14 de desembre, 2022

129. El Pessebre

Com cada any, aquesta matinal te quelcom especial, ja que en un matí el fem molt ple de fets
propis de l'època del any i amb una programació que no ens deixa quasi ni parar. Finalment som vint-i-cinc matinaires, al tradicional lloc de sortida al carrer Granera de Matadepera.

Enfilem bruixa cap amunt, passa'n per al lloc on havíem posat el nostre pesebre i que dos
anys seguits ens el varen "pispar". Arribem a la pista que ve de Can Robert i a Can Poble, enfilem vers el nostre lloc (va ésser el primer espai) on posem el nostre pesebre, no sense cert perill, llevat la inclinació del lloc. 
I mentre la Rosa i l'Àngels fan cantar a la gent una Nadala.

Ja encarem la canal del "comptador" i fins a arribar a trobar el final de la canal de Can Poble,
on finalment a les 10 ja estem tots a dalt al Monestir. Donem una ullada, a dintre el restaurant i veiem que tot està a punt, ja que uns dies abans, tots vàrem dir el plat escollit i s'ha facilitat molt a la cuina.

Mentre es posen les copas de cava (plàstic) i un detall nadalenc, iniciem les Nadales a dintre el Monestir, aquest cop no ens ha pogut acompanyar ni en Benet ni l'Empar, i hem hagut de sentir el Benet amb gravació i hem pogut cantar el nostre himne matinaire desprès d'una Nadala. També hem fet una ofrena a sant Llorenç i Sant Bernard, posem uns miniciris a fi que cuiden a tots plagats i els lesionats puguin recuperar-se al més ràpid millor.

Ja a dintre, tots seguts, i la tasca de la Rosa, Magda, Eulàlia i Gabriel es la de recollir regals i donar números, per l'amic matinaire i preparar els plats de torrons que entre tots hem pujat, res, unes 20 barres, quatre de cada tipus de torró i 8 talls per barra. Amb això omplim 25 plats que portem, e inclús convidem a uns companys que també estaven al restaurant i la resta com sempre per al personal de la Mola, que tan bé, ens cuiden.

Tot va sobre rodes, els plats arriban ràpid i els porrons volen també, amb gasosa.. Alguns.
I com no el cava , per acompanyar els torrons, i fer el brindis de Nadal. I com a traca final, l'arribada del pare Noel, amb cinc acompanyants, la Rosa, Eulàlia, Magda, Isidre i Gabriel, a ritme de "tinc deu pèls...." I el pare Noel, carregat amb una saca plena de regals (intentem que no superi els cinc euros) i repartim cada regal numerat, a qui li correspon segons número donat a l'entrada.

Ja tot repartit, encarar restan 3 barres de torro dur, que els veïns de taula diuen un número que serveix per regalar-ho. Tots contents fem fotos, fotos i més fotos, vídeos, i la tradicional tots junts, sempre amb la bandera del centre excursionista de Rubí, que també ha estat present durant tot l'esmorzar ,col·locada amb un lloc visible.

Ja de baixada, ens separem , ja que alguns tenen certa dificultat al baixar, i ens
retrobem finalment tots al carrer granera.

No acaba ací tot, perquè l'Alfons té un "as " a la mànega i fa l'entrega d'un diploma a la
Rosa, pel fet que ha arribat a les 100 matinals amb el grup i és fundadora de les matinals.
Tots ens acomadiem desitja'n molt bon Nadal a tothom i recordem als que avui no ens han
pogut acompanyar per diferents raons.

Alfons Capmany




















Fotografia i video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

16 de novembre, 2022

128. Castell de Montsoriu

Quedem a les 7:00 a l'Esrdivol, per agafar la carreterra de Hostalrich a Arbúcies, d'on sortirem cap a les 8:30.

Començem la ruta una vegada estem tots reunits i tirem pista amunt, fins trobar un desvio a la dereta, on anirem per un corriol amb colors de la tardor on hi trobarem diferents arbres, entre ells castanyers, cireretes de pastor o les tipique falgueres.

Pugem amunt i a mitg corriol trobem un amasia molt ben conservada amb arbres fruiters on farem la parada per esmortzar.

Un cop esmortzats tirem amunt fins al Castell, molt ben conservat i avui tancat, ja que al ser dimecres es dia de manteniment 

Tirem una mica mes endevant i anem a la Torre de les Bruxes des d'on veiem el majestuós Castell de Montsoriu. D'aqui agafarem cami avall on el bosc es molt diferent, mes sec i ple d'alzines algunes molt velles. Tirem avall fins a trobar el parking dels cotxes.

Ens despedim fins la propera matinal

Magda Costa
















Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon, Ramon Batalla

Eidicio i muntatge: Manel Almendros



26 d’octubre, 2022

127. Sauva Negra - Castell Popa

Fa un cert temps vaig llegir el nom de Sauva Negra i vaig tenir curiositat del lloc. La vaig proposar com a matinal i fins a aquest estiu no el vaig conèixer. Sabia que era un espai d'interès Natural i Paisatgístic i que està a una alçada i a una latitud més baixa del que li pertoca a aquesta espècie d'arbre.

Amb la Núria vàrem anar a investigar i conèixer l'indret. Per Wikiloc vaig veure diferents opcions. La primera opció no era vàlida, ja que el lloc de partida era impossible de poder aparcar tants cotxes que vàrem anar. Així que el lloc triat va ser arribar fins a Castellcir. Per sorpresa meva passàvem pel castell de Popa, castell que em va sorprendre per les seves dimensions i que fins als anys 60 del segle passat, encara hi vivien.

El dia triat, que es va endarrerir una setmana, ben d'hora el matí i que encara era de negre nit, vàrem sortir de Rubí. Arribem a Castellcir ja amb el dia força clar. Quan estem a punt i tenim la foto de rigor (segons el fotògraf oficial) i fem una breu explicació, comencem a caminar direcció al Castell de Castellcir, conegut com a castell de la Popa.

Baixem cap a la riera de Castellcir per després anar enfilant-nos cap a la carena a on hi ha el Castell. Lloc amb força vistes: Montcau, Montserrat i Pirineus. Allà esmorzem i fem una visita a les ruïnes del castell.

Una vegada ja estem a punt, anem en direcció a la Sauva Negra, passant per la masia Casanova del Castell i arribem al bosc esmentat. És un bosc molt singular i més típic de climes més freds i humits (i que aquest any ha patit força, per la calor i la falta de pluges). Per tant, hi ha pins, roures i a la part més nord hi ha la fageda, amb uns arbres força monumentals. A causa
del clima d'aquest any, encara estaven força verds, les fulles no havien canviat de color. Enmig del bosc hi ha la Font de la Sauva Negra, de la qual diuen que les aigües són sulfuroses, tot i que nosaltres no ho vàrem identificar. Després d'un breu descans seguim el camí ja de tornada, amb una agradable baixada enmig de la fageda.

Tornem a trobar la riera de Castellcir i la seguim per pujar fins al poble de Castellcir, a on tenim els cotxes. Després d'un dia fresquet al matí i ja calorós al migdia, tornem cap a casa, esperant la següent matinal que la Magda ens portarà a un lloc força bonic.

Miquel Canals













Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon,                                      Magda Costa, Manel Almendros, Miquel Canals i Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

14 de setembre, 2022

126. L'Obac

Tots els participants van ser puntuals al punt de trovada. Eldía es presentà molt nuvolat però els núvols eren alts i teniem bona visibilitat, tot i que durant el recorregut mirant vers Montserrat havia un mar de nùvols.

Així doncs, en total de 29 matinaires, ens dirigim cap la casa de l’Obac nou i agafem el camí de la Font de la Portella per arribar primer a la casa de l’Obac Vell, deshabitada des de la mitat del segle XVIII desprès de 2 incendis.

Un cop fetes les fotos de rigor, seguim per veura el pou de glaç i d’aquí cap la casa “la Calsina” (que es el objectiu de la sortida) on esmorcem.

Seguim per anar a la Font de la Portella i desprès al turó roig de Vacarisses., per arrivar a l'Obac nou passem per el alts de la pepa.

Devant del restaurant “la pastora” (que romandre tancat) fem les últimes fotos i l’acomadiament, molt contents perquè no ens ha plogut i no hem passat calor.
 
Salut

Joan Urquizu

 















Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia, Fradera,Francesc Massana, Manel Almendros,                                          Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros