85. La Mola

Avui, 13 de juny 2018, festivitat de Sant Antoni de Padua, celebrem la 85 matinal entre setmana.

Sortim de Rubi 18 matinaires i 2 més que ens esperen a Matadepera; total 20. Aquest cop per sota la mitja pero es que tenim casi 10 baixes per diferents motius. L’Alfons aquest cop ens torna a portar a La Mola, i com no amb una proposta d’esmorzar de primavera.

Sortim del nostre lloc habitual, cami del pessebre. Deixem els cotxes a la rotonda i encarem la dresera baixant per el carrer Granera i troban el cami que va de Can Robert a Can Poble. Ens enfilem a cercar la Canal de l’Abella, pasant per el pou de calç, i avans d’arrivar al Ullal del Drac, ens adresem a l’esquerra a gaudir i veure las Coves de Sescorts, també conegudes com el pessebre, unas baumas que encara tenen els sostres fumats de haver fet foc els pastors any darrera. Em fet la foto del grup. Alguns dels matinaires no habían estat mai i ens entretenim una estona.

Ja son prop de las 10 i tenim previst arribar al monestir de La Mola per esmorzar a las 10,30. Pugem directes fins cercar la Mola i ens entaulem. La primera sorpresa es que en Pere Abella ha complet els 65 anys i vol compartir i celebrar.ho amb cava  per a tots. Pero em reservo aquest secret fins acabar l’esmorzar que per cert es retrasa mes del compta i més d’un es queixa, Al final tots podem esmorzar els que em demanat fer.ho i acompanyats per els companys que portan entrepa. L’ALFONS, improvisa una petita poesía per en Pere que diu:

AVUI EN PERE ABELLA, CELEBRA ANYS, 65..CARAI..SEMBLA AHIR I ESTEM AVUI

DE BOI ESCAUT..A MONTANYENC …PARE--AVI I PER MOLTS ANYS

MOLT TEMPS DEDICAT AL CENTRE, ARA MATINAIRE CONSAGRAT

VOLEM CELEBRAR JUNTS..COM NO..AMB CAVA I CANTANT

AMICS PER SEMPRE PERE..QUE TINGUIS UN GRAN DIA

AMB TOTA LA COLLA ELS AQUI PRESENTS I ELS AUSENTS

I COM NO..AMB LA FAMILIA

I COLORIN I COLORADO AQUEST ROTLLO S’ACABAT

L'HE FET A CORRA I CUITA..PERO M’HA SORTIT DEL COR

UNA ABRAÇADA.ALFONS.

Brindem, quadrem números que no quadren del tot..pero finalment paguem i baixem per la Canal de Can Pobla, fins trovar el pas del comptador i de can Pobla al cotxe. Ens acomadiem al aparcament i cap a Rubi, amb la il.lusio de preparar la clásica MATINAL ESTRELLA, de durada tot el dia, i que tindra lloc el proper dimecres 11 de juliol, la darrera matinal, 86, avans de vacançes.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capamany, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons

Edicio i muntatge: Manel Almendros

84. Coll Bordoriol - Matagalls - Collformic

El dia esta marcat per la predicció de pluja per els vols de migdia, així que tots ben preparats per a la climatologia. Sortim a les 8:45h de Coll Bordoriol, per un preciós camí amb totes les possibles tonalitats de verds de la fageda. Passem per les fonts dels Pastors i  Llop. Des de aquí el camí s’estreny i puja fort; passem per la font de les formigues, be.. formigues voladores... realment font dels Mosquits i arribem a Coll Pregon, que ens rep inclús amb una ullada de sol per gaudir del verd intens de la gespa i arbres mentre esmorzem.

El Matagalls ens rep just quant les boires amenaçadores s’acosten per tal d’incorporar-se en requadre de l’objectiu de les càmeres fotogràfiques.

D’aquí, baixem amb direcció a la poc concorreguda font del Matagalls, que ben protegida per el taulat rodo i la fageda, proporciona un raig d’aigua fresca de les millors del Montseny.

Seguim camí pla i a l’esquerra per retrobar després d’un flanqueig tot passant per la font de l’Aplec, el camí que ens portarà a Collformic, on hi arribem als vols de la 1:00 on ens espera el bus de retorn a Rubi.

Quant estem a l’altura de Tona i per la finestra del bus mirem el Montseny. Hi esta caient un intens temporal.... El Montseny ens estima, ha endarrerit lleugerament la forta pluja per deixar-nos gaudir dels seus meravellosos entorns.

Orland Pons

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa, Manel Almendros, mIquel Canals i Orland Pons

Edicio i muntatge: Manel Almendros

83. San Sadurni de Gallifa

Sortim des de l'aparcament que es trova al Km 9 de la carretera que va de Sant Feliu de Codines a Sant Llorenç de Savall. Fa un dia precios i els 22 matinaires amb força anims.

De bon començament el cami es pla, pero aviat agafem una drecera mes costaruda que ens portara a un mirador des de on podem gaudir de La Mola i El Montcau. Continuem pujant fins a la ermita de Sant Sadurni, de estil romanic. Aqui esmorzem i recuperem forçes.

Despres de fer les fotos de rigor, ens dirigim a la Masia Sobregrau, de magnifica construcció. La part original data d'abans de l'any 1000 i la darrera ampliació de l'any 1860. En aquest indret varem fer moltes fotos i varem poder xerrar amb la mestressa de la masia.

Seguim baixant per un cami ral fins arribar a la carretera i ens dirigim a dins del poble de Gallifa per veure la església, construïda al segle XII i un magnific forn de l'escultor Josep Llorens Artigas.

Despres de 8,9 Km. d'un desnivell positiu de 541 metres ens retrobem amb els cotxes per tornar a casa.

Joan Urquizo

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capamany, Eulalia Fadera, Magda Costa, Manel Almendros, Miquel Canals i Orland Pons

Edicio i muntatge: Manel Almendros  

82. Cingles de Berti: La Trona

Vaig conèixer aquesta zona amb una sortida de geologia de la UAB. La vaig trobar molt interessant, per tant hi he tornat diverses vegades i mirant els mapes per fer una ruta prou maca i assequible pels matinaires.  La primera sortida matinaire els vaig portar a Riells del Fai, per veure unes formacions geològiques prou interessants. Aquest cop no hi havia rareses de les roques prou destacades.

L’interessant era el recorregut i les vistes que vàrem poder gaudir. Els camins són empedrats, suposem medievals, i servien per als desplaçaments entre els pobles i masies de la comarca. Com el grau de Montmany, que puja el Cingle de Bertí en un pas molt bonic.

Per sobre la cinglera hi ha uns paratges força plans en què encara els camps són cultivats amb cereals. Passem per la Taula de Pedra, que realment és una taula, que ens serveix molt bé per esmorzar. D’aquest punt anem directes a La Trona, que justos els 36 que som, hi cabem!

Ens enfilem entre boscos al coll de Nou, per poder arribar fins a Sant Pere de Bertí, església romànica, que en el seu temps feia de parròquia de la comarca. Al cap de poc veiem el castell del Clascar, antic castell ampliat a principis del segle XX com a casa senyorial. Actualment en estat força ruïnós.

Per acabat,  travessem els cingles per el vessant sud per la pista que ens porta al Santuari de Puiggraciós, des d’on hem sortit i on tenim els cotxes. El dia ha estat radiant i ens ha acompanyat força bé.

Miquel Canals

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

81. El Castell de Burriac

Quan es fan caminades a llocs inusuals i, a vegades, ben propers, un queda sorprès de sentir que era un lloc desconegut. Ben cert que coneixem St. Llorenç, la Serra de l'Obac, Montserrat, el Montseny i cap als Pirineus. Però en una línia que aniria de l'Ebre fins a l'Empordà, hi ha infinitat de llocs magnífics, que ens poden meravellar quan els trepitgem per primera vegada.

El Castell de Burriac n'és un exemple. Just damunt de Cabrera de Mar, des d'on hi ha diverses possibilitats per accedir-hi. La més curta i còmoda, per la Font Picant, on es pot arribar en cotxe. Nosaltres vam optar per un accés més exigent i llarg (des de més avall), que ja va provocar els primers esbufecs. Recte amunt, cap al castell, per girar després cap a llevant en una pujada més suau. Fins la traca final, una rampa dura que ens situa a la porta del mateix castell.

Allí dalt, a 390 metres, la panoràmica és esplèndida, tot i que no era el millor dia. De cara al mar, tenim Cabrera al peus. A l'esquerra, Mataró amb el seu port. I a l'interior Argentona. Més enllà tota la serralada del Montnegre. I al fons el Montseny amb els cims nevats. A la dreta, darrera el Turó de l'Infern, endevinem Montjuïc amb Barcelona als peus.

Després de recuperar forces, tot menjant i de descansar, llegint els panells explicatius, iniciem la baixada. La segona part és més planera. I el corriol, entre bardisses que de tant en tant ens permeten contemplar el paisatge, ens mena a la pista on comença la baixada. 

Passada una tala de pins arribem a la Creu de l'Abella, on ens endinsem al bosc mediterrani, tan típic d'aquestes contrades al nord de Barcelona. Arribem al Turó de l'Infern, on diuen que penjaven els condemnats al castell. I, deixant per un altra dia el cim més proper al mar, a la punta de la carena, el Montcabrer amb la seva creu (aquí hauríem vist els Vilassars i Premiàs, amb el seu mar d'hivernacles), iniciem una baixada contundent que ens mena directament a Cabrera.

Tots els genolls han aguantat. I més o menys cansats, podem reprendre els cotxes i tornar cap a casa.

Josep Benet

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros i Miquel Canals

80. Mura, 7e Aniversari

El temps passa molt ràpid, tant que aquest dimecres 10 de gener de l'any nou 2018, tením programada la clàssica matinal a MURA, lal número (80), i celebrar els 7   anys de les matinals entre setmana del Centre Excursionista de Rubí.

Encara amb el disgust a sobre per al robatori a  Sant Llorenç que ens varen fer del nostre estimat i petit pessebre matinaire, cap a finals dl mes de desembre, entre els dies 29/30 i no em sabut res més.

Aquest cop com consecuencia del grip i alguns amb recuperació, no hem pogut superar els 36 de l'any passat, però tot i així som aquesta vegada 27. Molts records per en Pere Navarra, Miquel Ojeda que estan surtin de diverses lesions.

En Pere Abella i Joan Urquizu, aquest cop s'han ofert per a portar la matinal, i veure i gaudir d'indrets nous de l'Obac. Per això passarem de llarg de la Falconera cap un objectiu, el cim del Pujol  de la Mata (711 m), un cim molt bonic, que arribes a dalt passant per un parell de vies equipades amb grapes i des de dalt gaudir dels Pirineus i entorns amb un dia preciós que ens ha acompanyat.

Els que no s'han atrevit a pujar a dalt del tot han pogut gaudir d'una cova petita, però tipus tobogan, que ha fet gaudir a més d'una, que com nenes s'han llençat a creuar per al seu conducte fins a l'altre extrem.

Estàvem preocupats amb el Pere , per no arribar massa tard a MURA, ja que el restaurant que porta actualment la Irene, novio i germana. La Irene, es filla d'un Travessaire. Havíem previst arribar entre 10 i10,15 i posem en Joan Urquizu com llançadora, i sense donar-nos compta a part de gaudir del cim, arribem al restaurant a les 10,30

Encara resten alguns Tions, aquest cop pocs, però recordem que és tradició a MURA de fer concursos veinals i  casi totes les cases guarnin-los, cada una més bonic, tradició que alguns del grup no coneixien.

Arribem al restaurant La Pujada (abans Laica), on la Irene ja posa en marxa l'esmorzar que comencem amb unes amanides molt atraients, pa torrat per sucar all i tomàquets i acompanyat amb vi de taula, gasosa i aigua, tot esperant els segons plats. Guanya còmodament els peus de porc amb cigrons de Mura (petits però molt bons) cigrons de la terra.

Per postres, com no, un pastís. En Pep Isus com patriarca te l'honor de bufar l'espelma i l'Alfons de tallar-ho, amb tants talls, que semblava la multiplicació dels pans i peixos de la Bíblia... Encara en varen sobrar.

Com darrerament és tradició en nostra rapsoda Josep Andreu, ens dirigeix al grup unes paraules que han sortit del seu cor i que ens recita amb l'estil propi d'ell amb força i valentia.

Mancava com no, i aquest cop present amb cos, anima i veu, en Josep Benet, que ens canta una balada i ens quedem bocabadats tots plegats.

Ja arribem a les 12,45 i encara estem entaulats. Es hora d'aixar-nos doncs el Bus ens espera a MURA i cap a Rubí, on arribem a les 2,15 de la tarda.

Una matinal molt bonica, i ja ens preparem per a la (81), aquest cop cap a la comarca de la maresma, al municipi de Sant Vicents de Burriac, on a la mà d'en Josep Benet i Empar anirem a gaudir del Castell de Burriac i. els seus entorns.

Bon any matinaire. Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Julian Rodriguez, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i Muntatge Manel Almendros

79. El Pessebre

Com cada any anem a muntar el pessebre dels matinaires a Sant Llorenç, a la Mola, a la nostra mini-balma a l'inici del tram que ens porta de Can Robert a Can Pobla. Uns dies abans l'Orland junt amb la Rosa, han anat a fer l'assaig per assegurar el naixement i el cartell de Bon Nadal, a fi que no haguem de tornar a restituir Sant Josep. 

Sortim de Rubí 26 matinaires, ja que el Pere Abella pujarà per als dipòsits (camí dels Monjos) amb el Joan Muntada, que està recuperant-se i la Pilar, en total conjunt serem 29. Aquest cop també ens acompanya en Jaime (invident) amb el seu gos guia.

Arribem al lloc del pessebre on puja l'Orland per-a col·locar una corda a fi que els que pugarem tinguem més fàcil ala baixada, que no és del tot complicada però té les seves petites dificultats. Les dones, com no podria ser d’una altre manera, en percentatge dels que fem la matinal, ens superen al homes, ja que en pujan més que nosaltres.

Amb un aire i un fred que fa que anem tots amb gorros i guants. Mirem de pujar de pressa, ja que tinc previst a les 10,15 h. esser a dalt al monestir, Per això, a l'avenc de Can Pobla, ens avancem la Rosa Gabriel i jo de la resta per poder preparar els menús que ja portem controlats i posar unes espelmes i l'Orland, prepara un amplificador connectat al mòbil, per sentir el Josep Benet ,que per motius professionals avui no ens ha pogut acompanyar ,tot i que l'Empar farà les funcions de directora de la Coral.

Després de sentir cantar el Josep Benet, repetim amb ell la cançó dels matinaires, adaptada pel Josep amb lletra meva, i el dimoni esquat. L’Oda matinaire diu:

M atinem per cercaruna nova albada

A nem passant per camins i corriols

T enim cura de preservar la natura I fem camí pas a pas, tram a tram

N o cerquem cims sense arribar tots junts

A un destí, feliços i acompanyats

I fem tots junts una sola i gran pinya

R ebem amb braços oberts el matí

E levem els ulls al cel, donant gràcies

S om matinaires del CER de Rubí.

Ja dintre, comencem donant números a tothom, i en Gabriel i la Rosa recullen i enumeren els regals ,L’Empar preparant els postres amb torrons i altres llaminadures aportades entre tots, i com sempre obsequiem al personal de la Mola, amb un plat de postres. Ja s'anima el tema quan la Rosa Gabí i L’Alfons cantant porten la saca i repartim els regals. Es el nostre particular amic matinaire. L'Alfons, fa un petit obsequi d'un targeter, i el calendari de les matinals de l’any vinent, 2018. Per cert, aquest any em tornat a superar el porcentatge de participació:

ANY 2016 PROMITG ANYAL 21,10

ANY 2017 PROMITG ANYAL 28,72

Ja baixant, ens adrecem als cotxes. El temps se'ns ha tirat a sobre i arribem a Rubí, a les 3 de la tarda. Un matí inoblidable, en que i hem desitjat a tots els matinaires i les seves families, bon Nadal, Bones festes, amb famílies, i un inici d'any millor. I, per descomptat, us recordem la matinal 80, com cada inici d'any a MURA i els seus tions ens esperen el 10 de gener de 2018. Sortirem a les 7h, anirem amb autobús,que ens deixarà a la Falconera i tornarem després d'esmorzar, al nostre estimat restaurant Laika (amb nova direcció). Hi haurà autobús de Mura a Rubí.

El nostre agraïment a l'Orland, el Toni, la Rosa ,el Gabriel i L’Empar, i evidentment com al Josep Benet per posar música a l'Oda matinaire.

BON NADAL A TOTHOM.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Eulalia Fradera, Julian Rodriguez i Manel Almednros
Edicio i muntatge: Manel Almendros