139. Sant Marti de Montnegre

Iniciem la matinal a l'església de Sant Martí de Montnegre, des d'on podem contemplar una vista excepcional del massís del Montseny a primera hora del dia. Seguint el Sender Local C103 ens endisem en un bosc mediterrani espès que alterna suredes, arboçars i castanyedes.

Anem guanyant alçada pel sender entre alguns exemplars vells i retorts d'arboç, i alguna surera venerable fins arribar al Coll de les Basses. Unes alzines monumentals donen pas a un bosc més humit , on podem admirar alguns exemplars de grèvol i de roure de fulla gran. Estem seguint la pista que carenera que resegueix els cims del Montnegre i que marca la divisòria entre el Vallès Oriental i el Maresme. Al sud s'intueix el mar entre els arbres, però el bosc es tan

espès que no ens permet una vista clara del mar. Arribem als faigs d'en Preses, una clapa de vegetació netament atlàntica al cim del massís envoltada de bosc mediterrani més avall. Finalment arribem al Turó de la Telefonista,(766m) punt culminant del massís on esmorzem aprofitant una clariana assoleiada.

Comencem a baixar entre avellaners, trèmols i cirerers silvestres, i fem una parada per admirar el Roure del Paraigua. Seguim baixant fins a l'ermita de Santa Maria i la seva font de la que encara raja un fil d'aigua.

Continuem per una pista entre castanyedes. Mentre collim alguna castanya podem observar com la mà de l'home ha configurat aquest paisatge, plantant els castanyers i tallant-los periôdicament sense deixar que es facin massa grans. Són les perxades de castanyers, d'arbres amb moltes branques llarges i rectes , d'una fusta molt apreciada per fer bótes de vi.Més endavant tornem a trobar alzines sureres, també aprofitades per l'home per a la producció de suro.

Seguim la pista fins arribar a la monumental alzina de Can Preses. Aquí aprofitem per fer la foto de grup, que queda empetitit per la grandària de l'alzina. La pista ens acosta de nou a Sant Martí, i ara tenim una millor visibilitat: podem veure la imponent masia de Can Preses i més lluny el Montseny i el castell de Montsoriu (on vam anar una altra matinal)

Finalment arribem a Sant Martí i des del mirador de l'aparcament podem contemplar la vall de la Tordera, i els relleus muntanyosos de les comarques d'Osona, la Selva, la Garrotxa i el Gironès.

Jordi Parramon

Fotografia i video: Eulalia Fradera, Francesc Masssana, Isidre Fores, Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

IMATGES DE LA MATINAL

138. Talamanca i rodalies

El mes passat barem fer una passejade per Talamanca, es un lloc on jo hi ting molts records dons els pares hi teníen un “tros” de casa. Dic tros perquè era una casa vella, de pedra, que el pare amb l’ajut d’un amic seu-en Pujol- via anat arrenjant.  Quan va ser habitable i anavem a passar algun mes a l’estiu, la mare, la meva germana i jo, el pare no-ell treballabe-. Ell pujabe, amb moto,clar, dissabte tarde i diumenge. Es la casa darrera l’esglesia i cementiri de S.Maria.

Be, que m’enrotllo. Vam deixar els autos a l’entrade del poble i el varem travessar-per mi no te desperdici i  al ser solei potser millor que Mura...vam baixar a la font, dita de Talamanca,clar, on hi ha un curiós i malalt acer negundo-es un arbre d’una especie americana molt rar per aquí. Continuan baixant varem passar per un antic forn d’obra, el Fornot i avall cap a la riera de ¡Talamanca !. Un cop a baix, visita a la balma dita “dels Gobians que fa mes de cincuanta metres d’amplade i quan plou- be difícil- es espectacular,  continuar per sínia del Mariano, moli del Menut, sínia de can Valls i amunt tornan a Talamanca per darrera el castell, dit també del Marques.

Cal comentar que a la riera de Talamanca es lliurà i guanyar l’ultima batalla contra els Borbons. Els miquelets-el nostre exercit- defensaven des de el castell i l’enemic baixave per la serra de la Mussarra, per el devant, i no podien atacar amb condicions, a mes esperaven reforços que venien de Barcelona i van replegarse direcció Calders.

Els miquelets van aprofitar per anar cap a Cardona, on al cap d’un temps si que van o mes ben dit “varem” perdre l’ultima batalla...

La meva intenció era fer una visita al castell, fa uns tres anys es feia, pero es va vendre a la Diputacio i de moment pas que es possible.Jo de petit hi anave a jugar, i el pastor i guardabe els vens... Total que varem veura les vistes per devant i per darrera del poble i castell, foto de rigor i cap a Rubi que i sobra gent.

 

Jaume Pages

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video:  Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

 

137. Sant Salvador de les Espases

El dimecres 13 de setembre varem sortir a les 7 de l’Escardivol i una mica abans de les 8 comencem a caminar des de Can Serra de Vacarisses, destí a Sant Salvador de les Espases.

Aquest cop 29 “matinaires”, iniciem la matinal pujant cap el collet de Sant Salvador per seguir un placit camí que ens va fer arribar a Sant Salvador de les Espases i davant nostre, el massís de Montserrat.

Sota cobert varem poder esmorzar, fer tertúlia i protegits del vent que bufava un xic fort, una vegada contemplats els paisatges i fetes totes les fotos desitjades, retorn cap el collet de Sant Salvador i per continuar seguint les senyals de la caminada de Molins a Montserrat arribar a dalt del Puig de l'hospici.

Des del Puig de l'Hospici, sobre de Can Serra es domina i es contempla una gran extensió de territori, que una vegada extasiats d’aquest Puig varem baixar per un suau i agradable camí de retorn als nostres cotxes.

Entre el guia que va voler començar aviat, els participants que varen anar bastant ràpids i àgils i el recorregut que era curt i sense massa desnivell, vare arribar bastant d'hora al punt de partida, abans de les 12 ja havíem finalitzat l’excursió.

 

Joan Vallès

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video:Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

136. Matinal Estrella

Un cop decidit el cim i cims de l'Estrella-2023, ens vàrem posar en marxa per mirar com poder accedir al pàrquing de les Pollineres. L'accés està tancat per una barrera al Fornell, l'estació d'esquí de fons. Vaig parlar amb la guarda del refugi d'Estanys de la Pera i em va donar la solució: quedar-nos a dinar al refugi. No era mala idea, ja que en baixar del cim passem pel refugi. Dit i fet, fem la reserva pel dia en concret.

Els desplaçaments els vàrem haver de fer en cotxes particulars, perquè no poden passar autocars aliens a qui fan el servei a l'estiu fins a les Pollineres.

Ben d'hora al matí, a les 6 h, ens trobem uns quants valents a fer dues hores de cotxe, que és el temps que es triga fins a arribar a la barrera. Quan hi hem arribats tots, obrim la barrera (ens havien donat la clau d'accés) per anar fins a les Pollineres. Allà ens posem a punt, fem un mos i comencem a caminar abans de les 9 h. En comptes de fer ziga-zagues, com fa la pista, anem recte a través de la pista. Aquí ens separem en dos grups: els que fan els cims i els que ens quedem als Estanys de la Pera.

Ens anem girant cap a l'esquerra, cap a la vall del torrent de Claror, fins al bassot del mateix nom. Girem més a l'esquerra direcció sud per anar guanyant alçada fins que arribem a la serra Airosa i la seguim, ja en sentit nord amb un tros planer fins a la base del Monturull. Amb una forta pujada arribem a dalt al voltant de les 11 h.

Un cop descansats, menjats una mica i fetes les fotos de rigor, ens posem en marxa cap al cim del Perafita i ens estrenem amb una forta baixada. Com que no hi ha pressa cadascú la baixa al seu ritme. Arribem al coll de Claror i remuntem cap al Cim, que ja hi som al cap d'una hora i mitja des del Montutull. Descans, fotos, beure i un altre mos per seguir cap al port de Perafita, que és un pas natural cap a Andorra.

En aquest punt ens trobem uns valents (el nostre grup) que no en tenien prou amb els llacs. A part, també hi ha un grup força nombrós de jovent. Anem tirant cap avall fins a trobar-nos un riuet molt bonic i com que anem bé de temps, ens remullem els peus, que amb l'aigua ben fresca és un bé de Déu.

Una hora abans del previst, cap a les 15 h, comencem a menjar el que la guarda del refugi, la Geni, ens tenia preparat. Cadascú havia triat un plat i molt ben coordinats, ja que entre alguns vàrem repartir els plats, els quals varen ser exquisits. O era la gana que portàvem? Però va ser un luxe poder menjar aquells plats a 2.350 m d'altitud.

Un cop tips anem baixant fins al pàrquing de les Pollineres. Contents d'haver pogut passar un bon dia en companyia de tots, ens acomiadem i ens desitgem unes bones vacances.

Miquel Canals 

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i Video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals i Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

135. El Montseny

Es juny i com normalment fa calor varem pensar fer una ruta mes fresqueta i ombrívola. Així que varem sortir de l’Escardívol a les 7 per trovar-nos a les 8 al poble del Montseny.

Varem baixar cap a la riu Tordera i fer una mica del seu recorregut, per sort el dia no era gaire calurós i ens amenaçava pluja.

El corriol que varem agafar per anar al costat del riu era ombrívol i fresquet, i com dies enrera va ploure el riu duia bantant d’aigua i anava força ple. Inclós varem veure que la vegetació malgrat tota la sequera que patim estava una miqueta recuperada.

Així que varem seguir uns quants km el riu Tordera fins a trovar una petita central hidroeléctrica, per agafar un corriol i tirar cap amunt, sense no abans parar en un petit parartge al costat mateix del riu per esmotzar amb el sorrol de l’aigua i els ocells.

Seguint camí amunt el paissatge cambiava, I varem arribar al camping de Can Cervera, on el varem rodejar i ja baixar directes cap el poble del Montseny on teniem els cotxes.

Magda Costa

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografía i video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals, Ramon Batalla

Edició i muntatge: Manel Almendros