17 de febrer, 2021

109. Santa Agnès

Avui 17 de febrer de 2021, ja desconfinats des de el darrer dia 8 de febrer, hem re-emprés les matinals, seguint, com no, les normes establertes pel COVID-19, i seguint les instruccions de la Federació i CER de Rubí.

Anvers dos grups de 6 i el guia, hem anat al lloc més estimat des de l'inici de les matinals que es Sant Llorenç. No anirem a esmorzar, ja que per les normes no volem sotmetre a perill, així que esmorzarem a l'aire lliure i anirem amb mascaretes. En total som 13 matianires.

Sortim puntuals a les 8 del matí del Escardivol i amb 4 cotxes tots amb mascaretes i finestres obertes. Aparquem al nostre carrer Granera, a Matadepera, lloc on podem pujar a la Bruixa, per uns quants indrets. Però abans, i seguint les instruccions del Manel, avui no ha pogut vindre per motius familiars, els fotògrafes del grup fem la primera foto envers la placa del carrer Granera a fi de facilitar al vice la lectura de les fotos per temps i horari que li anirà millor.

Avui agafem el que escau al final del carrer i anem a cercar el torrent, fins pujant a creuar al camí que be de Can Robert a  Can Poble. Tirem a munt i anem cap la canal de l'Abella, fins l'Ullal del Drac. Fem una paradeta tècnica, que aprofiten principalment les dones que avui han vingut, la Rosa, Magda, Eulàlia i Carme, per enfilar-se per la Cova del Drac, desafiant a la gravetat i evitant lliscar per les parets mullades.

Comencem a baixar cap al lloc previst per esmorzar, l'Ermita de Santa Agnès. Gaudim de les bases d'aigua cristal·lina,de l'altar i fem l'esmorzar protegits per la balma que envolta l'entorn.

Fotos i més fotos. Un lloc tranquil, només hem rebut la companyia d'un altre excursionista. A fi de no tornar a remuntar per a buscar el camí de Soleia, que hem deixat en baixar, i remuntar la forta pendent, l'Alfons decideix anar a cercar el Camí de la Senyora. Avui devia estar a fora de casa, ja que quasi una hora entre arbres, pins, esgarrapades i patinades, aconseguim trobar un camí que ens portarà fins a l'alçada del camí. Veiem la Pinassa (almenys el pi) on està la cova però ja es fa tard i remuntem sense pujar per al llom, ja que la gent està molt cansada i esgotada per l'esforç i arribem finalment altre copa a l'Ullal.

Hem fet una VOLTA MARIA, bé , volta AGNÈS, després d'una hora i mitja estem altre cop al mateix lloc quasi d'inici. Decidim com no,  pujar fins a la Mola, on ni temps per un tallat i fem força per baixar per al Cingle dels Cavalls, Bolet, Bruixa i ja estem al cotxe.

Una matinal de 6,06 km, amb un desnivell acumulat de 532 m. Sortim a les 13,30 i arribem a Rubí a les 14,15. Una matinal, que hem gaudit. Necessitàvem retrobar Sant Llorenç i ja si tot continua amb certa desacerada fitxar per al 10/3 anar a l'Obac. Anirem a l'Alzina de Salari, Paller de tot lany, Castellsapera i Turó de la Pola.

Fins la propera i molta salut.

Alfons Capmany


















Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Magda Costa i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros  

09 de desembre, 2020

108. El Pessebre


Avui, 9 de Desembre, toca la MATINAL DE NADAL. Aquest any s'ha hagut de fer d'una forma molt diferent llevat el deixos Covid-19, aquesta pandèmia que ens ha alterat la vida en molts aspectes i un d'ells és la mobilitat amb grups nombrosos com les nostres matinals entre setmana. 

Finalment hem sortit 25 matinaires, I en Pere Abella I Jaume Pagès, que ens trobarem a la Mola, lloc programat a fer una petita celebració amb copa de cava i un petit tast de Nadal. 

Descartant fer el típic esmorzar de Nadal al Restaurant de la Mola i cantar les Nadales a dintre l'ermita de Sant Llorenç per evitar llocs tancats i desitja'n que almenys el dia ens acompanyi i no quedem tots congelats. 

Aquest cop, aparquem al nostre lloc habitual (carrer Granera de Matadepera) i en lloc de pujar cap a Can Poble, baixem cap a Can Robert... Fen cas omís a les protestes generalitzades, ja que baixem enlloc de pujar peró són protestes de bon rotllo, com no som matinaires. 

De can Robert, un parell de dreceres per escalfar cames i genolls, I cap a Can Sallagosa I cap a Can Pèlacs, a on ens enfilem per la Canal el Pi Tort, I de mica en mica anem pujant fins a trobar el camí que ve d'Estenalles i cap a dreta anirem fins a molt a prop de l'Ullal del Drac, i per un corriol a la dreta arribarem al lloc per esmorzar LES COVES SESCORS , o també anomenades el Pessebre. 

Un lloc preciós espaiós i ens toca el sol de ple i protegits per al vent, en aquest punt la primera sorpresa del dia una Vídeo CONFERÈNCIA, amb el Manel, el nostre vicepresident, que avui no ha pogut vindre per motius familiars, però que ens explica un regal que tenim preparat i dona els bons Nadals a tots, després d'un emotiu parlament. 

Aquest regal, bé a 5 euros...és el resum de les 100 matinals, nou anys de sortides i que és còpia del vídeo que tenia el Manel preparat per al cercle de audiosvisuals del centre que per culpa de la pandèmia no vàrem poder gaudir-lo ni presentar-lo. 

Amb l'ajut de l'Isidre, Miquel i Joan, anem controla'n la gent com habitualment fem amb la signatura, repartint i cobrant a tots els presents, ja que el temps era tan bo i acollidor que no notem ni la maca de taules ni cadires, però l'aixopluc de la cova ha estat del tot bo. 

Acabats d'esmorzar l'atac final cap al Monestir, ens avancem uns quants a fi de preparar les copes de cava, que de plàstic, ja portem, el restaurant ens tenen preparades 3 botelles de cava, i la Magda ens porta la sorpresa dolça del dia, un tast de Nadal i un regal d'ella de la seva botiga de Pallejà, per acompanyar el Cava. 

Ja resta que disfressat l'Alfons de Pare Noel, i la Rosa, Magda, Eulàlia d'acompanyants, fem el brindis, i un discurs per desitjar a tots un BON NADAL, en uns moments que necessitem molta força i il·lusió perquè tot això passi i tornem a la normalitat a poc a poc, per descomptat, fem també entrega al personal del restaurant del nostre detall, ja que sempre és porten molt bé. 

Ja resta baixar cap al pessebre, que aquest any l'Orland ja hi ha col·locat al seu lloc, i la Rosa a manca del Josep Benet i l'Empar fa de directora de la Coral matinaire, entonem o millor dit intentem cantar el Dimoni escuat i el nostre himne fan 

que mentre alguns membres matinaires, pugem amb corda fins a adorar el pessebre, amb els aplaudiments algunes d'elles i ells de la "Claca" matinaire. 

He de dir que aquest cop ha estat la vegada que més gent ha pujat, fen la gresca entre tots i ja resta baixar cap als cotxes i ens acomiadem amb abraçades virtuals i desitjant nos tots/totes BONES FESTES NADALENCA 

Una matinal molt bonica, entranyable i gràcies a tots per ajudar i participar. Alfons.

Alfons Capmany















Fotografia i Video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals, Orland Pons i Ramon Batalla.

Edició i muntatge: Manel Almendros

25 de novembre, 2020

106. La Rierada: segona part

Després de tres intents fallits, al final hem pogut fer la Rierada 2a part. Dos cops a conseqüència de la pandèmia del maleït virus i l'última pel temps, que al matí plovia. Ens trobem com sempre a l'Escardívol a les vuit del matí. Després de signar el full d'inscripció, ens dirigim al lloc a on deixem els cotxes, per la Floresta.

Quan creiem que hi som tots, faig una molt lleugera explicació del recorregut. Però tot just després de recórrer un km veig a l'Alfons que recula i comenta que ha rebut una trucada dient que ens havíem deixat a tres matinaires (oh!!!). Esperem una bona estona i en veure que no apareixen, vaig a buscar-los. Quasi al començament em trobo els tres perduts. I I'Alfons? No en saben res. Li truco i em contesta que està al carrer tal (vaja, tres carrers en direcció contrària!). Corro literalment a buscar-lo, deixant els altres tres que no es belluguin!

Ja un cop reunits tots reprenem el recorregut, que durant uns 2,5 km passem per la urbanització de la Floresta i de la Colònia Montserrat. Des d'aquí baixem en direcció a La Rierada (urbanització). Abans d'arribar-hi, en un lloc planer i tranquil dins del bosc, esmorzem. Un cop recuperades les forces seguim ja en direcció a la Rierada. Abans d'arribar a la zona ja, diguem-ne, salvatge, passem pel carrer de La Sibèria, lloc a on a l'hivern fa molt de fred,per això el nom.

Dins la zona -salvatge- passem pel riuet diversos cops, sort d'unes pedres ben col·locades que ens fa travessar sense mullar-nos els peus. El pas és tranquil per gaudir dels racons ben amagats en plena natura. Abans de sortit del bosc passem pel pollancre de Can Busquets, un exemplar de 24 metres i un perímetre de la soca de 6 metres.

Des aquest punt anem a veure un petit salt d'aigua, fem unes quantes fotos de grup i seguim per un sender uns 40 minuts més abans d'arribar el cotxe.

Passem per la masia de Can Busquets, a on uns matinaires comenten que antigament a les masies hi havia xiprers. Si en tenien un, donaven aigua, dos de menjar i tres et deixaven dormir. A Can Busquets actualment hi ha un xiprer. Avui dia no té massa sentit, però abans estava molt estès.

En un dia una mica núvol al matí i sol al migdia. El temps ens ha deixat gaudir del dia magnífic i ja esperem la següent excursió, aquest cop a La Mola, pel Pessebre, que per la pandèmia la farem sempre per l'exterior, sense entrar a dins del Monestir.

Miquel Canals












Fotografia i video: Alfons Capmany, Francesc Massana, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

18 de novembre, 2020

107. Marxa familiar

Degut a la pandèmia de la Covid 19, el Centre Excursionista de Rubí, va haver de fer  una proposta diferent per La Marxa Infantil de Regularitat. Així dons va néixer la Marxa  Familiar 2020, que consistia en fer un itinerari marcat durant un mes, que els  participants, en grups de fins a cinc persones, podien fer qualsevol dia, i així evitar  aglomeracions. 

Els membres de les Matinals vàrem voler participar en aquesta activitat, i el dia 18 de  novembre de 2020, sortíem 15 persones cap a Can Xercavins, per poder fer els 12  quilometres de recorregut de la Marxa Familiar 2020. 

A mig camí de la masia, vàrem trobar un cartell que indicava clarament la sortida de La  Marxa, cap el camí antic que hi havia abans de fer l’asfaltat actual. Es tracta d’un  corriol molt entretingut que ens porta fins l’entrada de la mateixa masia.  

En aquest punt ens vàrem desviar cap un torrent que havia quedat impracticable a  causa de les pluges dels darrers anys, i que la família Xercavins va desbrossar perquè  els caminadors poguéssim gaudir-ne. El torrent es una autentica meravella, sembla  que estiguis al mig de la selva. 

Seguidament ja vàrem passar per la Plana, el camí de la vinya i les oliveres, fins un  tram d’horts en un estat deplorable, ple d’abocaments il·legals, en definitiva una pena  que la gent sigui tant bruta. 

Poc a poc ja estàvem a Can Ramoneda, que passem de llarg per anar a trobar el torrent  del Mut. Aquest torrent també es va veure seriosament afectat per les pluges de fa  dos anys, i l’ACA va fer-hi una forta intervenció, deixant el camí com una autopista.  Potser no calia tant! Ara l’Ajuntament hi ha plantat bastants arbres nous. 

Fent camí després d’una forta pujada decidim parar per descansar i esmorzar, que ja  ens ho hem guanyat. La propera parada serà la font de Can Roig, però abans hem de  passar per davant de l’antiga masia que malauradament esta abandonada i en estat molt precari. Quina pena que es perdin aquestes masies com la de Can Roig amb unes  arcades precioses. 

La font de Can Roig esta formada per dues fonts: L’Avellana i la del Carme. La font de  l’Avellana encara conserva un bonic dibuix de ceràmica. Aquest es el punt on  l’organització de La Marxa va decidir que els grups haurien de fer-se una foto i enviar la per Email al Centre Excursionista com a comprovant de la seva participació. 

Així dons aprofitem per fer-nos unes quantes fotos davant de la font, amb els dorsals  dels diferents grups, i així les podrem enviar al CER, per certificar que hem fet La  Marxa.

Ara hem d’emprendre ja el camí de tornada, que ens porta a traves del torrent de Can  Roig fins a Sant Muç. Passem per davant de la font que va ser recuperada fa pocs anys,  i ens endissem per un altre torrent.  

Aquests camins que passen pels diferents torrents es permeten fer uns itineraris al mig  de la natura, esquivant les nombroses urbanitzacions, encara que en un moment hem  de passar per un tram al costat de l’Sportenis, per anar a parar de nou en terrenys de  Can Xercavins, i finalment arribar a la masia, punt final de La Marxa. 

Un mati de “Marxa” que ens ha permès descobrir llocs insòlits molt a prop de la nostra  ciutat.  

Pere Abella i Cervelló

















Fotos: Alfons Capmany i Francesc Massana

Edicio i muntatge: Manel Almendros

23 de setembre, 2020

105. Ruta prehistòrica

«Camí molt encisador» «Molt bé» «Zona desconeguda per a nosaltres» «Ha estat una descoberta per mi» «Amb roques prehistòriques molt interessants» «Camí fàcil i agradable» «Bones vistes del Montseny» «Sortida molt interessant i impressionant» «Sortida molt didàctica» «Paisatge molt natural i bonic»

He demanat si hi havia un voluntari per a fer la crònica, però no ha sortit cap, així que he fet aquest petit resum de les impressions que he sentit dels matinaires.

Aquesta ruta la vaig descobrir per casualitat, passant per la carretera de la Roca. Vaig veure una senyal que indicava «Ruta Prehistòrica» i com que sóc molt curiós, quan vaig poder, vaig anar a mirar el track del Wikiloc de la zona. Llavors vaig fer el meu recorregut, el més curt possible i que pogués incloure el màxim de «coses interessant» i així poder-la fer i gaudir-la en una bona matinal. Tota la zona és de granit, hi ha gran roques de diferents formes i la meteorització ha descompost el granit amb el sauló, que ens el trobem amb tot el camí.

Al començament de la ruta ja podem veure un dolmen (Can Gol II. El dolmen Can Gol I està dins d’una finca particular) i la Roca Foradada. Desprès hi ha la Roca de les Creus i el Tron del Rei. Més endavant trobarem el Plat del Rei, una altra roca curiosa.

Des de aquest punt ens dirigim al «Bosc Encantat o màgic», lloc on veiem tres escultures gravades a la roca de granit. La cara d’un indi, un maorí i un elefant. Gravades farà uns 40 a 50 anys per un autor desconegut. En aquest lloc recuperem forçes per pujar cap a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, passant per la seva font, que és una mica pudent.

Desprès de veure l’ermita reprenem el camí cap el Turó de Céllecs on hi ha les ruïnes d’un poblat Ibèric (actualment està en procés de excavació arqueològica per la universitat de Barcelona). Però abans veiem unes magnífiques vistes del litoral del Maresme a on hi ha un lloc d’escalada.

La baixada la fem per cantò del Vallés, que hi ha una vista amplia del tota la plana dels vallessos. Encara ens trobem amb el dolmen de Céllecs i la Pedra de les Orenetes. Aquesta es una gran roca que encara es poden apreciar pintures rupestres. Aquí fem l’ultima foto de conjunt i ja tenim els cotxes a tocar.

Ha resultat una bonica matinal que el temps ha acompanyat força, humit al matí i calorós a la tornada. Ja esperem la pròxima matinal entre setmana!


Miquel Canals


















Fotografia i video: Francesc Massana, Miquel Canals i Rosa Alsina

Edicio i muntatge: Manel almendros+