87. La Serra de l?obac

Puntuals a les 8 del mati hem estat els 19 matinaires que hem fet aquesta 87ª sortida.

El recorregut ha estat variat. Corriols, dreceres, cami ample, pujades costerudes, pujades suaus i baixades de tots tipus. Hem rebut, a ames, les carícies de les plantes que ens trobaven als costats del cami. El temps ha estat favorable i hem gaudit de mol bones vistes de l'Obac, Montcau, Montserrat i la  Mola.

Les fites aconseguides has estat: el Morral del Llop, la Font Freda, la Balma dels Degotalls, els Avencs del Potosi i la Brega, la Font del Confits (malauradament sense aigua), la Coma d'en Vila i l'Alzina Bonica.

En total han estat 9 km amb mol bona companyia tot i que faltaven uns quants matinaires que per motius varis no ha pogut venir. El desnivell acumulat de pujada ha estat de 485 m.

Anims i fins la propera.

Joan Urquizu 

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Magada Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i Muntatge: Manel Almendros

86. El Puigmal

Aquest cop, la Matinal Estrella voliam anar en principi a Andorra (Pessons) però a darrera hora varem cambiar de lloc, no de dia, després de calcular viatge, bus, temps etc...varem decidir anar a fer el Puigmal des-de Fontalba, anada i tornada per el mateig lloc, i fer el nostre ja clàssic dinar per acomiadar la temporada i desitjar molt bon estiu al grup i familias.

Dona la casualitat que el mateig dia, un 11 de juliol de 2012, varem anar al Puigmal, i varem ésser 8. Aquest cop arribem a 12, un número molt inferior al habitual. Però tenim lesionats, altres per ja estar de vacances, altres per motius familiars u altres. En total casi 14 que no han pogut compartir la nostre matinal estrella, durada de tot el dia.

Aprofito per donar molts anims, al Pere Abella, Pere Navarra, Maribel i Joan Muntada que es recuperen de las lesions.

A las 6 mati sortim 3 cotxes particulars i amb una idea determinada no anar amb la pressió d’horari del Bus. per la tornada i horari del restaurant. Voliem anar tranquils i aixi ha estat.

El trajecte de Rubi a Fontalba, el fem mes rapid del pensat i aixo fa que a las 10:15 ja estem esmorzant, a casi 1 hora de la arrancada. Tenim boira que ens acompanya gran part de la pujada, fins i tot un bon rato a dalt del cim. Però s’obre una clariana que ens permet veure el Puigmal de Segre i la Cerdanya. Unes vistes espectaculars que retratem per totes bandes i fins i tot fem un petit video.

En Gabriel i jo feia 51 anys que de jovenets varem pujar amb el grup 14-40, fen un

campament de Nuria. Ens fem una foto de record.

Ja de baixada, ens adonem del desnivell que el mati haviem fet, però que la boira no ens deixava veure. Al baixar els genolls si que diuent que el desnivell era important. Arribem a las 13:15 a Fontalba i a Cal Gusi de Ribes de Freser a dinar a las 14:30, hora perfecta. Amb una hora ens serveixen i podem fer l'acomiadament tots plegats desitjant-nos un molt BON ESTIU.

Tambe faig saber que el 6 d’agost paso per el “Taller”. Aquest cop toca el meluc dret, i com

l’altre vegada, en Manel Almendros pendrá el càrrec de PRESIDENT EN FUNCIONS de les Matinals. Espero poguer tornar a acompanyar–vos a tots per el PESSEBRE; aquest es i sera el meu objectiu. Per la meva part posaré tot el cos i l’anima...Mentrestant las matinals continuen. La 87 la portara en Pere Navarra el 12/09/18; la 88, Rubi Xarxa d’Itineraris, la portarant en Toni Bayon i Orland Pons; la 89, Monserrat, en Orland; i la 90, El Pessebre, potser la farem el 19/12/18 enlloc del 12/12, per temes logistics...Però aneu apuntant a l’agenda.

Ja nomes falta dir-vos i desitjar-vos un MOLT BON ESTIU, gaudiu-lo amb la família al maxim i fins aviat.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa i Orland Pons
Edicio i muntatge: Manel Almendros

85. La Mola

Avui, 13 de juny 2018, festivitat de Sant Antoni de Padua, celebrem la 85 matinal entre setmana.

Sortim de Rubi 18 matinaires i 2 més que ens esperen a Matadepera; total 20. Aquest cop per sota la mitja pero es que tenim casi 10 baixes per diferents motius. L’Alfons aquest cop ens torna a portar a La Mola, i com no amb una proposta d’esmorzar de primavera.

Sortim del nostre lloc habitual, cami del pessebre. Deixem els cotxes a la rotonda i encarem la dresera baixant per el carrer Granera i troban el cami que va de Can Robert a Can Poble. Ens enfilem a cercar la Canal de l’Abella, pasant per el pou de calç, i avans d’arrivar al Ullal del Drac, ens adresem a l’esquerra a gaudir i veure las Coves de Sescorts, també conegudes com el pessebre, unas baumas que encara tenen els sostres fumats de haver fet foc els pastors any darrera. Em fet la foto del grup. Alguns dels matinaires no habían estat mai i ens entretenim una estona.

Ja son prop de las 10 i tenim previst arribar al monestir de La Mola per esmorzar a las 10,30. Pugem directes fins cercar la Mola i ens entaulem. La primera sorpresa es que en Pere Abella ha complet els 65 anys i vol compartir i celebrar.ho amb cava  per a tots. Pero em reservo aquest secret fins acabar l’esmorzar que per cert es retrasa mes del compta i més d’un es queixa, Al final tots podem esmorzar els que em demanat fer.ho i acompanyats per els companys que portan entrepa. L’ALFONS, improvisa una petita poesía per en Pere que diu:

AVUI EN PERE ABELLA, CELEBRA ANYS, 65..CARAI..SEMBLA AHIR I ESTEM AVUI

DE BOI ESCAUT..A MONTANYENC …PARE--AVI I PER MOLTS ANYS

MOLT TEMPS DEDICAT AL CENTRE, ARA MATINAIRE CONSAGRAT

VOLEM CELEBRAR JUNTS..COM NO..AMB CAVA I CANTANT

AMICS PER SEMPRE PERE..QUE TINGUIS UN GRAN DIA

AMB TOTA LA COLLA ELS AQUI PRESENTS I ELS AUSENTS

I COM NO..AMB LA FAMILIA

I COLORIN I COLORADO AQUEST ROTLLO S’ACABAT

L'HE FET A CORRA I CUITA..PERO M’HA SORTIT DEL COR

UNA ABRAÇADA.ALFONS.

Brindem, quadrem números que no quadren del tot..pero finalment paguem i baixem per la Canal de Can Pobla, fins trovar el pas del comptador i de can Pobla al cotxe. Ens acomadiem al aparcament i cap a Rubi, amb la il.lusio de preparar la clásica MATINAL ESTRELLA, de durada tot el dia, i que tindra lloc el proper dimecres 11 de juliol, la darrera matinal, 86, avans de vacançes.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capamany, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons

Edicio i muntatge: Manel Almendros

84. Coll Bordoriol - Matagalls - Collformic

El dia esta marcat per la predicció de pluja per els vols de migdia, així que tots ben preparats per a la climatologia. Sortim a les 8:45h de Coll Bordoriol, per un preciós camí amb totes les possibles tonalitats de verds de la fageda. Passem per les fonts dels Pastors i  Llop. Des de aquí el camí s’estreny i puja fort; passem per la font de les formigues, be.. formigues voladores... realment font dels Mosquits i arribem a Coll Pregon, que ens rep inclús amb una ullada de sol per gaudir del verd intens de la gespa i arbres mentre esmorzem.

El Matagalls ens rep just quant les boires amenaçadores s’acosten per tal d’incorporar-se en requadre de l’objectiu de les càmeres fotogràfiques.

D’aquí, baixem amb direcció a la poc concorreguda font del Matagalls, que ben protegida per el taulat rodo i la fageda, proporciona un raig d’aigua fresca de les millors del Montseny.

Seguim camí pla i a l’esquerra per retrobar després d’un flanqueig tot passant per la font de l’Aplec, el camí que ens portarà a Collformic, on hi arribem als vols de la 1:00 on ens espera el bus de retorn a Rubi.

Quant estem a l’altura de Tona i per la finestra del bus mirem el Montseny. Hi esta caient un intens temporal.... El Montseny ens estima, ha endarrerit lleugerament la forta pluja per deixar-nos gaudir dels seus meravellosos entorns.

Orland Pons

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa, Manel Almendros, mIquel Canals i Orland Pons

Edicio i muntatge: Manel Almendros

83. San Sadurni de Gallifa

Sortim des de l'aparcament que es trova al Km 9 de la carretera que va de Sant Feliu de Codines a Sant Llorenç de Savall. Fa un dia precios i els 22 matinaires amb força anims.

De bon començament el cami es pla, pero aviat agafem una drecera mes costaruda que ens portara a un mirador des de on podem gaudir de La Mola i El Montcau. Continuem pujant fins a la ermita de Sant Sadurni, de estil romanic. Aqui esmorzem i recuperem forçes.

Despres de fer les fotos de rigor, ens dirigim a la Masia Sobregrau, de magnifica construcció. La part original data d'abans de l'any 1000 i la darrera ampliació de l'any 1860. En aquest indret varem fer moltes fotos i varem poder xerrar amb la mestressa de la masia.

Seguim baixant per un cami ral fins arribar a la carretera i ens dirigim a dins del poble de Gallifa per veure la església, construïda al segle XII i un magnific forn de l'escultor Josep Llorens Artigas.

Despres de 8,9 Km. d'un desnivell positiu de 541 metres ens retrobem amb els cotxes per tornar a casa.

Joan Urquizo

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capamany, Eulalia Fadera, Magda Costa, Manel Almendros, Miquel Canals i Orland Pons

Edicio i muntatge: Manel Almendros  

82. Cingles de Berti: La Trona

Vaig conèixer aquesta zona amb una sortida de geologia de la UAB. La vaig trobar molt interessant, per tant hi he tornat diverses vegades i mirant els mapes per fer una ruta prou maca i assequible pels matinaires.  La primera sortida matinaire els vaig portar a Riells del Fai, per veure unes formacions geològiques prou interessants. Aquest cop no hi havia rareses de les roques prou destacades.

L’interessant era el recorregut i les vistes que vàrem poder gaudir. Els camins són empedrats, suposem medievals, i servien per als desplaçaments entre els pobles i masies de la comarca. Com el grau de Montmany, que puja el Cingle de Bertí en un pas molt bonic.

Per sobre la cinglera hi ha uns paratges força plans en què encara els camps són cultivats amb cereals. Passem per la Taula de Pedra, que realment és una taula, que ens serveix molt bé per esmorzar. D’aquest punt anem directes a La Trona, que justos els 36 que som, hi cabem!

Ens enfilem entre boscos al coll de Nou, per poder arribar fins a Sant Pere de Bertí, església romànica, que en el seu temps feia de parròquia de la comarca. Al cap de poc veiem el castell del Clascar, antic castell ampliat a principis del segle XX com a casa senyorial. Actualment en estat força ruïnós.

Per acabat,  travessem els cingles per el vessant sud per la pista que ens porta al Santuari de Puiggraciós, des d’on hem sortit i on tenim els cotxes. El dia ha estat radiant i ens ha acompanyat força bé.

Miquel Canals

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

81. El Castell de Burriac

Quan es fan caminades a llocs inusuals i, a vegades, ben propers, un queda sorprès de sentir que era un lloc desconegut. Ben cert que coneixem St. Llorenç, la Serra de l'Obac, Montserrat, el Montseny i cap als Pirineus. Però en una línia que aniria de l'Ebre fins a l'Empordà, hi ha infinitat de llocs magnífics, que ens poden meravellar quan els trepitgem per primera vegada.

El Castell de Burriac n'és un exemple. Just damunt de Cabrera de Mar, des d'on hi ha diverses possibilitats per accedir-hi. La més curta i còmoda, per la Font Picant, on es pot arribar en cotxe. Nosaltres vam optar per un accés més exigent i llarg (des de més avall), que ja va provocar els primers esbufecs. Recte amunt, cap al castell, per girar després cap a llevant en una pujada més suau. Fins la traca final, una rampa dura que ens situa a la porta del mateix castell.

Allí dalt, a 390 metres, la panoràmica és esplèndida, tot i que no era el millor dia. De cara al mar, tenim Cabrera al peus. A l'esquerra, Mataró amb el seu port. I a l'interior Argentona. Més enllà tota la serralada del Montnegre. I al fons el Montseny amb els cims nevats. A la dreta, darrera el Turó de l'Infern, endevinem Montjuïc amb Barcelona als peus.

Després de recuperar forces, tot menjant i de descansar, llegint els panells explicatius, iniciem la baixada. La segona part és més planera. I el corriol, entre bardisses que de tant en tant ens permeten contemplar el paisatge, ens mena a la pista on comença la baixada. 

Passada una tala de pins arribem a la Creu de l'Abella, on ens endinsem al bosc mediterrani, tan típic d'aquestes contrades al nord de Barcelona. Arribem al Turó de l'Infern, on diuen que penjaven els condemnats al castell. I, deixant per un altra dia el cim més proper al mar, a la punta de la carena, el Montcabrer amb la seva creu (aquí hauríem vist els Vilassars i Premiàs, amb el seu mar d'hivernacles), iniciem una baixada contundent que ens mena directament a Cabrera.

Tots els genolls han aguantat. I més o menys cansats, podem reprendre els cotxes i tornar cap a casa.

Josep Benet

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros i Miquel Canals