11 de desembre, 2019

100. Matinal Centenaria

Avui, 11 de desembre de 2019, celebrem la matinal 100, nou anys, mes a mes cada dimecres segon del mes una matinal nova, cercant nous indrets, el nostre grup ha anat creixent tant en número com també anem sumant any darrer any un any més d'edat, però mantenint l'alegria i la il·lusió per aconseguir nous reptes.


Dissenyem per aquesta ocasió una nova samarreta amb cremallera frontal i amb el nostre escut i las 100 matinals. Que just tenen lloc a la celebració dels 70 anys del CER de Rubí.


Abans del dia d'avui vàrem crear una comissió de 10 membres, a fi un repta que un dia l' Alfons li va proposar a l'Orland: "Si al Puigmal el Centre va muntar el Jacuzzi perquè no a la Mola." l'Orland va contestar: "I perquè no"

I ja ens tens, fil a l'agulla, l'Orland com a pare del jacuzzi calculant, com a bon enginyer, mirant quants litres d'aigua necessitarem. Finalment seran 500 litres com a mínim. Per no agafar aigua de la Mola calculem garrafes de 5 litres. Doncs...100. Tot això fa que necessitem lloc d'alt per anar portant part del material i deixar-lo a un magatzem del monestir. El cablejat de la llum i bombona de gas seran facilitats per al Restaurant i ens faciliten molt el fet de pujar pes.

S´han fet proves, fins a dues vegades a casa de l'Orland i Rosa, Hem fet el muntatge i dividits els 10 en tres grups, els muntadors de l'estructura del jacuzzi, els instal·ladors dels calefactors i bomba de bombeig i en Manel fotografia.

Per temes de logística, sortim de Rubí nou membres a les 7 del matí a fi d'arribar a la Mola abans de les 9 hores que hem quedat en el personal del Restaurant a fi d'obrir-nos el magatzem i muntar el jacuzzi. A les 7,45 surten els restants matinaires de Rubí, dirigits per en Pere Abella. Son en total 25, ja que de Terrassa vindran al punt de trobada altres 4, en conjunt avui serem 38.

El grup del Pere Abella, ajudat per en Jaume Pagés, penjant el pessebre, i alguns dels assistents s'animen a escalar un tram per adorar-ho, amb ordes i arnesos de seguretat. Després fan un petit esmorzar i una petita volta a fi d'arribar tots a La Mola a volts de les 11.


Amb 1 hora s'ha muntat el jacuzzi i part del grup de muntatge aprofitem per fer la primera remullada, amb l'aigua a una temperatura increïble. Tothom gaudeix de valent inclús la Rosa porta 3 patitos.... Quins records, al Puigmal va aparèixer un patito de s'opte (de goma clar).




















































A volts de les 12 donem per tancat l'ús del jacuzzi, ja que s'ha de desmuntar, bombejar l'aigua cap als dipositis de la Mola (ús bany) i embalatge altre cop de la resta d'equipament.
Las garrafes d'aigua al abocarlas, han estat aixafades i guardades en unes borses grans, ja que a l'acabar la festa, les repartirem i les baixarem entre tots nosaltres per no deixar res de deixalles a dalt.


Mentre es fa l'embalatge en Pere Abella, porta la gent dintre l'Ermita (per cert gèlida) i l'Empar farà, a falta de la presència d'en Josep Benet, les cantades de Nadales, ajudade per l'Alfons. Começem amb el nostre himne, l'Oda Matinaire, que tenim gravada per en Josep.














































Abans la Rosa junt amb l'Empar posen a l'Ermita 7 espelmes, en gratitud a Sant Llorenç i Sant Bernat Menthon (patró dels excursionistes), una per cada 10 anys de història del CER, en gratitud 70 anys d'història del CER i les 100 matinals.

Tenim previst dinar a les 13:30: Abans de les 13 ja hem fet la foto de tots junts a fora de l'ermita, hem repartit els números i recollit els regals per l'amic matinaire. Recollit el tast de Nadal ja podem començar a dinar.

Prèviament tots han dit el que volien per dinar, encara que sempre 2 o 3 errors fan que tinguem de repassar llistes i plats escollits i algú hem pillat a part d'un parell d'errates per part de l'Alfons en recollir els menús, però 38 són molts i tots funciona perfectament i és solucionat al moment.
























Com ja és tradició, a les postres (una barbaritat, omplim 6 plats). Sobren tants que els donem al personal i a altres taules que estaven també dinant.

I arriba el moment en què arriba el Pare Noel, Alfons, ajudat aquest any per a 3 ajudants, Eulàlia, Isidre i Gabriel, llevat la gran quantitat de regals, i amb un vestit espectacular nou que la Montse Casanoves ho ha arreglat del tot, ja que l'any passat el Pare va tindre un petit accident i es va trancar quasi del tot.





















Tenim per sorpresa al costat nostre una taula amb un matrimoni amb una nena d'uns 5/6 anys que el Pare Noel, al estar una mica "afònic", ens ajuda a cantar els números del regal, que són donats als corresponents titulars.


La "Caixa" matinaire, te un petit sabran que L'Alfons, aprofita per invertir-ho amb quatre ampolles de cava que ens repartim entre tots 38 per a brindar.

Desitjar-nos felicitats a tots, agrair a la comissió, als de la Mola i que tinguem tots un molt Bon Nadal.


El temps empitjora i l'acomiadament es fa a dalt, ja que tothom baixa molt ràpid fins als cotxes. L'Alfons es queda d'escombra i acompanya a tres matinaires i a Can Robert recollim altres 6 que estaven una mica separats dels primers. Finalment arriben l'Empar i Núria que ajudades per un noi que cuida dels rucs, que baixava del restaurant ens trobem tots i ens acomiadem.

Un dia fantàstic. Gràcies a tots per assistir i gaudir-la i als membres restants de la comissió, que sense ells no hagués estat possible, Orland, Rosa, Eulàlia, Magda, Pere,Miquel,Isidre, Joan Vallés i en Gabriel i agrair la disposició en tot moment del personal de La Mola.

Una abraçada a tots

Alfons Capmany



Imne Matinaire: Lletra: Alfons Capamnay

Canta: Josep Benet

Diseny de l'escud de les 100 matinals: Manel Martori

Fotografia i video: Isidre Fores, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

13 de novembre, 2019

99. Matinal boletaire a Rubi

Avui l'objectiu de la matinal (99), tal com el seu nom descriu, és una matinal Micològica, Fer un recorregut per Rubí, dintre el nostre terme Municipal, ple encara a dia d'avui de boscos, amb corriols, camins i pistes que donen un atractiu.



Com no i cercar "bolets", malgrat que la sequía, el vent, a minvat el sorgiment de bolets, no per això ens trem enrere i ens llancem a la "caça". Aquest cop ve en Sergi Capmany, coneixedor dels bolets de Rubí, i vinculat a grups micològics que li han fet profunditzar amb el tipus de bolet i el seu nom, a fi de catalogar, en explicarà, si escau, als profans o no tan profans, la diversitat d'espècies actuals.



Sortim 24 matinaires, del Escardivol, i aquest cop a peu, passem per sobre el Pont de Can
Claverí (un monument encara bastant conservat) el creuem per la part alta on portaven l'aigua a la finca de Can Claverí, i per al pavelló, avancem fins a Can Roig.

Esmorzem abans de començar la caça de bolets. Malauradament pocs en troben, molts pinetells, i alguna pota de perdiu i cap rovelló ni llenega ni... Per cert els boscos estan en un estat molt maltret, bruts, un perill en cas d'incendi.



A les 11 fem reagrupament, i anem fins a la Maçoneria de Sant Muç, Ermita, fen una parada a la Font de Sant Mus. Arribem fins al Castell on és acomiament fins, el més proper on celebrarem la matinal 100.

Una matinal que hem recorregut 12,33 km amb 4,22 hores i hem gaudit un dia que semblava que plouria i s'ha aguantat del tot .

Una data històrica a les matinals, estrenarem samarretes, i dinarem a Sant Llorenç, abans de posar el nostre pesebre i moltes més coses.. Amic imaginari, nadales,i.............

Alfons Capmany

IMATGES DE LA MATINAL


Fotografia i video: Alfons Capamany, Eulalia Fradera, Manel Almednros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

09 d’octubre, 2019

98. Montserrat


Sortim malgrat costa una mica a l’hora de llevar-nos a les 7h. uns 30 matinaires. Montserrat ens espera. Tal i com ens acostem a la muntanya, ja veiem que el temps no ens acompanyarà, la boira tapa Montserrat i quant i arribem estem dins la boira i està plovisquejant,” boira pixanera”.
























Monestir, ermita de Santa Anna, amb tímids treballs de neteja , ermita de Sant Joan, i esmorzem sota les vaumes de l’ermita de Sant Onofre.





Seguidament agafem el camí fins a l’agulla de la Miranda de Sant Joan; es l’agulla on molt pocs dies abans vàrem encendre el farell de LLUM I LLIBERTAT els membres del CER i que personalment amb fa molta il·lusió pujar fins aquí amb els matinaires per compartir una mica l’esdeveniment. El panorama es esplèndid i la vista excel·lent, boira al Nord, Sud, Est i Oest. No es veu res de res, malgrat intento explicar que aquí hi ha el Gorro Frigi, allà el Cavall Bernat, mes enllà el...... 


Seguim el camí fins Santa Magdalena, un altre excel·lent mirador d’aquest massís, i que no cal que expliqui el que podem veure.























Escales de Jacob, creuem el camí de Sant Jeroni, i per corriol passem per el Trencabarrals, si aquell lloc on just al moment d’arribar al coll, apareix al teu davant tota la regió de la Tebaida, i el Elefant majestuós allà al mig. Ens ho imaginem tant be com podem i seguim.



Arribem al Pla dels Ocells i d’aquí per el camí de les escales fins al Monestir, on tenim el temps just per a la obligada visita a la Moreneta i cap a casa.

Orland Pons

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video:Alfons Capmany, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

18 de setembre, 2019

97. Montcau i les Casetes del Bofi



Es fa difícil trobar llocs nous per visitar al massís de St. Llorenç, després d’un grapat d’anys fent-hi matinals. Aquest era el meu repte i per això vaig decidir anar cap a les Casetes del Bofí, un indret recòndit i desconegut. 

Diuen que a les Casetes del Bofí s’hi fabricava moneda falsa. No m’estranya, ja que si no es coneix a on son, es quasi impossible de trobar-les. Actualment es una balma amb una paret plena de vegetació, que per fora quasi no es distingeix. 

Costa trobar-hi l’entrada, però quan es travessa,tenim una sorpresa (res a veure amb l’aspecte exterior),perquè ens trobem amb un espai molt ampli, net i amb alguns bancs per seure.Al fons hi ha la roca tota fumada, senyal que hi fan foc. La paret no arriba fins a dalt de tot de la balma, de manera que hi entra prou claror i pot sortir el fum del foc.En definitiva un lloc molt amagat per fora i confortable per dins. 


Amb la idea de trobar aquesta balma, vàrem sortir 21 “matinaires” a les 7,30 del matí de l’Escardibul, per trobar-nos amb dos mes al Coll d’Estenalles. En total 23 “matinaires” vàrem enfilar cap al cim del Montcau, passant pel camí de terra (no l’asfaltat). A les 9 del matí ja érem al cim per contemplar les vistes, ajudats per la taula d’orientació que hi ha dalt del Montcau, obra d’en Josep Mª Escoda (ex president del CER). 


Unes quantes fotos i cap avall al Coll d’Eres, parada per reagrupar i seguir direcció La Mola, per trencar cap a La Font Flàvia per esmorzar. Aquesta font es un dipòsit amb un tap que cal obrir perquè hi ragi una aigua ben fresca.












































Després d’esmorzar enfilem un camí estret de baixada pel mig del bosc, cosa que s’agraeix, ja que comença a fer força calor. A la part de baix, en una clariana del bosc, decidim fer una petita desviació per anar a visitar l’avenc del Davi, mític entre els espeleòlegs de St. Llorenç. Es tracta de dos forats que baixen fins a 65 mts. de profunditat. 


Ara ja ens queda poc per arribar a les Casetes. Un tros de camí i una petita desgrimpada, sense dificultat, que ens condueix fins davant de la paret plena d’heures. 

Faig un petit joc a veure qui troba l’entrada, i de seguida tothom s’hi posa. Finalment la troben i se sorprenen de l’amplitud de la cova. 


La tornada la fem per un altre camí que va directament a trobar la carena Montcau-Mola, però abans d’arribar a Coll d’Eres, prenem una drecera a l’esquerra, que ens portarà directament al Coll d’Estenalles, a on arriben als volts de la una, cansats però molt contents per la Matinal. 


Hem fet 10 Kms i un desnivell de 480 mts. Podeu trobar el track al següent enllaç: 


Pere Abella i Cervelló

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografía i video: Alfons Capmany, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

17 de juliol, 2019

96B. La Gallina Pelada

Avui 17 de juliol, com cada any, tenim programada la “Estrella” i aquest cop anirem a cercar un indret en part desconegut, ja que farem la verten sud de la Serra d’Ensija, amb l'objectiu de fer cim a la Gallina Pelada (2327 M.) Anirem a dinar a Vallcebre, al restaurant la Rectoria, família de Barcelona coneguda de Rubi i socis del Centre.

Abans de la mateixa circular, una setmana abans, el Miquel i l'Alfons, fan el recorregut per a assenyalar al track i comprovar un parell de punts aeris, com una part del “Llosanques”, part final i a la baixada per el Torrent.


A las 6 del mati, ens trobem 20 matinaires a l,Escardivol. En Miquel i Nuria vindran des-de la Cerdanya i amb l'Angels i la Mercé ens trobarem a la benzinera abans de la tèrmica de Cercs.


Aparquem els cotxes al Pla de Fumanya, on figura un cartell de Peguera. 24 matinaires iniciem la matinal per la pista forestal de la dreta i, ja al primer kilòmetre, tenim dues baixes: l'Angels i la Carme, que no es troben gaire bé i prefereixen esperar-nos a l'aparcament a la tornada.

Pasem per la derruïda masia del Ferrus, casi toquem amb la ma la impressionant Roca del Ferrus. Aconseguim esmorzar tots junts fins al Coll del Estret, on coincidim amb una colla de Molins de Rei que estan també preparant el recorregut per una colla gran de 30.


Arribem al primer punt conflictiu. Algu te mereix i aixo fa que es ralentitsi la pujada. Amb ajuts i anim supera aquest tram. La roca esta seca i aixo facilita molt la grimpada . Arribem a la Roca Blanca (2.290 m.). Veiem el Pedraforca, el Cadi i el vol de dos impressionants falcons que ens meravellen, amb el seu vol majestuós i elegant,


Ja veiem la Gallina Pelada, alguns per las crestes, altres per el cami de sota, aconseguim arribar-hi. El tram ja es mes senzill i planer, ja que tot el mati em estat pujant. Fem la foto del grup.amb un fons del Pedraforca, que fa escalfar las maquines de tantes fotos.













































Ens adrecem cap el Refugi de Ensija, que esta obert i algu fa el cafetonet i altres a descansar, ja que el temps ja ens apreta i desistim de fer la Creu de Ferro (2297) i enfilem torrent cap a baix, seguin ls estaques i arribant a la 1,30 al aparcament.























Una circular que completem amb 6 hores, una distancia de 14,39 km. i un desnivell guanyat de 879 metres. A las 2 de la tarda en punt ja estem a la Rectoria de Vallcebre. Som rebuts amb una beguda de benvinguda. Esperem a las 2,30 per dinar al menjador de dintre

Un dinar molt exquisit. Tothom gaudeix dels plats dia avans escollits i després de que l'Alfons desitje bon estiu a tots, donant gracies al Miquel I aquest explicant les properes activitats del 70 aniversari del Centre.


Donem per acabada la Matinal i sortint comença a ploure, preludi d'un diluvi, que de Berga fins a Rubi ens acompanyarà.

Alfons Capmany


Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulàlia Fradera, Gabriel Alsina i Miquel Canals

Edició i muntatge: Manel Almendros