128. Castell de Montsoriu

Quedem a les 7:00 a l'Esrdivol, per agafar la carreterra de Hostalrich a Arbúcies, d'on sortirem cap a les 8:30.

Començem la ruta una vegada estem tots reunits i tirem pista amunt, fins trobar un desvio a la dereta, on anirem per un corriol amb colors de la tardor on hi trobarem diferents arbres, entre ells castanyers, cireretes de pastor o les tipique falgueres.

Pugem amunt i a mitg corriol trobem un amasia molt ben conservada amb arbres fruiters on farem la parada per esmortzar.

Un cop esmortzats tirem amunt fins al Castell, molt ben conservat i avui tancat, ja que al ser dimecres es dia de manteniment 

Tirem una mica mes endevant i anem a la Torre de les Bruxes des d'on veiem el majestuós Castell de Montsoriu. D'aqui agafarem cami avall on el bosc es molt diferent, mes sec i ple d'alzines algunes molt velles. Tirem avall fins a trobar el parking dels cotxes.

Ens despedim fins la propera matinal

Magda Costa

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon, Ramon Batalla

Eidicio i muntatge: Manel Almendros

127. Sauva Negra - Castell Popa

Fa un cert temps vaig llegir el nom de Sauva Negra i vaig tenir curiositat del lloc. La vaig proposar com a matinal i fins a aquest estiu no el vaig conèixer. Sabia que era un espai d'interès Natural i Paisatgístic i que està a una alçada i a una latitud més baixa del que li pertoca a aquesta espècie d'arbre.

Amb la Núria vàrem anar a investigar i conèixer l'indret. Per Wikiloc vaig veure diferents opcions. La primera opció no era vàlida, ja que el lloc de partida era impossible de poder aparcar tants cotxes que vàrem anar. Així que el lloc triat va ser arribar fins a Castellcir. Per sorpresa meva passàvem pel castell de Popa, castell que em va sorprendre per les seves dimensions i que fins als anys 60 del segle passat, encara hi vivien.

El dia triat, que es va endarrerir una setmana, ben d'hora el matí i que encara era de negre nit, vàrem sortir de Rubí. Arribem a Castellcir ja amb el dia força clar. Quan estem a punt i tenim la foto de rigor (segons el fotògraf oficial) i fem una breu explicació, comencem a caminar direcció al Castell de Castellcir, conegut com a castell de la Popa.

Baixem cap a la riera de Castellcir per després anar enfilant-nos cap a la carena a on hi ha el Castell. Lloc amb força vistes: Montcau, Montserrat i Pirineus. Allà esmorzem i fem una visita a les ruïnes del castell.

Una vegada ja estem a punt, anem en direcció a la Sauva Negra, passant per la masia Casanova del Castell i arribem al bosc esmentat. És un bosc molt singular i més típic de climes més freds i humits (i que aquest any ha patit força, per la calor i la falta de pluges). Per tant, hi ha pins, roures i a la part més nord hi ha la fageda, amb uns arbres força monumentals. A causa

del clima d'aquest any, encara estaven força verds, les fulles no havien canviat de color. Enmig del bosc hi ha la Font de la Sauva Negra, de la qual diuen que les aigües són sulfuroses, tot i que nosaltres no ho vàrem identificar. Després d'un breu descans seguim el camí ja de tornada, amb una agradable baixada enmig de la fageda.

Tornem a trobar la riera de Castellcir i la seguim per pujar fins al poble de Castellcir, a on tenim els cotxes. Després d'un dia fresquet al matí i ja calorós al migdia, tornem cap a casa, esperant la següent matinal que la Magda ens portarà a un lloc força bonic.

Miquel Canals

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon,                                      Magda Costa, Manel Almendros, Miquel Canals i Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

126. L'Obac

Tots els participants van ser puntuals al punt de trovada. Eldía es presentà molt nuvolat però els núvols eren alts i teniem bona visibilitat, tot i que durant el recorregut mirant vers Montserrat havia un mar de nùvols.

Així doncs, en total de 29 matinaires, ens dirigim cap la casa de l’Obac nou i agafem el camí de la Font de la Portella per arribar primer a la casa de l’Obac Vell, deshabitada des de la mitat del segle XVIII desprès de 2 incendis.

Un cop fetes les fotos de rigor, seguim per veura el pou de glaç i d’aquí cap la casa “la Calsina” (que es el objectiu de la sortida) on esmorcem.

Seguim per anar a la Font de la Portella i desprès al turó roig de Vacarisses., per arrivar a l'Obac nou passem per el alts de la pepa.

Devant del restaurant “la pastora” (que romandre tancat) fem les últimes fotos i l’acomadiament, molt contents perquè no ens ha plogut i no hem passat calor.

 

Salut

Joan Urquizu

 

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia, Fradera,Francesc Massana, Manel Almendros,                                          Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

125. Penyes Altes

Ens vàrem reunir tres matinaires per veure quina excursió podíem fer. Van sortir tres opcions: dues a la Cerdanya i una fora. L’opció proposada fora de la Cerdanya la vam haver de descartar, ja que era massa assolellat i una altra de les opcions era massa llarga perquè la pista d'accés estava tancada i suposava una hora més d'anada, més una altra de tornada, total més de set hores. Per una matinal de jubilats era massa llarga i amb massa desnivell acumulat.

Com que els pronòstics eren de molta calor i durant tot el juny ja vam tenir una bona calorada, vaig suggeriruna molt ombrívola. La tercera opció: Les Penyes Altes! La idea va ser acceptada. Doncs ens posem en marxa l'organització. Recorregut, restaurant, horaris...

Les Penyes Altes les havia fet del dret i del revés, és a dir, per tots costats i sentits i vaig proposar el camí que seria millor per patir menys calor i sol. L'Alfons, com bon organitzador d'efemèrides, va contactar el restaurant. Jo i la Núria vam estar calculant els temps, ja que no és el mateix dues persones que 30.

Arribat el dia, el grup de Rubí sortia ben d'hora per arribar a l'àrea de servei del túnel a les 7.30 h. Allà ens vàrem reagrupar amb dos cotxes més, que ja estàvem a la Cerdanya. Després dels corresponents cafès anem cap al refugi d'Urús, on deixem els cotxes i allà ens trobem amb l'Orland i la Rosa que havien fet nit amb l'autocaravana (ben fresquets).

A les vuit, hores prevista (més uns minuts), ens posem en marxa en direcció a la Font Llebrera. Allà dividim el grup, els "canyeros" segueixen cap amunt i els altres fan una volta més curta i de menys desnivell. Al cap d'una hora i mitja arribem al Coll de Jou, després de fortes pujades, a on esmorzem. Tot seguit, seguint la carena i camí de Cavall del Vent, anem fins a les Penyes Altes. Tots fem el cim. Com que hi ha dos cims, un grup anem cap a l'altre cim, fem les fotos de rigor i amb el temps previst anem tirant avall, que el restaurant ens espera.

Per al descens fem una ruta diferent del que hem fet de pujada. Baixem i al collet dels Molins tirem amb diagonal pel mig del bosc i pel Serrat de Comesjuntes fins a arribar al refugi del Cortal del Vidal. Allà recuperem forces i ja només ens quedem uns 3/4 d'hora per arribar al cotxe. Ens retrobem amb l'altre grup i un cop canviats anem en direcció a Alp a dinar, que ja ens ho mereixem, després de 12 km i 900 de desnivell! Tenim set de cervesa i d'un bon àpat. Contents de la sortida pel bon dia i amb una bona companyia ja estem esperant la següent excursió.

Miquel Canals

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera,Francesc Massana, Magda Costa,                                          Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

124. Sentmenat

El 15 de juny proppassat vam fer l'última matinal del curs. L'anterior a la matinal estrella de l'estiu. Haver-la posposat una setmana va fer que caigués en un dels dies més tòrrids d'aquest final de primavera. Això va acovardir alguna caminaire que va decidir deixar-ho córrer. No obstant, va ser una de les matinals més concorregudes.

 

És tractava de recórrer en sentit ascendent dos torrents que desaigüen a Sentmenat. Arribant al salts de Guanta i al de Montllor (nom de ressonàncies medievals que ens indica que era un paratge ple de llorers). El fet d'anar arran d'on, en altres temps, hi hauria hagut aigua, va fer que el camí seguit fos més aviat ombrívol. En el torrent de Guanta vam veure l'aqüeducte de Can Sanosa i tot seguit, la font de Bou. L'únic punt on vam trobar aigua. I fresca. L'indret, amable, ombrós i ample, el vam aprofitar per esmorzar. Tot i que una mica aviat. Arribats al salt de Guanta, just sota el restaurant del mateix nom, vam iniciar el primer desnivell fort de la caminada. Tots vam agrair les imatges que la Mercè ens va enviar després, i on es veia saltar l'aigua amb generositat.

 

Canviant de vall vam iniciar el camí cap al salt de Montllor. Més petit que l'anterior, però més encantador l concís. Encara s'hi podia veure la cascada de falgueres verdes, com recordant-nos que en un temps, s'hi escolava l'aigua. La segona pujada per sortir de la concavitat del salt ens dugué tot seguit a les fonts dels Llorers i de la Fagina. Baixant paral·lelament al torrent però a més alçada, vam anar a parar a la masia de Can Montllor. Des d'on, si ens desviàvem a la dreta, fèiem cap a Castellar. Allí, instal·lats en el pati sota la figuera d'ampla capçada, ens vam fer la il·lusió que ens servirien alguna beguda fresca i quelcom per anar picant. Devien ser les al·lucinacions produïdes per la calor que alguns patien intensament. 

Però amb bon ànim vam iniciar la tornada al punt inicial.

 

Pel trajecte vam anar trobant diverses construccions en pedra seca. Cabanes, un pou de glaç i un forn de calç doble. Que juntament amb alguns murs que s'endevinaven entre el sotabosc, donen fe de la intensa activitat agrícola que no fa pas tant era moneda corrent al nostre país.

 

Acabant poc després de migdia, va ser la mesura justa perquè no acabéssim fregits per la canícula.

 

Josep Benet

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Manel Almendros, Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros