54. Els Cortins i el Montcau

Després de vacances hem tornat a obrir la paradeta i aquest cop, com no, tocava matinar, ja que a les 7 del matí ens hem trobat a l’Escardivol, com és habitual en les nostres sortides.

Aquest cop som 16, amb 4 cotxes, que aquest cop l’Alfons inclús hi ha col·locat ja a cada cotxe els matinaires que cada xofer, aquest cop en Gabi, Manel, Josep Benet I Pere Abella, han posat el seu cotxe a disposició del grup.

Hem tingut uns 7/8 habituals que per diferents raons aquest cop no ens han pogut acompanyar. Tot i així, un bon número d’assistents tenint en compte que tornem de vacances, amb dues noves incorporacions, en Marisa i Pere (benvinguts).

El motiu de matinar es el desplaçament, doncs encara que sigui al Coll d’Estenalles sempre tenim trànsit i son quasi 1 hora 30 minuts suma'n anada i tornada.

Seguin el nostre calendari, avui 9 de setembre tocava l’Obac, a un indret molt bonic i poc freqüentat per la gent, ja que molts s’adreçan cap al Montcau i nosaltres anem cap als Cortins (959 metres), però molt atractiu, ja que s’ha de pujar per una canal equipada amb grapes d’uns 10 metres d’alçada però protegida per als costats dons tenim arrels de companyia que ens ajuden a fer-la sense cap problema. En tornar dels Cortins, s’ha de baixar la Canal a l'inrevés de com pugem i decidim esmorzar abans de fer l’atac al Montcau.

Aquest cop anem per la “Coca” tota seca, sense perill, vigileu a l’hivern és molt perillos, ja que llisca molt i si ja gel ni passar-hi, anem a visitar un rocam amb finestres i tot. En Manel ha donat una classe magistral de com es fan els forats i el significat d'un dibuix en horitzontal i en vertical, que ha deixat bocabadats al personal… També la cultura apareix de tant quant a les postres matinals.

Ja tirem cap amunt i després de passar un parell de parets de pedra, aconseguim pujar tots junts fins al Montcau (1056). Podem gaudir de la “Rosa dels Vents” feta per en Josep Maria Escoda (expresident del Cer de Rubí). Sense vent gaudim d’uns moments en els que l’Alfons fa saber a tots que al dia d’avui celebra els 41 anys de casat, i, com a regal, la Rosa en nom de tots fa entrega d’una pedra de forma molts curiosa, ja que està oberta i reflexa els dos cims del dia d’avui. Encara sort que pesa 25 grams si no el pobre Alfons, com Crist, porta'n la Creu i no del matrimoni en aquest cas.

Llevat que les dues noves incorporacions s’han portat molt bé encara que han patit una mica, l’Alfons en bon criteri decideix ja deixar per un altre dia la Font Flàvia i els Òbits per qüestió de temps, cosa que fa que a les 2 de la tarda estiguem a l'aparcament del Coll d’Estenalles i ens acomiadem i cap a Rubí.

Un dia esplèndid, una matinal curta de distància, uns 6 km, però amb l’atractiu dels equipaments dels Cortins i les dificultats de les parets Nord del Montcau.

Fins a la següent , aquest cop la Mola ens espera, el pròxim dia 14 d’octubre, Can Robert Can Pèlags, Mare de Déu Sescorts , La Mola. Can Robert per canal de l'Abella.

Una abraçada i molt bona Diada.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Manel Almendros i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros

  

53. El Puigpedros

Com cada any, al mes de juliol, fem la nostra MATINAL ESTRELLA. A diferència de les matinals entre setmana mensuals, aquesta te la durada de tot el dia, i cerquem algun q'altre cim amb nom i cognom, aprop dels 3000 metres d’altura.

Aquest any l’objectiu és el PUIGPEDROS (2914), el segon cim més alt de la Cerdanya i que el farem des de el Refugi de Malniu. Farem una circul.lar i tornarem per l’altre costat. Un grup de 8 sortim el dimarts a les 7,30 de la tarda, per anar a dormir a la Cerdanya, a casa de l'Alfons. Altres 4 ja estan a la Cerdanya, i altres 8 sortiran el dimecres a les 5:30 a la fi de trobar-nos tots a les 7,30 a GER, punt d’inici per pujar a Meranges i agafar la pista que ens portarà cap al refugi de Malniu.

Actualment es paga 3 euros per cotxe per deixar-lo a l'aparcament del Refugi. Bé, entenen que s,’hi ha de col-laborar amb el manteniment de la zona, hi aparquem. La primera anècdota del dia, és que un cotxe en el que venien en Toni, Jaume i Cèlia, tenen avaria al túnel i perden tot el mati esperant la peça a Puigcerdà. Finalment desisteixen de poder pujar amb nosaltres i acordem que els recollirem a Bellver, per anar junts al restaurant la Quera que està aprop de la Seu d’Urgell, amb idea que en acabar el dinar tornar a Rubí via Oliana.

Sortim del refugi, i ens adrecem vers l'estany de Malniu, que no s’ha de confondre amb el llac artificial del refugi. Molta gent creu que és el Malniu. Doncs no, el Malniu, per cert esplèndid, tant de vegetació, com coloració.

Bordegem l’estany, fins al final a la dreta del mateix, a on amb unes vistes precioses podem fer el primer tast d’esmorzar, a la fi d’encarar per un indret que molts mai havien passat i que l’Alfons inicia, passen per sota el filat de tancament del bestia (electrificat) i comencem a pujar el primer tram important de desnivell fins a arribar a dalt al primer coll, prop del Castell dels lladres.

Des-de el coll, veiem tota una vall immensa plena de rocams i anem seguint el camí que amb pilones de pedres ens va marc en el traçat, fins arribar a la part baixa del darrer coll que ja presenta en alguns llocs pèrdua d’adhesió i que fa que ens desviem uns per un cantó i d’altres cap a l’altre per evitar relliscar. Arribem tots ja al darrer coll, i ja veiem al fons el Puigpedrós, i com no per al replà un manat de vacas i cavalls.

Arribem a dalt, pujant per sobre pedres i llosats, i ja estem al Puigpedrós (2914) metres.

Força vent, que fa que inclús algú es tingui de posar roba d'abrigar, i mirar de posar-nos en algun paravent entre les pròpies pedres.

Fem les fotos de rigor, i fem el segon tast d’esmorzar i líquids per baixar amb direcció sud-oest per la verten de la dreta, baixant molt rapits i seguin el brolladors d’aigües que en alguns llocs presenten inclús llocs idíl·lics per una bona remullada o refrescada.

Una petita congesta de neu, fa que uns quan crios es llensin de cul i es tirin bolas de neu. Encarem per les Molleres i anem a agafar el GR-11, que ens porta seguin el seu tram fins el refugi.

Arribem al refugi, amb molt bon temps, 2,30 hores de baixada contra les 3,30 de pujada. Agafem els cotxes i cap al Restaurant la Quera, que ens esperen per les 4 de la tarda. Recollim al Toni, Jaume i Celia a Bellver i ens trobem tots 22 a dinar.

Bromes, un bon àpat que tots considerem ben rel-lacionat amb qualitat i preu, que amb la cervesa de l’arribada, cafè ens a surt per 15 euros propina inclusa, ja que el Igor, el gerent del restaurant ens acomiada amb una botella d’aigua ben fresca per al viatge que li agraïm.

Ens acomiadem i ja desitja'n unes bones vacances a tots, disfrutar las junt amb les famílies i fins al 9 de setembre que el Montcau Cortins, Font Flàvia Òbits en espera'n.

Dades tècniques de la matinal el-laborat per en  Joan Urquizu.

6,30 hores 900 metres desnivell. 11 Km.

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons, Pere Abella i Rosa Alsina
Edicio i Muntatge: Manel Almendros

ALBUM DE FOTOS

52. Tornem al Campament Base

Avui, com no, ens adressem cap al nostre campament base de Sant LLorenç i l’Obac. Un bon esmorzar ens espera a La Mola.

Ens ajuntem 19 matinaires, que iniciem la matinal per un indret que feia molt de temps no haviem tornat a passar e inclús per més d’un era la primera vegada. A Sant Llorenç casi tot ja te nom, però nosaltres la primera vegada varem bateixar una canal amb el nom de la “Farigola”.

Voldría comentar que aquest indret es molt curiós i atractiu ja que passem per una bauma i unes parets per iniciar-se a l’escalada molt boniques i assenyalades per la gran quantitat d’escaladors que han concorregut en aquest lloc. Va esser tan sorprenent que per anar a agafar el cami que ve de Can Robert a Can Poble no teniem més lloc adequat que una paret i que als voltants de la mateixa paret estava completament plena de “farigoles”, moltes d’ellas amb unes arrels importants, que ens varen servir com a grapa, per poguer fer la grimpadeta que aquest lloc es necessita.

Al pasar un darrera l’altre, i al remoura ditas “farigoles”,  tots varem quedar farigolats i d’aci ve el nom de la canal de la “farigola”. No voldria passar per damunt del primer llorença que no ho sé si li va ja posar avans de nosaltres algun nom. Demano disculpes en aquest cas si surgeix el comentari, però per nosaltres sempre més serà la nostra canal de la farigola.

Per cert, quan varem passar aquest cop, estaven seques i cremades per manca d’aigüa, que es necessaria, ja que tot el Parc Natural está sec i molt perillós ja que fulls i fulls semblen catifes en mig del camí que anem circulant.

Ja ens adressem cap el Bolet de Can Pobla, peró fen un parell de dresseres que fa que sense adonar-nos ja estem a dalt passant prop dels cavalls.

Ja amb la llista preparada de las comandes per esmorzar, podem adelantar bastant, aixo que al entrar davant nostre teniem unes 15 persones que, òbviament, estaven abans per a servir.

Acabat l’esmorzar, feia dies que no baixàvem per la Canal de l’Abella i decidim passar-hi, dons el dia es esplèndid per caminar i, com no, amb un un parell de dresseres que l’Alfons las te memoritzades arribem als cotxes.

Ja amb l’il-lusio d’haber gaudit d’una matinal bonica, sense cordas pero amb alguna arrel i ja pensant amb la nostre MATINAL ESTRELLA d’enguany, el PUIGPEDROS (2914) a la Cerdanya. Farem un itinerari molt bonic, passarem del refugi del Malniu per frondosos boscos, arribant al Llac de Malniu; veurem si el superior te aigüa i encararem per zona canterosa fins arribar al Pic. A la tornada ho farem a l’inrevés, per el Coll d’Estelles fins al refugi de Malniu.

Per dinar tenim una reserva al Restaurant La Quera, prop de la Seu d’Urgell, per tornar via Oliana en contra del túnel, aixi ajustarem el cost del transport a cambi de dinar.

Farem el dilluns 6 de juliol, una reunio previa INFORMATIVA, molt important a fi de tindre tot lligat, temas de cotxes, pernoctacions a La Cerdanya i poguer trobar-nos a l'hora que quedarem a GER, per agafar el cami que ens porta a Prullans i Prullans cap al Refugi de Malniu.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Manel Almendros, Orland Pons

Video: Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros

51. El Cami d'Agulles

Avui, seguint el nostre calendari anyal, toca Montserrat, però aquest cop, enlloc d’anar per els camins tradicionals nostres (Monistrol, cami dels 3 quarts), anem per Can Maçana i farem un tros molt bonic i si el temps ens acompanya gaudir de fer i fer moltes fotos apart d’una que altre sorpresa més endavant.

Feia un parell de mesos que amb l'Orland varem fer aquest mateix tros de camí a la fi de veura si era possible per la resta del grup. Varem considerar que, apart de portar l’Orland un arnés i corda, podien passar tots per dues o tres Canals equipades amb corda fitxa.

Com que teniem molta feina a fer, aquesta matinal estavem convocats a las 7 del mati, i apart d’en Pere Navarra i Manel López que anaven directes cap a Can Maçana, la resta del grup altres 15 sortíem de Rubi, a las 7 en punt i cap a Montserrat. Aixi dons, som 17 els que fem la 51, uns quants menys pro per diferents circumstàncies, no han pogut vindre els habituals altres 6/7 que ens acompanyen.

A las 7,45 ja comencem a enfilar cap a la Portella, a on ja tenim una primera canal i gaudim d'una cabra autòctona de Montserrat que ens observa i diu “a on van aquests crios…”. Gaudim d’unes vistes impressionants i anem cap a l’esqerra, a la Regió de les Agulles, enlloc d’anar cap el Refugi de Vicens Barbé. Esmorzem en un indret en el que podem veure composicions rocoses com la Bola, Les Bessones, Las Saques, Les Monietes, aixo en un espai molt reduit. Es impressionant la quantitat de composicions que tenim a la muntanya de Montserrat, aixo que estem abans de la zona dels Frares Encantats.

Tenim la primera dificultat del dia, que es pujar una roca, amb corda fitxa, que en Orland i l'Antonio inicien assegurant altre corda per si es necessita, i un a un anem pujant i cap problema, ja que conseguim en menys temps del previst pujar tots 17.

Fem pujades i baixades, completem quasi 900 metres de desnivells acumulats, i arribem al Coll de les Agulles a on decidim enlloc d’anar cap al refugi de Vicens Barbé, baixar a agafar el GR, pro abans volem gaudir d’una altre maravella Montserratina: la Foradada.

Pugem tots com no, i podem fer una quantitat de fotos que fan que las postres matinals tinguin cada dia mes fotògrafs, ja que normalment d’uns tres  passem a 5/6 pro més feina per en Manel al moment triar per a fer el muntatge definitu de la matinal.

Per cert, els dies 7 i 8 de maig, el 7 a las 7,30 a la Biblioteca i el 8 a las 22 al Centre, varem presentar, per cert amb molt èxit, el nostre audiovisual “5 anys de matinals, en el que Manel s’ha avocat per preparar-ho i que també vull agrair-li la seva dedicació i temps a les nostres matinals.

Ja a las 13:15, prop de les 13:30 arribem a Can Maçana, ens despedim i a las 2 de la tarda ja  estem a casa. Un temps meravellós, una matinal discretament aventurera, com nó, i divertida, que ens ha servit per anar pulin el nostre instint innat d’escaladors, vull dir, grimpadors…però tots bé i molt contents. Ja molts tenim coses per explicar als postres nets i tots amb un somriure per haver gaudit d’un matí formidable.

Fins la propera que tindrà lloc el proper 10 de juny, i aquest cop tornem a La Mola,al nostre campament base. Ens espera, com no,  apart d’uns nous indrets, un molt bon esmorzar.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany

Fotos: Alfons Capmany, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons

           Rosa Alsina

Edició i muntatge: Manel Almendros

50. 5 Anys de Matinals

El temps passa tan i tan ràpid, que avui celebrem la 50 matinal, són 5 anys, des de aquell 3 de novembre de 2010, que vàrem iniciar la primer matinal, la Rosa en Pep Magí i l’Alfons, els 4 que ens vàrem trobar a l’ Escardìvol i cap a Sant Llorenç a La Mola, pujant de Can Robert Canal de l’Abella, esmorzar a dalt i tornada per la Canal de la Bruixa fins altre cop a Can Robert……..

Avui, és un gran aniversari, 50 matinals, i just amb els 26 matinaires d’avui sumem les 500 participacions, de mica en mica fem història i tot gràcies a tots els matinaires que en un nombre de 64, ens repartim les 500 participacions, 43 amb més d’una i 21 una matinal, a part 1 gossa (dues vegades) i un gos una.

El dia estava anunciat amb moltes sorpreses i déu ni do com va acabar el dia. Ens trobem a Matadepera, al nostre racó d’accés. Uns 4 cotxes s’hi han passat el desviament de la Deixalleria de Matadepera. Sort de l’Orland, que va veure que no anaven bé i varen recular cap a l'inici de la sortida Matadepera, sinó arriben al Coll d’Estenalles.

Després d’aquest petit ensurt, normal, doncs anem 5/6 cotxes, l’Alfons ens porta per un indret quasi nou per molts i que ja fa que algú s’esgarrapi amb alguna que altra esparreguera, sense espàrrecs és clar… Anem tirant amunt fins a trobar la part superior de la Canal de Can Poble i a les 10:10 ja estem al Monestir.

L’Alfons ens fa esperar a fora, sense entrar, doncs tenim la primera sorpresa. Mentre tant ell passa la comanda dels esmorzars que ja la tenim feta i preparada a la fi de facilitar la feina al personal de La Mola i també guanyar temps.

Entrem seguin, l’Alfons, a la església, per cert feia temps que no estava i realment molt decorosa neta i amb una talla de Sant Llorenç que a l’altar li don la solemnitat del lloc.

Primera sorpresa: l’Empar i en Josep Benet ens ofereixen un petit repertori de cant que ens deixa bocabadats a tots, ja que ofereixen d’entrada un duet amb una gran compenetració de veus i dues en Josep sol, que ens fa posar la pell de gallina, concretament la darrera (l'Emigrant), ja que inclús podem entonar i acompanyar-lo en una part d’ella.

Acabada l’actuació de l’Empar i en Josep, entrem dintre i ens instal·lem a la nostra taula. Llàstima que al costat teníem un grup de 15 que ens fa perdre intimitat amb l’acte per al fort soroll i resó de veus entrecreuades. Un moment determinat els hi demanem si poden fer un “mutis” per poder entendre algun dels molts missatges que varen tindre lloc durant l’esmorzar.

L’Alfons, per cert, per postres havia portat a la motxilla 3 barres de gelat, un parell d’espelmes un 5 i un 0. Després de bufar les espelmas, el gelat desapareix en un moment així com les 3 botelles de cava. Que com que ens varen sobrar 30 euros de la darrera sortida amb bus al Matagalls, doncs varen servir en part per pagar algun dels extres comunitaris.

També l’Alfons, ha posat uns cartells amb el nom al centre de la taula, per agrupar al matinaires de més de 30 participacions, per ordre Alfons, Manel, Pep, Pere Navarra, Rosa i Joan Urquizu, com a petit homenatge dels matinaires.

L'Alfons ha deixat al mig de la taula una foto de la primera matinal en la que es veuen els 4 primers matinaires. No hi ha pogut ésser amb color, doncs l’impressora no dóna de més, però amb el compromís de fer una còpia per cadascú dels 4 com a record d’aquesta fita tan important… Per cert tant en Pep com la Rosa, no tenien present que aquesta foto la tenia l’Alfons guardada…..

De sobte en Manel, fa una petita intervenció, i en nom del grup vol fer un obsequi de record a l’Alfons, per aquests 50 matinals fen de guia… Però amb la il-il·lusió del primer dia, i treu una borsa amb 2 o tres capes de cartó.,.,per despistar…i al final un àlbum de fotografies. Un preciós àlbum digital de resum dels 5 anys i recollint els moments que surt l’Alfons en grup o sol, però cada foto cada instant a darrere ja una petita o gran anècdota, des de la corda, la càmera sense targeta, la supercamara (que sense saber com funcionava no va gravar res). Aquell dia l’Alfons va fer de CLON, però sense piles…i així una darrera altre.

He de dir que vaig quedar molt il·lusionat, bocabadat també i només vaig saber dir, que gràcies i que sense tots, les matinals del Centre no avesin tingut èxit, perquè si la gent repeteix és perquè esta a gust. La prova que aquest any el promitg es de 24 participants, mentre que l'any 2014 fou 14,82.

Una poesia d’en Miquel, signada per a tots, va servir per conèixer una altra facete d’ell: la d'artista pintor poeta… Som un niu de sorpreses i per cert totes d’elles a qual millor.

Tornem a vall per al canal de la Bruixa, quasi amb l'escombra sota les camas, ja que volíem tornar per al Canal de l’Abella, però ja eren la 1 i no podíem retrasarnos molt més. Després de despedir-nos, cap a Rubí, arriba'n a les 2,30.

Un dia entranyable, un dia de sorpreses, un dia per recordar i només manca dir a tots MOLTES GRACIES MATINAIRES, sense vosaltres no hi hagués ‘ésser possible.

Fins a la 51, Montserrat per Can Maçana Las Agulles, nn matí memorable. Si el temps ens acompanya serà magnífic, unes vistes, uns miradors, unes canals equipades. Per això tenim previst de sortir a les 7 del matí. Tenim molta feina a fer i no tindrem restaurant.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Orland Pons, Rosa Alsina
Edició i muntatge: Manel Almendros

El que vulgui veure l'album de l'Alfons ho pot fer clicant a l'enllaç MOMENTS MATINALS que també trobareu a la part dreta d'aquest blog, sota del text SORTIDES DESTACADES.