Es el 13 d’octubre del 2021. Puntualment a les 7h. del mati ens trobem a l’Escardivol disposats a passar un bon mati.
Deixarem els cotxes a Sant Julia de Cabrera, a uns 100km de Rubí i una hora i mitja de carretera, i comencem a caminar que encara no son les 9h.
El dia es presenta esplèndid, el sol ja fa reflectir el verd esplendorós dels prats del Cabreres, i enfilem el camí que ens portarà a l’osca de Cabrera tot passant per alguns trams de grapes de ferro que ajuden a superar les rampes mes complicades del camí.
Tal i com anem guanyant alçada la panoràmica es va ampliant amb les vistes d’Osona, el Montseny, i fins i tot comença a sortir el Pedraforca.
Ja gairebé dalt i abans d’endinsar-nos al pla de falgueres travessem el imponent bosc de faig que fa les delícies de les càmeres fotogràfiques i mòbils.
Som al mirador de l’osca de Cabrera, just al davant tenim el Santuari i una alta senyera en el punt culminant poc abans d’arribar-hi.
Una curta destrempada ajudats per uns esglaons metàl·lics i un passamàens faciliten el camí, i ja estem caminant per sobre el vertiginós cingle que ens porta als plans del Santuari de Cabrera.
Les vistes vers la part contraria a la que pujem son igualment magnifiques, els prats amb els ramats pasturant, el Puigsacalm, Vall d’en Bas, el pla d’Aiats,....
Esmorzem al peu del Santuari (entre setmana tancat), la Rosa i jo no podem evitar l’emoció que sempre ens regala aquest magnífic lloc, dons es on ja fa bastants anys ens vàrem casar, i agraïm les felicitacions que de tots rebem, fins i tot en Pere ens mostra unes fotos que porta en el mòbil d’aquell dia,... no, no pretenc amagar el dia... un 23 de Juny del 1979.
Baixem per les escales, una rapida baixada fins el coll de Cabrera i per un camí amb una mantinguda pendent dins el bosc, ens porta fins els verds prats de Sant Julia de Cabrera on tenim el cotxe,... comiats i a dinar a casa.
Orland Pons
