Després de posposar la sortida una setmana amb
motiu de les pèssimes previsions del temps, el dia 17 d'Octubre a les 8:30
ens trobem a Can Massana 19 matinaires amb ganes de passar-ho be i amb la meteo
que ens es favorable.
Enfilem en direcció al refugi Vicenç Barbé, també conegut com d’Agulles. Les branques dels arbres plens de les gotes
d’aigua de la pluja d’aquesta matinada ens espavilan en caure’ns a la cara i ens
fa estar atents a la pujada relliscosa de la Portella.
Passem pel refugi i deu minuts mes amunt, en
un bon mirador, parem a esmorzar. Les vistes de les agulles mes properes son espectaculars: el Lloro, el Frare Gros, l’Asiàtica, la Monja; mes lluny el Bacallà. IMPRESIONANT!!!!!.
Deixem la regió d’Agulles i entrem a la dels
Frares Encantats. Passem per el pas del Princep i per dins dels alzinars arribem
al coll de Port. Aquí es un creuament de camins cap al coll de Miracle i Migdia, també
cap a la ruta tècnica de travessa d’Agulles, ...que?... i anem...?. Continuem cap el GR del Monestir a Can Massana.
La baixada per sota les vertiginoses parets
d’aquesta cara nord ens deixa bocabadats mirant-les. Passem per sota la
Cadireta i enfilem en direcció a la Foradada. La roca es mullada i rellisca,
per tan, hi posem la màxima atenció per arribar sencers al bell mig de la
Foradada, lloc on les càmeres fotogràfiques no paren de treballar.
La baixada l’assegurem amb una corda en el seu
pas mes relliscós, i de nou al GR. no ntardem en tornar-lo a deixar per acostar-nos fins a l’ermita de Sant Pau Vell. No mes es conserven dues voltes que sostenen un sostre; es un meravellós mirador
de la regió d’Agulles i un bon lloc per
fer les últimes fotos abans d’arribar als cotxes que
tenim a Can Massana.
Orland Pons
Fotos: Eulalia Fradera, Magda Costa, Manel Almendros, Miquel Canals i Orland Pons
Edicio i muntatge: Manel Almendros