25 de novembre, 2020

106. La Rierada: segona part

Després de tres intents fallits, al final hem pogut fer la Rierada 2a part. Dos cops a conseqüència de la pandèmia del maleït virus i l'última pel temps, que al matí plovia. Ens trobem com sempre a l'Escardívol a les vuit del matí. Després de signar el full d'inscripció, ens dirigim al lloc a on deixem els cotxes, per la Floresta.

Quan creiem que hi som tots, faig una molt lleugera explicació del recorregut. Però tot just després de recórrer un km veig a l'Alfons que recula i comenta que ha rebut una trucada dient que ens havíem deixat a tres matinaires (oh!!!). Esperem una bona estona i en veure que no apareixen, vaig a buscar-los. Quasi al començament em trobo els tres perduts. I I'Alfons? No en saben res. Li truco i em contesta que està al carrer tal (vaja, tres carrers en direcció contrària!). Corro literalment a buscar-lo, deixant els altres tres que no es belluguin!

Ja un cop reunits tots reprenem el recorregut, que durant uns 2,5 km passem per la urbanització de la Floresta i de la Colònia Montserrat. Des d'aquí baixem en direcció a La Rierada (urbanització). Abans d'arribar-hi, en un lloc planer i tranquil dins del bosc, esmorzem. Un cop recuperades les forces seguim ja en direcció a la Rierada. Abans d'arribar a la zona ja, diguem-ne, salvatge, passem pel carrer de La Sibèria, lloc a on a l'hivern fa molt de fred,per això el nom.

Dins la zona -salvatge- passem pel riuet diversos cops, sort d'unes pedres ben col·locades que ens fa travessar sense mullar-nos els peus. El pas és tranquil per gaudir dels racons ben amagats en plena natura. Abans de sortit del bosc passem pel pollancre de Can Busquets, un exemplar de 24 metres i un perímetre de la soca de 6 metres.

Des aquest punt anem a veure un petit salt d'aigua, fem unes quantes fotos de grup i seguim per un sender uns 40 minuts més abans d'arribar el cotxe.

Passem per la masia de Can Busquets, a on uns matinaires comenten que antigament a les masies hi havia xiprers. Si en tenien un, donaven aigua, dos de menjar i tres et deixaven dormir. A Can Busquets actualment hi ha un xiprer. Avui dia no té massa sentit, però abans estava molt estès.

En un dia una mica núvol al matí i sol al migdia. El temps ens ha deixat gaudir del dia magnífic i ja esperem la següent excursió, aquest cop a La Mola, pel Pessebre, que per la pandèmia la farem sempre per l'exterior, sense entrar a dins del Monestir.

Miquel Canals












Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

18 de novembre, 2020

107. Marxa familiar

Degut a la pandèmia de la Covid 19, el Centre Excursionista de Rubí, va haver de fer  una proposta diferent per La Marxa Infantil de Regularitat. Així dons va néixer la Marxa  Familiar 2020, que consistia en fer un itinerari marcat durant un mes, que els  participants, en grups de fins a cinc persones, podien fer qualsevol dia, i així evitar  aglomeracions. 

Els membres de les Matinals vàrem voler participar en aquesta activitat, i el dia 18 de  novembre de 2020, sortíem 15 persones cap a Can Xercavins, per poder fer els 12  quilometres de recorregut de la Marxa Familiar 2020. 

A mig camí de la masia, vàrem trobar un cartell que indicava clarament la sortida de La  Marxa, cap el camí antic que hi havia abans de fer l’asfaltat actual. Es tracta d’un  corriol molt entretingut que ens porta fins l’entrada de la mateixa masia.  

En aquest punt ens vàrem desviar cap un torrent que havia quedat impracticable a  causa de les pluges dels darrers anys, i que la família Xercavins va desbrossar perquè  els caminadors poguéssim gaudir-ne. El torrent es una autentica meravella, sembla  que estiguis al mig de la selva. 

Seguidament ja vàrem passar per la Plana, el camí de la vinya i les oliveres, fins un  tram d’horts en un estat deplorable, ple d’abocaments il·legals, en definitiva una pena  que la gent sigui tant bruta. 

Poc a poc ja estàvem a Can Ramoneda, que passem de llarg per anar a trobar el torrent  del Mut. Aquest torrent també es va veure seriosament afectat per les pluges de fa  dos anys, i l’ACA va fer-hi una forta intervenció, deixant el camí com una autopista.  Potser no calia tant! Ara l’Ajuntament hi ha plantat bastants arbres nous. 

Fent camí després d’una forta pujada decidim parar per descansar i esmorzar, que ja  ens ho hem guanyat. La propera parada serà la font de Can Roig, però abans hem de  passar per davant de l’antiga masia que malauradament esta abandonada i en estat molt precari. Quina pena que es perdin aquestes masies com la de Can Roig amb unes  arcades precioses. 

La font de Can Roig esta formada per dues fonts: L’Avellana i la del Carme. La font de  l’Avellana encara conserva un bonic dibuix de ceràmica. Aquest es el punt on  l’organització de La Marxa va decidir que els grups haurien de fer-se una foto i enviar la per Email al Centre Excursionista com a comprovant de la seva participació. 

Així dons aprofitem per fer-nos unes quantes fotos davant de la font, amb els dorsals  dels diferents grups, i així les podrem enviar al CER, per certificar que hem fet La  Marxa.

Ara hem d’emprendre ja el camí de tornada, que ens porta a traves del torrent de Can  Roig fins a Sant Muç. Passem per davant de la font que va ser recuperada fa pocs anys,  i ens endissem per un altre torrent.  

Aquests camins que passen pels diferents torrents es permeten fer uns itineraris al mig  de la natura, esquivant les nombroses urbanitzacions, encara que en un moment hem  de passar per un tram al costat de l’Sportenis, per anar a parar de nou en terrenys de  Can Xercavins, i finalment arribar a la masia, punt final de La Marxa. 

Un mati de “Marxa” que ens ha permès descobrir llocs insòlits molt a prop de la nostra  ciutat.  

Pere Abella i Cervelló

















Fotos: Alfons Capmany i Francesc Massana

Edicio i muntatge: Manel Almendros

23 de setembre, 2020

105. Ruta prehistòrica

«Camí molt encisador» «Molt bé» «Zona desconeguda per a nosaltres» «Ha estat una descoberta per mi» «Amb roques prehistòriques molt interessants» «Camí fàcil i agradable» «Bones vistes del Montseny» «Sortida molt interessant i impressionant» «Sortida molt didàctica» «Paisatge molt natural i bonic»

He demanat si hi havia un voluntari per a fer la crònica, però no ha sortit cap, així que he fet aquest petit resum de les impressions que he sentit dels matinaires.

Aquesta ruta la vaig descobrir per casualitat, passant per la carretera de la Roca. Vaig veure una senyal que indicava «Ruta Prehistòrica» i com que sóc molt curiós, quan vaig poder, vaig anar a mirar el track del Wikiloc de la zona. Llavors vaig fer el meu recorregut, el més curt possible i que pogués incloure el màxim de «coses interessant» i així poder-la fer i gaudir-la en una bona matinal. Tota la zona és de granit, hi ha gran roques de diferents formes i la meteorització ha descompost el granit amb el sauló, que ens el trobem amb tot el camí.

Al començament de la ruta ja podem veure un dolmen (Can Gol II. El dolmen Can Gol I està dins d’una finca particular) i la Roca Foradada. Desprès hi ha la Roca de les Creus i el Tron del Rei. Més endavant trobarem el Plat del Rei, una altra roca curiosa.

Des de aquest punt ens dirigim al «Bosc Encantat o màgic», lloc on veiem tres escultures gravades a la roca de granit. La cara d’un indi, un maorí i un elefant. Gravades farà uns 40 a 50 anys per un autor desconegut. En aquest lloc recuperem forçes per pujar cap a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, passant per la seva font, que és una mica pudent.

Desprès de veure l’ermita reprenem el camí cap el Turó de Céllecs on hi ha les ruïnes d’un poblat Ibèric (actualment està en procés de excavació arqueològica per la universitat de Barcelona). Però abans veiem unes magnífiques vistes del litoral del Maresme a on hi ha un lloc d’escalada.

La baixada la fem per cantò del Vallés, que hi ha una vista amplia del tota la plana dels vallessos. Encara ens trobem amb el dolmen de Céllecs i la Pedra de les Orenetes. Aquesta es una gran roca que encara es poden apreciar pintures rupestres. Aquí fem l’ultima foto de conjunt i ja tenim els cotxes a tocar.

Ha resultat una bonica matinal que el temps ha acompanyat força, humit al matí i calorós a la tornada. Ja esperem la pròxima matinal entre setmana!


Miquel Canals


















Fotografia i video: Francesc Massana, Miquel Canals i Rosa Alsina

Edicio i muntatge: Manel almendros+


15 de juliol, 2020

104. Rubi - La Mola

Feia mesos que no ens veiem, el maleit confinament havia estroncat, entre moltes altres coses, les nostres matinals mensuals.

La retrobada coincidia amb la matinal estrella que fem cada any abans de vacances i per aquesta ocasió varem triar de fer una potent Rubí – La Mola per una traça amb variants sobre el Camí dels Monjos habitual per mirar d’evitar al màxim les zones d’asfalt i habitades, així com el pas per la Serra de Galliners ja prou coneguda.

A les sis del matí els 15 inscrits ens trobem a l’era de Ca N’Oriol amb ganes d’assolir el repte important que teníem per davant.

Al arribar a Can Tirarires ja comença a clarejar el dia. Al cel hi han uns quants núvols que refresquen el matí i ens ajuden a caminar lleugers.

A Can Barata fem una aturada per fer un primer glop d’aigua. Creuem amb cura la carretera i ràpidament deixem el camí principal de la Serra de Galliners per agafar una serie de corriols que ens portem fins la Font del Caçadors a tocar de les primeres urbanitzacions de Sant Quirze. Un recorregut nou que sorprèn positivament.

Ràpidament arribem al tunel que ens deixa creuar per sota la C58. Més endavant trobem una bonica creu de terme que queda ben fotografiada.

Passem a tocar de l’Hospital de Terrassa i seguim direcció a l’espectacular masia de Can Viver de Torrebonica. Una mica més enllà trobem una petita zona boscosa i aprofitem per esmorzar. Portem ja quasi quatre hores de camí i cal recuperar forces. Fem les primeres fotos de La Mola que ens està esperant.

Reprenem la marxa, passem a tocar del Reial Club de Golf El Prat fins agafar el Torrent de la  Betzuca que forma part de l’anella verda de Terrassa on ens trobem altres caminants i ciclistes.

Arribem a Matadepera que creuem pel seu centre urbà per anar a buscar les urbanitzacions que s'enfilen per les faldilles del massís de Sant Llorenç fins a trobar de nou el Camí dels Monjos que ja no deixem fins el cim de la Mola on arribem a la una del migdia.

Hem trigat 7 hores, quasi 6 d’elles en moviment, hem caminat uns 25 km i fet un desnivell positiu de 1.200 mt.

Tots hem arribat junts a La Mola i gaudim de la satisfacció personal del repte assolit.

Cal esmentar que hem compartit matinal amb l’Enric Miralles que als seus 86 anys no ha defallit en cap moment sent un exemple per tots nosaltres.

Després de les cerveses de rigor fem un merescut i, com es habitual, enriolat dinar a La Mola, brindant per l'èxit de la matinal i el retrobament.

Recollim els estris i baixem per la canal Superior de Can Pobla fins els bus del Franquesa que ens torna a casa.


Isidre Fores






















Fotos:   Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Gabriel Alsina, Isidre Fores, Magda Costa i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

11 de març, 2020

103. Sant Quinti de Mediona


Poc podíem pensar que una setmana desprès no hauríem pogut sortir a caminar. Aixi com us parlava de l'excepcionalitat de l'aigua, al coneixer la ruta per primer cop, ara em ve al cap que vam fer un acte excepcional, vist el que ens ha caigut a sobre. Tot  es incertesa.

El dia 11 vam gaudir d'una bona companyia, d'un dia i un traçat amables. Els nouvinguts encaixen com l'anell al dit en aquest grup heterogeni. Un recorregut amb detalls naturals i culturals singulars: les Deus, el Castell. I per l'altra part amb camins com tants n'hem fet. Amb terrenys cultivats amb cura i detall, ben agençats, que son sempre una benediccio per e󠰥ls ulls i per l'ama. Com una gentil terrassenca m'observà pinedes joves sense ombra de, l'omnipresent arreu, processionaria.

Cami enfonsat per la llera de la riera, entre roques abruptes. I el mes singular, un castell de fa mesd'un miler d'anys. Que s'ha mantingut fins ara per la cura dels que, com en Ramon, n'han tret un profit o altre. Guerrers, capellans o gent corrent.

Una visita cultural d'una hora que ens explica una petita part d'historia i llegenda que, amb tantes d'altres, conformen la nostra histriia, la del nostre Pais. 

Una abraçada a totes i agraïrvos la confiança i el gust de compartir l'ignot.


Josep Benet














Fotografia i video: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edició i muntatge: Manel Almendros