Després de tres intents fallits, al final hem pogut fer la Rierada 2a part. Dos cops a conseqüència de la pandèmia del maleït virus i l'última pel temps, que al matí plovia. Ens trobem com sempre a l'Escardívol a les vuit del matí. Després de signar el full d'inscripció, ens dirigim al lloc a on deixem els cotxes, per la Floresta.
Quan creiem que hi som tots, faig una molt lleugera explicació del recorregut. Però tot just després de recórrer un km veig a l'Alfons que recula i comenta que ha rebut una trucada dient que ens havíem deixat a tres matinaires (oh!!!). Esperem una bona estona i en veure que no apareixen, vaig a buscar-los. Quasi al començament em trobo els tres perduts. I I'Alfons? No en saben res. Li truco i em contesta que està al carrer tal (vaja, tres carrers en direcció contrària!). Corro literalment a buscar-lo, deixant els altres tres que no es belluguin!
Ja un cop reunits tots reprenem el recorregut, que durant uns 2,5 km passem per la urbanització de la Floresta i de la Colònia Montserrat. Des d'aquí baixem en direcció a La Rierada (urbanització). Abans d'arribar-hi, en un lloc planer i tranquil dins del bosc, esmorzem. Un cop recuperades les forces seguim ja en direcció a la Rierada. Abans d'arribar a la zona ja, diguem-ne, salvatge, passem pel carrer de La Sibèria, lloc a on a l'hivern fa molt de fred,per això el nom.
Dins la zona -salvatge- passem pel riuet diversos cops, sort d'unes pedres ben col·locades que ens fa travessar sense mullar-nos els peus. El pas és tranquil per gaudir dels racons ben amagats en plena natura. Abans de sortit del bosc passem pel pollancre de Can Busquets, un exemplar de 24 metres i un perímetre de la soca de 6 metres.
Des aquest punt anem a veure un petit salt d'aigua, fem unes quantes fotos de grup i seguim per un sender uns 40 minuts més abans d'arribar el cotxe.
Passem per la masia de Can Busquets, a on uns matinaires comenten que antigament a les masies hi havia xiprers. Si en tenien un, donaven aigua, dos de menjar i tres et deixaven dormir. A Can Busquets actualment hi ha un xiprer. Avui dia no té massa sentit, però abans estava molt estès.
En un dia una mica núvol al matí i sol al migdia. El temps ens ha deixat gaudir del dia magnífic i ja esperem la següent excursió, aquest cop a La Mola, pel Pessebre, que per la pandèmia la farem sempre per l'exterior, sense entrar a dins del Monestir.
Miquel Canals
Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Miquel Canals
Edicio i muntatge: Manel Almendros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada