136. Matinal Estrella

Un cop decidit el cim i cims de l'Estrella-2023, ens vàrem posar en marxa per mirar com poder accedir al pàrquing de les Pollineres. L'accés està tancat per una barrera al Fornell, l'estació d'esquí de fons. Vaig parlar amb la guarda del refugi d'Estanys de la Pera i em va donar la solució: quedar-nos a dinar al refugi. No era mala idea, ja que en baixar del cim passem pel refugi. Dit i fet, fem la reserva pel dia en concret.

Els desplaçaments els vàrem haver de fer en cotxes particulars, perquè no poden passar autocars aliens a qui fan el servei a l'estiu fins a les Pollineres.

Ben d'hora al matí, a les 6 h, ens trobem uns quants valents a fer dues hores de cotxe, que és el temps que es triga fins a arribar a la barrera. Quan hi hem arribats tots, obrim la barrera (ens havien donat la clau d'accés) per anar fins a les Pollineres. Allà ens posem a punt, fem un mos i comencem a caminar abans de les 9 h. En comptes de fer ziga-zagues, com fa la pista, anem recte a través de la pista. Aquí ens separem en dos grups: els que fan els cims i els que ens quedem als Estanys de la Pera.

Ens anem girant cap a l'esquerra, cap a la vall del torrent de Claror, fins al bassot del mateix nom. Girem més a l'esquerra direcció sud per anar guanyant alçada fins que arribem a la serra Airosa i la seguim, ja en sentit nord amb un tros planer fins a la base del Monturull. Amb una forta pujada arribem a dalt al voltant de les 11 h.

Un cop descansats, menjats una mica i fetes les fotos de rigor, ens posem en marxa cap al cim del Perafita i ens estrenem amb una forta baixada. Com que no hi ha pressa cadascú la baixa al seu ritme. Arribem al coll de Claror i remuntem cap al Cim, que ja hi som al cap d'una hora i mitja des del Montutull. Descans, fotos, beure i un altre mos per seguir cap al port de Perafita, que és un pas natural cap a Andorra.

En aquest punt ens trobem uns valents (el nostre grup) que no en tenien prou amb els llacs. A part, també hi ha un grup força nombrós de jovent. Anem tirant cap avall fins a trobar-nos un riuet molt bonic i com que anem bé de temps, ens remullem els peus, que amb l'aigua ben fresca és un bé de Déu.

Una hora abans del previst, cap a les 15 h, comencem a menjar el que la guarda del refugi, la Geni, ens tenia preparat. Cadascú havia triat un plat i molt ben coordinats, ja que entre alguns vàrem repartir els plats, els quals varen ser exquisits. O era la gana que portàvem? Però va ser un luxe poder menjar aquells plats a 2.350 m d'altitud.

Un cop tips anem baixant fins al pàrquing de les Pollineres. Contents d'haver pogut passar un bon dia en companyia de tots, ens acomiadem i ens desitgem unes bones vacances.

Miquel Canals 

IMATGES DE LLA MATINAL

Fotografia i Video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals i Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

135. El Montseny

Es juny i com normalment fa calor varem pensar fer una ruta mes fresqueta i ombrívola. Així que varem sortir de l’Escardívol a les 7 per trovar-nos a les 8 al poble del Montseny.

Varem baixar cap a la riu Tordera i fer una mica del seu recorregut, per sort el dia no era gaire calurós i ens amenaçava pluja.

El corriol que varem agafar per anar al costat del riu era ombrívol i fresquet, i com dies enrera va ploure el riu duia bantant d’aigua i anava força ple. Inclós varem veure que la vegetació malgrat tota la sequera que patim estava una miqueta recuperada.

Així que varem seguir uns quants km el riu Tordera fins a trovar una petita central hidroeléctrica, per agafar un corriol i tirar cap amunt, sense no abans parar en un petit parartge al costat mateix del riu per esmotzar amb el sorrol de l’aigua i els ocells.

Seguint camí amunt el paissatge cambiava, I varem arribar al camping de Can Cervera, on el varem rodejar i ja baixar directes cap el poble del Montseny on teniem els cotxes.

Magda Costa

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografía i video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals, Ramon Batalla

Edició i muntatge: Manel Almendros

134. Vall de Marfa

Ara que les pluges ens abandonen, les desitgem. Ja no volem dir que fa mal temps quan es presenten, no fos cas que ens tornessin a deixar.

La setmana abans han caigut molts xàfecs a la comarca del Moianès. Ha estat un bon mal temps, les rieres s’han refet i els boscos, amb una mica de timidesa, han reverdit. L’abril ha estat un malson, l’alta temperatura i la sequera s’han erigit en les mestresses del mes. Tot el país estàpendent de les restriccions d’aigua i els pantans en rècords històrics de buidor. Aquelles pluges de la primera setmana de maig apunten que podrem gaudir de la sortida amb el que, uns anys abans, haguéssim dit normalitat.

La convocatòria a les 8 del matí a l’Escardivol, permet començar a caminar a les 9 del molí de la Fàbrega. Tothom ha estat d’acord a dir queés un xic tard. Hauria estat millor sortir una hora abans. El dormilega de l’organitzador s’ho ha d’apuntar.

Hem deixat els cotxes en el primer revolt ample de la pista. De seguida de l’inici, sense temps d’escalfar i a la dreta del camí, el pou de glaç de la Fàbrega. Si no se sap, es pot confondre amb una pila de pedres molt alta. Quan t’hi acostes i enfiles, pots veure, a través d’una reixa, que a dins és prou gran i fonsi imaginar com s’ho devien fer, anys ha, per guardar el gel que havia de servir als senyors de Barcelona per prendre’s la llimonada ben fresca.

El camí continua paral·lel al torrent de la Fàbrega que, tot i que no porta aigua de normal, avui el trobem ple de grans bassals efecte dels ruixats dels dies abans. De cop ens posem per dins del torrent per on avancem fent saltirons. Abans de començar a enfilar-nos cap a la masia del Saiolic, veiem una altra pila de pedres que indica la presència d’un altre pou de glaç. Qui fa la crònica no té ni idea del nom d'aquest.

Visitem la masia del Saiolic, abandonada fa molts anys, però en un estat de conservació millor del que esperàvem. Hi podem entrar, però amb molta cura, algunes bigues estan trencades, no és qüestió de prendre mal. Aquest és el punt més alt de la sortida.

Comencem a baixar i, quan la gent fa silenci, sentim la remor del salt de la Tosca. Aviat el veiem allà baix. Hi arribem i, a dins de la vauma que hi ha furgada a la roca, el molí de Brotons abandonat el 1863 per una riuada que s’endugué els vuit membres de la família del moliner.

Esmorzem en aquest entorn, on després del salt d’aigua es forma un llac molt fotogènic.

Continuem fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca i, un tros més enllà, ens acostem fins a les runes del molí de Marfà. En queda molt poc. El 1863, els seus estatgers van sobreviure a dalt de la teulada.

El camí de tornada es fa per l’altre costat del salt. Ens hem d’enfilar una mica, no tant com a l’anada, però l’organitzador (una mica bocamoll) ha d’atendre alguna “queixa” perquè havia dit que la darrera pujada seria la del Saiolic. Ens desviem uns cinquanta metres a la dreta del camí per veure el gorg Estret que es forma a la riera de Castellnou. Aquesta l’haurem de travessar en un punt de pas per sobre de pedres grosses, fet que aprofiten les més juganeres per a, cada vegada que algú passa, tirar còdols a l’aigua per esquitxar-los. S’acaba en una lluita entre els d’un costat (els que han passat) i els de l’altre (els que estan per passar), més d’un queda remullat. És un moment de record dels moments lúdics de la infantesa.Que no es perdi mai.

El camí continua fins a tornar a la riera de la Fàbrega. Quan arribem als cotxes, falten dues noies. S’han quedat ressagades per l’obligació que el cos els demanava.Quan han tornat al camí, s’han desviat (mira que és ample) perquè ningú les ha esperat. Un altre “queixa” per l’organitzador per no portar una bona escombra i avís als que anaven al davant de les noies, per no estar a l’aguait. L’organitzador ha hagut de tirar endarrere fins que les ha trobat. Estaven feliçment enfadades.

Josep Mila

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Maneel Almendros

133. Rubi - La Mola

Un any més el grup de les Matinals del Centre Excursionista de Rubí varem portar a terme la «Rubí – La Mola – Matadepera» que ja comença a ser una tradicional del calendari de cada any.  Aquesta vegada la varem avançar a l’abril per evitar les calors d’altres anys i no ser tant feixuga.

Un dia de primavera autentic ens va acompanyar durant tota la travessa. A les sis del matí i quan començava a clarejar el dia varem arrencar de l’Era de Ca N’Oriol els 20 atrevits «matinaires» per fer els quasi 29km que teníem per davant.

Ràpidament ens varem enfilar per l’antic camp de golf de Rubí/Sant Cugat per anar a buscar l’antic camí de Bellaterra el qual varem deixar per anar direcció la urbanització de Can Barata on creuarem la carretera que porta a Sant Quirze del Vallés. Arribats a la Serra de Galliners agafarem un corriol dels molts que hi han per aquella zona que ens va portar a la Font dels Caçadors. Des de aquest punt el camí ens var dur al pont que passa per sota de l’autopista C-58 des de on ja es veu l’Hospital de Terrassa, pròxim objectiu. Deixat endarrere aquest centre mèdic la ruta ens porta al Real Camp de Golf de El Prat que voregem. Es aquí on en una zona de pins aprofitem per esmorzar.

Un cop alimentats e ben hidratats seguim la marxa pel torrent de la Betzuca que ens porta fins a Matadepera. Creuem aquesta població i anem a buscar el Camí dels Monjos per on fem la pujada més directa fins La Mola. A tres quarts d’una del migdia fem cim després de 6:45h de marxa, uns 1.200mt de desnivell positiu i uns 24,5km. Aquest es l’any que ho hem fet més ràpid, hem rebaixat el temps en més de quinze minuts. Això va bé. Ens trobem amb els quatre companys que han vingut per acompanyar-nos al dinar fent únicament la pujada habitual des de Can Robert.

Ens refresquem una mica com els gats ja que degut a la sequera els lavabos estan tancats per manca d’aigua i cap a taula per degustar un bon dinar.

Com sempre el dinar del Restaurant La Mola no defrauda i tot i el cansament acumulat pel «matinaires» les rialles no hi poden faltar així com alguna cançó de l’amic Josep Benet. Un brindis final per l’objectiu obtingut i de nou agafem les motxilles ja que encara ens queda fer els 3km de baixada fins on espera l'autobús del Franquesa per tornar-nos a casa.

L’any que bé hi tornarem!!

Alfons Capmany i Isidre Fores.

IMATGES DE LA MATIAL

Fotografia i video: Eulalia Fradera, Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

132. Els Emprius

Fa bon día, encara que ventòs, i ens apleguem en la carretera de Terrassa a Talamanca a prop de la masia de la vall - BV-1221 km. 18'2. En total som 24 matinaires que hem vingut per disfrutar del paissatge.

Prenem la marxa baixant a la masia de “la vall” on hi ha la Font (quasi sense aigua) i un petit llac. A continuació seguim la pista un bon troç per agafar el corriol que ens portarà al començament de la serra dels Emprius, l’objectiu es atravesar la. A prop tenim l’ocell de pedra o trona del gegant. Hem de fer una petita grimpada i desprès per radera per un corriol que ens portarà a la part alta dels emprius.

Com fa bastant de vent esmorzem en un ampli, però protegit, lloc al costat del camí. Com el camí es aeri hi han vistes a banda i banda (Montserrat, Pirineus, Montseny i …del parc… la Roca Sereny, Castell de Pera, Montcau, Máquina del Tren, etc.

Ens posem en marxa per anar a la cova “cau dels emboscats”. Es un lloc amagat que s’ha de accedir millor amb corda i que en el últim tram hi ha una escala de fusta, van baixar 5 valents. A continuació seguim fins el Collet del Llor deixant a la esquena el Turó de Finestrelles i agafant el camí que ens portarà a la Font de la Guineu i finalmente al punt de partida.

 

 Una abaraçada

Joan Urquizu

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Miquel Canals, Ramon                                   Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros