El mes passat barem fer una passejade per Talamanca, es un lloc on jo hi ting molts records dons els pares hi teníen un “tros” de casa. Dic tros perquè era una casa vella, de pedra, que el pare amb l’ajut d’un amic seu-en Pujol- via anat arrenjant. Quan va ser habitable i anavem a passar algun mes a l’estiu, la mare, la meva germana i jo, el pare no-ell treballabe-. Ell pujabe, amb moto,clar, dissabte tarde i diumenge. Es la casa darrera l’esglesia i cementiri de S.Maria.
Be, que m’enrotllo. Vam deixar els autos a l’entrade del poble i el varem travessar-per mi no te desperdici i al ser solei potser millor que Mura...vam baixar a la font, dita de Talamanca,clar, on hi ha un curiós i malalt acer negundo-es un arbre d’una especie americana molt rar per aquí. Continuan baixant varem passar per un antic forn d’obra, el Fornot i avall cap a la riera de ¡Talamanca !. Un cop a baix, visita a la balma dita “dels Gobians que fa mes de cincuanta metres d’amplade i quan plou- be difícil- es espectacular, continuar per sínia del Mariano, moli del Menut, sínia de can Valls i amunt tornan a Talamanca per darrera el castell, dit també del Marques.
Cal comentar que a la riera de Talamanca es lliurà i guanyar l’ultima batalla contra els Borbons. Els miquelets-el nostre exercit- defensaven des de el castell i l’enemic baixave per la serra de la Mussarra, per el devant, i no podien atacar amb condicions, a mes esperaven reforços que venien de Barcelona i van replegarse direcció Calders.
Els miquelets van aprofitar per anar cap a Cardona, on al cap d’un temps si que van o mes ben dit “varem” perdre l’ultima batalla...
La meva intenció era fer una visita al castell, fa uns tres anys es feia, pero es va vendre a la Diputacio i de moment pas que es possible.Jo de petit hi anave a jugar, i el pastor i guardabe els vens... Total que varem veura les vistes per devant i per darrera del poble i castell, foto de rigor i cap a Rubi que i sobra gent.
Jaume Pages
Fotografia i video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon, Miquel Canals
Edicio i muntatge: Manel Almendros
