11 d’octubre, 2023

138. Talamanca i rodalies

El mes passat barem fer una passejade per Talamanca, es un lloc on jo hi ting molts records dons els pares hi teníen un “tros” de casa. Dic tros perquè era una casa vella, de pedra, que el pare amb l’ajut d’un amic seu-en Pujol- via anat arrenjant.  Quan va ser habitable i anavem a passar algun mes a l’estiu, la mare, la meva germana i jo, el pare no-ell treballabe-. Ell pujabe, amb moto,clar, dissabte tarde i diumenge. Es la casa darrera l’esglesia i cementiri de S.Maria.

Be, que m’enrotllo. Vam deixar els autos a l’entrade del poble i el varem travessar-per mi no te desperdici i  al ser solei potser millor que Mura...vam baixar a la font, dita de Talamanca,clar, on hi ha un curiós i malalt acer negundo-es un arbre d’una especie americana molt rar per aquí. Continuan baixant varem passar per un antic forn d’obra, el Fornot i avall cap a la riera de ¡Talamanca !. Un cop a baix, visita a la balma dita “dels Gobians que fa mes de cincuanta metres d’amplade i quan plou- be difícil- es espectacular,  continuar per sínia del Mariano, moli del Menut, sínia de can Valls i amunt tornan a Talamanca per darrera el castell, dit també del Marques.

Cal comentar que a la riera de Talamanca es lliurà i guanyar l’ultima batalla contra els Borbons. Els miquelets-el nostre exercit- defensaven des de el castell i l’enemic baixave per la serra de la Mussarra, per el devant, i no podien atacar amb condicions, a mes esperaven reforços que venien de Barcelona i van replegarse direcció Calders.

Els miquelets van aprofitar per anar cap a Cardona, on al cap d’un temps si que van o mes ben dit “varem” perdre l’ultima batalla...

La meva intenció era fer una visita al castell, fa uns tres anys es feia, pero es va vendre a la Diputacio i de moment pas que es possible.Jo de petit hi anave a jugar, i el pastor i guardabe els vens... Total que varem veura les vistes per devant i per darrera del poble i castell, foto de rigor i cap a Rubi que i sobra gent.
 
Jaume Pages


















Fotografia i video:  Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros



 

13 de setembre, 2023

137. Sant Salvador de les Espases

El dimecres 13 de setembre varem sortir a les 7 de l’Escardivol i una mica abans de les 8 comencem a caminar des de Can Serra de Vacarisses, destí a Sant Salvador de les Espases.

Aquest cop 29 “matinaires”, iniciem la matinal pujant cap el collet de Sant Salvador per seguir un placit camí que ens va fer arribar a Sant Salvador de les Espases i davant nostre, el massís de Montserrat.

Sota cobert varem poder esmorzar, fer tertúlia i protegits del vent que bufava un xic fort, una vegada contemplats els paisatges i fetes totes les fotos desitjades, retorn cap el collet de Sant Salvador i per continuar seguint les senyals de la caminada de Molins a Montserrat arribar a dalt del Puig de l'hospici.

Des del Puig de l'Hospici, sobre de Can Serra es domina i es contempla una gran extensió de territori, que una vegada extasiats d’aquest Puig varem baixar per un suau i agradable camí de retorn als nostres cotxes.

Entre el guia que va voler començar aviat, els participants que varen anar bastant ràpids i àgils i el recorregut que era curt i sense massa desnivell, vare arribar bastant d'hora al punt de partida, abans de les 12 ja havíem finalitzat l’excursió.

 

Joan Vallès










IMATGES DE LA MATINAL


Fotografia i video:Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros


12 de juliol, 2023

136. Matinal Estrella

Un cop decidit el cim i cims de l'Estrella-2023, ens vàrem posar en marxa per mirar com poder accedir al pàrquing de les Pollineres. L'accés està tancat per una barrera al Fornell, l'estació d'esquí de fons. Vaig parlar amb la guarda del refugi d'Estanys de la Pera i em va donar la solució: quedar-nos a dinar al refugi. No era mala idea, ja que en baixar del cim passem pel refugi. Dit i fet, fem la reserva pel dia en concret.

Els desplaçaments els vàrem haver de fer en cotxes particulars, perquè no poden passar autocars aliens a qui fan el servei a l'estiu fins a les Pollineres.

Ben d'hora al matí, a les 6 h, ens trobem uns quants valents a fer dues hores de cotxe, que és el temps que es triga fins a arribar a la barrera. Quan hi hem arribats tots, obrim la barrera (ens havien donat la clau d'accés) per anar fins a les Pollineres. Allà ens posem a punt, fem un mos i comencem a caminar abans de les 9 h. En comptes de fer ziga-zagues, com fa la pista, anem recte a través de la pista. Aquí ens separem en dos grups: els que fan els cims i els que ens quedem als Estanys de la Pera.

Ens anem girant cap a l'esquerra, cap a la vall del torrent de Claror, fins al bassot del mateix nom. Girem més a l'esquerra direcció sud per anar guanyant alçada fins que arribem a la serra Airosa i la seguim, ja en sentit nord amb un tros planer fins a la base del Monturull. Amb una forta pujada arribem a dalt al voltant de les 11 h.

Un cop descansats, menjats una mica i fetes les fotos de rigor, ens posem en marxa cap al cim del Perafita i ens estrenem amb una forta baixada. Com que no hi ha pressa cadascú la baixa al seu ritme. Arribem al coll de Claror i remuntem cap al Cim, que ja hi som al cap d'una hora i mitja des del Montutull. Descans, fotos, beure i un altre mos per seguir cap al port de Perafita, que és un pas natural cap a Andorra.

En aquest punt ens trobem uns valents (el nostre grup) que no en tenien prou amb els llacs. A part, també hi ha un grup força nombrós de jovent. Anem tirant cap avall fins a trobar-nos un riuet molt bonic i com que anem bé de temps, ens remullem els peus, que amb l'aigua ben fresca és un bé de Déu.

Una hora abans del previst, cap a les 15 h, comencem a menjar el que la guarda del refugi, la Geni, ens tenia preparat. Cadascú havia triat un plat i molt ben coordinats, ja que entre alguns vàrem repartir els plats, els quals varen ser exquisits. O era la gana que portàvem? Però va ser un luxe poder menjar aquells plats a 2.350 m d'altitud.

Un cop tips anem baixant fins al pàrquing de les Pollineres. Contents d'haver pogut passar un bon dia en companyia de tots, ens acomiadem i ens desitgem unes bones vacances.


Miquel Canals 



















Fotografia i Video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals i Ramon Batalla

Edicio i muntatge: Manel Almendros



14 de juny, 2023

135. El Montseny

Es juny i com normalment fa calor varem pensar fer una ruta mes fresqueta i ombrívola. Així que varem sortir de l’Escardívol a les 7 per trovar-nos a les 8 al poble del Montseny.

Varem baixar cap a la riu Tordera i fer una mica del seu recorregut, per sort el dia no era gaire calurós i ens amenaçava pluja.

El corriol que varem agafar per anar al costat del riu era ombrívol i fresquet, i com dies enrera va ploure el riu duia bantant d’aigua i anava força ple. Inclós varem veure que la vegetació malgrat tota la sequera que patim estava una miqueta recuperada.

Així que varem seguir uns quants km el riu Tordera fins a trovar una petita central hidroeléctrica, per agafar un corriol i tirar cap amunt, sense no abans parar en un petit parartge al costat mateix del riu per esmotzar amb el sorrol de l’aigua i els ocells.

Seguint camí amunt el paissatge cambiava, I varem arribar al camping de Can Cervera, on el varem rodejar i ja baixar directes cap el poble del Montseny on teniem els cotxes.


Magda Costa














Fotografía i video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Miquel Canals, Ramon Batalla

Edició i muntatge: Manel Almendros

10 de maig, 2023

134. Vall de Marfa

Ara que les pluges ens abandonen, les desitgem. Ja no volem dir que fa mal temps quan es presenten, no fos cas que ens tornessin a deixar.

La setmana abans han caigut molts xàfecs a la comarca del Moianès. Ha estat un bon mal temps, les rieres s’han refet i els boscos, amb una mica de timidesa, han reverdit. L’abril ha estat un malson, l’alta temperatura i la sequera s’han erigit en les mestresses del mes. Tot el país estàpendent de les restriccions d’aigua i els pantans en rècords històrics de buidor. Aquelles pluges de la primera setmana de maig apunten que podrem gaudir de la sortida amb el que, uns anys abans, haguéssim dit normalitat.

La convocatòria a les 8 del matí a l’Escardivol, permet començar a caminar a les 9 del molí de la Fàbrega. Tothom ha estat d’acord a dir queés un xic tard. Hauria estat millor sortir una hora abans. El dormilega de l’organitzador s’ho ha d’apuntar.

Hem deixat els cotxes en el primer revolt ample de la pista. De seguida de l’inici, sense temps d’escalfar i a la dreta del camí, el pou de glaç de la Fàbrega. Si no se sap, es pot confondre amb una pila de pedres molt alta. Quan t’hi acostes i enfiles, pots veure, a través d’una reixa, que a dins és prou gran i fonsi imaginar com s’ho devien fer, anys ha, per guardar el gel que havia de servir als senyors de Barcelona per prendre’s la llimonada ben fresca.

El camí continua paral·lel al torrent de la Fàbrega que, tot i que no porta aigua de normal, avui el trobem ple de grans bassals efecte dels ruixats dels dies abans. De cop ens posem per dins del torrent per on avancem fent saltirons. Abans de començar a enfilar-nos cap a la masia del Saiolic, veiem una altra pila de pedres que indica la presència d’un altre pou de glaç. Qui fa la crònica no té ni idea del nom d'aquest.

Visitem la masia del Saiolic, abandonada fa molts anys, però en un estat de conservació millor del que esperàvem. Hi podem entrar, però amb molta cura, algunes bigues estan trencades, no és qüestió de prendre mal. Aquest és el punt més alt de la sortida.

Comencem a baixar i, quan la gent fa silenci, sentim la remor del salt de la Tosca. Aviat el veiem allà baix. Hi arribem i, a dins de la vauma que hi ha furgada a la roca, el molí de Brotons abandonat el 1863 per una riuada que s’endugué els vuit membres de la família del moliner.

Esmorzem en aquest entorn, on després del salt d’aigua es forma un llac molt fotogènic.

Continuem fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca i, un tros més enllà, ens acostem fins a les runes del molí de Marfà. En queda molt poc. El 1863, els seus estatgers van sobreviure a dalt de la teulada.

El camí de tornada es fa per l’altre costat del salt. Ens hem d’enfilar una mica, no tant com a l’anada, però l’organitzador (una mica bocamoll) ha d’atendre alguna “queixa” perquè havia dit que la darrera pujada seria la del Saiolic. Ens desviem uns cinquanta metres a la dreta del camí per veure el gorg Estret que es forma a la riera de Castellnou. Aquesta l’haurem de travessar en un punt de pas per sobre de pedres grosses, fet que aprofiten les més juganeres per a, cada vegada que algú passa, tirar còdols a l’aigua per esquitxar-los. S’acaba en una lluita entre els d’un costat (els que han passat) i els de l’altre (els que estan per passar), més d’un queda remullat. És un moment de record dels moments lúdics de la infantesa.Que no es perdi mai.

El camí continua fins a tornar a la riera de la Fàbrega. Quan arribem als cotxes, falten dues noies. S’han quedat ressagades per l’obligació que el cos els demanava.Quan han tornat al camí, s’han desviat (mira que és ample) perquè ningú les ha esperat. Un altre “queixa” per l’organitzador per no portar una bona escombra i avís als que anaven al davant de les noies, per no estar a l’aguait. L’organitzador ha hagut de tirar endarrere fins que les ha trobat. Estaven feliçment enfadades.

Josep Mila
















Fotografia i video: Eulalia Fradera, Francesc Massana, Jordi Perramon, Miquel Canals

Edicio i muntatge: Maneel Almendros