Avui, seguint el nostre calendari anyal, toca Montserrat, però aquest cop, enlloc d’anar per els camins tradicionals nostres (Monistrol, cami dels 3 quarts), anem per Can Maçana i farem un tros molt bonic i si el temps ens acompanya gaudir de fer i fer moltes fotos apart d’una que altre sorpresa més endavant.
Feia un parell de mesos que amb l'Orland varem fer aquest mateix tros de camí a la fi de veura si era possible per la resta del grup. Varem considerar que, apart de portar l’Orland un arnés i corda, podien passar tots per dues o tres Canals equipades amb corda fitxa.
Feia un parell de mesos que amb l'Orland varem fer aquest mateix tros de camí a la fi de veura si era possible per la resta del grup. Varem considerar que, apart de portar l’Orland un arnés i corda, podien passar tots per dues o tres Canals equipades amb corda fitxa.
Com que teniem molta feina a fer, aquesta matinal estavem convocats a las 7 del mati, i apart d’en Pere Navarra i Manel López que anaven directes cap a Can Maçana, la resta del grup altres 15 sortíem de Rubi, a las 7 en punt i cap a Montserrat. Aixi dons, som 17 els que fem la 51, uns quants menys pro per diferents circumstàncies, no han pogut vindre els habituals altres 6/7 que ens acompanyen.
A las 7,45 ja comencem a enfilar cap a la Portella, a on ja tenim una primera canal i gaudim d'una cabra autòctona de Montserrat que ens observa i diu “a on van aquests crios…”. Gaudim d’unes vistes impressionants i anem cap a l’esqerra, a la Regió de les Agulles, enlloc d’anar cap el Refugi de Vicens Barbé. Esmorzem en un indret en el que podem veure composicions rocoses com la Bola, Les Bessones, Las Saques, Les Monietes, aixo en un espai molt reduit. Es impressionant la quantitat de composicions que tenim a la muntanya de Montserrat, aixo que estem abans de la zona dels Frares Encantats.
Tenim la primera dificultat del dia, que es pujar una roca, amb corda fitxa, que en Orland i l'Antonio inicien assegurant altre corda per si es necessita, i un a un anem pujant i cap problema, ja que conseguim en menys temps del previst pujar tots 17.
Fem pujades i baixades, completem quasi 900 metres de desnivells acumulats, i arribem al Coll de les Agulles a on decidim enlloc d’anar cap al refugi de Vicens Barbé, baixar a agafar el GR, pro abans volem gaudir d’una altre maravella Montserratina: la Foradada.
Pugem tots com no, i podem fer una quantitat de fotos que fan que las postres matinals tinguin cada dia mes fotògrafs, ja que normalment d’uns tres passem a 5/6 pro més feina per en Manel al moment triar per a fer el muntatge definitu de la matinal.
Per cert, els dies 7 i 8 de maig, el 7 a las 7,30 a la Biblioteca i el 8 a las 22 al Centre, varem presentar, per cert amb molt èxit, el nostre audiovisual “5 anys de matinals, en el que Manel s’ha avocat per preparar-ho i que també vull agrair-li la seva dedicació i temps a les nostres matinals.
Ja a las 13:15, prop de les 13:30 arribem a Can Maçana, ens despedim i a las 2 de la tarda ja estem a casa. Un temps meravellós, una matinal discretament aventurera, com nó, i divertida, que ens ha servit per anar pulin el nostre instint innat d’escaladors, vull dir, grimpadors…però tots bé i molt contents. Ja molts tenim coses per explicar als postres nets i tots amb un somriure per haver gaudit d’un matí formidable.
Fins la propera que tindrà lloc el proper 10 de juny, i aquest cop tornem a La Mola,al nostre campament base. Ens espera, com no, apart d’uns nous indrets, un molt bon esmorzar.
Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons
Rosa Alsina
Edició i muntatge: Manel Almendros
