48. De l'Aconcagua a la Mola

Tornem altre cop al nostre campament base a Sant Llorenç del Munt i L'Obac i pugem cap a La Mola. Avui tornem a batre el rècord d'assistència amb la presència de 23 matinaires i això que en Pere Navarra a darrera hora s’ha trobat malament i no ha pogut vindre. També avui teníem una sorpresa reservada i era de fer-li un petit homenatge a l’Orland Pons, que el passat mes de gener va fer l'Aconcagua als 66 anys. Per a nosaltres, és un super-matinaire, amb experiència, seguretat i ja porta més de 12 matinals que ens acompanya juntament amb la Rosa, una dels que vàrem iniciar les matinals junt amb Pep, Magí i l,'Alfons.

Aquest cop ens adrecem per la part baixa de la bruixa fins a trobar el camí de Can Robert a Can Pobla i anem a cercar el camí que ens portarà per a sobre el bolet de Can Pobla. Superada la part final del canal de la bruixa, encara gaudim d'una mica de neu per poder tirar entre nosaltres com nens.

A les 10,30 ja estem entaulats i amb una novetat: ja portem els plats que cadascú ha escollit i la cuina funciona d’inmediat. Aixo fa que tinguem temps per a tot, ja que el mati portarà un parell de sorpreses.

L'Orland i la Rosa, porten cava i coca (boníssima), que fa que puguem fer una sobretaula molt bonica, per a celebrar l’èxit d’en Orland. Em posat de forma estratègica l’Orland entre els 6 primers matinares, a la fi de poder centrar l'atenció de tots plegats per les coses que teníem guardades, per als discursos, fotos etc. és a dir el protocol.

A l’Orland li fem que digui algunes paraules i fa referència a la seva experiència en pujar l’Aconcagua que tots aplaudim. Aleshores, l'Alfons s'adreça a tots i, per sorpresa, li recita a l’Orland aquest vers,fet per ell.

                                               

                                               A TU ORLAND.

ORLAND, AVUI ELS MATINAIRES, ET VOLEM FER UN PETIT HOMENATGE

RECORDANT PER DESCOMPTAT, AQUESTA GESTA D’HABER FET EL CIM DEL ACONCAGUA

LA IL-LUSIO NO TE EDAT I SI EL FISIC HO PERMET, LA VIDA NOMÉS TE PEATGE

ACONCAGUA ERA EL DESTI, D’UN SOMNI FET JA REALITAT. AVUI AIGUA PASSADA

NAT, JO DIRIA, JA GRIMPAVES AMB EL CORDO UMBILICAL I L’HISTORIA HO CONFIRMA

D’EU N’HI DO, SE SUMES TOTS ELS CIMS QUE HAS FET, ARRIBES CASI A LA LLUNA.

PER A NOSALTRES, ES UNA GRATA ALEGRIA, T’EM SEGUIT A TOT MOMENT

ON MES T’AN TROBAT A FALTAR, COM NO, LA FAMÍLIA I LA ROSA DIA A DIA

NOSALTRES, AVUI, ENS POSEM DRETS AL NOSTRE CAMP BASE MODEST

SOM. MI TOTS, ALCEM LA COPA DE CAVA, PER A TU ORLAND PER AQUESTA GESTA.

No acaba aqui el tema, sinó que li fem entrega d’una foto emmarcada que surt ell i l’Aconcagua al fons, que és signada per a tots els matinaires per record d’aquesta gesta tan important per L'Orland i que em gaudit tots per l’èxit.

Ja amb cafetó i xumet baixem per una dreçera que l’Alfons ens porta altre cop al camí d’inici de la matinal. Tenim la Mercè, nouvinguda per primera vegada que te problemes en pujar i més en baixar que amb el suport i acompanyament de diversos companys aconseguim que arribi al cotxe anant pel camí senzill de baixada per agreujar encara més el problema de mobilitat, i l’Orland s’ofereix a recollir las a Can Robert amb cotxe.

Arribem a Rubí, ales 2:30 una mica més tard, però darrerament tenim moltes coses a celebrar i la companyia i sobretaula és tan grata que fa qu'ens retrasem més del compte. De veritat, ens passa el temps que no ens adonem, però cada dia la companyia, les bromes, fan que no només caminem, gaudim de la meravellosa natura que tenim molt aprop de casa, sinó que l’amistat i el companyerisme creix dia a dia encara més.

Ja pensem en l'11 de març, que anem altre cop a un “clàssic de les matinals” el MATAGALLS i matinarem una mica més, sortirem a les 7, doncs tenim un desplaçament llarg, encara que al no haver restaurant i portarem entrepà, farà que el temps estigui dintre els horaris habituals i previstos.

Una matinal molt emocionant, una matinal amb records per la nostra historia, i ja a dos passos de la matinal 50, aquesta és presentarà amb moltes sorpreses, no us la perdeu

Dades tècniques matinal. Joan Urquizu 4,5 Km, desnivell 415 temps reals 2,30.

Fins a la propera.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany
Fotos:    Alfons Capmany, Orland Pons i Manel Almendros
Edició:   Manel Almendros

L'Orland Pons a l'Aconcagua

L'Aconcagua

Quan junt amb el Manel vàrem preparar la crònica i fotos de la darrera matinal, vam creure oportú dedicar una crònica a l’Orland, i deixar per escrit en la nostra història matinaire la seva exitosa ascensió a l’Aconcagua cim de 6960 metres, i a l'edat de 66 anys.

Acabat de jubilar-se, va iniciar la seva presència a les matinals entre setmana, ja que la Rosa, la seva esposa, va ésser la primera dona i pionera de les matinals, que vàrem iniciar al novembre del 2010 amb la Rosa, en Pep, en Magí i l’Alfons.

Va ésser una grata satisfacció comptar amb ell. L’Orland és un pes específic, o com diuen altres una “vaca sagrada”, del Centre Excursionista de Rubí. Són 50 anys de soci, però soci actiu, compromès, i això ens ha donat un valor afegit a les matinals. Comptar tan sols amb la seva presència, ens dona molta seguretat i tranquil·litat.

Sant Llorenç de Munt

L’Orland, al néixer el dia 27 de juny de 1948, li ha tocat el signe astral de Càncer, i fen un repàs a les característiques del signe m’agradat una entre d’altres i que transcric.

Los Càncer, son conservadores i les gusta la seguridad i la calor de su hogar. De hecho, para los hombres Cáncer, su hogar es como un nido, un refugio donde ir cuando el estrés de su trabajo es demasiado. La casa de un Cáncer tiende a ser su refugio personal más que un escaparate para deslumbrar a los demás.

El Matagalls

Recordo la primera vegada que vaig contactar amb ell per anar, amb el Centre, a fer la Pica d’Estats. Feia molts anys que no havíem tingut cap tipus de contacte, jo era un soci col·laborador del centre però no actiu. Per cert que es va suspendre per al mal temps i manca d’espai al Refugi i en lloc de la Pica vàrem fer el cim de la Punta Alta. Era un 24/9/2007 i vaig veure una persona seriosa tranquil·la però molt segura de si mateix, i molt recolzada per als altres components i socis del Centre.

Recordo una frase d’ell que he traspassat ja als meus néts, el famós “pas d’elefant” i moltes vegades amb els nets pujant a Sant Llorenç ara ja per llocs empinats, els hi recordo el pas i comptem tot pujant com si fos un joc 1…2….3…..i 4 i amunt va.

Avui, amb aquesta crònica posem la foto que ja es va publicar en medis de comunicació de la Ciutat de Rubí, amb una crònica de la seva gesta. Perquè l’Orland assenyala al cim, però amb una seguretat i marcant el camí. Quan vas amb ell, arribem tots i junts. No es tracta de corre, es tracta de compartir i gaudir la sortida.

La Tossa Plana de Lles

Un gran amant de la natura del muntanyisme en totes les seves facetes, esquí d’alta muntanya escalada….jo diria un “tot terreny” i és un plaer compartir amb ell molts moments.

Soci del Centre Excursionista de Rubí, de fa més de 50 anys i totalment compromès amb cada una de les tasques i activitats del Centre i participant amb moltes de les seves seccions. No detallo tot els cims i expedicions que l’Orland ha fet amb el Centre, doncs aquestes ja formen part de la història  i dels seus 66 anys de vida.

La Mola

Des de l’any 2007, han passat més de 7 anys i mig, que de forma activa participo en activitats del centre i concretament des de l’any 2010 cada mes en les matinals entre setmana, i dia a dia ens estem coneixent molt més, i he de dir que és una persona molt intel·ligent, sensata i equilibrada i la forma pausada de fer i parlar, es transforma en força i seguretat aleshores quant comparteixes amb ell camins cims travesses i excursions.

Creia al principi que s’avorriria amb nosaltres, un grup amants de la natura, però poc experts en moltes de les seves facetes, amb experiència, però en manca de tècniques. El primer dia que vàrem fer una canal els matinaires més de la meitat vàrem baixar de “cul”. Actualment, ja inclús si no tenim una petita grimpada o una grapeta….s'escolta dir a veu baixa: uf una matinal avui una mica Light.

El Setut

Actualment ja ha compartit més de 12 matinals, i per això volem fer aquest petit homenatge en nom del grup de les matinals, i com no molts anècdotes, només el muntatge del pessebre amb cordatge punt de seguretat i quan estava quasi tot col·locat s’em cau el pobre Sant Josep i va quedar en mil i un trossos, hores d’ara, fins fa uns dies la Rosa per la canal de la Bruixa va trobar un trosset encara…….

Dia a dia, en compartir taula i com no “porró” i algun que altre xumet, dona peu a poder parlar no tan sols de muntanyes, sinó d’altres temes que dintre la nostra confidencialitat queden.

Una família entranyable, sempre es diu que darrere un “gran home” hi ha una gran “dona” i aquesta és la Rosa, junt amb uns fills molt ferms, en Jordi i Gemma, tots ells amants de la natura i la muntanya. Una llavor formidable i que fa que el seu fill actualment en Jordi és un molt pes pesant per la seva fortalesa i tècnica. El futur està garantit.

Una imatge val més que mil paraules i en Manel, ha fet un petit recull de fotos que d’una forma o altra ens acompanya i que en nom de tots volem transmetre la més forta abraçada per aquesta gesta i agrair li la seva presencia i continuïtat en les nostres matinals. Algunes d'elles les hem posat entre l'escrit. Per veure-les totes no mes heu de clicar el seguent enllaç 

L'ORLAND A LES MATINALS

I per acabar, transcric una petita poesia que li vaig recitar a la matinal 48 que varem cel·lebrar la seva tornada de l’Aconcagua.

                                       

A TU ORLAND

Orland, avui el matinaires et volem fer un petit homenatge
Recordant, per descontat, aquesta gesta d'haver fet el cim de l'Aconcagua
La il.lusio no te edat i si el fisic ho permet, la vida no mes te peatge
Acongagua era el desti d'un somni fet ja realitat. Avui aigua pasada
Nat, jo diria, ja gimpaves amb el cordo umbilical i l'historia ho confirma
Deu n'do, si sumes els cims que has fet arribes casi a la lluna

Per nosaltres es una grata alegria, t'hem seguit a toto moment
On mes t'hem trobat a faltar, com no la família i la Rosa dia a dia
Nosaltres avui ens posem drets al nostre camp base modest
Som.hi tots, alcem la copa de cava, per a tu Orland, per aquesta gesta.

Els teus companys i amics.

Alfons, Manel i  resta grup de las matinals entre setmana.

47. Mura

Avui, fen honor al nostre nom “matinaires”, teniem prevista la sortida a les 7 del matí. Sortim cap el Coll d'Estenalles, ja que l'objectiu del dia d’avui es MURA, i encara que una setmana més tard que l’any passat a veure si podem gaudi d’algun TIO, típic i tradicional d’aquestes passades Festes Nadalenques en aquesta preciosa localitat. Aquest cop som 20 matinaires, un ja nombrós grup habitual. L’any passat érem 13 a la mateixa trobada i cel-lebració del 3r aniversari.

Iniciem la matinal fen una variant aquest cop, doncs en Joan Urquizu es junta amb Paco de Terrassa i han fet in-revés d’anada per darrere el Montcau, i per evitar l'asfaltat, baixem vers la riera de les Arenes i creuem fins arribar al Coll d'Eres.

Llavors agafem el camí que va cap a Cova Simanya i direcció al Marquet de las Roques, ens desviem a l’esquerra fins arribar a la carretera i ens desplacem altre cop a la dreta. Trobem gel en llocs humits i gens soleiats dels que gaudim fen fotos. Veiem una masia aïllada i ja tornem a creuar la carretera. Arribem a la Masia SANT LLEHIR, aprofitem per fer fotos, doncs és un lloc molt bonic, tranquil, inclús amb un embalsamen amb gansos inclosos. Hi ha també divers material agrícola, un tractor que en Manel no dubte en pujar-hi però no el fa arrancar.

Ja estem a tan sols 15 minuts de Mura baixem ràpidament, doncs són las 10,30 i anem atraçats. Dins Mura, podem veure dos o tres tions encara, no com l’any passat. Ens adressem cap al nostre habitual lloc de trobada, el Café Laika, a on ens han obert expressament per a nosaltres, llevat que tenien dia de festa. És un fet per agrair aquesta família, que ens tenen una consideració molt especial i en particular a l’Alfons. Després d'un glorios esmorzar, ens acomiadem d’ells fins a la propera trobada o inclús abans doncs tenim ganes de pujar al PUIG DE LA BALMA dintre d’aquest any.

Teníem previst sortir a les 11,30 però finalment sortim vols de les 12:45. Es normal, ja que ens posen unes botifarres, uns peus de porc, amb cigrons de Mura, mongetes, el porro cafetó i un xumet… Però abans de marxar cap Estenalles per al camí que pa-ssa per les coves de Mura, fem una foto de tots junts, al costat del local del Centre Excursionista de Mura, doncs és per enviar li a l’Orland, que esta fen l'Aconcagua i que desitgem que pugui fer Cim. Una gran abraçada de tots, ja que també participa a les matinals junt amb la seva dona la Rosa.

Ja arribem a les 3 a l'aparcament de Coll d'Estenalles, i cap a Rubí ,arribant a les 3,30. Una matinal llarga, però molt bonica passant per llocs que semblava que féssim un GR, camins i pistes forestals gens transitades, poca gent i un paisatge molt bonic.

Han sigut 5 hores reals, de les 8,30 entre desplaçament i esmorzar, més de 16 Km, dades que en Joan Urquizu ,com sempre, és el encarregat de controlar i fer el track de dita matinal.

Ja esperem l'11 de febrer, (48 matinal) tornem al nostre campament base de Sant Llorenç i La Mola, abans de març, que farem el tradicional Matagalls, si més no, aquest cop en lloc de fer-ho amb sortida per Sant Marçal, ho farem per Collformic. A veure si tindrem sort i puguem gaudir de neu……

Bon any i una forta abraçada a tots.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals i Rosa Alsina
Edició i muntatge: Manel Almendos