Ja em passat l'estiu i de nou iniciem el “curs acadèmic” de las postres matinals entre setmana, i com no, a veure si el nostre Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac encara esta al seu lloc, com camp base de les nostres matinals i La Mola com a observatori culinari…
En primer lloc, desitjar a en Pere Abella que es recuperi ben aviat de la infermetat que ha vençut. Li donem el màxim d'ànims per poguer estar molt aviat entre nosaltres.
Sortim del Escardivol a las 8 com sempre. Aquest cop som 13 matinaries, o com deia Angel Nieto 12+1. L'Alfons ens ha portat per un nou indret per el que cap dels matinaires fins ara havia passat i molts inclús ignoraban aquest accès. I es que, com sempre comentem, aquest Parc Natural de Sant Llorenç i L,Obac es impressionant per la quantitat d'indrets i curriols que mai s'acaban. Cada dia un apren un de nou, i aixo fa que per moltes vagades que anem a la Mola, sempre tenim alguna sorpresa. L'Alfons ja prou s'ocupa de fer de explorador per assolir nous camins i verificar i probar com no altres que li explican o que en vikilock es pengen i son atractius.
Com que venia el nostre estimat “Joan Sense Por”, després d'haver estat al Marroc, pujant cims de 4000 metres i esser la primera vegada, en Manel presagiava al iniciar el recorregut: “Ja veureu avui... Ni ha un de nou... Innocentada, per no dir altre “tac”. L'Alfons alguna ens preparara. Aquesta “espineta” la te en Manel, ja que la primera vegada que va vindre junta Amb Pep i l'Alfons, varem tindre de fer ùs d'una corda de 3 metres per poguer surtir.nos d'una canal que ens havien quedat estancats. I aixo el te gravat en el cor… La primera vegada i la primera “put”…en Pep i jo, pensàvem que mai més tornaria a vindra i mira, es el segon en el ranking de las matinals… Manel un Excel.lent amic i company.
Varem agafar la canal nomenada del Rajant que ens porta directament a Can Poble, pro es pot anar per la dreta (equipada pro tactique) i per l'esquerra també equipada amb 3 trams de corda anussada, que ajuda a fer tres trams de grimpada no molt exigent pro que ens fa moure mans, brasos, cames i tot una mica. Es curiós pro anem per sota d'una linea que el seu dia devia haver estat per pujar materials a Can Poble, dons encara es veuen les torres i cablejats. Per cert precauciò al passar prop de las torres dons ignorem si porten o no electricitat.
Com pensava en Manel, no una corda sino tres trams de corda, ens ocupen un bon rato ja que som 13 que pujem i alguns necessiten una mica d'ajut. Pro finalment tots pujem i més d'un “tac” se sen o al menys s'intueix.
Ja l'Alfons ens adressa cap a Can poble, dons sortim a la cadena per sota del cami que ve de Can Robert a Can Poble i passem per darrera la casa, per cercar la Cova del Frare. Abans però, trobem un grup d'escaladors que ens conviden per fer una mica de pràctiques, pro diem que no ja que encara no em esmorzat. Arribem altre cop al cami dels monjos, i per acabar de rematar la pujada anem al mirador de sobre la font del Sauc, unes vistes molt boniques i fem alguna foto per “marcar” i com no “fardar” una mica de esperit d'escalador sense equipar.
Un bon esmorzar i ja cap avall. Per cert, ens trobem a La Mola esmorzant en Josep Maria Escoda, expresident del CER de Rubi, i autor de la “Rosa dels Vents” ubicada al Montcau, ens acompanya a la taula i fem una foto per el record. Pro ja son las 12 passades i anem amb retard.
L'Alfons ens porta per el canal de Can Poble superior i tornem cap el lloc a on hem deixat els cotxes al mati, fen uns 10 minuts d'asfalt.
Arribem a Rubi, a las 2 de la tarda, una mica fora de temps, pro amb la satisfacció de una retrobada post-vacacional plena de sorpreses i gaudit d'un mati espléndit sense boira i sense pluja.
Fins la propera de serà el 8 d'octubre i ens esperen moltes sorpreses ja que volem assolir uns indrets inèdits per molts de nosaltres i per aixo sortirem a las 7 del mati. Es que ja el nom u diu, matinaires.
Una abraçada.
Alfons Capmany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada