Un cop decidit el cim i cims de l'Estrella-2023, ens vàrem posar en marxa per mirar com poder accedir al pàrquing de les Pollineres. L'accés està tancat per una barrera al Fornell, l'estació d'esquí de fons. Vaig parlar amb la guarda del refugi d'Estanys de la Pera i em va donar la solució: quedar-nos a dinar al refugi. No era mala idea, ja que en baixar del cim passem pel refugi. Dit i fet, fem la reserva pel dia en concret.
Els desplaçaments els vàrem haver de fer en cotxes particulars, perquè no poden passar autocars aliens a qui fan el servei a l'estiu fins a les Pollineres.
Ben d'hora al matí, a les 6 h, ens trobem uns quants valents a fer dues hores de cotxe, que és el temps que es triga fins a arribar a la barrera. Quan hi hem arribats tots, obrim la barrera (ens havien donat la clau d'accés) per anar fins a les Pollineres. Allà ens posem a punt, fem un mos i comencem a caminar abans de les 9 h. En comptes de fer ziga-zagues, com fa la pista, anem recte a través de la pista. Aquí ens separem en dos grups: els que fan els cims i els que ens quedem als Estanys de la Pera.
Ens anem girant cap a l'esquerra, cap a la vall del torrent de Claror, fins al bassot del mateix nom. Girem més a l'esquerra direcció sud per anar guanyant alçada fins que arribem a la serra Airosa i la seguim, ja en sentit nord amb un tros planer fins a la base del Monturull. Amb una forta pujada arribem a dalt al voltant de les 11 h.
Un cop descansats, menjats una mica i fetes les fotos de rigor, ens posem en marxa cap al cim del Perafita i ens estrenem amb una forta baixada. Com que no hi ha pressa cadascú la baixa al seu ritme. Arribem al coll de Claror i remuntem cap al Cim, que ja hi som al cap d'una hora i mitja des del Montutull. Descans, fotos, beure i un altre mos per seguir cap al port de Perafita, que és un pas natural cap a Andorra.
En aquest punt ens trobem uns valents (el nostre grup) que no en tenien prou amb els llacs. A part, també hi ha un grup força nombrós de jovent. Anem tirant cap avall fins a trobar-nos un riuet molt bonic i com que anem bé de temps, ens remullem els peus, que amb l'aigua ben fresca és un bé de Déu.
Una hora abans del previst, cap a les 15 h, comencem a menjar el que la guarda del refugi, la Geni, ens tenia preparat. Cadascú havia triat un plat i molt ben coordinats, ja que entre alguns vàrem repartir els plats, els quals varen ser exquisits. O era la gana que portàvem? Però va ser un luxe poder menjar aquells plats a 2.350 m d'altitud.
Un cop tips anem baixant fins al pàrquing de les Pollineres. Contents d'haver pogut passar un bon dia en companyia de tots, ens acomiadem i ens desitgem unes bones vacances.
Miquel Canals
 |
Fotografia i Video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals i Ramon Batalla
Edicio i muntatge: Manel Almendros
