65. La Canal del Pou del Gat

Qui tenia de dir, que després d'una nit de llampecs i trons, pluja, a les 7 del matí, ens retrobem per anar a Montserrat a l'Esquerdívol, aquest cop 18 matinaires, ja que a darrera hora em tingut 3 baixes dels habituals. Avui farem un tram de Montserrat que ja amb l'Orland altre cop havíem fet, però amb alguna variant, i aquest cop l'Orland m'ajuda a portar el timó de la matinal, marcant el pas d'entrada i pujada de la Canal del Pou de Gat.

Anem fins a l'aparcament proper a la cruïlla per arribar a l'accés del Monestir (aparcament) i la carretera d'Olesa, molt aprop del final del camí dels Degotalls i enfilem cap a la canal del Pou de Gat. Després d'una hora i mitja arribem a la carena que a l'esquerra ens portaria a l'Elefant i Sant Benet. Nosaltres aquest cop anirem cap Sant Antoni.

La pujada per la canal te uns 5 punts de grimpades i una amb equipament horitzontal. En alguns llocs, en estar la roca mullada fa que anem amb molta cura tots, i el companyerisme apareix com sempre, uns ajuda'n a l'altres i a mi concretament en tindre el maluc travat, inclús amb 3 punts amb fan el recolzament per poder aixecar més la cama i poder accedir sense cap més problema.

Quan arribem a l'Ermita de Sant Antoni l'espectacle és meravellós. No veiem res llevat la boira. De sobte apareix alguna que altra clariana i tenim al front el Cavall Bernat amb la imatge de la Moreneta a dalt del cim. Podem gaudir d'unes fotografies sensacionals. Aprofitem per esmorzar a l'Ermita i després ja baixem cap al camí que ve de Sant Jeroni, i ens adrecem cap al Pla dels Ocells.

Baixem tots per als trams de escales, pas dels francesos, Santa Anna, fins a arribar al Monestir, per cert ple de turistes. Ens parem a comprar mato a una de les pageses habituals, una noia molt joveneta i simpàtica.

Ja tots junts anem a agafar el Camí dels Degotalls fins a arribar a l'aparcament. No em volgut fer el camí transversal per evitar relliscades, llevat l'humitat per la pluja i evitar algun disgust.

Aquesta 65 ha estat per a mi avui una matinal especial, ja que, al operar-me la següent setmana, ha servit d'acomiadat temporalment fins a la tornada... Un temps sabàtic... Encara que dijous fem una assemblea els matinaires per determinar la continuïtat i repartiment, si escau, de matinals a fer durant l'any 2017 i les 3 restants d'enguany.

Així doncs m'he acomiadat de varis que demà no podran vindre, però tinc una sorpresa per a tots, és que he fet un llibre del resum i vida de les matinals, de les 65 que hem fet, amb estadística i un parell de fotos. Crec que els hi agradarà a la majoria, ja que tots som part de les matinals i entre tots s'han fet possibles i continuaran.....

Gràcies per compartir aquests 6 anys; gràcies per ésser tots uns amics fantàstics i entranyables; gràcies de tot cor....... Una forta abraçada a tots i fins aviat.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons.

Edició i muntatge: Manel Almendros

64. Els Perics

Aquesta matinal, com es habitual al mes de juliol, te carácter de MATINAL ESTRELLA, i sempre cerquem cims del Pirineu amb nom i cognom. La durada es de tot el dia i aquesta any l'objetiu son ELS PERICS.

A les 5 del mati sortim de Rubi cap a Mont-Lluís, a fi d'arribar a l'aparcament de les Bouillosses i agafar una navette, ja que al arribar despres de les 7 del mati la barrera d'acces a turismes particulars esta tancada. Començarem a caminar a l'embassament de les Bouillosses.

Ha estat una matinal ESTRELLA a la que hem acabat tots estrellats. La sortida ha estat entre una cosa i un altres a les 5:30. Per temas de GPS, el xofer anava cap a Lleida/Tarragona i a la rotonda de l'Hospital General ha agafat l'autopista de Manresa. Nosaltres fem una ruta mes directa passant per Can Corbera. Dels 21 que han confirmat l'assistència, 3 ens esperan a l'aparcament dels Aveillans. Els 18 anem molt amples amb un Bus de 32 places.

Quan estem creuant l'embassament per dalt de la presa, en Pep ens mostra el genoll fet caldo. S'ha donat un cop fortuït en una caiguda mentre esperava la navette. La mal sort es que l'hi ha mogut la rotula i en prou feina pot donar un pas. Prenem la decisió de portar-lo cap a l'hospital de Puigcerdà. En Toni Bayon s'ofereix per acompanyar-lo. Quina mala sort que te aquest noi, o pot ser que està negat per les excursions llargas, ja que l'any passat per vindre al Puigpedros varen tindre avería al cotxe i tampoc van poder gaudir-la els tres que venien. La bona noticia es que la única consecuencia per en Pep ha estat que se l'hi havia sortit pe puesto la rotula. El metge l'hi ha tornat a colocar i el tema quedarà en uns pocs dies de repos.

A 2.000 metres la temperatura es de 7 graus; tenim molt vent y molta boira a la zona dels Perics. Anem voltant per l'esquerra l'embassament fins el volts de les 9:30, que parem per esmorzar. Recuperem forces i continuem tirant amunt per poder arribar a les primeres crestes que ens portaran fins el Peric Gran (2.810 m.). Abans l'Anna, esposa d'en Manel López decideix tornar enrere. Estava previst, llevat que feia poc havia tingut una intervenció i així ens ho havia fet saber. En Manel continua amb nosaltres.

Abans d'encarar la primera aresta renuncien a continuar en Josep Benet i la seva senyora, l'Empar. El motiu: preservar la veu d'en Josep, ja que canta i tant el vent com la boira son mals companys per un cantaire; Empar es torna per no deixar-ho sol. Al cap de 10 minuts es en Miquel Ojeda el que també decideix tornar enrere i esperar-nos a l'alberg de l'embassament de les Bouillosses.

A mesura que anem arribant a l'alçada dels 2670 m., els temps empitjora. Estem a tan sols 140 metres del Peric Gran. Que fem?. En Pere Abella, Ignasi Melo i Isidre Fores, que anaven mes avançats aconsellant que no continuem. El vent i la boira fan la pujada molt perillosa. Decidim entre tots entre tots donar per acabat l'atac i enfilem tartera avall. Al fons veiem en Pere Navarra, que feia mitja hora havia renunciat a continuar acompanyat per en Orlan Pons i Rosa Alsina, que el recolzen perquè no vagi sol cap avall.

La baixada per la tartera és dificultosa, si bé podem tots arribar abaix sense cap problema. Ens re-agrupem per dinar tots els 15 que quedem dels 21 matinaires que haviem sortit a primera hora del mati. La tornada es fa llarga. Envoltar l'embassament es lent, encara que l'Alfons, amb el seu "GPS", fa una diagonal verge que va fer petar totos el GPS que portaven 3 matinaires, cada un d'ells amb un cami diferent....

Fnalment, a les 5:15, estem ja passant la pasarel.la de les Bouillosses. Un grup que anem darrere amb el Joan Vallès semblem l'Inserso en viu: un mig coix per els genolls; l'altre mig coix per les agulletes, i jo per melics castigats. Tenim temps. Tenim temps solamente d'agafar una cervesa i baixant amb la navette cap el pàrquing des Aveillans a on ens espera el Bus. Passarem per l'Hospital de Puigcerdà per recollir en Toni i Pep que ja fa estona que ens esperen. Quan pujan al Bus reben un fort aplaudiment per part de tots. Posem al Pep a la part de darrere, perquè pugui tenir la cama estirada i enfilem la carretera cap a Rubi. Arribem a l'Escardivol a les 8 en punt del vespre.

En resum: una matinal estrella en la que la climatologia ens ha fet el boicot. Ens ham macat dues hores de temps, ja que en anar en Bus ens obligava a sortir de l'aparcament a les 5:30 com a màxim per arribar a Rubi a l'hora. Em patit temperatures de fins a 2 graus, molt de vent i molt esforç fisic. Una matinal llarga i DURA. No mes resta donar les gracies a tots per la multitudinaria participació durant tota la temporada, desitjar a tothom on BON ESTIU, amb muntanya o sense, però sempre en familia, i gaudir al màxim aquests moments. Gracies al Toni per ajudar al Pep i per el seu sacrifici envers al grup.

Una abraçada

Crònica: Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons.
Edició i muntatge: Manel Almendros  

63. La Mola

Després de dos mesos Sant Llorenç ens estava esperant i molts dels matinaires encara no havien vist la nova taula orientativa instal·lada a dalt de La Mola. Patrocinada per al CE Sabadell amb suport de socis del centre i de particulars que han col·laborat a què la dita taula es tornés a posar. Ja és la tercera. Es molt similar a la primera, però amb un material d'encletxe més pesant que dificultarà qualsevol acte vandàlic que algú pretengui. També és cert, que no figura cap tipus de publicitat a la fi d'evitar qualsevol represalia o mala intencionalitat per la dita publicitat.

Aquest cop ens reunim 19 matinaires, ja que a darrera hora alguns dels habituals no han pogut compartir dita matinal per raons diverses. L'objectiu era veure la taula i fer taula, però abans un ha de guanyar-se l'esmorzar, per la qual cosa aquest cop aparquem els cotxes al lloc habitual, però enfilem per el camí de sota, deixant per la tornada l'assenyalat. Trobem i creuem via directa el camí de Can Robert a Can Poble i encarem per al Single dels Cavalls, per la canal esquerra. A la gent li agrada molt, doncs tenim un parell de balcons impressionants amb panoràmiques molt bones de les que fem un grapat de fotos.

Com que el pronòstic era molta calor, la pujada quasi la fem per la part oest i amb ombres que fan que sigui molt atractiva, passant per dues canals que fan que tots movem el cos, las mans i grimpen de debò fins a arribar a la darrera pujadeta, entremig d'arrels, i fen dos passos entremitjos, un que l'Orland ajuda a fer un gir i jo que els espero a dalt, torna'n els pals, ja que amb aquest tipus de pujades fan més nosa que servei.

Ja són las 10:15 i arribem a dalt. Mentre preparem la foto de tots envoltant la nova taula, jo vaig a dintre el restaurant per donar les comandes i avançar el temps d'espera. Per sorpresa ens trobem amb en Josep Maria Escoda, pare i creador de la taula del Montcau i col·laborador, junt amb altres tècnics i personal del UES de Sabadell, per aquesta nova taula, donant els seus més que convincents consells per portar-la a terme.

Avui com que no estava en Manel, en Leandre m'ha donat un cop de de mà al fer les comptes i repartiments, i carai com es nota el tresorer del Centre. Hem quadrat a la primera, propina inclosa. Després d'esmorzar tornem a fer una foto, ja que li hem regalat al Josep Maria Escoda una samarreta blava de les matinals. Tot seguit agafo i encaro per la canal de can Poble superior, poc transitada i també fresqueta, i baixem per el pas del comptador, ja que sembla que sigui un registre per un comptador de l'aigua. Crec que és un registre però encara no el per quin ús i en un lloc curiós.

Arribem als cotxes i donen per acabada aquesta matinal, la 63, de la nostra historia, i preparant la 64, que ens portará altre cop al Pirineu, aquest cop a la zona de les Bullosses, i farem els dos Perics. Així doncs abans de vacances farem la matinal estrella, de durada tot el dia i tancarem la paradeta fins al mes de setembre, que Montserrat ens espera, com tradició i per vocació.

Deixo la màquina de fer fotos a sobre el cotxe mentre obro la porta de darrere i tan tranquil. Arranquem i de sobte sento un soroll, miro per al retrovisor i veig la càmera a terra. No vaig donar-me comte de què l'havia deixat sobre el sostre del cotxe. S'ha trencat part de la carcassa, encara que curiosament l'objectiu està sencer. Ja veurem si la puc arreglar. Llàstima ha estat la meva companya de sortides i travesses i al costat meu tot el moment. Ha estat un despiste dels forts i he tingut un disgust, ja que va ser un regal de la Roser que em va fer amb molta il·lusió.

Una abraçada.

Crònica: Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Dades tècniques: Joan Urquizu. Distancia 4,7 km., desnivell acumulat 457/458 m. 
Fotografia: Alfons Capmany, Eulalia Fradera i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros

62. El Congost de Mont-Rebei

Per primera vegada a la història de les Matinals Entre Setmana, i a la fi de donar joc i trencar la rutina, vaig pensar en una Matinal SORPRESA, de durada tot el dia, i que el destí i recorregut fos desconegut. Prèviament, vaig reunir-me amb l'Orland i en Pere Abella. Aquest darrer em va donar la primera pista per fer una excursió en el Congost de Mont-Rebei, l'Orland per lligar el tema de seguretat. Ens vàrem reunir al Centre, per parlar-ne.

La ruta normalment es fa des de Pont de Montanyana, però vaig veure per Internet que des de el Càmping d'Àger fan unes sortides en barca a l'inrevés i surten del embarcador de Corçà (Lleida), ull doncs ja un Corçà (Girona) també. Vaig trobar la ruta molt bonica al destí de Congost de Mont-rebei i vaig ja començar a calcular el pressupost.

Un Bus del Franquesa, 410 euros; dinar al càmping 12 euros per persona, ja que el xofer va a càrrec de l'organització i la barca (Màxim 14 per barca) a 20 euros, però amb un descompte per grup del 20%, total 17 euros. Tot sumat el preu arribava a 50 euros per cap.

És una quantitat important avui en dia, però llevat l'activitat i tot en conjunt, tinc la gran gratificació que al tornar a Rubí tothom va dir que una excursió memorable i la millor de les 61 anteriors per la seva gran quantitat de variants. Tot i així, 20 matinaires, ja que a darrera hora per motius varis 2 van declinar vindre i uns altres 8 habituals no varen poder.

L'únic problema, el temps, fatal. Tota la setmana pluja; al Congost pluja fins les 11, i així varem quedar mullats a tope a dintre la barca, ja que no tenia tendal. Tots equipats i amb casc de protecció per veure el Congost i les parets que ens van engolint fins a arribar al embarcador de laﾠMasieta. A la tornada ens venia a recollir al embarcador de Montfalcó, per la qual cosa varem fer les escales baixant i no pujant, les famoses escales encorades en vertical, amb zigazaga i no aptes per als que tenen vertig. IMPRESSIONANTS.

La barca, ens deixa als dos grups a l'embarcador de laﾠMasieta, lloc en el que ens agrupen i comencem a pujar el Congost. Passem per parets verticals, amb equipament a la part interior, queda'n a l'aire la resta. Hi han llocs que inclús tens bancs per poder gaudir de la fabulosa panoràmica i veure aus de varies especies.

Arribem a la passarel·la que ens conduirà envers la primera escala ancorada a una paret vertical. Tinc que reconèixer que està molt ben protegida; l'únic perill al haver acabat de ploure és que les fustes estan mullades i em de vigilar constantment per evitar enfilar la baixada recta; hem de posar les botes entremig de les passarel·les de fusta per evitar lliscar. No parem de fer fotos i més fotos. Es increïble la verticalitat i veure de sobte els primers companys com petites formiguetes a baix de tot mentre tu vas baixant.

A la segona escala ancorada el pas és mes ràpid, en estar quasi sec. Ha sortit el sol i el dia ha canviat de forma i gaudim cada vegada més del paisatge.

Enfilem envers el refugi. Alguns inclús van a veure l'ermita de Santa Quitèria de Montfalcó, mentre que altres baixem per a ser el primer grup en agafar la barca que ens porta cap a l'embarcador de Corçà. La furgoneta ens torna en dos torns cap al bus aparcat a Corça. Arribat el segon grup, tots cap al Càmping de la Vall d'Àger, lloc a on la Rosa del Càmping, ens està espera'n, amb la taula preparada i unes amanides mixtes que fan molt de goig. Abans ens emportem un ensurt, ja que estaven les portes tancades i pensava jo: "Si fa un rato he parlat amb ella per dir-li que sortíem de Corçà". De sobte s'obre la porta: ens estaven espera'n.

