13 de setembre, 2017

76. Vallirana

Avui a estat un petit homenatge al matinaire Pere Navarra per les 50 matinals i com no a casa d'ell a VALLIRANA, ja que sempre s'ha desplaçat a Rubí de molt bon matí fen nom al grup de matinaires, i a causa del tràfic tan notori en aquella comarca, com avui tots em pogut comprovar, per controls dels mossos, em estat 1:15 de temps per fer el desplaçament de tornada a casa i quasi 1 hora l'anada.

Ens em trobat al camí asfaltat que està ubicat al costat del restaurant el Lledoner, els 6 cotxes que hem sortit de Rubí, més 4 matinaires i un amic d'en Pere que han anat directament al lloc de trobada a Vallirana.

Iniciem la matinal, com no guiats per en Pere, anant a buscar el PONT GRAN DEL LLADONER, però per sota, caminant per la riera de Rafamans i anar per corriols ,fins creuar la MASIA DEL LLADONER DE D’ALT, (la masia de baix era com un alberg pels traginees (hostal) fins arribar al Monasti de Sant Pons. Una construcció estil romànic llombard del segle XI i monestir benedictí. Dos municipis disputen tal obra d'art el de Corbera de Llobregat i l'altre el de Cervelló. Allà em fet parada per esmorzar i ha vingut un membre del centre excursionista de Vallirana, en JOSEP LLURBA, que a més és historiador i ens ha donat una llisó d'història del Pont, així com del monasti romànic de Sant Pons, molt didàctica i amena, que tots em agraït amb un fort aplaudiment.



Com no abans de marxar de la zona, una foto del grup amb aquesta meravella d'art romànic, i de les esglésies més valuoses de la nostra terra després de las de Boi/Taüll. Hem continuat cercant forns de calç, alguns bastant deixats i un darrer molt atraient, al que hem pogut entrar fàcilment i anar cap a la Font de Sant Pons, on a part de brotar aigua, podem veure el típic sofreix amb pedres per fregar la roba, amb pendent cap a la balsa d'aigua que aquell indret podem gaudir-la.

Ja ens adrecem cap al Pont Gran del Lladoner, ja de tornada, però la sorpresa és que aquest cop el passem per al mig per la part inferior, amb passos oberts geomètricament configurats, que a mi personalment m'ha donat l'impressió de veure un temple egipci. Un pont que la seva construcció va superar els 30 anys i fins al 1802 no es va obrir. Iniciat a mitgans del segle XVIII, amb regnat del borbó Carles III, i acabat el segle XIX, amb un altre borbó, en Carles IV. Increïble construcció, amb milions de tones de ciment, com ens ha dit l'historiador. Un pont que al seu moment va ésser construït per a fins militars. Té una llargada de 120 metres i una alçada màxima de 32, i està edificat amb 9 arcs a la part baixa i altres 13 la superior.



Arribem a l'aparcament a la 1 del migdia. Ens acomiadem i li agraïm al Pere haver pogut conèixer una mica més Vallirana i part dels seus entorns. Quedem per a veure'ns a la propera matinal, la (77), que tindrà lloc l'11 d'octubre d'enguany. Aquest cop anirem baix el GPS d'en Miquel Canals i l'Alfons, als Cingles de Bertí, un lloc increïble ple d'atractius tan de flora, com fauna i com no sense oblidar alguna grimpada i algun pas equipat que la farà molt atractiva.

Una abraçada a tots

Crónica: Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Julian, Magda Costa, Miquel Canals, Pere Abella

Edicio i muntatge: Manel Almendros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada