilem el camí que ens portarà a l’osca de Cabrera tot passant per alguns trams de grapes de ferro que ajuden a superar les rampes mes complicades del camí.

Tal i com anem guanyant alçada la panoràmica es va ampliant amb les vistes d’Osona, el Montseny, i fins i tot comença a sortir el Pedraforca.

Ja gairebé dalt i abans d’endinsar-nos al pla de falgueres travessem el imponent bosc de faig que fa les delícies de les càmeres fotogràfiques i mòbils.

Som al mirador de l’osca de Cabrera, just al davant tenim el Santuari i una alta senyera en el punt culminant poc abans d’arribar-hi.

Una curta destrempada ajudats per uns esglaons metàl·lics i un passamàens faciliten el camí, i ja estem caminant per sobre el vertiginós cingle que ens porta als plans del Santuari de Cabrera.

Les vistes vers la part contraria a la que pujem son igualment magnifiques, els prats amb els ramats pasturant, el Puigsacalm, Vall d’en Bas, el pla d’Aiats,....

Esmorzem al peu del Santuari (entre setmana tancat), la Rosa i jo no podem evitar l’emoció que sempre ens regala aquest magnífic lloc, dons es on ja fa bastants anys ens vàrem casar, i agraïm les felicitacions que de tots rebem, fins i tot en Pere ens mostra unes fotos que porta en el mòbil d’aquell dia,... no, no pretenc amagar el dia... un 23 de Juny del 1979.

Baixem per les escales, una rapida baixada fins el coll de Cabrera i per un camí amb una mantinguda pendent dins el bosc, ens porta fins els verds  prats de Sant Julia de Cabrera on tenim el cotxe,... comiats i a dinar a casa.

Orland Pons
















Fotografía i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Orland Pons, Ramón Batalla

Edció i muntatge: Manel Almendros

15 de setembre, 2021

115. El Montcau i els Cortins

Començem de nou el nostre curs escolar matinaire. Aquest cop anirem cap a l'Obac en lloc de La Mola. Sortim a les 7:15 del mati, fidels al nosstre lema de matinaires i ens trobem amb la resta a l'aparacament del Coll d'Estenalles, on ens agrupem 22 matinaires. Aquest cop la matinal la portará l'Alfons , amb l'idea inicial de fer els Cortins, Coca, Casa de la Vall, Emprius Montcau i Estenalles.

Iniciem la pujada tradicional per el cami asfaltat darrera l'oficina d'informació del parc i abans de pujar cap el Montcauenfilem ver el corriol de l'esquerra que ens portará al desviament del Cortins/Coca, uns indrets molt bonics, ja que tenim fortes pendents durant el creuament i anem a buscar la canal amb grapas que ens portará als Cortins.

L'Alfons, que va el primer, es despista i es l'unic que no veu la primera grapa que marca la pujada. Tothom la havia vist pero tots pensaren que volía anar per un altre lloc. Esgarrapades, corriol que el darrer que havía passat era un porc senglar. Finalment, després de mitja hora perduda, decedim tornar darrera i cercar l'inici de la canal.

Pujem tots meins l'Enric i en Jaume que es queda a fer companyia. La resta cap amunt, ja que hem decidit esmorzar a dalt dels Cortins en lloc de a la Casa de la Vall, llevat la perduda de temps i tindre de retallar el traçat inicialment pensat.

Després d'esmorzar desgrimpem tots i anem cap el serrat de la Coca, lloc molt curios ja que la erosio ha obert dues finestres per les que algu inclús pot treure el cap, no sense fer un a escaladeta. A darrera podem gaudir d'una balma molt acollidora. Estem a la part nord del Montcau i ja no mes falta enfilar tots cap al cim. Tenim un parell de punts que son una mica aeris, pero ens ajudem unsa als altres i tots arribem al cim.  Inclús l'Alfons porta un cordino que el  posem per seguretat del grup.

Ja dalt del cim fem la foto de rigor, no sense comentar als nous que la taula d'orientacio havia estat dissenyada per en Josep Maria Escoda, expresident del CER de Rubi, persona i familia molt estimada per tots els amants de la muntanya.

Baixem cap el Coll d'Eres i enlloc d'anar per la pista, anem cap a l'esquerra a buscar la riera, des de on pujarem cap a la carretera de Talamanca i ja només a quatre passos de l'aparcament. Una matinal de 7.39 km.amb un desnivell de 450 metres i una durada de 5:30 horas.

Fins la següent, que Cabrera ens espera


Alfons Capmany













Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals, Ramón Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

14 de juliol, 2021

114. La Muga

La Muga. El primer cop que vaig sentir el nom d'aquest cim va ser en una col·lectiva d’estiu, quan vàrem anar al pic de Montmalús. En passar per la vall de la Llosa, concretament al prat Xiuxiua, l'Enric em va comentar que des d'aquest punt es podia fer el cim de la Muga. Vaig observar que hi havia molt de desnivell des de la Llosa. Més tard vaig mirar el planell per veure si des d'un altre punt es podia fer. Bingo! Des de Cap de Rec hi havia un camí marcat. Sorpresa! Aquest camí dona molta volta. Llavors amb el programa Ozi i el GPS vaig mirar de buscar un camí més recte i que no fes tant desnivell ni tanta volta. Després d'anar-hi uns quants cops, vaig veure un camí, que és el que vàrem fer.

Quedem ben d'hora al matí, ja que són dues hores de viatge fins a Cap de Rec i el recorregut de 12 km és entretingut, per començar a caminar a les 8 h, ja que a les 14.30 h ens esperaven el refugi per dinar. Després de fer un cafè o tallat (la cafetera del refugi anava a tot drap!) marxem a on comencem a caminar. Faig una breu descripció del recorregut, ja que anem per un camí, que no és camí (el camí el fem caminant) com deia el poeta.

Després de travessar boscos de pi negre, amb arbres caiguts que hem d'anar sortejant i passant per prats, arribem a un gran prat a on vegem el Tossal de La Muga. Des d'aquí hem de creuar una antiga cubeta glacial amb rierols, prats i molts blocs de granit (tot el recorregut és zona granítica).

Un cop superat passem per un altre gran prat, que el creuem també sense agafar desnivell, fins a trobar un camí que travessa un bosc ple de pins negres i neret. Superat aquest punt fem la parada per esmorzar, que ja ens ho tenim ben guanyat!

Reprenent el camí al cap de poca estona, ja que anàvem una mica tard, i baixem una mica per ja agafar el riu de la Muga, que baixa dels llacs de la Muga. Anem seguint al costat més o menys del riu de la Muga fins a arribar l'estany gran de la Muga. En aquest punt ens dividim, ja que hi ha qui no vol pujar al cim. Aquests arribem a veure l'estany petit, que per unanimitat diem que és molt més bonic. Els que pugen al cim fan les fotos de rigor contemplant l'esplèndida vista que hi ha a dalt de tot.

Tornem cap al refugi i hi ha una avançada, ja que hi ha més lents i altres més ràpid i se’ns comença a fer tard. Arribem el refugi amb ganes de fer una cervesa o una clara. Anem arribant i quan hi som tots, van portant els plats (que l'Alfons ja els tenia encarregats feia uns dies). A cada taula veiem uns plats de carpaccio de ceps... boníssims!

Després del cafè, el tenor del grup i amb bons acompanyants seus ens delecta amb una versió molt divertida de la sardana de l'Empordà.

Ja arriba l'hora del comiat. Hem tingut un dia molt agradable i  no ens ha fet massa sol, ja que en alta muntanya ens haguéssim cremat, més aviat fresqueta que sempre va bé. Ara esperar l'estrella de l'any vinent (si el virus ens deixa).

Miquel Canals

























Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals