14 d’octubre, 2015

55. Sescorts

Qui tenia de dir, que amb pluja el dimarts, pronòstic del temps pluges dèbils, e inici de la tardor, que inclús tenia el pensament de canviar el recorregut llevat la possibilitat de trobar la roca mullada, amb perill de caigudes innecessàries i preservar la integritat de tots els matinaires.

Doncs 23 ens ajuntem. Aquest cop amb 4 baixes habituals per alguns motius, i la incorporació de dos nous fitxatges d’en Pere Abella, companys d’Universitat, així com la Núria, amiga de l’Empar, i la repetició de la Marisa i en Pere, després del petit ensurt de la darrera matinal.


Deixem els cotxes a l'aparcament de Can Robert, la part de sota del tot, i agafem una drecera que ja descol·loca a més d’un, doncs tenim de passar per al front de la masia de Can Garrigosa per adresar-nos cap al Morralet de la Mare de Déu, roca Petanta i anar a veure les coves de Sescorts també conegudes com el pessebre, que molts no havien estat i d'altres que si feia tant de temps que ja no les tenien presents.




Agafem un parell de grimpaderes a la fi de veure com està el personal i no tan sols pujant la primera tots, sinó que un petit grup passem per darrere per seguretat mentre la resta gaudeix d’una grimpada.



Arribem a les coves Sescorts i podem gaudir-les doncs a part del color negre llevat del fum al haver-hi fet foc dintre, te unes dimensions no conegudes i podem fer unes quantes fotos.

Parlant de fotos, aquest cop en Manel el tenim de segona lluna de mel i no ha vingut. Em tingut de col·laborar 4 o 5 a la fi de pugem tindre fotos per al resum del dia per quan torni el Manel pugui fer el corresponen documental de dites fotografies escollint les millors al seu entendre.


A petició d’un grup diuen si poden pujar per la canal del mico, per la qual cosa ens dividim en dos i tots pujant sense cap problema per la dita canal i ens trobem ja al camí final cap al Monestir, a on ja portem la nota de les comandes que l’Alfons ha demanat.
Sortim una mica tard, ja que hi havia bastant personal i com que el dilluns va ser festa havien esgotat alguns queviures com pa, amanida, etc. Però bé ens ho agafem amb filosofia i a les 12,45 cap avall per la canal de l’abella, que baixem flipats perquè és una mica tard i després de acomiadar-nos arribem a Rubí, quasi tots junts a les 2,30.


Una matinal d’un 7 km, però amb desnivell de 450 metres i gaudint de la tardor, doncs la boira i el temps ens han acompanyat, cosa que ens felicitem altre cop. Sembla que com diu algú tenim un Sant Pere o diria jo un Sant Llorenç que ens protegeix.

Fins a la següent que ja serà la 56 i anirem cap a Mura, Puig de la Balma, Pic Andreu i això si, matinarem altre cop, sortirem a les 7 del mati, ja que tenim molta feina i el desplaçament és més llarg del normal.

Una abraçada.

ALBUM DE FOTOS


Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada