67. Les Castellasses i la Canl Gentil

A les 8 del mati ens hem trobat els matinaires a l’aparcament de l’Escardibul, amb la presència i suport de l’Alfons, que tot i que la seva recuperació va molt bé, encara no pot venir amb nosaltres. Cal dir, però, que ha organitzat magníficament tota la logística de la sortida, distribuint les persones i els cotxes.

Arribem als dipòsits de Matadepera, lloc de sortida,  i ens trobem que per un error de comunicació un dels cotxes ha anat a un altre lloc. Ens hem d’esperar que vingui, mentre que un fort vent ens fa refugiar-nos als cotxes de nou. El fred es intens i el vent no para. Finalment, arribat el cotxe que faltava,  ens trobem els 23 matinaires i sortim en direcció a les Castellasses. La primera sorpresa agradable es que en aquest tram no hi bufa el vent, el que ens permet gaudir de la vista espectacular sobre el Besos amb el mar al fons i una mica mes a l’esquerra ja es divisa el Montseny.

Al cap d’una estona, hem de passar el “Malpas de les Castellasses”, tram una mica aeri a on el camí es molt estret i que cal travessar amb molt de compte per no caure.  Afortunadament  tots els matinaires ho passen amb molta seguretat.

Arribem a les Castellasses i una vegada mes el vent bufa amb molta força, de manera que decidim no parar-hi gaire estona, ja que el fred es intens. Ens dirigim dons cap a la canal “Gentil”, que ens ha de dur fins al camí de “la Senyora”. La canal “Gentil” es força empinada amb diversos trams que cal grimpar una mica. Cal dir que es  d’una bellesa extraordinària, entre les roques forma un passadís recte en direcció ascendent. Com que som una bona colla, els uns ajuden als altres a passar els trams amb mes dificultat. Fins i tot a la part de dalt de tot, hi ha una corda fixa per poder-s’hi agafar. Malgrat la dificultat que presenta la canal, tothom esta d’acord que ha valgut la pena fer aquest tram, ja que ha estat molt entretingut i sobretot molt bonic.

Arribats al camí de “la Senyora”, ens cal cercar un lloc per esmorzar. Passats alguns minuts trobem un lloc al sol a on no hi fa vent, amb una vista extraordinària sobre la part de Sant Llorenç Savall, amb les Castellasses a primer terme, vistes ara ja per la part de dalt. L’indret es tan agradable, que ens costa de tornar-nos a aixecar per continuar la matinal.

Seguim en direcció nord, entre boscos i clarianes, fins l’encreuament que ens du cap a la Balma de la Pinassa. Es tracta d’una balma amb una edificació que aprofita el sostre de la mateixa balma. A la paret hi ha diverses finestres, però a tothom li crida l’atenció una de rodona, ja que no es habitual aquest tipus de finestres. La balma esta presidida per un enorme pi (que dona nom al la balma de la pinassa), al mig d’un bosc d’alzines.

Al final de l’edificació, continua una enorme balma amb un sostre pla, i al fons una vista extraordinària sobre les parets a prop de Santa Agnès, amb la roca anomenada “maquina de tren” al fons, i entre els núvols es divisen ja algunes muntanyes nevades del Pirineu. Es la primera nevada de la temporada.

En aquest punt i veient la hora que és, decidim no pujar a La Mola, de manera que agafem el camí de la Font Soleia, que travessa diverses zones d’escalada. En un tram ens trobem uns escaladors fent una via d’una dificultat extrema. Passem per la Font Soleia i mes endavant ja trobem el camí dels Monjos que ens durà directament fins als cotxes.

Son les 14 hores i hem fet una bona excursió per una zona de Sant Llorenç que no es gaire coneguda, i que vàries persones han coincidit dient que ha valgut la pena d’anar-hi.

Pere Abella

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons

Edicio i Muntatge: Manel Almendros