Feia mesos que no ens veiem, el maleit
confinament havia estroncat, entre moltes altres coses, les nostres matinals
mensuals.
La retrobada coincidia amb la matinal
estrella que fem cada any abans de vacances i per aquesta ocasió varem triar de
fer una potent Rubí – La Mola per una traça amb variants sobre el Camí dels
Monjos habitual per mirar d’evitar al màxim les zones d’asfalt i habitades,
així com el pas per la Serra de Galliners ja prou coneguda.
A les sis del matí els 15 inscrits ens
trobem a l’era de Ca N’Oriol amb ganes d’assolir el repte important que teníem
per davant.
Al arribar a Can Tirarires ja comença a
clarejar el dia. Al cel hi han uns quants núvols que refresquen el matí i ens
ajuden a caminar lleugers.
A Can Barata fem una aturada per fer un
primer glop d’aigua. Creuem amb cura la carretera i ràpidament deixem el camí
principal de la Serra de Galliners per agafar una serie de corriols que ens
portem fins la Font del Caçadors a tocar de les primeres urbanitzacions de Sant
Quirze. Un recorregut nou que sorprèn positivament.
Ràpidament arribem al tunel que ens deixa
creuar per sota la C58. Més endavant trobem una bonica creu de terme que queda
ben fotografiada.
Passem a tocar de l’Hospital de Terrassa i
seguim direcció a l’espectacular masia de Can Viver de Torrebonica. Una mica
més enllà trobem una petita zona boscosa i aprofitem per esmorzar. Portem ja
quasi quatre hores de camí i cal recuperar forces. Fem les primeres fotos de La
Mola que ens està esperant.
Reprenem la marxa, passem a tocar del Reial
Club de Golf El Prat fins agafar el Torrent de la Betzuca que forma part de l’anella verda de
Terrassa on ens trobem altres caminants i ciclistes.
Arribem a Matadepera que creuem pel seu
centre urbà per anar a buscar les urbanitzacions que s'enfilen per les
faldilles del massís de Sant Llorenç fins a trobar de nou el Camí dels Monjos
que ja no deixem fins el cim de la Mola on arribem a la una del migdia.
Hem trigat 7 hores, quasi 6 d’elles en
moviment, hem caminat uns 25 km i fet un desnivell positiu de 1.200 mt.
Tots hem arribat junts a La Mola i gaudim
de la satisfacció personal del repte assolit.
Cal esmentar que hem compartit matinal amb
l’Enric Miralles que als seus 86 anys no ha defallit en cap moment sent un
exemple per tots nosaltres.
Després de les cerveses de rigor fem un
merescut i, com es habitual, enriolat dinar a La Mola, brindant per l'èxit de
la matinal i el retrobament.
Recollim els estris i baixem per la canal
Superior de Can Pobla fins els bus del Franquesa que ens torna a casa.
Isidre Fores
