Després de dos mesos Sant Llorenç ens estava esperant i molts dels matinaires encara no havien vist la nova taula orientativa instal·lada a dalt de La Mola. Patrocinada per al CE Sabadell amb suport de socis del centre i de particulars que han col·laborat a què la dita taula es tornés a posar. Ja és la tercera. Es molt similar a la primera, però amb un material d'encletxe més pesant que dificultarà qualsevol acte vandàlic que algú pretengui. També és cert, que no figura cap tipus de publicitat a la fi d'evitar qualsevol represalia o mala intencionalitat per la dita publicitat.
Aquest cop ens reunim 19 matinaires, ja que a darrera hora alguns dels habituals no han pogut compartir dita matinal per raons diverses. L'objectiu era veure la taula i fer taula, però abans un ha de guanyar-se l'esmorzar, per la qual cosa aquest cop aparquem els cotxes al lloc habitual, però enfilem per el camí de sota, deixant per la tornada l'assenyalat. Trobem i creuem via directa el camí de Can Robert a Can Poble i encarem per al Single dels Cavalls, per la canal esquerra. A la gent li agrada molt, doncs tenim un parell de balcons impressionants amb panoràmiques molt bones de les que fem un grapat de fotos.
Com que el pronòstic era molta calor, la pujada quasi la fem per la part oest i amb ombres que fan que sigui molt atractiva, passant per dues canals que fan que tots movem el cos, las mans i grimpen de debò fins a arribar a la darrera pujadeta, entremig d'arrels, i fen dos passos entremitjos, un que l'Orland ajuda a fer un gir i jo que els espero a dalt, torna'n els pals, ja que amb aquest tipus de pujades fan més nosa que servei.
Ja són las 10:15 i arribem a dalt. Mentre preparem la foto de tots envoltant la nova taula, jo vaig a dintre el restaurant per donar les comandes i avançar el temps d'espera. Per sorpresa ens trobem amb en Josep Maria Escoda, pare i creador de la taula del Montcau i col·laborador, junt amb altres tècnics i personal del UES de Sabadell, per aquesta nova taula, donant els seus més que convincents consells per portar-la a terme.
Avui com que no estava en Manel, en Leandre m'ha donat un cop de de mà al fer les comptes i repartiments, i carai com es nota el tresorer del Centre. Hem quadrat a la primera, propina inclosa.
Després d'esmorzar tornem a fer una foto, ja que li hem regalat al Josep Maria Escoda una samarreta blava de les matinals.
Tot seguit agafo i encaro per la canal de can Poble superior, poc transitada i també fresqueta, i baixem per el pas del comptador, ja que sembla que sigui un registre per un comptador de l'aigua. Crec que és un registre però encara no el per quin ús i en un lloc curiós.
Arribem als cotxes i donen per acabada aquesta matinal, la 63, de la nostra historia, i preparant la 64, que ens portará altre cop al Pirineu, aquest cop a la zona de les Bullosses, i farem els dos Perics. Així doncs abans de vacances farem la matinal estrella, de durada tot el dia i tancarem la paradeta fins al mes de setembre, que Montserrat ens espera, com tradició i per vocació.
Deixo la màquina de fer fotos a sobre el cotxe mentre obro la porta de darrere i tan tranquil. Arranquem i de sobte sento un soroll, miro per al retrovisor i veig la càmera a terra. No vaig donar-me comte de què l'havia deixat sobre el sostre del cotxe. S'ha trencat part de la carcassa, encara que curiosament l'objectiu està sencer. Ja veurem si la puc arreglar. Llàstima ha estat la meva companya de sortides i travesses i al costat meu tot el moment. Ha estat un despiste dels forts i he tingut un disgust, ja que va ser un regal de la Roser que em va fer amb molta il·lusió.
Una abraçada.
Crònica: Alfons Capmany
ALBUM DE FOTOS
Dades tècniques: Joan Urquizu. Distancia 4,7 km., desnivell acumulat 457/458 m.
Fotografia: Alfons Capmany, Eulalia Fradera i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros
Una abraçada.
Crònica: Alfons Capmany
ALBUM DE FOTOS
Dades tècniques: Joan Urquizu. Distancia 4,7 km., desnivell acumulat 457/458 m.
Fotografia: Alfons Capmany, Eulalia Fradera i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros