13 de juliol, 2022

125. Penyes Altes

Ens vàrem reunir tres matinaires per veure quina excursió podíem fer. Van sortir tres opcions: dues a la Cerdanya i una fora. L’opció proposada fora de la Cerdanya la vam haver de descartar, ja que era massa assolellat i una altra de les opcions era massa llarga perquè la pista d'accés estava tancada i suposava una hora més d'anada, més una altra de tornada, total més de set hores. Per una matinal de jubilats era massa llarga i amb massa desnivell acumulat.

Com que els pronòstics eren de molta calor i durant tot el juny ja vam tenir una bona calorada, vaig suggeriruna molt ombrívola. La tercera opció: Les Penyes Altes! La idea va ser acceptada. Doncs ens posem en marxa l'organització. Recorregut, restaurant, horaris...

Les Penyes Altes les havia fet del dret i del revés, és a dir, per tots costats i sentits i vaig proposar el camí que seria millor per patir menys calor i sol. L'Alfons, com bon organitzador d'efemèrides, va contactar el restaurant. Jo i la Núria vam estar calculant els temps, ja que no és el mateix dues persones que 30.

Arribat el dia, el grup de Rubí sortia ben d'hora per arribar a l'àrea de servei del túnel a les 7.30 h. Allà ens vàrem reagrupar amb dos cotxes més, que ja estàvem a la Cerdanya. Després dels corresponents cafès anem cap al refugi d'Urús, on deixem els cotxes i allà ens trobem amb l'Orland i la Rosa que havien fet nit amb l'autocaravana (ben fresquets).

A les vuit, hores prevista (més uns minuts), ens posem en marxa en direcció a la Font Llebrera. Allà dividim el grup, els "canyeros" segueixen cap amunt i els altres fan una volta més curta i de menys desnivell. Al cap d'una hora i mitja arribem al Coll de Jou, després de fortes pujades, a on esmorzem. Tot seguit, seguint la carena i camí de Cavall del Vent, anem fins a les Penyes Altes. Tots fem el cim. Com que hi ha dos cims, un grup anem cap a l'altre cim, fem les fotos de rigor i amb el temps previst anem tirant avall, que el restaurant ens espera.

Per al descens fem una ruta diferent del que hem fet de pujada. Baixem i al collet dels Molins tirem amb diagonal pel mig del bosc i pel Serrat de Comesjuntes fins a arribar al refugi del Cortal del Vidal. Allà recuperem forces i ja només ens quedem uns 3/4 d'hora per arribar al cotxe. Ens retrobem amb l'altre grup i un cop canviats anem en direcció a Alp a dinar, que ja ens ho mereixem, després de 12 km i 900 de desnivell! Tenim set de cervesa i d'un bon àpat. Contents de la sortida pel bon dia i amb una bona companyia ja estem esperant la següent excursió.


Miquel Canals














Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera,Francesc Massana, Magda Costa,                                          Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros




















15 de juny, 2022

124. Sentmenat

El 15 de juny proppassat vam fer l'última matinal del curs. L'anterior a la matinal estrella de l'estiu. Haver-la posposat una setmana va fer que caigués en un dels dies més tòrrids d'aquest final de primavera. Això va acovardir alguna caminaire que va decidir deixar-ho córrer. No obstant, va ser una de les matinals més concorregudes.

 

És tractava de recórrer en sentit ascendent dos torrents que desaigüen a Sentmenat. Arribant al salts de Guanta i al de Montllor (nom de ressonàncies medievals que ens indica que era un paratge ple de llorers). El fet d'anar arran d'on, en altres temps, hi hauria hagut aigua, va fer que el camí seguit fos més aviat ombrívol. En el torrent de Guanta vam veure l'aqüeducte de Can Sanosa i tot seguit, la font de Bou. L'únic punt on vam trobar aigua. I fresca. L'indret, amable, ombrós i ample, el vam aprofitar per esmorzar. Tot i que una mica aviat. Arribats al salt de Guanta, just sota el restaurant del mateix nom, vam iniciar el primer desnivell fort de la caminada. Tots vam agrair les imatges que la Mercè ens va enviar després, i on es veia saltar l'aigua amb generositat.

 

Canviant de vall vam iniciar el camí cap al salt de Montllor. Més petit que l'anterior, però més encantador l concís. Encara s'hi podia veure la cascada de falgueres verdes, com recordant-nos que en un temps, s'hi escolava l'aigua. La segona pujada per sortir de la concavitat del salt ens dugué tot seguit a les fonts dels Llorers i de la Fagina. Baixant paral·lelament al torrent però a més alçada, vam anar a parar a la masia de Can Montllor. Des d'on, si ens desviàvem a la dreta, fèiem cap a Castellar. Allí, instal·lats en el pati sota la figuera d'ampla capçada, ens vam fer la il·lusió que ens servirien alguna beguda fresca i quelcom per anar picant. Devien ser les al·lucinacions produïdes per la calor que alguns patien intensament. 

Però amb bon ànim vam iniciar la tornada al punt inicial.

 

Pel trajecte vam anar trobant diverses construccions en pedra seca. Cabanes, un pou de glaç i un forn de calç doble. Que juntament amb alguns murs que s'endevinaven entre el sotabosc, donen fe de la intensa activitat agrícola que no fa pas tant era moneda corrent al nostre país.

 

Acabant poc després de migdia, va ser la mesura justa perquè no acabéssim fregits per la canícula.

 

Josep Benet













IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Manel Almendros, Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros


11 de maig, 2022

123. Rubi - La Mola

Per tercera vegada el grup de les matinals del Centre Excursionista de Rubí teníem el repte de fer la «Rubí – La Mola – Matadepera». Per evitar les fortes calors que varem patir l’any passat, en aquesta ocasió varem decidir fer-la al maig en lloc del juny i ho varem encertar. La temperatura va ser molt més benèvola i va ajudar a fer els 29km amb més comoditat i amb menys temps que els altres anys.

El recorregut era molt semblant als anteriors, mirant, com sempre, d’evitar zones urbanitzades. En aquesta ocasió teníem una primera variant amb un nou corriol abans d’arribar a la Font dels Caçadors de Sant Quirze del Vallés, una segona creuava Matadepera pel centre en lloc d’anar a buscar la riera i la tercera era una drecera per fer més suau la pujada fins els dipòsits.

Aquest any varem incorporar la novetat important de donar una segona opció per facilitar l'excés a La Mola a tothom qui volgués venir i compartir el dinar amb els que sortien des de Rubí sense tenir que fer tot el recorregut. Així es va crear un segon grup que va sortir des de els dipòsits, un dels recorreguts habituals per pujar a La Mola des de Matadepera.

Finalment disset matinaires varem participar a la RLM, onze des de Rubí i sis des de el dipòsits. Els que fèiem el recorregut complert ens trobarem com es habitual a l’era de Ca’N Oriol a dos quarts de set del matí i ràpidament posarem fil a l’agulla.

La bona temperatura ajudava a portar un bon ritme, passant pels llocs habituals de Can Barata, on un bonic camp de groselles va obligar a fer la primera parada fotogràfica. Serra de Galliners i la Font del Caçadors a tocar de les primeres cases de Sant Quirze del Vallés. Un cop creuada la C58 pel tunel del torrent de la Batzuca arribem al Restaurant de Can Sues on fem parada tècnica per refrescar-nos i de nou fer fotos a la creu de terme que hi ha en aquesta ocasió engalanada amb unes esplèndides mates de ginesta florida. Seguim direcció a l’Hospital de Terrassa i abans d’arribar al Reial Club de Golf de El Prat i sota una pineda ja habitual fem la parada per esmorzar.

Continuem direcció a Matadepera que la creuem pel centre del casc urbà i enfilem per una nova traça fins els dipòsits i pel camí del monjos al cim de La Mola que assolim amb un temps de 7 hores  i 25,5km.

Ens trobem amb els companys que han fet el recorregut des de els dipòsits i tots junts recuperem forces amb un bon dinar al Restaurant de La Mola.

Un cop acabat l’àpat encara ens quedem uns 3km de descens i una horeta de camí fins el pavelló poliesportiu de Matadepera on ens espera el bus del Franquesa que ens portarà de tornada a casa.

Arribem a Rubí amb l’alegria d’haver assolit el repte per tercera vegada i que consolida aquesta matinal com una fixa del calendari. L’any vinent hi tornarem.  

Alfons Capmany i Isidre Fores





























IMATGES DE LA MATINAL


Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Miquel Canals i Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

20 d’abril, 2022

122. Coll del Bruc

31 assistents ens hem trobat a uns quants metres sobre els túnels del Bruc que, al ser inaugurats en el 1975, varen deixar el històric coll del Bruc amb una certa tranquil·litat, hem passant pels termes del Bruc i Castellolí de la comarca de l’Anoia.

Cada any hem fet una de les rutes per Montserrat i l’altre pel Montseny però quan varem programar les d’aquest any, l’amic Orlant va indicar que pràcticament ja hem passat per casi tots indrets de Montserrat i en lloc de repetir ruta, perquè no anar prop del massís i contemplar-lo des de un lloc nou?

I aquí tenim que la ruta d’avui, casi circular, no presenta grans desnivells, seguim agradables zones de bosc i el primer que hem visitat he estat la Balma de Can Soteras, que sorprenentment desprès de passar per sobre sense detectar-la, hi hem baixat trobant-nos una cavitat força gran.

Amb una estona de passejada hem trobat les coves de Cal Llucià, de roca calcaria eocènica a on si han identificat restes de ceràmiques del període neolític, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC. I desprès d’unes quantes (moltes) fotografies, hem marxat cap a un nou indret.

Font de ferro, que en principi es una mina d’aigua ferruginosa, excavada a la roca, al costat hi han posat uns bancs de curiós disseny. L’indret i la gana ens ha permès esmorzar agradablement.

Hem seguit ruta amb una petita pujada i de cop hem sortit dels arbres i hem tingut la sorpresa d’una esplèndida visió del massís de Montserrat, això si, amb alguns núvols i des d’un indret que no hi estem acostumats.

Una mica més de ruta i hem arribat al Pont Foradat de Roques Blanques, no hi hem de passar per sobre, però els que hi vulguin passar, es un pont natural de uns 16 metres de llargada, no gaire amplada i el seu pas no es perillós.

Sortint dels túnels direcció a Rubí, sempre m’avia interessat una petita església situada a uns 10 minuts de la benzinera i fent una petita baixada des del pont Foradat, hem arribat a aquesta església romànica de Sant Miquel de Vilaclara. Es una obra protegida com a bé cultural d'interès local, però està en ruïnes. Hi han documents que la citant en l’any 931, l’any 1077 fou cedida al Monestir de Sant Cugat de Vallès per deixar de utilitzar-se com a capella el 1727 i abandonada el 1757, durant el segle XVIII, en la base del presbiteri, s’hi va construir un cup folrat amb ceràmica pel vi, per l'ús de la masia de Can Guixà que hi està adossada, ara també abandonada i en ruïnes.

Varem remuntar aquest indret i arribats a les suaus pistes que passant pel costat de la masia de Can Solà, varem retornar al coll del Bruc i cap a casa.

Joan Valles





















Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

23 de març, 2022

121. La Roca Sereny

La matinal 121 estaba programada per el dimecres 9 de març pero, llevat el mal temps, varem decidir ajornarla fins aquest dimecres 23 de març, desitjan que el temps millorés.

Ens varem trobar com sempre al escardívol i alguns van venir directes al parking del Marquet de les Roques, un casal modernista ubicat en la Vall d’Horta.Aquest cop, participem 23 matinaires.

Començem a caminar trevessant un pont metàlic i pasem pel devant del casal, fem una pujada per anar a buscar la masia “Pregona”, el forn d’obra de la masia i arrivar al coll Pregona.

Des de aquí agafem camí en direcció a la era ventossa. Esmorzem una mica abans d’arrivar-hi per agafar forçes per pujar a la primera fita “la roca Sereny” (804 metres).

Fem la pujada a la roca Sereny i travesem la muntanya per la cresta. Desprès anem a veure el cementiri megalìtic i continuem en busca de la segona fita: el Castell de Pera, documentat l’any 1018, queden algunes parets i els més atrevits van pujar al punt més alt.

Tot seguit anem a buscar la masia de Ca'N Brossa i desprès enfilem cap els cotxes.

El temps en moviment va ser de 3 hores i mitja.

11.64 Kms. i desnivell de 566 metres.


Joan Urquizu / Alfons Capmany

















Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros