Ja estem a la tardor, però encara tenim un temps increïble. El pronòstic del dimecres era una temperatura de 12/28, això fa que encara alguns portem pantalons curts i mànega curta. Aquest cop, no pujarem a La Mola, doncs sortim a les 7 del matí, a fi de poder completar el recorregut previst, ja que tenim d'anar fins al Coll d'Estenalles, deixar els cotxes i començar a caminar.
El primer objectiu són Els Cortins (uns quasi 1000 metres), que a la faldilles del Montcau éns desviem a l'esquerra, i ja els tenim molt aprop. assem por unes baumes molt bonicas e inclús veiem la Coca, una singular configuració rocosa, com moltes dintre del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt - L'Obac. Trobem un pas aleshores sense equipament, creiem que és a causa de la roca molt motllada, i algú del Parc o d'algún Centre a tret dita corda per al perill que comporta.
Anem seguint el camí que dona tota la volta als Cortins. Bor deixem sempre a prop de roca, fins a trobar una via ferrada amb grapes i cablejat que ens porta a un bon tram a munt. Ho passem tots molt bé, sempre com no, amb la deguda precaució. Darrerament si no tenim una corda o grapa, sembla que manca quelcom…. Més d'algú que li feia respecta les grapes i cordes, ara en arribar a dalt, sens que diu que bonic, avui que fàcil….. Per cert, l'Alfons al recolzar-se amb un tronc que estava podrit, ell i el tronc han anat per terra. Solament una rascada al braç dret, però l'ensurt arriba quant un mes tranquil va, doncs ha quedat a uns pocs metres d'un precipici.
Arribem al Cim del Cortins i ens apropem al superior també, ja que estem a 100 metres solament i podem veure una panoràmica del Bages, Montserrat i Montcau sensacional. La Baixada la fem per al mateix lloc, i em principi l'Alfons tenia previst anar directa al Coll d'Eres bor deixant el Montcau, però mira per on, ens apareix en Josep Maria Escoda, que ens crida i canviem el pla. Enlloc d'esmorzar als peus del Montcau ens arribem a dalt, esmorzem i fem companyia amb ell i aprofitem que ni hi ha un grup molt maco de “tercera” i “cuarta edat”, un d'ells de 82 anys, per fer-nos fotos. En Josep Maria Escoda ens explica com va fabricar la “rosa dels vents”o “taula orientativa”que està ara al Montcau.
Ens adrecem cap al Coll d'Eres i l'altre objectiu del dia, la Roca Encavalcada, una preciositat que la lluita de la natura i l'erosió han fet possible que estigui. Mai millor dit, encavalcada entre dues rocas quedant penjada del tot. Fem fotos.
Aleshores, en Joan Urquizu, proposa fer un corriol que ens evita el tros “pallissa” de l'asfaltat del Montcau fins Estenalles. A l'Alfons li agrada la idea, ja que havíem previst tornar fen el Montcau però al haver.ho fet ens anava molt bé. En Joan fa de guia tot aquest tram final de matinal amb, com no, el seu GPS i el TRACK del tram a fer. La Rosa inclús per al bosc, amb uns paratjes ombrius, troba algun que altre bolet inclús rovelló.
Arribem al cotxe als vols de la 1 del migdia, ens acomiadem i cap a Rubí.
Dades tècniques. Joan Urquizu. 9,70 Km,s ascens acumulat 631 descens acumulat 627 Tems 3 hores 17 minuts, 48 segons
Ja pensem en la (45), per al pròxim dimecres 19 de novembre. Aquest cop anirem altre vegada per L'Obac i anirem a llocs molts coneguts però atractius com el Paller de tot l'any i Castell Sapera, per l´aparcament de l,Alzina del Salari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada