31 assistents ens hem trobat a uns quants metres sobre els túnels del Bruc que, al ser inaugurats en el 1975, varen deixar el històric coll del Bruc amb una certa tranquil·litat, hem passant pels termes del Bruc i Castellolí de la comarca de l’Anoia.
Cada any hem fet una de les rutes per Montserrat i l’altre pel Montseny però quan varem programar les d’aquest any, l’amic Orlant va indicar que pràcticament ja hem passat per casi tots indrets de Montserrat i en lloc de repetir ruta, perquè no anar prop del massís i contemplar-lo des de un lloc nou?
I aquí tenim que la ruta d’avui, casi circular, no presenta grans desnivells, seguim agradables zones de bosc i el primer que hem visitat he estat la Balma de Can Soteras, que sorprenentment desprès de passar per sobre sense detectar-la, hi hem baixat trobant-nos una cavitat força gran.
Amb una estona de passejada hem trobat les coves de Cal Llucià, de roca calcaria eocènica a on si han identificat restes de ceràmiques del període neolític, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC. I desprès d’unes quantes (moltes) fotografies, hem marxat cap a un nou indret.
Font de ferro, que en principi es una mina d’aigua ferruginosa, excavada a la roca, al costat hi han posat uns bancs de curiós disseny. L’indret i la gana ens ha permès esmorzar agradablement.
Hem seguit ruta amb una petita pujada i de cop hem sortit dels arbres i hem tingut la sorpresa d’una esplèndida visió del massís de Montserrat, això si, amb alguns núvols i des d’un indret que no hi estem acostumats.
Una mica més de ruta i hem arribat al Pont Foradat de Roques Blanques, no hi hem de passar per sobre, però els que hi vulguin passar, es un pont natural de uns 16 metres de llargada, no gaire amplada i el seu pas no es perillós.
Sortint dels túnels direcció a Rubí, sempre m’avia interessat una petita església situada a uns 10 minuts de la benzinera i fent una petita baixada des del pont Foradat, hem arribat a aquesta església romànica de Sant Miquel de Vilaclara. Es una obra protegida com a bé cultural d'interès local, però està en ruïnes. Hi han documents que la citant en l’any 931, l’any 1077 fou cedida al Monestir de Sant Cugat de Vallès per deixar de utilitzar-se com a capella el 1727 i abandonada el 1757, durant el segle XVIII, en la base del presbiteri, s’hi va construir un cup folrat amb ceràmica pel vi, per l'ús de la masia de Can Guixà que hi està adossada, ara també abandonada i en ruïnes.
Varem remuntar aquest indret i arribats a les suaus pistes que passant pel costat de la masia de Can Solà, varem retornar al coll del Bruc i cap a casa.
Joan Valles
