El 15 de juny proppassat vam fer l'última matinal del curs. L'anterior a la matinal estrella de l'estiu. Haver-la posposat una setmana va fer que caigués en un dels dies més tòrrids d'aquest final de primavera. Això va acovardir alguna caminaire que va decidir deixar-ho córrer. No obstant, va ser una de les matinals més concorregudes.
És tractava de recórrer en sentit ascendent dos torrents que desaigüen a Sentmenat. Arribant al salts de Guanta i al de Montllor (nom de ressonàncies medievals que ens indica que era un paratge ple de llorers). El fet d'anar arran d'on, en altres temps, hi hauria hagut aigua, va fer que el camí seguit fos més aviat ombrívol. En el torrent de Guanta vam veure l'aqüeducte de Can Sanosa i tot seguit, la font de Bou. L'únic punt on vam trobar aigua. I fresca. L'indret, amable, ombrós i ample, el vam aprofitar per esmorzar. Tot i que una mica aviat. Arribats al salt de Guanta, just sota el restaurant del mateix nom, vam iniciar el primer desnivell fort de la caminada. Tots vam agrair les imatges que la Mercè ens va enviar després, i on es veia saltar l'aigua amb generositat.
Canviant de vall vam iniciar el camí cap al salt de Montllor. Més petit que l'anterior, però més encantador l concís. Encara s'hi podia veure la cascada de falgueres verdes, com recordant-nos que en un temps, s'hi escolava l'aigua. La segona pujada per sortir de la concavitat del salt ens dugué tot seguit a les fonts dels Llorers i de la Fagina. Baixant paral·lelament al torrent però a més alçada, vam anar a parar a la masia de Can Montllor. Des d'on, si ens desviàvem a la dreta, fèiem cap a Castellar. Allí, instal·lats en el pati sota la figuera d'ampla capçada, ens vam fer la il·lusió que ens servirien alguna beguda fresca i quelcom per anar picant. Devien ser les al·lucinacions produïdes per la calor que alguns patien intensament.
Però amb bon ànim vam iniciar la tornada al punt inicial.
Pel trajecte vam anar trobant diverses construccions en pedra seca. Cabanes, un pou de glaç i un forn de calç doble. Que juntament amb alguns murs que s'endevinaven entre el sotabosc, donen fe de la intensa activitat agrícola que no fa pas tant era moneda corrent al nostre país.
Acabant poc després de migdia, va ser la mesura justa perquè no acabéssim fregits per la canícula.
Josep Benet
Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Manel Almendros, Miquel Canals, Ramon Batalla
Edicio i muntatge: Manel Almendros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada