"Descobrim un secret ocult
durant molts anys.
Les Tines de Sant Llorenç del
Munt i l'Obac van quedar abandonades després de la fil·loxera. És un patrimoni
únic que a poc a poc va sortint d'entre la malesa i que, fins i tot, ara tot
just comença a tornar a la vida."
Cori
Calero, periodista de TV3
Aquesta va ser una sortida entre cultural
i esportiva. Es tractava de visitar les Tines de la Vall del Flaquer, tot
explicant l'història que ha estat oblidada durant cent cinquanta anys.
Efectivament, durant el S-XIX, la
fil·loxera va malmetre la majoria de vinyes a Europa, però abans d'arribar a
Catalunya, els pagesos varen saber aprofitar la gran demanda que els venia
d'arreu, i es van afanyar a plantar vinya fins als llocs mes inaccessibles
com la serra de l'Obac, mitjançant terrasses.
El problema era treure la collita a
través d'aquell terreny tan escarpat, de manera que varen idear de posar les
tines a peu de vinya, i a prop del riu per aprofitar l'aigua necessària per
netejar-les. Aquesta estratègia els va permetre fer les primeres operacions de
premsat (el raïm es trepitjava amb els peus), i fermentació just molt a prop
d'on es feia la verema, així només calia transportar el vi després de
fermentar.
En tot el Bages, s'han catalogat 103
tines enmig de les vinyes en diferents estats de conservació. Algunes es troben
aïllades, amb només la seva barraca adossada (13 en total) i altres formant
conjunts (les 90 restants). Aquests conjunts són considerats com les construccions
més interessants: tres, quatre o més tines construïdes simultàniament (sortia
més barat) i que, de vegades, posseïen en comú una premsa per la brisa
residual. Aquesta era l'única eina col·lectiva, ja que cadascuna de les tines
eren usades individualment pel seu propietari.
La major part són de planta circular
(81), tanmateix n'hi ha de rectangulars (12) i mixtes, amb dipòsit
circular i parets exteriors rectangulars (10). Les seves capacitats són entre
els 1200 litres de la més petita i 31 000 la més gran. No solien passar dels
2,5 m de diàmetre ni dels 3 de fondària. Per a la seva construcció s'utilitzava
pedra presa amb morter de calç, folrant les parets interiors amb rajoles
vidriades quadrades, planes o lleugerament corbades.
S'aprofitava el desnivell del terreny per
fer-hi dos pisos accessibles tant el de dalt com el de baix. La part superior,
amb la porta per accedir-hi, es realitzava amb pedra seca i la coberta es
construïa en falsa cúpula, amb una capa atapeïda de terra per impermeabilitzar-la,
alhora que feia d'aïllant tèrmic. En aquesta capa de terra hi plantaven
vegetals amb arrels petites com els lliris. Aquestes arrels s'arrapaven als
materials, i evitaven que les lloses es moguessin.
A la part inferior hi havia una obertura
per buidar el vi ja fermentat, protegit normalment a dins d'una barraca de
pedra seca adossada a la tina.
Quan la fil·loxera va arribar a
Catalunya, els viticultors varen haver d'abandonar les vinyes i les tines van
quedar oblidades. Amb el temps la vegetació es va anar apoderant del paisatge,
i actualment costa de creure que en aquest indret, actualment cobert per bosc
de pins, hi havia terrasses plenes de ceps.
L'Excursió
Deixem els cotxes passat El Pont de
Vilomara, i enfilem cap al primer grup de tines: La Bleda, a on hi ha parada i
fotos. El cami segueix pel torrent del Flaquer fins a les tines de Les Tosques.
Continuem cap a les tines de l'Escudelleta, i aquí s'agafa un corriol que
transcorre pel mig del bosc (abans tot era vinya), fins a les tines d'En Ricardo,
segurament les més espectaculars, per la seva dimensió i quantitat.
Esmorzem i ens dirigim cap al camí del
Flequer, a on hi trobem diversos grups de tines fins a la masia del Flequer,
actualment abandonada. Sembla que aquí hi va haver alguns episodis històrics
amb els maquis, segons ens explica un veí de la zona.
La masia està deshabitada i amenaça
ruïna, de manera que hi han posat tanques per impedir el pas dels vianants. A
causa d'això ens veiem obligats a enfilar-nos per un marge, amb la finalitat de
trobar el camí que continua fins al cim d'un petit turo. Arribats a la carena,
ens trobem amb una vista espectacular sobre Montserrat i el Pirineu tot nevat
al fons. El paisatge és magnific i el camí ens du fins a l'ermita de Sant Pere
d'Oristrell, que trobem tancada. A continuació anem fins a la masia de Can
Oristrell, per baixar ja en direcció al parking. Una excursió magnifica que hem
fet 33 matinaires, i que segur que recordarem durant molt de temps.
Pere Abella
ALBUM DE FOTOS
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Joan Vallés, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons, Pere Abella
Edició i Muntatge: Manel Almendros
ALBUM DE FOTOS
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Joan Vallés, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons, Pere Abella
Edició i Muntatge: Manel Almendros
