Tornem altre cop al nostre campament base a Sant Llorenç del Munt i L'Obac i pugem cap a La Mola. Avui tornem a batre el rècord d'assistència amb la presència de 23 matinaires i això que en Pere Navarra a darrera hora s’ha trobat malament i no ha pogut vindre. També avui teníem una sorpresa reservada i era de fer-li un petit homenatge a l’Orland Pons, que el passat mes de gener va fer l'Aconcagua als 66 anys. Per a nosaltres, és un super-matinaire, amb experiència, seguretat i ja porta més de 12 matinals que ens acompanya juntament amb la Rosa, una dels que vàrem iniciar les matinals junt amb Pep, Magí i l,'Alfons.
Aquest cop ens adrecem per la part baixa de la bruixa fins a trobar el camí de Can Robert a Can Pobla i anem a cercar el camí que ens portarà per a sobre el bolet de Can Pobla. Superada la part final del canal de la bruixa, encara gaudim d'una mica de neu per poder tirar entre nosaltres com nens.
A les 10,30 ja estem entaulats i amb una novetat: ja portem els plats que cadascú ha escollit i la cuina funciona d’inmediat. Aixo fa que tinguem temps per a tot, ja que el mati portarà un parell de sorpreses.
L'Orland i la Rosa, porten cava i coca (boníssima), que fa que puguem fer una sobretaula molt bonica, per a celebrar l’èxit d’en Orland. Em posat de forma estratègica l’Orland entre els 6 primers matinares, a la fi de poder centrar l'atenció de tots plegats per les coses que teníem guardades, per als discursos, fotos etc. és a dir el protocol.
A l’Orland li fem que digui algunes paraules i fa referència a la seva experiència en pujar l’Aconcagua que tots aplaudim. Aleshores, l'Alfons s'adreça a tots i, per sorpresa, li recita a l’Orland aquest vers,fet per ell.
ORLAND, AVUI ELS MATINAIRES, ET VOLEM FER UN PETIT HOMENATGE
RECORDANT PER DESCOMPTAT, AQUESTA GESTA D’HABER FET EL CIM DEL ACONCAGUA
LA IL-LUSIO NO TE EDAT I SI EL FISIC HO PERMET, LA VIDA NOMÉS TE PEATGE
ACONCAGUA ERA EL DESTI, D’UN SOMNI FET JA REALITAT. AVUI AIGUA PASSADA
NAT, JO DIRIA, JA GRIMPAVES AMB EL CORDO UMBILICAL I L’HISTORIA HO CONFIRMA
D’EU N’HI DO, SE SUMES TOTS ELS CIMS QUE HAS FET, ARRIBES CASI A LA LLUNA.
PER A NOSALTRES, ES UNA GRATA ALEGRIA, T’EM SEGUIT A TOT MOMENT
ON MES T’AN TROBAT A FALTAR, COM NO, LA FAMÍLIA I LA ROSA DIA A DIA
NOSALTRES, AVUI, ENS POSEM DRETS AL NOSTRE CAMP BASE MODEST
SOM. MI TOTS, ALCEM LA COPA DE CAVA, PER A TU ORLAND PER AQUESTA GESTA.
No acaba aqui el tema, sinó que li fem entrega d’una foto emmarcada que surt ell i l’Aconcagua al fons, que és signada per a tots els matinaires per record d’aquesta gesta tan important per L'Orland i que em gaudit tots per l’èxit.
Ja amb cafetó i xumet baixem per una dreçera que l’Alfons ens porta altre cop al camí d’inici de la matinal. Tenim la Mercè, nouvinguda per primera vegada que te problemes en pujar i més en baixar que amb el suport i acompanyament de diversos companys aconseguim que arribi al cotxe anant pel camí senzill de baixada per agreujar encara més el problema de mobilitat, i l’Orland s’ofereix a recollir las a Can Robert amb cotxe.
Arribem a Rubí, ales 2:30 una mica més tard, però darrerament tenim moltes coses a celebrar i la companyia i sobretaula és tan grata que fa qu'ens retrasem més del compte. De veritat, ens passa el temps que no ens adonem, però cada dia la companyia, les bromes, fan que no només caminem, gaudim de la meravellosa natura que tenim molt aprop de casa, sinó que l’amistat i el companyerisme creix dia a dia encara més.
Ja pensem en l'11 de març, que anem altre cop a un “clàssic de les matinals” el MATAGALLS i matinarem una mica més, sortirem a les 7, doncs tenim un desplaçament llarg, encara que al no haver restaurant i portarem entrepà, farà que el temps estigui dintre els horaris habituals i previstos.
Una matinal molt emocionant, una matinal amb records per la nostra historia, i ja a dos passos de la matinal 50, aquesta és presentarà amb moltes sorpreses, no us la perdeu
Dades tècniques matinal. Joan Urquizu 4,5 Km, desnivell 415 temps reals 2,30.
Fins a la propera.
ALBUM DE FOTOS
Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Orland Pons i Manel Almendros
Edició: Manel Almendros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada