81. El Castell de Burriac

Quan es fan caminades a llocs inusuals i, a vegades, ben propers, un queda sorprès de sentir que era un lloc desconegut. Ben cert que coneixem St. Llorenç, la Serra de l'Obac, Montserrat, el Montseny i cap als Pirineus. Però en una línia que aniria de l'Ebre fins a l'Empordà, hi ha infinitat de llocs magnífics, que ens poden meravellar quan els trepitgem per primera vegada.

El Castell de Burriac n'és un exemple. Just damunt de Cabrera de Mar, des d'on hi ha diverses possibilitats per accedir-hi. La més curta i còmoda, per la Font Picant, on es pot arribar en cotxe. Nosaltres vam optar per un accés més exigent i llarg (des de més avall), que ja va provocar els primers esbufecs. Recte amunt, cap al castell, per girar després cap a llevant en una pujada més suau. Fins la traca final, una rampa dura que ens situa a la porta del mateix castell.

Allí dalt, a 390 metres, la panoràmica és esplèndida, tot i que no era el millor dia. De cara al mar, tenim Cabrera al peus. A l'esquerra, Mataró amb el seu port. I a l'interior Argentona. Més enllà tota la serralada del Montnegre. I al fons el Montseny amb els cims nevats. A la dreta, darrera el Turó de l'Infern, endevinem Montjuïc amb Barcelona als peus.

Després de recuperar forces, tot menjant i de descansar, llegint els panells explicatius, iniciem la baixada. La segona part és més planera. I el corriol, entre bardisses que de tant en tant ens permeten contemplar el paisatge, ens mena a la pista on comença la baixada. 

Passada una tala de pins arribem a la Creu de l'Abella, on ens endinsem al bosc mediterrani, tan típic d'aquestes contrades al nord de Barcelona. Arribem al Turó de l'Infern, on diuen que penjaven els condemnats al castell. I, deixant per un altra dia el cim més proper al mar, a la punta de la carena, el Montcabrer amb la seva creu (aquí hauríem vist els Vilassars i Premiàs, amb el seu mar d'hivernacles), iniciem una baixada contundent que ens mena directament a Cabrera.

Tots els genolls han aguantat. I més o menys cansats, podem reprendre els cotxes i tornar cap a casa.

Josep Benet

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros i Miquel Canals