15 de desembre, 2010

02. La corda

Avui, com que tenim molta feina a fer, la trobada la fitxem a les 7 del matí. No sé si per al fred o què, però només ens trobem en Pep i Jo, i per primera vegada un matinaira que es diu Manel, i que és molt aficionat a la fotografia. Ja d'entrada, per majoria del dia serà el nostre “reporter”…. El temps ens donarà la raó, sent molt important en les matinals, per la seva dedicació, esforç i ajut a l'Alfons, en prepara els reportatges i les composicions de fotos.



Deixem el cotxe al Coll d'Estenalles i anem directes al Montcau. Per en Manel era la primera vegada que estava en el Parc de Sant Llorenç i l'Obac i cada vegada estava més enamorat de allò que veia. Pugem cap al Coll D'Eres i l'Alfons ens porta cap la Font Flàvia, donem la volta per els Òbits (per cert) trobem un gripau com una casa de pagès en unes de les balsas d'aigua. Els Òbits havien estat cases per recollida dels pastors del Parc en l'època de la seva plenitud. Pugem a La Mola, i en Manel queda bocabadat de la panoràmica que plasma en fotos. Veu les Ximenes de Sant Adria, el Mar, Montserrat, el Montseny i el Pirineu.


Un esmorzar i cap al Coll d'Estenalles altre cop. Però n'Alfons és contrari a l'asfalt, almenys caminant, i proposa fer una drecera per baixar cap a la Riera i cercar l'aparcament. Aquest moment ha marcat una de les anècdotes més increïbles de les matinals: LA CORDA. Tots saben que va passar. L'Alfons es va ficar tan penjat en una canal que, tan ell com en Pep i darrere en Manel, no podíem baixar altre cop. De manera que l'Alfons treu una corda de 3 metres i gràcies això, a un arbre i arrels i altres vàrem poder accedir-la, amb un ensurt i tremolors per part del Manel. En Pep i jo vàrem pensar: "aquest ja no torna mai més". Quin error, doncs és el segon de tots els matinaires en numero de participacions en l'actualitat.

Vàrem arribar al cotxe i encara portàvem sorra a les orelles i al cap, doncs cada passa era sorra avall i a sota estaven els altres. Un dia memorable, una excursió molt bonica, i plena de anècdotes. Això serà una de les particularitats de les matinals. Gaudir-las, gaudir.les i alguna vegada suar.las.

Fins la propera

Alfons Capmany

Fotos: Manel Almendros


ALBUM DE FOTOS