La
Muga. El primer cop que vaig sentir el nom d'aquest cim va ser en una
col·lectiva d’estiu, quan vàrem anar al pic de Montmalús. En passar per la vall
de la Llosa, concretament al prat Xiuxiua, l'Enric em va comentar que des
d'aquest punt es podia fer el cim de la Muga. Vaig observar que hi havia molt
de desnivell des de la Llosa. Més tard vaig mirar el planell per veure si des
d'un altre punt es podia fer. Bingo! Des de Cap de Rec hi havia un camí marcat.
Sorpresa! Aquest camí dona molta volta. Llavors amb el programa Ozi i el GPS
vaig mirar de buscar un camí més recte i que no fes tant desnivell ni tanta
volta. Després d'anar-hi uns quants cops, vaig veure un camí, que és el que
vàrem fer.
Quedem ben
d'hora al matí, ja que són dues hores de viatge fins a Cap de Rec i el
recorregut de 12 km és entretingut, per començar a caminar a les 8 h, ja que a
les 14.30 h ens esperaven el refugi per dinar. Després de
fer un cafè o tallat (la cafetera del refugi anava a tot drap!) marxem a on
comencem a caminar. Faig una breu descripció del recorregut, ja que anem per un
camí, que no és camí (el camí el fem caminant) com deia el poeta.
Després de
travessar boscos de pi negre, amb arbres caiguts que hem d'anar sortejant i
passant per prats, arribem a un gran prat a on vegem el Tossal de La Muga. Des
d'aquí hem de creuar una antiga cubeta glacial amb rierols, prats i molts blocs
de granit (tot el recorregut és zona granítica).
Un cop
superat passem per un altre gran prat, que el creuem també sense agafar desnivell,
fins a trobar un camí que travessa un bosc ple de pins negres i neret. Superat aquest punt fem la parada per esmorzar, que ja ens ho tenim ben guanyat!
Reprenent el
camí al cap de poca estona, ja que anàvem una mica tard, i baixem una mica per
ja agafar el riu de la Muga, que baixa dels llacs de la Muga. Anem seguint al
costat més o menys del riu de la Muga fins a arribar l'estany gran de la Muga.
En aquest punt ens dividim, ja que hi ha qui no vol pujar al cim. Aquests
arribem a veure l'estany petit, que per unanimitat diem que és molt més bonic.
Els que pugen al cim fan les fotos de rigor contemplant l'esplèndida vista que
hi ha a dalt de tot.
Tornem cap
al refugi i hi ha una avançada, ja que hi ha més lents i altres més ràpid i
se’ns comença a fer tard. Arribem el refugi amb ganes de fer una cervesa o una
clara. Anem arribant i quan hi som tots, van portant els plats (que l'Alfons ja
els tenia encarregats feia uns dies). A cada taula veiem uns plats de carpaccio
de ceps... boníssims!
Després del
cafè, el tenor del grup i amb bons acompanyants seus ens delecta amb una versió
molt divertida de la sardana de l'Empordà.
Ja arriba
l'hora del comiat. Hem tingut un dia molt agradable i no ens ha fet massa sol, ja que en alta
muntanya ens haguéssim cremat, més aviat fresqueta que sempre va bé. Ara
esperar l'estrella de l'any vinent (si el virus ens deixa).
Miquel Canals
 |
Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada