08 de maig, 2019

95. El Garraf


Després de 94 matinals, aquesta era la primera que fèiem pel Parc Natural del Garraf resseguint el GR92. El recorregut comença a l’ermita de Bruguers, terme de Gavà, situada tot just a l’inici del turó on hi ha les restes del castell d’Eramprunyà, que coronen el cim, a 235 metres d’altitud. La ubicació de la ermita, davant d’una esplanada i enfocada de cara al castell, és l’inici del camí que enfila cap amunt, cap a les restes del castell. Es tracta d’un camí que segueix per una zona amb grans pedres i on, a la dreta, hi ha algunes petites representacions dels Misteris de Glòria en ceràmica. Són els primers passos per entrar al Parc Natural del Garraf.




Tot just a l’esquerra hi ha un espectacular arc natural. El sender progressa per una zona frondosa amb molta vegetació mentre es presenta com un camí cargolat i ondulat. Els següents trams alternen les parts més tancades amb altres de més obertes i amb menys vegetació, de manera que són metres molt canviants i que, de tant en tant, regalen panoràmiques espectaculars de la plana del delta del Llobregat que en aquesta ocasió malauradament no vàrem poder gaudir pel núvols i boira que ens van perseguir tot el matí.



Arribats al castell no hi podem accedir ja que hi ha una tanca per evitar més deteriorament. Sense núvols des de aquí hauríem gaudit d’una extraordinària panoràmica amb vistes espectaculars de la vall de Can Perer amb la Morella en un segon pla, anunciant el que vindrà uns quilòmetres després, i les Agulles tot just al davant.




El sender es converteix en un petit corriol que inicialment es presenta amb abundant vegetació en direcció a les Agulles.

Passem una zona d’avencs com el de l’Estrip o el de la Banya fins arribar a la collada de la Clota al nord de les Agulles on parem a esmorzar.




El recorregut camina cap al coll Sostrell, ubicat entre la Morella i les Agulles, a 475 metres d’altitud, per una zona que puja amb força cap amunt. Es tracta d’un dels pendents de més envergadura de tota la jornada i, potser, l’esforç més intens al llarg del dia, pel vessant meridional de la Morella.





Un cop coronat, seguint pels vessants del turonet dels Costerets, el sender condueix pels rasclers típics de la regió. Aquí es busca un corriol que portarà a l’ascens dels metres finals de la Morella, a una altitud de 594 metres. Es tracta d’un dels cims més emblemàtics del Garraf i el més alt. Hi ha una creu i té una panoràmica que abasta de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i de la Mediterrània a Montserrat. Malauradament ens ho tenim que creure ja que estem al ben mig de la boira.




Fem les fotos de rigor i comencem a baixar direcció al mar. Tot just als 10 quilòmetres de sender, apareix la Pleta, que és el Centre d’Informació del Parc del Garraf on fem un recés i gaudim de tota la informació exposada. A partir d’aquest punt, i dins del parc natural, l’itinerari també està marcat com el camí de les Costes i passa pel costat de la pedrera. En paral·lel a la carretera, els últims quilòmetres del sender ja anuncien la vista del mar en direcció a Sitges per creuar poc després el torrent de Garraf per un pont, tot arribant cap a les cases del Poble del Garraf.




Aquí ens trobem el curiós Celler Güell, avui establiment de restauració, d’estil gaudinià. D'autoria i datació discutida, alguns historiadors l'atribueixen a deixebles de Gaudí que l'haurien bastit en la darrera dècada del 1800, i d’altres autors, en fan coautor el mateix Gaudí. Avui en dia a l’Arxiu Històric de Sitges s’exposa el plànol original de l’obra firmada per Gaudi, la qual cosa deixa bastant clara l’autoria pel mestre.

Isidre Fores


IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i Video: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

10 d’abril, 2019

94. El Matagalls


Son dos quarts de nou del mati quant el bus del Franquesa ens deixa a Coll Formic. El temps es clar i esta força serè, malgrat les previsions de mal temps a partir de migdia i que aquets últims dies no ha parat de ploure.



La calamarsa caiguda ahir a la tarda la tenim aquí sobra mateix, per lo que recomano anar el mes junts possible, ja que som un grup molt nombrós i no val a badar.






El terra rocós no tardem en trobar-lo recobert duna capa de calamarsa, que el fred de la nit ha gelat, i ara esdevé a trossos com una pista de patinatge. Malgrat això, tothom hi passa per sobre encara que es pugui evitar. Som una colla de nens!!!.




Ja mes amunt, quan la calamarsa ja es neu, ens desviem del camí principal per anar a esmorzar a la font dels llops, be,.... si en dieu un altre nom també val, ja que aquí n’hi ha dues o tres de juntes. Sols alguns que no els importa mullar-se una mica el cul, s’atreveixen a seure en alguna de les pedres recobertes de dos dits de neu.




L’arribada al Matagalls es espectacular. Poc mes de dos dits de neu verge, tota per a nosaltres!!!. No podem evitar tornar a treure el nen que portem dins i tirar-nos tantes boles de neu fins que algú diu que potser seria hora de tirar avall si no volem mullar-nos.



La baixada tant o mes espectacular que la pujada, el bosc de faig sense fulles encara, el terra blanc. Passem per Coll Pregon, blanc com mai havíem vist. Tal i com anem perden altura el terra recupera el color marro i ja no tardem a arribar a Sant Marçal, on ens espera el bus per tornar a Rubí.

Orland Pons

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i Video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Magda Costa, Manel Almendros I Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

13 de març, 2019

93. La Rierada

De petit havia sentit parlar de la Rierada i em pensava que era el fet ocorregut el 25 de setembre del 1962. Però no, és una urbanització que està situada dins el Parc de Collserola, i és el nom d’un rierol.


Vaig començar a investigar el seu recorregut, amb la possibilitat de fer una matinal. La Rierada neix al pantà de Vallvidrera i transcorre per Les Planes, La Floresta i Molins de Rei, on desemboca al Llobregat.



Com que és molt llarg, vaig pensar a fer només la part més propera a Molins de Rei. Així que dit i fet, ja un cop decidit, fem la matinal. Comencem a l’Escardívol i amb cotxe anem fins al poliesportiu de Valldoreix. Faig cinc cèntims del recorregut i anem en direcció a La Salut, que la deixem a la dreta. Baixem i passem també a prop de les Escletxes i anem en direcció ja de La Rierada, a on entrem al seu curs a la Masia Can Rabella, a on parem.


Després d’esmorzar, anem seguint el seu recorregut, quasi per dins del seu curs. Arribem a una petita capelleta, on faig un comentari sobre el seu origen i seguim fins a arribar a Can Planes. Fem fotos de la casa i de seguida procedim a arribar fins al punt fort del tram que fem. Un salt d’aigua d’uns cinc metres de buit. Moltes fotos, de grup, de les noies, de l’aigua… Ja un cop acabats els “carrets”, seguim fins a arribar a la urbanització de La Rierada. En aquest punt deixem el curs i ens enfilem per anar a parar cap a Valldoreix, a on tenim els cotxes.



Fent una recerca a la web de http://encos.cat he trobat el que explica de la capelleta:

Situat a la part baixa de la riera de Vallvidrera, a uns 150 metres al sud de Can Planes. A principis del segle XX, Enric Llanés, propietari aleshores de la masia de Can Planes, torna de recollir les seves filles de l'estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís, comença a tronar, fer llampecs i ploure com mai s'havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la tempesta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu". Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella prop de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao. Fou restaurat el novembre de 2012; s'hi va col·locar una nova ceràmica i renovar la petita edificació.

Va ser un dia esplèndid amb molt de sol i bona temperatura. Ara a esperar la propera mati-nal al Montseny!


Miquel Canals



IMATGES DE LA MATINAL


Fotografia i Video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

11 de març, 2019

92. El Montmell

En aquesta lloable activitat que és trescar per camins i corriols, hi cap el que se'n podria dir innovació. És a dir, conèixer nous indrets. Per alguns és l'essencial. Així doncs ens vam apropar més que mai a terres africanes.
























Ens vam dirigir al Baix Penedès per pujar al seu cim comarcal: la Talaia del Montmell, a 840 m. d'alçada. Situats a La Joncosa (on vam trobar-nos amb un quartet de damisel·les terrassenques), els 27 que érem de colla vam començar la pujada cap als dos Sant Miquel, el nou i el vell. En aquest vam esmorzar. Tot gaudint d'un matí excel·lent i una vista que permetia veure des del Garraf fins al Mont Caro, ja passat l'Ebre. Vistes al mar, al Vendrell i als voltants de Tarragona.
























Vam acabar de pujar a la Creu on ens vam fer tantes fotos com vam voler (i més), tot deixant el castell a la nostra esquerra. Seguim per la carena, direcció nord-est, per un corriol tortuós i pedregós, planer, que ens duu al Puig de la Talaia. Aquí la vista és de 360 graus a la rodona. Afegim tot l'Alt Camp, Serres de Miramar i Prades. I a l'altre cantó, Montserrat, la nostra estimada Mola, el Montcau i el Montseny.




Vam continuar endavant per començar, aviat, un abrupte descens en direcció nord-oest. A
mitja baixada contemplem el pi gegant de les tres soques. Un cop al pla, el camí és ombrívol i el bosc frondós. Res a veure amb l'aridesa del camí de pujada arrasat per algun incendi llunyà. Situats altre cop sota l'ermita, retrobem el camí de pujada, que passant per St. Miquel nou, ens porta al camp que ha servit d'aparcament.

Josep Benet


IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i Video: Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Magda Costa i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

09 de gener, 2019

91. Mura


Avui 9 de gener de 2019, any nou, i com ja és tradició anem a celebrar el 8è. Any de les Matinals Entre Setmana del CER de Rubí. I anem a un lloc emblemàtic com es Mura. Aquest any, per temas de salud, qüestions familiars i personals no han pogut acompanyar-nos uns 12 dels habituals, i del 36 de l'any 2017, només em pogut compartir-la, avui 22 matinaires.




Hem sortit a les 7:45 de Rubí amb BUS i hem recollit a l'Angels i Núria a la Q8 de Terrassa. El xofer ens deixa al Coll d'Estenalles, on ha continuat cap a MURA, amb l'Isidre que encara no està al 100% i no ha volgut arriscar; al menys podrà compartir a Mura amb la resta esmorzar d'aniversari.







Arribem a les 10,45 a MURA, i directament cap al Restaurant la Pujada, on la <Irene, sòcia del cer de Rubí, ja ens te la taula preparada i al tindre els plats ja escollits, que tothom ja ha assenyalat i la fluïdesa de la cuina i servei.

Però amb aquesta crònica hi ha una novetat. Per primera vegada es tracta d'una crònica compartida. Ha començat l'Alfons i ara continuo jo, en Manel. El senyor President ha tingut l'amabilitat de deixar-me una mica d'espai per parlar-vos d'algunes altres novetats. Aquesta any 2019 ha de ser molt important per els matinaires. No establirem cap record Guiness, no. Però, si Deu vol, arribarem a fer la Matinal nº 100. Per els que varem tenir la sort de començar aquestes sortides es un gran motiu de satisfacció. No solament hem aconseguit fer totes les matinals sense que s´hagi hagut des suspendre cap (11 cada any) si no que a mes a mes les tenim totes documentades amb aquest blog que tots coneixeu. I aqui es on hi hauran novetats. Però d'aixo us parlare mes endavant. Ara us deixo amb una fotos dels Tions i amb l'Alfons.






Dono la targeta de les matinals de l'any 2019 a cadascú dels matinaires que avui han estat presents i, abans de les postres, faig l'entrega d'unes credencials als matinaires que han fet més de 50/60/70/ i 80 matinals, que es van anunciar a la Mola, però avui s'han entregat oficialment, ja que anem amb Bus i dits diplomes no s'arrogaran. Tenim moments molt simpàtics, ja que es fa l'entrega amb sistema suda-americà, és a dir, amb un peto a la galta... Ens divertim molt, ja que a mi personalment i molts de nosaltres un barbut o un bigotut no m´havia fet mai cap peto... Però els temps canvien.


Arriba el moment més important, el pastís d'aniversari, 8 anys, la Irene i l'Adria ,la seva parella, ens han fet un pastís amb briox i crema, i ha dibuixat el nom de matinals entre setmana del cer de Rubí, per cert estava tan bo, que no ha quedat res.






Fem el brindis amb cava. En Miquel, com a Avi novell, contribueix en part a que tots podem fer un tast i brindar tots junts. Per un Any Matinaire ple de salut i cames. Ja només restan cafès i a les 12:45 sortim del restaurant donant las gràcies, ja que obren el dimecres nomes per nosaltres i això és d'agrair. La gent molt contenta per la rapidesa i un molt bon servei. Nota per al restaurant: Excel·lent.



A la tornada al Bus tenim un complot contra la directiva per part de la Magda com a capdavantera de les feministes de les matinals que rendisquen càrrecs. Sort que el Síndic ha pogut calmar els ànims, ja que en més d'un moment hem tingut temor a preservar la integritat física del Vice i Presi. Finalment s'ha calmat el tumult a l'arribar a Rubí i hem pogut  despedir-nos fins a la propera matinal. Aquesta tindrà lloc el proper  13 de febrer. En Josep Benet i l'Empar ens preparen una circular per Montmell, Penedès. Per qüestions de temps i trànsit sortirem a les 7 del matí del Escardivol amb cotxes particulars. 

I jo crec que ara, avans que l'Alfons tanqui la crònica, es el moment de comunicar-vos les novetats al Blog. L'enllaç ALBUM DE FOTOS que hi havia al final de cada crònica, desapareix. No, no us espanteu. No ens quedem sense fotos. En lloc d'aquest enllaç hi ha un altre, IMATGES DE LA MATINAL que us portarà a un video on s'integran les fotos i els videos que hi hagi. El video tambe el podreu veure a Youtube, en un canal anomenat Matinals Entre Setmana (no se si us podreu en-recordar d'aquest nom). També hi trobareu algun altre video que pot ser us fagi gracia recordar. Espero que aquesta novetat us agradi i us animo a fer videos a mes de les fotos que ja feu. Entre tots hem de anar omplin la historia de les Matinals.

Només ens queda agrair a tots els presents avui haver pogut compartir aquesta nova matinal i aquests 8 anys, i animar als que avui, més del compte, no han pogut vindrà per diversos motius. Ha estat un matí, excel·lent, tant de temps com de companyia. Gràcies a tots. Aquest any anem cap a les 100 matinals........i la farem molt grossa, temps al temps, ja us anirem informant.


Una abraçada a tots.

Alfons Capmany / Manel Almendros

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia: Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Magda Costa, Manel Almednros i Miquel Canals

Edició i Muntatge: Manel Almendros

12 de desembre, 2018

90. El Pessebre

Com cada any, posem el nostre pessebre dels matinaires al lloc habitual amb la esperança que aquest any no ens el tornin a "pillar" els amants del béns aïllents.

A les 7:30 ens trobem a L'Escardivol i anem cap a la Q8 a recollir als matinaires de Terrassa. En total aquest cop som 23, ja que a darrera hora 3, per diversos motius, no ens han pogut acompanyar. A les 8:15 ja estem tots al nostre lloc habitual, una petita vauma, molt petita a la que l'Orland puja per a lligar la corda per els voluntaris que vulguin escalar per arribar a dalt del pessebre. Aquest cop la gent no està del tot animada i només pujant a
part de l'Orland, en Pere Abella, Miquel, Alfons, la Montse i la Rosa. Això si, la resta, sota la batuta del mestre Josep Benet, cantant la primera Nadala.



A l'arribar al camí de Can Robert a Can Poble, fem dos grups: un que anem per la drecera (Bolet de Can Poble i Bruixa) a fi d'arribar a dalt abans de les 10, i la resta aniran a cercar el camí dels monjos fins a dalt. La Rosa, Miquel, Gabriel, Josep Benet i Alfons passen a cuina la comanda que aquest cop en Miquel a l'estar l'Alfons de viatge ha estat l'encarregat.  Mentre tant Josep Benet prepara la veu.

A les 10,15 ja estem tots a l'Ermita. L'Alfons fa la presentació del Josep i Empar, que fan un duet. Després en Josep un solo i finalment acabem amb la nostra cançó dels matinaires, lletra de l'Alfons i adaptació musical del Josep Benet.

Surtin de l'ermita la Rosa dona a cada matinaire un número fet per ella i en Gabriel recull els regals per la saca del Papa Noel i per a fer el joc de l'amic matinaire.

La Rosa i Miquel preparen els postres amb allò que portem entre tots, 7/8 plats. Deixem un per al personal i repartim a tots els que estan al menjador, perquè ens puguin aguantar...
Aquest cop la cuina, amb la Laura a davant, va molt més rapida que l'any passat i tothom pot menjar molt ràpid.

L'Alfons fa l'entrega als TOP 10 matinares que han assolit més de 50 /60/70/ i 80 matinals. Aquest cop, a manca de 3 que no han vingut, els afortunats son l'Orland, en Joan Valles, Miquel Canals, Rosa, Pep, Manel i Alfons. El diploma esta signat per al president virtual, Alfons Capmany, vicepresident virtual, Manel Almendros, i el nostre Síndic virtual, Pep Isus.

I arriba el pare Noel, acompanyat per dos assistents, la Rosa i Gabriel. Tothom es fa un fart de riura, ja que el Pare Noel ha tingut un petit accident amb un Reno i ha arribat amb els pantalons trencats. Però es fa el sorteig de regals coincidint amb els números de cada matinaire i cada regal.



Tots contents, fem com cada vegada el recompta a pagar per cadascú i amb l'ajut de l'Isidre i Manel, l'Alfons, fa el repartiment, que quadra a la primera. Ja diem que és sort a les vitamines de orujito d'herbes de la Mola.

A la sortida fem la foto del grup i baixem tots junts fins a la darrera baixada.  Un grup amb l' Orland baixen per al pas del pessebre i l'Alfons i la resta baixem per un altre indret a fi d'arribar als cotxes per una petita drecera nova que fins a dia avui no havíem mai passat.

Ens acomiadem tots i com no desitjant-nos tots plegats un BON NADAL i esperant el 9 de gener que farem a MURA la celebració del 8 aniversari. Altra festa que podrem gaudir tots, inclús els que no puguin fer el desplaçament a peu, ja que anem amb Bus i tornarem amb Bus. Així podran baixar a MURA i esperar a la resta per poder fer el nostre esmorzar-dinar, amb el nostre pastís dels 8 anys. I calendari de l'any 2019.

Bon NADAL i venturós any nou, ple de muntanya, felicitat i salut. Una abraçada

Alfons Capmany

NADALES MATINAIRES

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Manel Almendros, MIquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

14 de novembre, 2018

89. Senders de Rubi

Avui 14 de novembre 2018, ha tingut lloc la MATINAL (89), i aquest cop sense cotxe, sense tren, sense BUS i a peu,  ja que el recorregut ha estat al mateix Rubi.

Com ja es tradició desde l'any 2017, volíem fer un recorregut d’una de les vàries Xarxes Locals  d’ Itiniraris que el CER, junt amb l'Ajuntament i altres Entitats locals, estan habilitant per a fer de Rubi una Ciutat amb NATURA.i ben cert que la tenim.

A les 8 en punt ens hem trobat a la part alta de l’Estació Nova 34 matinaires, encara que en Gabriel, per un tema particular, ens ha hagut de deixar i finalment el grup ha quedat amb 33. Aquest cop ens han acompanyat Issac, com a representant local del VxLLengüa, junt amb altres 4 voluntaris. En Miquel Canals serà el nostre guia i ens explica l’ itinerari.


Sortim de l'Estació i anem per l'Avinguda Massana, Fabrica Espona i cap la bassa dels Alous, on podem contemplar la bassa plena de vegetació. Anem pujant per el Torrent dels Alous fins arribar a la part alta del Bosc de Ca N’Oriol, fins a  la Rosa dels vents, que el nostre centre a l'any 1999, amb motiu del 50 aniversari, va posar i a on podem veure gravats els vents i els cims propers. Aprofitem per esmorzar  fen les fotos del nombrós grup.

Anem cap al Torrent de Can Barata, però abans passem a prop de l’ abandonat camp de golf públic, ja en l’actualitat molt deixat, i amb agradables sorpreses en trobar alguns bolets, concretament rovellons, cames de perdiu  i algún fredolic. Baixem i gaudim dels corriols que, de forma zigzagant, ens tornant a portar a la part alta de Can Tirarïes (masia derruïda),on podem veure la renovada font i que un cartell assenyala aigua no potable.



En Pere Abella, rep una trucada que el fa abandonar en aquest punt, per motius familiars, i que  el venen a recollir. Seguim l’excursió prevista i arribem finalment al bosc de Ca N’Oriol, on a l’era ens acomiadem, recordant que el dia 20 a les 19,15 al centre farem la reunió per macar el calendari de les matinals entre setmana per l’any 2019. També que el 12 de desembre, muntarem el pessebre a La Mola, cantarem Nadales, dirigides per Josep Benet i Empar, i gaudirem del joc de l’amic matinaire,  (regal màxim de 5 euros) i amb la presència del Pare Noel i els seus ajudants, i com no, postres de NADAL per desitjar a tots unes BONES FESTES NADALENQUES i VENTURÓS ANY 2019.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Eulalia Fradera, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros