26 d’octubre, 2022

127. Sauva Negra - Castell Popa

Fa un cert temps vaig llegir el nom de Sauva Negra i vaig tenir curiositat del lloc. La vaig proposar com a matinal i fins a aquest estiu no el vaig conèixer. Sabia que era un espai d'interès Natural i Paisatgístic i que està a una alçada i a una latitud més baixa del que li pertoca a aquesta espècie d'arbre.

Amb la Núria vàrem anar a investigar i conèixer l'indret. Per Wikiloc vaig veure diferents opcions. La primera opció no era vàlida, ja que el lloc de partida era impossible de poder aparcar tants cotxes que vàrem anar. Així que el lloc triat va ser arribar fins a Castellcir. Per sorpresa meva passàvem pel castell de Popa, castell que em va sorprendre per les seves dimensions i que fins als anys 60 del segle passat, encara hi vivien.

El dia triat, que es va endarrerir una setmana, ben d'hora el matí i que encara era de negre nit, vàrem sortir de Rubí. Arribem a Castellcir ja amb el dia força clar. Quan estem a punt i tenim la foto de rigor (segons el fotògraf oficial) i fem una breu explicació, comencem a caminar direcció al Castell de Castellcir, conegut com a castell de la Popa.

Baixem cap a la riera de Castellcir per després anar enfilant-nos cap a la carena a on hi ha el Castell. Lloc amb força vistes: Montcau, Montserrat i Pirineus. Allà esmorzem i fem una visita a les ruïnes del castell.

Una vegada ja estem a punt, anem en direcció a la Sauva Negra, passant per la masia Casanova del Castell i arribem al bosc esmentat. És un bosc molt singular i més típic de climes més freds i humits (i que aquest any ha patit força, per la calor i la falta de pluges). Per tant, hi ha pins, roures i a la part més nord hi ha la fageda, amb uns arbres força monumentals. A causa
del clima d'aquest any, encara estaven força verds, les fulles no havien canviat de color. Enmig del bosc hi ha la Font de la Sauva Negra, de la qual diuen que les aigües són sulfuroses, tot i que nosaltres no ho vàrem identificar. Després d'un breu descans seguim el camí ja de tornada, amb una agradable baixada enmig de la fageda.

Tornem a trobar la riera de Castellcir i la seguim per pujar fins al poble de Castellcir, a on tenim els cotxes. Després d'un dia fresquet al matí i ja calorós al migdia, tornem cap a casa, esperant la següent matinal que la Magda ens portarà a un lloc força bonic.

Miquel Canals













Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon,                                      Magda Costa, Manel Almendros, Miquel Canals i Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada