15 de setembre, 2021

115. El Montcau i els Cortins

Començem de nou el nostre curs escolar matinaire. Aquest cop anirem cap a l'Obac en lloc de La Mola. Sortim a les 7:15 del mati, fidels al nosstre lema de matinaires i ens trobem amb la resta a l'aparacament del Coll d'Estenalles, on ens agrupem 22 matinaires. Aquest cop la matinal la portará l'Alfons , amb l'idea inicial de fer els Cortins, Coca, Casa de la Vall, Emprius Montcau i Estenalles.

Iniciem la pujada tradicional per el cami asfaltat darrera l'oficina d'informació del parc i abans de pujar cap el Montcauenfilem ver el corriol de l'esquerra que ens portará al desviament del Cortins/Coca, uns indrets molt bonics, ja que tenim fortes pendents durant el creuament i anem a buscar la canal amb grapas que ens portará als Cortins.

L'Alfons, que va el primer, es despista i es l'unic que no veu la primera grapa que marca la pujada. Tothom la havia vist pero tots pensaren que volía anar per un altre lloc. Esgarrapades, corriol que el darrer que havía passat era un porc senglar. Finalment, després de mitja hora perduda, decedim tornar darrera i cercar l'inici de la canal.

Pujem tots meins l'Enric i en Jaume que es queda a fer companyia. La resta cap amunt, ja que hem decidit esmorzar a dalt dels Cortins en lloc de a la Casa de la Vall, llevat la perduda de temps i tindre de retallar el traçat inicialment pensat.

Després d'esmorzar desgrimpem tots i anem cap el serrat de la Coca, lloc molt curios ja que la erosio ha obert dues finestres per les que algu inclús pot treure el cap, no sense fer un a escaladeta. A darrera podem gaudir d'una balma molt acollidora. Estem a la part nord del Montcau i ja no mes falta enfilar tots cap al cim. Tenim un parell de punts que son una mica aeris, pero ens ajudem unsa als altres i tots arribem al cim.  Inclús l'Alfons porta un cordino que el  posem per seguretat del grup.

Ja dalt del cim fem la foto de rigor, no sense comentar als nous que la taula d'orientacio havia estat dissenyada per en Josep Maria Escoda, expresident del CER de Rubi, persona i familia molt estimada per tots els amants de la muntanya.

Baixem cap el Coll d'Eres i enlloc d'anar per la pista, anem cap a l'esquerra a buscar la riera, des de on pujarem cap a la carretera de Talamanca i ja només a quatre passos de l'aparcament. Una matinal de 7.39 km.amb un desnivell de 450 metres i una durada de 5:30 horas.

Fins la següent, que Cabrera ens espera


Alfons Capmany













Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals, Ramón Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

14 de juliol, 2021

114. La Muga

La Muga. El primer cop que vaig sentir el nom d'aquest cim va ser en una col·lectiva d’estiu, quan vàrem anar al pic de Montmalús. En passar per la vall de la Llosa, concretament al prat Xiuxiua, l'Enric em va comentar que des d'aquest punt es podia fer el cim de la Muga. Vaig observar que hi havia molt de desnivell des de la Llosa. Més tard vaig mirar el planell per veure si des d'un altre punt es podia fer. Bingo! Des de Cap de Rec hi havia un camí marcat. Sorpresa! Aquest camí dona molta volta. Llavors amb el programa Ozi i el GPS vaig mirar de buscar un camí més recte i que no fes tant desnivell ni tanta volta. Després d'anar-hi uns quants cops, vaig veure un camí, que és el que vàrem fer.

Quedem ben d'hora al matí, ja que són dues hores de viatge fins a Cap de Rec i el recorregut de 12 km és entretingut, per començar a caminar a les 8 h, ja que a les 14.30 h ens esperaven el refugi per dinar. Després de fer un cafè o tallat (la cafetera del refugi anava a tot drap!) marxem a on comencem a caminar. Faig una breu descripció del recorregut, ja que anem per un camí, que no és camí (el camí el fem caminant) com deia el poeta.

Després de travessar boscos de pi negre, amb arbres caiguts que hem d'anar sortejant i passant per prats, arribem a un gran prat a on vegem el Tossal de La Muga. Des d'aquí hem de creuar una antiga cubeta glacial amb rierols, prats i molts blocs de granit (tot el recorregut és zona granítica).

Un cop superat passem per un altre gran prat, que el creuem també sense agafar desnivell, fins a trobar un camí que travessa un bosc ple de pins negres i neret. Superat aquest punt fem la parada per esmorzar, que ja ens ho tenim ben guanyat!

Reprenent el camí al cap de poca estona, ja que anàvem una mica tard, i baixem una mica per ja agafar el riu de la Muga, que baixa dels llacs de la Muga. Anem seguint al costat més o menys del riu de la Muga fins a arribar l'estany gran de la Muga. En aquest punt ens dividim, ja que hi ha qui no vol pujar al cim. Aquests arribem a veure l'estany petit, que per unanimitat diem que és molt més bonic. Els que pugen al cim fan les fotos de rigor contemplant l'esplèndida vista que hi ha a dalt de tot.

Tornem cap al refugi i hi ha una avançada, ja que hi ha més lents i altres més ràpid i se’ns comença a fer tard. Arribem el refugi amb ganes de fer una cervesa o una clara. Anem arribant i quan hi som tots, van portant els plats (que l'Alfons ja els tenia encarregats feia uns dies). A cada taula veiem uns plats de carpaccio de ceps... boníssims!

Després del cafè, el tenor del grup i amb bons acompanyants seus ens delecta amb una versió molt divertida de la sardana de l'Empordà.

Ja arriba l'hora del comiat. Hem tingut un dia molt agradable i  no ens ha fet massa sol, ja que en alta muntanya ens haguéssim cremat, més aviat fresqueta que sempre va bé. Ara esperar l'estrella de l'any vinent (si el virus ens deixa).

Miquel Canals

























Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals

09 de juny, 2021

113. Rubi - La Mola

Poc a poc anem tornant a la normalitat i ja hem fet unes quantes matinals sempre complint amb els criteris de seguretat establerts. L’any passat, ja en plena pandèmia, varem fer per primera vegada la «Rubí - La Mola - Matadepera», un veritable repte per tot el grup de les matinals pels seus 29 km, les més de 8 hores que cal invertir per fer el recorregut total i el desnivell a superar, ja que son uns 1.200 m positius i uns 750 negatius. L'èxit de l’any passat ens va animar a repetir-la de nou aquest any.

El recorregut era el mateix de l’any passat amb un parell de retocs, no varem creuar Matadepera pel centre de la població sinó pel marge de la riera de Les Arenes i el primer tram del Camí dels Monjos quan s’enfila cap a La Mola des de les ultimes torres de Matadepera fins els dipòsits el varem fer per camí més a la dreta del habitual i més conegut.

Aquesta vegada varem ser 18 matinaires els que a les sis del matí ens trobarem a l’era de Ca n’Oriol amb ganes d’assolir un cop més el repte important que teníem per davant. No ens va caldre frontal ja que el dia va clarejar ràpidament. El pronostic del temps era de cel clar i amb sol.

Amb la fresca del matí i les cames descansades es va imprimir un ritme lleuger passant per Can Barata, la Serra de Galliners i la Font del Caçadors a tocar de les primeres cases de Sant Quirze.

Un parell de parades tècniques per refrescar-nos i fer alguna foto fins arribar a l’Hospital de Terrassa. Ja portem més de tres hores de marxa i la gent comença a reivindicar l’hora d’esmorzar i un merescuts minuts de descans. Decidim fer la parada al mateix lloc de l’any passat a l’ombra ‘una bonica pineda.

Una vegada recuperades les forces ens posem de nou en marxa. Cadascú agafa el seu ritme i es fan els habituals grupets on ens expliquem la nostra vida i miracles. La traça ens porta pel Reial Club de Golf de El Prat i el concorregut Torrent de la Betzuca on comencem a trobar-nos bastants ciclistes i d’altres caminants. Aquest camí ens deixa a les portes de Matadepera on, com ja hem dit abans, fem el parell de variants que ja em comentat anteriorment. Quan enfilem per la nova traça d’aquest any que ens portarà fins els dipòsits del Camí del Monjos el sol pica de valent endurint un parell de fortes pujades. Aquí cadascú busca el seu ritme i el grup s’estira molt, uns van més lleugers i d’altres pateixen una mica més però el que importa es que al final tots vàrem arribar sans i estalvis al cim de La Mola on ens hidratem amb unes begudes ben fresques i ens espera un dinar ben merescut amb brindis final amb cava per l'èxit de la matinal.

Com sempre els somriures i la xerinola estan a l’ordre del dia però no podem oblidar que encara hem de baixar fins a Can Robert on ens espera l’autocar del Franquesa que ens tornara a casa.

Isidre Fores




















Fotografia i Video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

12 de maig, 2021

112. Montserrat

Son just les 8h. del mati. I estem a la plaça Abat Oliba del Monestir de  Montserrat un nombrós grup de 31 persones disposades a caminar per alguns dels entranyables entorns de la muntanya de Montserrat, bàsicament ens mourem per la regió de Tebaida

Sortim per el camí de les escales amb direcció a l’ermita de Santa Ana, característic lloc de bifurcació de varis camins i des de on girem ala dreta amb direcció a Sant Benet, antiga ermita, actualment utilitzada com a refugi de muntanya, on i fem una rapida visita per saludar els guardes.

Som un grup molt nombrós i no podem fer gaires parades, per lo que Seguim cap a Sant Salvador, ermita just sota l’Elefant i la Mòmia i molt per sobre el Monestir. Des d’aquí podem veure les vies d’escalada a la Trompa de l’Elefant, i contemplar davant nostre la GorraFrígia i les Magdalenes.

Seguim camí passant per el coll entre la Prenyada i l’Elefant, pas que ens dona accés a la zona del Cavall Bernat que veurem en un instant.

Parada per esmorzar en un lloc arrecerat del vent que a estones bufa i es fred, però amb un sol que entre núvol i núvol escalfa fins i tot el vi que tenim de posar a l’ombra.

Passem per sota el majestuós Cavall Bernat, i pugem fins el magnífic mirador de la zona que es l’ermita de Sant Antoni. Aquí estem a la mateixa altura del cim del Cavall Bernat, i la Moreneta que el culmina la tenim allà a tocar. Les càmeres fotogràfiques i mòbils no paren de disparar captant les meravelloses vistes d’aquest excel·lent mirador

Seguim camí vers el pla dels Ocells passant per sota el Cap de Mort i per el camí que ve de Sant Jeroni.

Des de el Pla dels Ocells i ja que anem molt be de temps, som molt bons,... seguim el preciós camí que passant per el pas del Trencabarrals s’ajunta amb el camí que des de  Sant Joan va cap a Santa Ana, lloc on tanquem el cercle, i per les mateixes escales del mati, retornem al Monestir, on i arribem prop de la 1 del migdia.

Ens acomiadem,.... visita o no al Monestir, Moreneta, posar ciri, compra de coca i mato.... i a bona hora per a dinar a casa.

Orland Pons 




















Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, iquel Canals, Orland Pons, Ramón Batalla

Edicio i Muntatge: Manel Almendros