49. El Matagalls

Com és tradició un cop a l’any anem al Montseny i al Matagalls.

Després de 4 anys, aquesta serà la primera vegada que no ens perdem… En Manel aquest cop no ha pogut gaudir i fer la seva crítica constructiva com cada any, i és que el Josep, xofer del Franquesa, és un professional i ens esperava al punt acordat sense cap contratemps.

Aquest cop el desplaçament era llarg i hauríem de disposar de 5 o 6 cotxes. S’ha comentat amb el grup, i feta una pregunta si estaven d'acord de contractar un autobús que ens porti al Montseny, ens deixi a Collformic i ens reculli a Sant Marçal. El resultat a estat unànime. Tots estan d’acord en contractar un autobús, que per 25 places resulta un cost per cadascú de 15 euros.

Parlem amb Franquesa de Rubí, és el proveïdor habitual del transport del Centre i a les 7 del matí ja ens tens cap al Montseny. Sortim 25 de Rubí, i en Feder amb la seva gossa i l’Esteva que ens esperaran a Collformic per proximitat del lloc de residència dels dos.

Sembla que el temps ens vol fer un obsequi, i ja tenim per primera vegada un dia de primavera. Sortim de Rubí a 7 graus i a mesura que anem pujant, ens trèiem roba, fins inclús algú que ja vol presumir de braços morenets i ja es posa únicament samarreta de mànega curta.

La pujada es fa a molt bon ritme i els 4,4 Km de pujada i desnivell de 559 metres, es fa en menys d’una hora i mitja. Això ens relaxa per poder gaudir a la creu, fer fotos i esmorzar, de forma pausada i ens dona forces per encarar, vers Sant Marçal, el camí de tornada.

La baixada es fa per sobre d’una catifa de fulles, i encara alguna resta molt petita de neu de les darreres nevades, però simbòlicament, ja que la temperatura està per sobre els 17 graus i no quedarà res de res. El paisatge no és el més bonic, ja que la tardor o l’hivern és més bonic, ho tindrem en compte per l’any proper.

Ja arribem al Bus, que ens esperava a les 13, i com que a les 12,30 ja arribem,  arranquem cap a Sant Celoni, aixi podem arribar a Rubí a les 14 hores, una molt bona hora llevat la distància, desplaçament, etc.

Durant el trajecte l’Alfons, fa un petit comentari , micròfon en mà, de les properes matinals, concretament la (50) que serà una matinal a La Mola, però de moltes sorpreses sobre i fora la taula d’esmorzar, doncs, són ja 5 anys de matinals i això ja es historia en el nostre estimat Centre Excursionista de Rubí.

També per al 7 i 8 de maig, participem aquest any als audiovisuals del Centre i el Manel està ja fen el muntatge, un muntatge que comporta temps i que ens oferim per si podem ajudar-lo al màxim, el caliu dels matinaries i llurs famílies sí que ens donarà ales per poder fer-ho amb la màxima dignitat i fen entendre a la gent, que aquestes matinals entre setmana són més entranyables dia a dia.

I abans de juliol tindrem la clàssica de MONTSERRAT, però aquest cop anirem cap a les Agulles, i gaudirem d’un parell de canals amb cara i ulls, és a dir, equipades però que ens feren gaudir molt, ja que darrerament si no tenim canals la gent infla els nassos i donat el parer de què no ha sigut una matinal com Déu mana.

L’Orland amb l’Alfons ja han fet una part del recorregut i en Pere Navarra també ha gaudit de les dites canals. Estem segurs de què tots podrem passar-les sense cap contratemps.

Han estat una matinal curta, solament de 8 Km, amb 3 hores 49 minuts de temps real, segons dades d’en Joan Urquizu, però amb un desnivell acumulat de pujada de 559 metres i baixada 593 metres.

Fins a la (50) no us la perdeu i una forta abraçada.

ALBUM DE FOTOS

Cronica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Orland Pons, Manel Almendros i Rosa Alsina
Presentacio: Manel Almendros

48. De l'Aconcagua a la Mola

Tornem altre cop al nostre campament base a Sant Llorenç del Munt i L'Obac i pugem cap a La Mola. Avui tornem a batre el rècord d'assistència amb la presència de 23 matinaires i això que en Pere Navarra a darrera hora s’ha trobat malament i no ha pogut vindre. També avui teníem una sorpresa reservada i era de fer-li un petit homenatge a l’Orland Pons, que el passat mes de gener va fer l'Aconcagua als 66 anys. Per a nosaltres, és un super-matinaire, amb experiència, seguretat i ja porta més de 12 matinals que ens acompanya juntament amb la Rosa, una dels que vàrem iniciar les matinals junt amb Pep, Magí i l,'Alfons.

Aquest cop ens adrecem per la part baixa de la bruixa fins a trobar el camí de Can Robert a Can Pobla i anem a cercar el camí que ens portarà per a sobre el bolet de Can Pobla. Superada la part final del canal de la bruixa, encara gaudim d'una mica de neu per poder tirar entre nosaltres com nens.

A les 10,30 ja estem entaulats i amb una novetat: ja portem els plats que cadascú ha escollit i la cuina funciona d’inmediat. Aixo fa que tinguem temps per a tot, ja que el mati portarà un parell de sorpreses.

L'Orland i la Rosa, porten cava i coca (boníssima), que fa que puguem fer una sobretaula molt bonica, per a celebrar l’èxit d’en Orland. Em posat de forma estratègica l’Orland entre els 6 primers matinares, a la fi de poder centrar l'atenció de tots plegats per les coses que teníem guardades, per als discursos, fotos etc. és a dir el protocol.

A l’Orland li fem que digui algunes paraules i fa referència a la seva experiència en pujar l’Aconcagua que tots aplaudim. Aleshores, l'Alfons s'adreça a tots i, per sorpresa, li recita a l’Orland aquest vers,fet per ell.

                                               

                                               A TU ORLAND.

ORLAND, AVUI ELS MATINAIRES, ET VOLEM FER UN PETIT HOMENATGE

RECORDANT PER DESCOMPTAT, AQUESTA GESTA D’HABER FET EL CIM DEL ACONCAGUA

LA IL-LUSIO NO TE EDAT I SI EL FISIC HO PERMET, LA VIDA NOMÉS TE PEATGE

ACONCAGUA ERA EL DESTI, D’UN SOMNI FET JA REALITAT. AVUI AIGUA PASSADA

NAT, JO DIRIA, JA GRIMPAVES AMB EL CORDO UMBILICAL I L’HISTORIA HO CONFIRMA

D’EU N’HI DO, SE SUMES TOTS ELS CIMS QUE HAS FET, ARRIBES CASI A LA LLUNA.

PER A NOSALTRES, ES UNA GRATA ALEGRIA, T’EM SEGUIT A TOT MOMENT

ON MES T’AN TROBAT A FALTAR, COM NO, LA FAMÍLIA I LA ROSA DIA A DIA

NOSALTRES, AVUI, ENS POSEM DRETS AL NOSTRE CAMP BASE MODEST

SOM. MI TOTS, ALCEM LA COPA DE CAVA, PER A TU ORLAND PER AQUESTA GESTA.

No acaba aqui el tema, sinó que li fem entrega d’una foto emmarcada que surt ell i l’Aconcagua al fons, que és signada per a tots els matinaires per record d’aquesta gesta tan important per L'Orland i que em gaudit tots per l’èxit.

Ja amb cafetó i xumet baixem per una dreçera que l’Alfons ens porta altre cop al camí d’inici de la matinal. Tenim la Mercè, nouvinguda per primera vegada que te problemes en pujar i més en baixar que amb el suport i acompanyament de diversos companys aconseguim que arribi al cotxe anant pel camí senzill de baixada per agreujar encara més el problema de mobilitat, i l’Orland s’ofereix a recollir las a Can Robert amb cotxe.

Arribem a Rubí, ales 2:30 una mica més tard, però darrerament tenim moltes coses a celebrar i la companyia i sobretaula és tan grata que fa qu'ens retrasem més del compte. De veritat, ens passa el temps que no ens adonem, però cada dia la companyia, les bromes, fan que no només caminem, gaudim de la meravellosa natura que tenim molt aprop de casa, sinó que l’amistat i el companyerisme creix dia a dia encara més.

Ja pensem en l'11 de març, que anem altre cop a un “clàssic de les matinals” el MATAGALLS i matinarem una mica més, sortirem a les 7, doncs tenim un desplaçament llarg, encara que al no haver restaurant i portarem entrepà, farà que el temps estigui dintre els horaris habituals i previstos.

Una matinal molt emocionant, una matinal amb records per la nostra historia, i ja a dos passos de la matinal 50, aquesta és presentarà amb moltes sorpreses, no us la perdeu

Dades tècniques matinal. Joan Urquizu 4,5 Km, desnivell 415 temps reals 2,30.

Fins a la propera.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany
Fotos:    Alfons Capmany, Orland Pons i Manel Almendros
Edició:   Manel Almendros