MATINALS ENTRE SETMANA
Centre Excursionista de Rubi
16 de novembre, 2022
128. Castell de Montsoriu
26 d’octubre, 2022
127. Sauva Negra - Castell Popa
14 de setembre, 2022
126. L'Obac
![]() |
13 de juliol, 2022
125. Penyes Altes
Ens vàrem reunir tres matinaires per veure quina excursió podíem fer. Van sortir tres opcions: dues a la Cerdanya i una fora. L’opció proposada fora de la Cerdanya la vam haver de descartar, ja que era massa assolellat i una altra de les opcions era massa llarga perquè la pista d'accés estava tancada i suposava una hora més d'anada, més una altra de tornada, total més de set hores. Per una matinal de jubilats era massa llarga i amb massa desnivell acumulat.
Com que els pronòstics eren de molta calor i durant tot el juny ja vam tenir una bona calorada, vaig suggeriruna molt ombrívola. La tercera opció: Les Penyes Altes! La idea va ser acceptada. Doncs ens posem en marxa l'organització. Recorregut, restaurant, horaris...
Les Penyes Altes les havia fet del dret i del revés, és a dir, per tots costats i sentits i vaig proposar el camí que seria millor per patir menys calor i sol. L'Alfons, com bon organitzador d'efemèrides, va contactar el restaurant. Jo i la Núria vam estar calculant els temps, ja que no és el mateix dues persones que 30.
Arribat el dia, el grup de Rubí sortia ben d'hora per arribar a l'àrea de servei del túnel a les 7.30 h. Allà ens vàrem reagrupar amb dos cotxes més, que ja estàvem a la Cerdanya. Després dels corresponents cafès anem cap al refugi d'Urús, on deixem els cotxes i allà ens trobem amb l'Orland i la Rosa que havien fet nit amb l'autocaravana (ben fresquets).
A les vuit, hores prevista (més uns minuts), ens posem en marxa en direcció a la Font Llebrera. Allà dividim el grup, els "canyeros" segueixen cap amunt i els altres fan una volta més curta i de menys desnivell. Al cap d'una hora i mitja arribem al Coll de Jou, després de fortes pujades, a on esmorzem. Tot seguit, seguint la carena i camí de Cavall del Vent, anem fins a les Penyes Altes. Tots fem el cim. Com que hi ha dos cims, un grup anem cap a l'altre cim, fem les fotos de rigor i amb el temps previst anem tirant avall, que el restaurant ens espera.
Per al descens fem una ruta diferent del que hem fet de pujada. Baixem i al collet dels Molins tirem amb diagonal pel mig del bosc i pel Serrat de Comesjuntes fins a arribar al refugi del Cortal del Vidal. Allà recuperem forces i ja només ens quedem uns 3/4 d'hora per arribar al cotxe. Ens retrobem amb l'altre grup i un cop canviats anem en direcció a Alp a dinar, que ja ens ho mereixem, després de 12 km i 900 de desnivell! Tenim set de cervesa i d'un bon àpat. Contents de la sortida pel bon dia i amb una bona companyia ja estem esperant la següent excursió.
Miquel Canals
15 de juny, 2022
124. Sentmenat
El 15 de juny proppassat vam fer l'última matinal del curs. L'anterior a la matinal estrella de l'estiu. Haver-la posposat una setmana va fer que caigués en un dels dies més tòrrids d'aquest final de primavera. Això va acovardir alguna caminaire que va decidir deixar-ho córrer. No obstant, va ser una de les matinals més concorregudes.
És tractava de recórrer en sentit ascendent dos torrents que desaigüen a Sentmenat. Arribant al salts de Guanta i al de Montllor (nom de ressonàncies medievals que ens indica que era un paratge ple de llorers). El fet d'anar arran d'on, en altres temps, hi hauria hagut aigua, va fer que el camí seguit fos més aviat ombrívol. En el torrent de Guanta vam veure l'aqüeducte de Can Sanosa i tot seguit, la font de Bou. L'únic punt on vam trobar aigua. I fresca. L'indret, amable, ombrós i ample, el vam aprofitar per esmorzar. Tot i que una mica aviat. Arribats al salt de Guanta, just sota el restaurant del mateix nom, vam iniciar el primer desnivell fort de la caminada. Tots vam agrair les imatges que la Mercè ens va enviar després, i on es veia saltar l'aigua amb generositat.
Canviant de vall vam iniciar el camí cap al salt de Montllor. Més petit que l'anterior, però més encantador l concís. Encara s'hi podia veure la cascada de falgueres verdes, com recordant-nos que en un temps, s'hi escolava l'aigua. La segona pujada per sortir de la concavitat del salt ens dugué tot seguit a les fonts dels Llorers i de la Fagina. Baixant paral·lelament al torrent però a més alçada, vam anar a parar a la masia de Can Montllor. Des d'on, si ens desviàvem a la dreta, fèiem cap a Castellar. Allí, instal·lats en el pati sota la figuera d'ampla capçada, ens vam fer la il·lusió que ens servirien alguna beguda fresca i quelcom per anar picant. Devien ser les al·lucinacions produïdes per la calor que alguns patien intensament.
Però amb bon ànim vam iniciar la tornada al punt inicial.
Pel trajecte vam anar trobant diverses construccions en pedra seca. Cabanes, un pou de glaç i un forn de calç doble. Que juntament amb alguns murs que s'endevinaven entre el sotabosc, donen fe de la intensa activitat agrícola que no fa pas tant era moneda corrent al nostre país.
Acabant poc després de migdia, va ser la mesura justa perquè no acabéssim fregits per la canícula.
Josep Benet
Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Manel Almendros, Miquel Canals, Ramon Batalla
Edicio i muntatge: Manel Almendros