15 de juliol, 2020

104. Rubi - La Mola

Feia mesos que no ens veiem, el maleit confinament havia estroncat, entre moltes altres coses, les nostres matinals mensuals.

La retrobada coincidia amb la matinal estrella que fem cada any abans de vacances i per aquesta ocasió varem triar de fer una potent Rubí – La Mola per una traça amb variants sobre el Camí dels Monjos habitual per mirar d’evitar al màxim les zones d’asfalt i habitades, així com el pas per la Serra de Galliners ja prou coneguda.

A les sis del matí els 15 inscrits ens trobem a l’era de Ca N’Oriol amb ganes d’assolir el repte important que teníem per davant.

Al arribar a Can Tirarires ja comença a clarejar el dia. Al cel hi han uns quants núvols que refresquen el matí i ens ajuden a caminar lleugers.

A Can Barata fem una aturada per fer un primer glop d’aigua. Creuem amb cura la carretera i ràpidament deixem el camí principal de la Serra de Galliners per agafar una serie de corriols que ens portem fins la Font del Caçadors a tocar de les primeres urbanitzacions de Sant Quirze. Un recorregut nou que sorprèn positivament.

Ràpidament arribem al tunel que ens deixa creuar per sota la C58. Més endavant trobem una bonica creu de terme que queda ben fotografiada.

Passem a tocar de l’Hospital de Terrassa i seguim direcció a l’espectacular masia de Can Viver de Torrebonica. Una mica més enllà trobem una petita zona boscosa i aprofitem per esmorzar. Portem ja quasi quatre hores de camí i cal recuperar forces. Fem les primeres fotos de La Mola que ens està esperant.

Reprenem la marxa, passem a tocar del Reial Club de Golf El Prat fins agafar el Torrent de la  Betzuca que forma part de l’anella verda de Terrassa on ens trobem altres caminants i ciclistes.

Arribem a Matadepera que creuem pel seu centre urbà per anar a buscar les urbanitzacions que s'enfilen per les faldilles del massís de Sant Llorenç fins a trobar de nou el Camí dels Monjos que ja no deixem fins el cim de la Mola on arribem a la una del migdia.

Hem trigat 7 hores, quasi 6 d’elles en moviment, hem caminat uns 25 km i fet un desnivell positiu de 1.200 mt.

Tots hem arribat junts a La Mola i gaudim de la satisfacció personal del repte assolit.

Cal esmentar que hem compartit matinal amb l’Enric Miralles que als seus 86 anys no ha defallit en cap moment sent un exemple per tots nosaltres.

Després de les cerveses de rigor fem un merescut i, com es habitual, enriolat dinar a La Mola, brindant per l'èxit de la matinal i el retrobament.

Recollim els estris i baixem per la canal Superior de Can Pobla fins els bus del Franquesa que ens torna a casa.


Isidre Fores






















Fotos:   Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Gabriel Alsina, Isidre Fores, Magda Costa i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

11 de març, 2020

103. Sant Quinti de Mediona


Poc podíem pensar que una setmana desprès no hauríem pogut sortir a caminar. Aixi com us parlava de l'excepcionalitat de l'aigua, al coneixer la ruta per primer cop, ara em ve al cap que vam fer un acte excepcional, vist el que ens ha caigut a sobre. Tot  es incertesa.

El dia 11 vam gaudir d'una bona companyia, d'un dia i un traçat amables. Els nouvinguts encaixen com l'anell al dit en aquest grup heterogeni. Un recorregut amb detalls naturals i culturals singulars: les Deus, el Castell. I per l'altra part amb camins com tants n'hem fet. Amb terrenys cultivats amb cura i detall, ben agençats, que son sempre una benediccio per e󠰥ls ulls i per l'ama. Com una gentil terrassenca m'observà pinedes joves sense ombra de, l'omnipresent arreu, processionaria.

Cami enfonsat per la llera de la riera, entre roques abruptes. I el mes singular, un castell de fa mesd'un miler d'anys. Que s'ha mantingut fins ara per la cura dels que, com en Ramon, n'han tret un profit o altre. Guerrers, capellans o gent corrent.

Una visita cultural d'una hora que ens explica una petita part d'historia i llegenda que, amb tantes d'altres, conformen la nostra histriia, la del nostre Pais. 

Una abraçada a totes i agraïrvos la confiança i el gust de compartir l'ignot.


Josep Benet














Fotografia i video: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edició i muntatge: Manel Almendros
 

12 de febrer, 2020

102. Sant Feliu del Raco

Avui dimecres 12 de febrer, día de Santa Eulàlia, a las 7:15 del mati sortim de Rubi 28 matinaires. A terrassa recollirem a la única representant egarenca, l'Angels. A Sant Feliu del Racó ens espera en Manel López. Aixi doncs en total serem 30.


La darrera vegada que varem fer aquesta matinal, Sant Feliu del Racó - La Mola - Sant Feliu del Racó, va esser la matinal 24, 12+12, i va coincidir un 12 de desembre (mes 12) del 2012. Ho varem celebrar a La Mola a les 12 del migdia.


Quan estem a l'alçada de Can Font-Can Avellaneda comença a ploure. Mal presagi, i ja no veiem ni Sant Llorenç de la boira baixa que el cobreix. Arribant a l'aparcament de Can Torres deixa de ploure, encara que la alta humitat fa que ens anem remullant de mica en mica. Deixem els cotxes a l'espai senyalat i quasi omplim amb els vuit vehicles que ens hem ajuntat.
























Aquest cop tinc de prendre una decisió, ja que el terra esta molt mullat i canvio l'itinerari sobre la marxa per el perill que podria comportar fer el Mal Pas de les Castellasses i agafem directament la drecera que ens portarà al Cami de la Senyora. Un cop arribem no el deixarem fins al creuament  que ens conduirà per una canal replena d'arrels i arbres fins a arribar al cami de la Font Soleia. Abans d'arribar a la Font fem una paradeta per esmorzar a un lloc que podem repartir-nos envoltats de pedres i arbres. Almenys no ens mullem.


Quan ja estem a la altura de la Font Soleia, en lloc de anar cap al Banu que va cap al creuament de la Canal de Santa Agnès, ens enfilem per sobre les Animes, en una molt divertida canal que ja ens porta just a  la zona de la Font del Saüc. Ja falta poc. Una canal mes, la del Saüc, per arribar a la Mola. Com a premi podem gaudir d'uns cafés per escalfar l'estomac, que ja el tenim revoltós per la humitat i el cansament.



Quan arribem a la Mola, fa poc que l'Orland, en Pere Abella i en Jaume havien marxat. Ells, per motius de salut, no han volgut forçar i han anat per camins mes planers fins al monestir.


A les 11:30 toquen trompetes i ja vigilant les pedres lliscoses,baixem per el Cami dels Monjos fins arribar al desviament, que a la esquerra ens porta direcció Castellar del Vallés, ja que a la dreta, cami habitual dels rucs que porten els queviures, ens portaria a Can Poble.


Fem varies parades per reagrupar-nos i evitar que algú es perdi en bifurcacions dels corriols, ja que tots animosos el ritme s'accelera al estar el cami molt millor de terra i no pedres. A l'hora prevista arribem a l'aparcament on haviem deixat els cotxes.


Ara toca acomiadar-nos fins la següent, la 103, a Sant Quinti de Mediona, En Josep Benet i l'Empar ens ensenyaran un altre indret desconegut per tots nosaltres. Ha estat un matinal llarga, de quasi 4:45 hores, amb un desnivell acumulat de 663 metres i un recorregut total de 11 kilòmetres. Cansats, pro amb ganes de tornar-la a fer, ja que amb la boira no hem vist res de res, i just hem fet la part Est, que es la mes solejada de Sant Llorenç.

Alfons Capmany

Fotografia: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa i Manel Almendros

Edicio i muntatge: Manel Almendros

08 de gener, 2020

101. Mura, celebrem l'aniversari


Hem sortit puntualment a les 7h30 de l’escardíbul 24 matinaires, per trobar-ne tres mes a Terrassa. Avui el transport s’ha fet amb autobús, fins la corba darrera del Coll d’Estenalles.


El camí passa per sota de la Falconera, per dins del bosc, un corriol molt bonic, que ens durà paral·lelament a la carretera, amb unes vistes fantàstiques sobre el Montcau i al fons el Pirineu tot nevat.


Al cap d’una estona hem girat a l’esquerra en direcció a la Sesta Feresta. Es tracta d’un pla boscos rodejat de roques, que li donen un aspecte feréstec. Es el típic indret a on s’hi podria fer meditació o fins i tot algun tipus d’aquelarres. Un lloc recomanable que cal conèixer.
























Seguidament ens hem dirigit cap al Pujol o Puig de la Mata, que ja havíem visitat dos anys abans. En aquest punt agafem el camí de l’esquerra cap al torrent, amb una forta baixada, que cal anar en compte per no relliscar. Afortunadament la roca no esta glaçada, ja que això ens hauria causat greus problemes per passar.


Poc a poc anem perdent alçada fins el fons del torrent, que seguim per un camí paral·lel que ens portarà fins el Roure del Parrac. Fem les fotos de rigor a un roure ja mort d’unes grans dimensions que queda perfectament visible entre els altres arbres.


Ja es fa tard i seguim pel camí amb una mica mes de pressa, fins a trobar una pista  ampla que ens porta directament a Mura, que encara esta engalanat amb multitud de Tions.


Al restaurant La Pujada, ens esperen dos matinaires mes, que han anat directament a Mura. Trobem la taula parada per fer-hi un bon esmorzar, botifarres, peus de porc, pollastre, amb mongetes o cigrons típics de Mura. Tot excel·lent, tenint en compte que després de la caminada hi ha molta gana.


Per cloure l’esmorzar ens porten un pastis amb una espelma amb el numero 9, que representa el novè aniversari de les Matinals. Ho celebrem amb un bon cava brindant per poder-ne fer moltes mes.


Finalment agafem l’autobús de retorn a Rubí, per cloure una Matinal a on 29 amics matinaires, hem pogut gaudir d’un dia excel·lent sense ni un sol núvol.

Pere Abella

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i video: Eulalia Fradera, Magada Costa, Manel Almednros, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

11 de desembre, 2019

100. Matinal Centenaria

Avui, 11 de desembre de 2019, celebrem la matinal 100, nou anys, mes a mes cada dimecres segon del mes una matinal nova, cercant nous indrets, el nostre grup ha anat creixent tant en número com també anem sumant any darrer any un any més d'edat, però mantenint l'alegria i la il·lusió per aconseguir nous reptes.


Dissenyem per aquesta ocasió una nova samarreta amb cremallera frontal i amb el nostre escut i las 100 matinals. Que just tenen lloc a la celebració dels 70 anys del CER de Rubí.


Abans del dia d'avui vàrem crear una comissió de 10 membres, a fi un repta que un dia l' Alfons li va proposar a l'Orland: "Si al Puigmal el Centre va muntar el Jacuzzi perquè no a la Mola." l'Orland va contestar: "I perquè no"

I ja ens tens, fil a l'agulla, l'Orland com a pare del jacuzzi calculant, com a bon enginyer, mirant quants litres d'aigua necessitarem. Finalment seran 500 litres com a mínim. Per no agafar aigua de la Mola calculem garrafes de 5 litres. Doncs...100. Tot això fa que necessitem lloc d'alt per anar portant part del material i deixar-lo a un magatzem del monestir. El cablejat de la llum i bombona de gas seran facilitats per al Restaurant i ens faciliten molt el fet de pujar pes.

S´han fet proves, fins a dues vegades a casa de l'Orland i Rosa, Hem fet el muntatge i dividits els 10 en tres grups, els muntadors de l'estructura del jacuzzi, els instal·ladors dels calefactors i bomba de bombeig i en Manel fotografia.

Per temes de logística, sortim de Rubí nou membres a les 7 del matí a fi d'arribar a la Mola abans de les 9 hores que hem quedat en el personal del Restaurant a fi d'obrir-nos el magatzem i muntar el jacuzzi. A les 7,45 surten els restants matinaires de Rubí, dirigits per en Pere Abella. Son en total 25, ja que de Terrassa vindran al punt de trobada altres 4, en conjunt avui serem 38.

El grup del Pere Abella, ajudat per en Jaume Pagés, penjant el pessebre, i alguns dels assistents s'animen a escalar un tram per adorar-ho, amb ordes i arnesos de seguretat. Després fan un petit esmorzar i una petita volta a fi d'arribar tots a La Mola a volts de les 11.


Amb 1 hora s'ha muntat el jacuzzi i part del grup de muntatge aprofitem per fer la primera remullada, amb l'aigua a una temperatura increïble. Tothom gaudeix de valent inclús la Rosa porta 3 patitos.... Quins records, al Puigmal va aparèixer un patito de s'opte (de goma clar).




















































A volts de les 12 donem per tancat l'ús del jacuzzi, ja que s'ha de desmuntar, bombejar l'aigua cap als dipositis de la Mola (ús bany) i embalatge altre cop de la resta d'equipament.
Las garrafes d'aigua al abocarlas, han estat aixafades i guardades en unes borses grans, ja que a l'acabar la festa, les repartirem i les baixarem entre tots nosaltres per no deixar res de deixalles a dalt.


Mentre es fa l'embalatge en Pere Abella, porta la gent dintre l'Ermita (per cert gèlida) i l'Empar farà, a falta de la presència d'en Josep Benet, les cantades de Nadales, ajudade per l'Alfons. Começem amb el nostre himne, l'Oda Matinaire, que tenim gravada per en Josep.














































Abans la Rosa junt amb l'Empar posen a l'Ermita 7 espelmes, en gratitud a Sant Llorenç i Sant Bernat Menthon (patró dels excursionistes), una per cada 10 anys de història del CER, en gratitud 70 anys d'història del CER i les 100 matinals.

Tenim previst dinar a les 13:30: Abans de les 13 ja hem fet la foto de tots junts a fora de l'ermita, hem repartit els números i recollit els regals per l'amic matinaire. Recollit el tast de Nadal ja podem començar a dinar.

Prèviament tots han dit el que volien per dinar, encara que sempre 2 o 3 errors fan que tinguem de repassar llistes i plats escollits i algú hem pillat a part d'un parell d'errates per part de l'Alfons en recollir els menús, però 38 són molts i tots funciona perfectament i és solucionat al moment.
























Com ja és tradició, a les postres (una barbaritat, omplim 6 plats). Sobren tants que els donem al personal i a altres taules que estaven també dinant.

I arriba el moment en què arriba el Pare Noel, Alfons, ajudat aquest any per a 3 ajudants, Eulàlia, Isidre i Gabriel, llevat la gran quantitat de regals, i amb un vestit espectacular nou que la Montse Casanoves ho ha arreglat del tot, ja que l'any passat el Pare va tindre un petit accident i es va trancar quasi del tot.





















Tenim per sorpresa al costat nostre una taula amb un matrimoni amb una nena d'uns 5/6 anys que el Pare Noel, al estar una mica "afònic", ens ajuda a cantar els números del regal, que són donats als corresponents titulars.


La "Caixa" matinaire, te un petit sabran que L'Alfons, aprofita per invertir-ho amb quatre ampolles de cava que ens repartim entre tots 38 per a brindar.

Desitjar-nos felicitats a tots, agrair a la comissió, als de la Mola i que tinguem tots un molt Bon Nadal.


El temps empitjora i l'acomiadament es fa a dalt, ja que tothom baixa molt ràpid fins als cotxes. L'Alfons es queda d'escombra i acompanya a tres matinaires i a Can Robert recollim altres 6 que estaven una mica separats dels primers. Finalment arriben l'Empar i Núria que ajudades per un noi que cuida dels rucs, que baixava del restaurant ens trobem tots i ens acomiadem.

Un dia fantàstic. Gràcies a tots per assistir i gaudir-la i als membres restants de la comissió, que sense ells no hagués estat possible, Orland, Rosa, Eulàlia, Magda, Pere,Miquel,Isidre, Joan Vallés i en Gabriel i agrair la disposició en tot moment del personal de La Mola.

Una abraçada a tots

Alfons Capmany



Imne Matinaire: Lletra: Alfons Capamnay

Canta: Josep Benet

Diseny de l'escud de les 100 matinals: Manel Martori

Fotografia i video: Isidre Fores, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros