Ens vàrem reunir tres matinaires per veure quina excursió podíem fer. Van sortir tres opcions: dues a la Cerdanya i una fora. L’opció proposada fora de la Cerdanya la vam haver de descartar, ja que era massa assolellat i una altra de les opcions era massa llarga perquè la pista d'accés estava tancada i suposava una hora més d'anada, més una altra de tornada, total més de set hores. Per una matinal de jubilats era massa llarga i amb massa desnivell acumulat.
Com que els pronòstics eren de molta calor i durant tot el juny ja vam tenir una bona calorada, vaig suggeriruna molt ombrívola. La tercera opció: Les Penyes Altes! La idea va ser acceptada. Doncs ens posem en marxa l'organització. Recorregut, restaurant, horaris...
Les Penyes Altes les havia fet del dret i del revés, és a dir, per tots costats i sentits i vaig proposar el camí que seria millor per patir menys calor i sol. L'Alfons, com bon organitzador d'efemèrides, va contactar el restaurant. Jo i la Núria vam estar calculant els temps, ja que no és el mateix dues persones que 30.
Arribat el dia, el grup de Rubí sortia ben d'hora per arribar a l'àrea de servei del túnel a les 7.30 h. Allà ens vàrem reagrupar amb dos cotxes més, que ja estàvem a la Cerdanya. Després dels corresponents cafès anem cap al refugi d'Urús, on deixem els cotxes i allà ens trobem amb l'Orland i la Rosa que havien fet nit amb l'autocaravana (ben fresquets).
A les vuit, hores prevista (més uns minuts), ens posem en marxa en direcció a la Font Llebrera. Allà dividim el grup, els "canyeros" segueixen cap amunt i els altres fan una volta més curta i de menys desnivell. Al cap d'una hora i mitja arribem al Coll de Jou, després de fortes pujades, a on esmorzem. Tot seguit, seguint la carena i camí de Cavall del Vent, anem fins a les Penyes Altes. Tots fem el cim. Com que hi ha dos cims, un grup anem cap a l'altre cim, fem les fotos de rigor i amb el temps previst anem tirant avall, que el restaurant ens espera.
Per al descens fem una ruta diferent del que hem fet de pujada. Baixem i al collet dels Molins tirem amb diagonal pel mig del bosc i pel Serrat de Comesjuntes fins a arribar al refugi del Cortal del Vidal. Allà recuperem forces i ja només ens quedem uns 3/4 d'hora per arribar al cotxe. Ens retrobem amb l'altre grup i un cop canviats anem en direcció a Alp a dinar, que ja ens ho mereixem, després de 12 km i 900 de desnivell! Tenim set de cervesa i d'un bon àpat. Contents de la sortida pel bon dia i amb una bona companyia ja estem esperant la següent excursió.
Miquel Canals
Una matinal més al sac, gràcies a les persones que desinteressadament una vegada més assumeixen la responsabilitat de coordinar, organitzar, guiar i documentar la activitat.
ResponEliminaGracies també a les persones que hi participen, ja que sense aquestes tot lo primer no tindria cap sentit.