31 assistents ens hem trobat a uns quants metres sobre
els túnels del Bruc que, al ser inaugurats en el 1975, varen deixar el històric
coll del Bruc amb una certa tranquil·litat, hem passant pels termes del Bruc i
Castellolí de la comarca de l’Anoia.
Cada any hem fet una de les rutes per Montserrat i
l’altre pel Montseny però quan varem programar les d’aquest any, l’amic Orlant
va indicar que pràcticament ja hem passat per casi tots indrets de Montserrat i
en lloc de repetir ruta, perquè no anar prop del massís i contemplar-lo des de
un lloc nou?
I aquí tenim que la ruta d’avui, casi circular, no
presenta grans desnivells, seguim agradables zones de bosc i el primer que hem
visitat he estat la Balma de Can Soteras, que sorprenentment desprès de passar
per sobre sense detectar-la, hi hem baixat trobant-nos una cavitat força gran.
Amb una estona de passejada hem trobat les coves de
Cal Llucià, de roca calcaria eocènica a on si han identificat restes de
ceràmiques del període neolític, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC. I desprès
d’unes quantes (moltes) fotografies, hem marxat cap a un nou indret.
Font de ferro, que en principi es una mina d’aigua
ferruginosa, excavada a la roca, al costat hi han posat uns bancs de curiós
disseny. L’indret i la gana ens ha permès esmorzar agradablement.
Hem seguit ruta amb una petita pujada i de cop hem
sortit dels arbres i hem tingut la sorpresa d’una esplèndida visió del massís
de Montserrat, això si, amb alguns núvols i des d’un indret que no hi estem
acostumats.
Una mica més de ruta i hem arribat al Pont Foradat de
Roques Blanques, no hi hem de passar per sobre, però els que hi vulguin passar,
es un pont natural de uns 16 metres de llargada, no gaire amplada i el seu pas
no es perillós.
Sortint dels túnels direcció a Rubí, sempre m’avia
interessat una petita església situada a uns 10 minuts de la benzinera i fent una petita baixada des del pont Foradat, hem arribat a aquesta església
romànica de Sant Miquel de Vilaclara. Es una obra protegida com a bé cultural
d'interès local, però està en ruïnes. Hi han documents que la citant en l’any
931, l’any 1077 fou cedida al Monestir de Sant Cugat de Vallès per deixar de
utilitzar-se com a capella el 1727 i abandonada el 1757, durant el segle XVIII,
en la base del presbiteri, s’hi va construir un cup folrat amb ceràmica pel vi,
per l'ús de la masia de Can Guixà que hi està adossada, ara també abandonada i
en ruïnes.
Varem remuntar aquest indret i arribats a les suaus
pistes que passant pel costat de la masia de Can Solà, varem retornar al coll
del Bruc i cap a casa.
Joan Valles
Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals
Edicio i muntatge: Manel Almendros
