11 de maig, 2022

123. Rubi - La Mola

Per tercera vegada el grup de les matinals del Centre Excursionista de Rubí teníem el repte de fer la «Rubí – La Mola – Matadepera». Per evitar les fortes calors que varem patir l’any passat, en aquesta ocasió varem decidir fer-la al maig en lloc del juny i ho varem encertar. La temperatura va ser molt més benèvola i va ajudar a fer els 29km amb més comoditat i amb menys temps que els altres anys.

El recorregut era molt semblant als anteriors, mirant, com sempre, d’evitar zones urbanitzades. En aquesta ocasió teníem una primera variant amb un nou corriol abans d’arribar a la Font dels Caçadors de Sant Quirze del Vallés, una segona creuava Matadepera pel centre en lloc d’anar a buscar la riera i la tercera era una drecera per fer més suau la pujada fins els dipòsits.

Aquest any varem incorporar la novetat important de donar una segona opció per facilitar l'excés a La Mola a tothom qui volgués venir i compartir el dinar amb els que sortien des de Rubí sense tenir que fer tot el recorregut. Així es va crear un segon grup que va sortir des de els dipòsits, un dels recorreguts habituals per pujar a La Mola des de Matadepera.

Finalment disset matinaires varem participar a la RLM, onze des de Rubí i sis des de el dipòsits. Els que fèiem el recorregut complert ens trobarem com es habitual a l’era de Ca’N Oriol a dos quarts de set del matí i ràpidament posarem fil a l’agulla.

La bona temperatura ajudava a portar un bon ritme, passant pels llocs habituals de Can Barata, on un bonic camp de groselles va obligar a fer la primera parada fotogràfica. Serra de Galliners i la Font del Caçadors a tocar de les primeres cases de Sant Quirze del Vallés. Un cop creuada la C58 pel tunel del torrent de la Batzuca arribem al Restaurant de Can Sues on fem parada tècnica per refrescar-nos i de nou fer fotos a la creu de terme que hi ha en aquesta ocasió engalanada amb unes esplèndides mates de ginesta florida. Seguim direcció a l’Hospital de Terrassa i abans d’arribar al Reial Club de Golf de El Prat i sota una pineda ja habitual fem la parada per esmorzar.

Continuem direcció a Matadepera que la creuem pel centre del casc urbà i enfilem per una nova traça fins els dipòsits i pel camí del monjos al cim de La Mola que assolim amb un temps de 7 hores  i 25,5km.

Ens trobem amb els companys que han fet el recorregut des de els dipòsits i tots junts recuperem forces amb un bon dinar al Restaurant de La Mola.

Un cop acabat l’àpat encara ens quedem uns 3km de descens i una horeta de camí fins el pavelló poliesportiu de Matadepera on ens espera el bus del Franquesa que ens portarà de tornada a casa.

Arribem a Rubí amb l’alegria d’haver assolit el repte per tercera vegada i que consolida aquesta matinal com una fixa del calendari. L’any vinent hi tornarem.  

Alfons Capmany i Isidre Fores





























IMATGES DE LA MATINAL


Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Miquel Canals i Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

20 d’abril, 2022

122. Coll del Bruc

31 assistents ens hem trobat a uns quants metres sobre els túnels del Bruc que, al ser inaugurats en el 1975, varen deixar el històric coll del Bruc amb una certa tranquil·litat, hem passant pels termes del Bruc i Castellolí de la comarca de l’Anoia.

Cada any hem fet una de les rutes per Montserrat i l’altre pel Montseny però quan varem programar les d’aquest any, l’amic Orlant va indicar que pràcticament ja hem passat per casi tots indrets de Montserrat i en lloc de repetir ruta, perquè no anar prop del massís i contemplar-lo des de un lloc nou?

I aquí tenim que la ruta d’avui, casi circular, no presenta grans desnivells, seguim agradables zones de bosc i el primer que hem visitat he estat la Balma de Can Soteras, que sorprenentment desprès de passar per sobre sense detectar-la, hi hem baixat trobant-nos una cavitat força gran.

Amb una estona de passejada hem trobat les coves de Cal Llucià, de roca calcaria eocènica a on si han identificat restes de ceràmiques del període neolític, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC. I desprès d’unes quantes (moltes) fotografies, hem marxat cap a un nou indret.

Font de ferro, que en principi es una mina d’aigua ferruginosa, excavada a la roca, al costat hi han posat uns bancs de curiós disseny. L’indret i la gana ens ha permès esmorzar agradablement.

Hem seguit ruta amb una petita pujada i de cop hem sortit dels arbres i hem tingut la sorpresa d’una esplèndida visió del massís de Montserrat, això si, amb alguns núvols i des d’un indret que no hi estem acostumats.

Una mica més de ruta i hem arribat al Pont Foradat de Roques Blanques, no hi hem de passar per sobre, però els que hi vulguin passar, es un pont natural de uns 16 metres de llargada, no gaire amplada i el seu pas no es perillós.

Sortint dels túnels direcció a Rubí, sempre m’avia interessat una petita església situada a uns 10 minuts de la benzinera i fent una petita baixada des del pont Foradat, hem arribat a aquesta església romànica de Sant Miquel de Vilaclara. Es una obra protegida com a bé cultural d'interès local, però està en ruïnes. Hi han documents que la citant en l’any 931, l’any 1077 fou cedida al Monestir de Sant Cugat de Vallès per deixar de utilitzar-se com a capella el 1727 i abandonada el 1757, durant el segle XVIII, en la base del presbiteri, s’hi va construir un cup folrat amb ceràmica pel vi, per l'ús de la masia de Can Guixà que hi està adossada, ara també abandonada i en ruïnes.

Varem remuntar aquest indret i arribats a les suaus pistes que passant pel costat de la masia de Can Solà, varem retornar al coll del Bruc i cap a casa.

Joan Valles





















Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

23 de març, 2022

121. La Roca Sereny

La matinal 121 estaba programada per el dimecres 9 de març pero, llevat el mal temps, varem decidir ajornarla fins aquest dimecres 23 de març, desitjan que el temps millorés.

Ens varem trobar com sempre al escardívol i alguns van venir directes al parking del Marquet de les Roques, un casal modernista ubicat en la Vall d’Horta.Aquest cop, participem 23 matinaires.

Començem a caminar trevessant un pont metàlic i pasem pel devant del casal, fem una pujada per anar a buscar la masia “Pregona”, el forn d’obra de la masia i arrivar al coll Pregona.

Des de aquí agafem camí en direcció a la era ventossa. Esmorzem una mica abans d’arrivar-hi per agafar forçes per pujar a la primera fita “la roca Sereny” (804 metres).

Fem la pujada a la roca Sereny i travesem la muntanya per la cresta. Desprès anem a veure el cementiri megalìtic i continuem en busca de la segona fita: el Castell de Pera, documentat l’any 1018, queden algunes parets i els més atrevits van pujar al punt més alt.

Tot seguit anem a buscar la masia de Ca'N Brossa i desprès enfilem cap els cotxes.

El temps en moviment va ser de 3 hores i mitja.

11.64 Kms. i desnivell de 566 metres.


Joan Urquizu / Alfons Capmany

















Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Miquel Canals, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

09 de febrer, 2022

120. Mura i Puig Andreu

Com cada any avui 9 de febrer de 2022, anirem a fer la tradicional matinal a MURA, encara que no veurem pessebres, i no tenim el nostre restaurant per estar tancat com quasi tot el poble en dies feiners.

Sortim amb l'Alfons de director d'orquestra aquest cop a les 7:15 del matí. Serem 27 participants, uns des de Rubí i altres al punt d'inici de la matinal, al Coll d'Estenalles, on ens trobem tots i a les 8:15 per inicia la matinal.

Farem el tram per el camí tradicional, ja que es tracte de gaudir del dia, encara que passem por sobre uns impressionants mars de boires. Creuem boira baixa abans d'arribar a MURA. Creuem a les 10 en punt (toca el campanar de Mura) la riera totalment seca, i amb la idea d'esmorzar a la Creu de la Villa.

Descobrim un lloc que toca el sol, d'agrair perquè Mura és molt humida i fa fresca, però a les 11 l'Alfons toca a marxa i passem per al PUIG DE LA BALMA (tancat) i anem a trobar el creuament per anar cap al PUIG ANDREU.

La Fina i Montse que és queden al Puig de la Balma, per l'esforç que ja passa factura. Són ja més de 3 hores i les recollirà el Francesc quan acabi la matinal amb nosaltres.

La marxa se'n va ralentín, ja que la pujada constant fa patir a més d'un/una, però finalment ens retrobem tots al PUIG ANDREU, on farem la foto del grup.

Posem la directa, la cual cosa ens obliga a parar en varis creuaments per poder esperar als que vagin més endarrera. Aconseguim arribar a la Mata.

Aquest cop en Joan Urquizu, ens ensenya un tram que l'Alfons no havia passat mai, i arribem finalment a l'aparcament on donem per acabada la matinal.

Han estat 6 hores, són las 14:15 del migdia i això vol dir que arribarem a Rubí, ja quasi las 3 de la tarda.

Una matinal de 17,52 km. 6 hores de durada quasi 5 en moviment i un desnivell de 757 metres. Per alguns ens aura servit com a preparatòria per la 10RM (Rubí Montserrat) del  pròxim 6 de març i que a l'inici s'ha demanat als voluntaris del grup que puguin col-laborar en l'organització, ja que manca gent.(controls ).

 La següent  (121) en Joan Urquizu ens portarà a la Roca Sereny, el pròxim 9 de març de 2022, molt a prop del Marquet de la Roca.

Alfons Capmany

















Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Manel Almendros

Edicio i muntatge: Manel Almendros