L'activitat dels matinaires creix per moments. Ja hem vist com alguns d'ells s'han animat a fer ferrades i aixo ha portat a alguns a penar si seriem capaços de participar'hi alguna vegada. Per aixo varem aceptar la proposta de l'Orland Pons de pasar una tarda al Rocodrom de Rubi, a fi i efecte de mesurar les nostres forces.
No va ser gens fácil trovar una data. Sembla mentida com estem d'ocupats els jubilats. A les nostres agendas no hi entra ni una linea mes. Finalment varem quedar per el 24 de novembre, a les 5 de la tarda, una hora que semblava tot un presagi d'allo que ens esperava. I allí que ens hi trobem en Gabriel Alsina, la Rosa Alsina, l'Eulalia Fradera, Antonio Esteban i aquest que escriu com aspirants a assolir el cim del Rocodrom, que vist des de prop encara semblava molt mes alt. L'Orland Pons i el seu fill, Jordi, portaven tot el material i varen ser els encarregats de donar-nos les explicacions pertinents. Pero la lliçó mes important es la que ens va donar el Marc Valles, fill de l'Eulalia: "Es tracta de pujar i de no caure".
En Jordi Pons ens va fer una demostració pujant per montar les cordes. Veien-lo, el tema sembla bufar i fer ampolles. Nosaltres per la nostra part ens equipem amb tots el estris de seguretat mentre l'Orland i en Jordi prenen posicions, un a cada corda, per assegurar la pujada. Ells seran els que aguantin amb les cordes als que pujan
En Gabi i la Rosa son els dos primers valents a fer la pujada. Tots dos assoleixen el cim amb les lògiques dificultats de qui ho fa per primera vegada. Un cop dalt sembla que baixar ha de ser fácil, pero si no ho fas correctament es pot complicar bastant. El secret es deixar que et baixi el que t'aguanta amb la corda mentre tu "camines" per la pared. Si intentes baixar igual que pujas tindràs moltes dificultas.
A continuació l'hi toca el torn a l'Eulalia i l'Antonio. Aquest es un expert escalador i puja amb tota la soltura del mon sense cap dificultat. L'Eulalia fa la pujada lluitant de valent amb la pared i aconsegueix arribar a dalt de tot amb gran alegria per part de tots.
M'ha arribat el torn. Tot i que em pregunto que dimonis estic fent aquí, no puc tirar-me enrere. Estic convençut que no pujare mes d'un parell de metres. No tinc cap por de fer-me mal, dons se que estic lligat i confio plenament amb l'Orland que será el que em aguantará amb la corda, pero no crec que tingui força amb els braços per aixecar els meus 79 Kg. Al meu costat la Rosa comença la seva segona pujada per una via mes complicada. Quan començo la pujada m'adono que ho puc assolir. Sense gaire esforç supero els dos metres i continuo la pujada. Escolto el crits d'anim dels meus companys i la corda em dona molta seguretat. La part final es la mes complicada pero en algun moment puntual l'Orland em dona la petita estivada per continuar. Arribo al cim amb gran satisfacció i aplaudiments dels que estan abaix. Al meu costat la Rosa assoleix també el cim. La baixada la faig de manual, deixant que l'Orland em baixi mentre "camino" per la pared.
Estem tots molt contents. Em fet quelcom que no pensàvem. Tots fem segons intents, pero l'esforç´de la primera pujada es nota. L'Alfons ens ha vingut a veure i a fer fotos, tal i com havia promès. Ens fem les fotos de rigor i tots estem convençuts que aquesta no será la darrera vegada.
En resum ha estat una experiencia molt maca, i no vull acabar sense donar les gracies a l'Orland i en Jordi Pons, que apart de portar el material han estat els que aguantaven les cordes de seguretat i ens han donat les instruccions per pujar. Tambe vull donar les gracies a Francisco Perez Garcia, amic dels Vallés, que ha vingut a fer fotos. Moltes gracies a tots.
Manel Almendros
ALBUM DE FOTOS
Fotos: Joan Vallés, Francisco Pérez Garcia i Alfons Capmany
Edicio i muntatge: Manel Almendros
En Gabi i la Rosa son els dos primers valents a fer la pujada. Tots dos assoleixen el cim amb les lògiques dificultats de qui ho fa per primera vegada. Un cop dalt sembla que baixar ha de ser fácil, pero si no ho fas correctament es pot complicar bastant. El secret es deixar que et baixi el que t'aguanta amb la corda mentre tu "camines" per la pared. Si intentes baixar igual que pujas tindràs moltes dificultas.
A continuació l'hi toca el torn a l'Eulalia i l'Antonio. Aquest es un expert escalador i puja amb tota la soltura del mon sense cap dificultat. L'Eulalia fa la pujada lluitant de valent amb la pared i aconsegueix arribar a dalt de tot amb gran alegria per part de tots.
M'ha arribat el torn. Tot i que em pregunto que dimonis estic fent aquí, no puc tirar-me enrere. Estic convençut que no pujare mes d'un parell de metres. No tinc cap por de fer-me mal, dons se que estic lligat i confio plenament amb l'Orland que será el que em aguantará amb la corda, pero no crec que tingui força amb els braços per aixecar els meus 79 Kg. Al meu costat la Rosa comença la seva segona pujada per una via mes complicada. Quan començo la pujada m'adono que ho puc assolir. Sense gaire esforç supero els dos metres i continuo la pujada. Escolto el crits d'anim dels meus companys i la corda em dona molta seguretat. La part final es la mes complicada pero en algun moment puntual l'Orland em dona la petita estivada per continuar. Arribo al cim amb gran satisfacció i aplaudiments dels que estan abaix. Al meu costat la Rosa assoleix també el cim. La baixada la faig de manual, deixant que l'Orland em baixi mentre "camino" per la pared.
Estem tots molt contents. Em fet quelcom que no pensàvem. Tots fem segons intents, pero l'esforç´de la primera pujada es nota. L'Alfons ens ha vingut a veure i a fer fotos, tal i com havia promès. Ens fem les fotos de rigor i tots estem convençuts que aquesta no será la darrera vegada.
En resum ha estat una experiencia molt maca, i no vull acabar sense donar les gracies a l'Orland i en Jordi Pons, que apart de portar el material han estat els que aguantaven les cordes de seguretat i ens han donat les instruccions per pujar. Tambe vull donar les gracies a Francisco Perez Garcia, amic dels Vallés, que ha vingut a fer fotos. Moltes gracies a tots.
Manel Almendros
ALBUM DE FOTOS
Fotos: Joan Vallés, Francisco Pérez Garcia i Alfons Capmany
Edicio i muntatge: Manel Almendros
Molt bon reportatge....
ResponEliminaAnims... que quant faci menys fred hi tornarem....