Acabem de dinar abans de les 5 per temes d'horari del xofer i, amb un viatge molt tranquil, arribem a Rubí a les 7 de la tarda, acabant l'excursió, la primera MATINAL SORPRESA. Durant el viatge donem gràcies a tothom, inclús al xofer, Xavi. Hem assolit una altra matinal, amb l'ajut de tots i el recolzament de tothom per a fer-la possible.

Una abraçada i fins al 8 de juny, que Sant Llorenç i la Mola ens espera després de dos mesos. Ja ens troben a faltar i gaudir d'una altra matinal diferent i acompanyada d'uns amics que la fan possible. També veurem la nova taula orientativa que laﾠUE Sabadell ha col·locat a La Mola, amb participació econòmica d'amants de Sant Llorenç que han fet possible i que ja és la tercera, esperem que els in-cívics no la tornin a trencar.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotografia: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Joan Muntada, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons i Pere Abella

Edició i postproducció: Manel Almendros

61. Marquet de les Roques

Avui dimecres 13 d'abril, ha tingut lloc la matinal (61), aquest cop el destí era L'Obac, i concretament veure i accedir a un indret per a molta gent inèdit, com és el Marquet de les Roques.

Com que el desplaçament fins al Coll d'Estenalles és més llarg del habitual, he convocat als matinaires a les 7 del matí, a fi de poder arribar a Rubí als vols de les 14 hores. El dia es esplèndid, si bé com també és habitual amb ràfegues de vent que ha fet que ens hem tingut d'abrigar una mica almenys mans i cap.

A Estenalles hem deixat els cotxes a l'aparcament inferior, ja que la idea és tornar i evitar e camí d'asfalt que va des de l'Oficina d'Informació fins al Coll d'Eres. Ja enfilem i anem directes por l'Oest al Montcau i veiem davant nostre a l'esquerra el Cortins, ja fets més d'una vegada per nosaltres i que avui, com ha dit en Manel la llum era excel·lent per a fer fotos de qualitat. Com que fa vent a dalt del Montcau, estem molt poc i fem una per enviar-li al Josep Maria Escoda, qui ha fet la Rosa dels Vents que està instal·lada a dalt del cim (1.107 metres. Mentre estem a dalt del cim, rebem salutacions d'en Isidre i la Carme, que estan fen el Camí de Sant Jaume.

Baixem ràpidament i ens encarem cap al Marquet de les Roques, un fort desnivell de 870 metres que ens porta a la Font de Llor, per cert, estan reparant la font i l'espai que ocupa a la fi de condicionar dit espai. Nosaltres esmorzem tots junts, i acabat l'esmorzar anem a donar una volta per el Marquet de les Roques. Abans de passar per al pont que creua la riera, anem a veure el forn de resina, amb un cartell que explica com el feien i el perquè feien ús.

Volia anar cap a la versant de la Roca Encavalcada, però darrerament tinc problemes en seguir la marxa rapida. En anar més lent la pujada ha estat un pèl forta per a mi, però amb l'acompanyament de varis matinaires, la Mercè, en Joan i Leandre, he pogut pujar els 870 metres. Sort també dels bastons. Darrerament aquest problemes m'han fet delegar alguna de las sortides i compartir idea a la fi de que arribat el punt que nos las pugui acompanyar físicament pugui comptar amb gent molt capaç com l’Orland, Toni Bayon, Pere Abella, Miquel Canals per omplir el buit meu durant el possible temps de recuperació. No voldria que es deixessin de fer, son sis anys amb moltes anécdotas il·lusió, molts amics assolits i encara tenim corda per ferne moltes més. Per part meva, i per la compta que en va, posaré tot l’esforç perquè el temps de recuperació sigui el mínim possible i molt aviat tornar a portar la capçalera de las matinals, de forma física, ja que el recolzament com fins ara estaré en tot moment a disposició del encarregat en cada matinal.

Un grup de matinaires s'han avançat per anar a veure la Cova Simanya, doncs algun d'ells no havien estat mai o feia molt de temps, i quedem en re agrupar-nos al Coll d'Eres. Sortim i per evitar el camí d'asfalt ens adrecem cap a l'esquerra direcció riera, i així arribem a les 13:00 a l'aparcament, dintre l'horari previst i amb una gran satisfacció per part de tots d'haver assolit altre matinal.

Els tinc molt nerviosos per la matinal sorpresa del pròxim 11 de maig, de durada tot el dia, i que sortirem a les 6 del matí. Després de fer l'excursió tenim un dinar dels matinaires i tornada a Rubí, que esperem sigui als vols de les 20 a 21 hores de la tarda. Aquesta matinal és tan de sorpresa, que pocs saben a on anirem. Es una experiència nova, encara que de 8 a 10 dels habituals per diferents motius no podran vindre, però el màxim està fitxat en 28 matinaires, ja que és la capacitat màxima del Bus.

Dades tècniques: Durada efectiva 4 hores 30 minuts, Distancia 9 km, 870 desnivell de pujada i baixada i cim Montcau assolit 1107 metres.

Una abraçada a tots.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Manel Almendros, Miquel Canals i Orland Pons
Edició i Post-producció: Manel Almendros 

60. Roni puja a la Mola

Després de dos mesos sense pujar a La Mola, el nostre estimat Parc Natural de Sant Llorenç. L’Alfons ens ha portat fins a l’aparcament de Can Robert, i els 18 matinaires, em iniciat la matinal, cercan Can Pèlags i la canal del Pi Tort, (per cert només queda el nom, ja que un llum fa ja uns anys va matar-ho), fins arribar al camí que ve del Coll d' Estenalles a La Mola.

A l’Ullal del Drac hem baixat direcció cap a Santa Agnès i a uns 300 metres a ma dreta anem amb direcció cami de la Font Soleia, senyalitzada, però ens parem a a uns 150 metres.

Decidim pujar a un turó que te unes vistas impressionants de la Cova de Santa Agnès, el Montseny nevat i el Pirineu força neu. Veiem inclús el Canigó. Al baixar del turó, l’Alfons ens condueix per enfilar el llom que tenim davant, aparentment sense dificultat. Però hem de fer servir las mans i plegar els pals, per més agilitat, al enfilar dit turó.

Avui feia la seva primera matinal en Juli de Sabadell, soci del Cer i amic de l’Alfons, que ha vingut amb el seu gos, Roni. Una mitja dotzena de matinaires no s'han vist amb ànims de pujar-hi per el llom i han tornat enrera, cercan de nou el Camí d’Estenalles fins a La Mola. No he tingut el coneixement en aquells moments de dir-li al Juli i el seu gos que anessin amb aquest grup hem tingut un greu problema, ja que el gos, Roni,a la part més alta i dreta, s'ha bloqueixat i no podia tirar amunt, inclus mirant d’ajudarlo. Però un gos jove amb força ens feia perillar a la resta. El gos tenia molta força i estirava molt la corda i podia fer caura cap avall el que intentava aguantar-ho. Finalment, després de mes de 10 minuts, l’hem calmat i ell, sense corda de seguretat ni rés ha enfilat i ens ha lliurat d'un problema, que era difícil de solucionar. Gràcies a l’Orland i la Rosa, que han estat pendents de com reaccionava ell ha estat un ensurt i prou. Veritablement ha estat una imprudència, que evitaré per altres vegades. Podíem haver tingut un problema molt greu i voldría demanar disculpes al Juli. Encara que ha estat la primera grimpada seria que ha fet el Roni, li podem donar el diploma de gos grimpaire. La resta que han tornat per el camí normal, ens han vist enfilant per el llom, que quan el miras des de d’alt impressiona molt mes de lo que al enfilar un empren.

Això ens ha fet retardar molt, ja que hem arribar a las 11,30 i sort que aquest cop nomes esmorzarem 6, cosa que ha facilitat la tasca de cuina, i ja dintre d'el menjador notava que el temps anava pitjor i feia fred dintre el restaurant, inclús ens han encès una estufa. Avui portaban tots el nou equipament, el jersei vermell que varem repartir en el Bus el dia del Montseny. Ara semblem els diables de la Riera de Rubí, però es millor que ens continuessin dient els Patufets de Rubí, per el color blau de les samarretes de manega curta).

Acabat d'esmorzar, la sorpresa al sortir del Monestir ha estat que estava caient aiguaneu, en algun moment amb quantitat important i que ens ha donat per enfilar a tot gas la baixada de la Canal de L’Abella fins a l’aparcament de Can Robert, a on ens hem acomiadat fins la propera matinal, que tindrà lloc el proper 13 d’abril i anirem encara que sortirem a las 7 de Rubí Estenalles-Montcau-Marquet de la Roca-Font d'el LLor-Estenalles. Una matinal molt bonica, ja que veurem una construcció modernista de Domenech i Muntaner, apart de poguer gaudir de la Font d'el Llor, ja que aquest cop no pugem a La Mola, ens servirà per poguer-nos seura i esmorzar al entorn de dita font, que farà quasi 3 anys que la varem gaudir, però aquest cop la pujada la farem per l'esquerra enlloc de repetir la mateixa de la baixada fins el Marquet.

ALBUM DE FOTOS

Dades tècniques

6,9 Km. 457 desnivell 2,30 hores.

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Isidre Fores, Manel Almendros i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros

59. El Montseny

Un cop a l’any ens toca el MONTSENY, i aquest cop l’Alfons i l’Orland han preparat un itinerari diferent d'altres cops, ja que anàvem sempre al Matagalls. Aquest cop anirem fins el Turo de l’Home, les Agudes i, per arrodonir la matinal, uns indrets amb parts verticals que ens portaran a l'aparcament de Sant Marçal.

Ens reunim 22 matinaires; en Feder i la gossa Sasa ens trobaran a l’aparcament de la font tavanset, inici de la matinal. Total 23 i una gossa. A darrera hora em tingut 5 baixes dels habituals per diferents temes familiars i que ha fet que no poguéssim assolir el record de les matinals (actualment 27).

Comencem a pujar direcció Turó de l’Home i trobem catifes de fulles impressionants que ens arriban, algun qu’altre cop, fins al genoll, i com que no veus que tens a sota, més d’una patacada, com la meva, que m'ha fet caure de plom i sort del Gabi que m’ajudat a aixecar-me, doncs no podia.

Arribem a dalt a la Casa amb un fort vent, per la qual cosa ens tenim de buscar un lateral per evitar.lo i poguer esmorzar, ja que tot seguit anem cap les Agudes. Estem als 1700 metres, i fem la carena fins assolir-las.

En lloc de tornar per el mateix camí d’anada, anem vers els Castellers. Però l’Orland, ens traça un camí en el que a vegades la verticalitat fa que gaudim d’unes grimpades excel·lents i més d’un cop hem d'arrossegar el cul per no caure i gaudir de més suport. És impressionant. Ens trobem amb una colla que fan per la part aèrea els Castellers i altres que baixa'n corrent. Els hi donem pas i anem baixant. Trobem llocs a on la natura canvia de sobte: passem d'arbres fantasmals a avets, com si fossi'm al Pirineu, i tornem a anar per camins plens de fulles fins que arribem a un indret des.de el que ja veiem el Bus del Franquesa, que ens espera amb en Josep Franquesa, amb el que hem quedat a les 13:00. 

Arribem a les 12,45, un horari molt bo i sort que vàrem modificar l’hora de sortida, a les 6 en lloc de les 7, però ha valgut la pena. Un Montseny assolit per uns indrets per a molts desconeguts i ja preparats per al 9 de març, que farem la matinal 60 a La Mola. Ja tenim pensat per a on i com.

ALBUM DE FOTOS

Dades tècniques: Joan Urquizu: Distància 9,2 km. Temps real 4 hores. Ascens 646 metres. Descens 671 metres.

Cronica: Alfons Capmany

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals, Pere Abella, Rosa Alsina

Edició i Muntatge: Manel Almendros