66. Rubi - Papiol

La matinal del dia 19 d’octubre, va ser diferent a de les altres. Degut a que?. Doncs principalment per que no teníem el líder entre nosaltres (es recupera molt bé) i  també que no varem anar a La Mola, per tant, la sortida la va tenir que portar un altre, i em va tocar a mi...

Bé, no se si perquè no venia el presi..., casi fem record de participació...amb 25 matinaires. Varem sortir a les vuit per anar en cotxe fins a la Pista municipal de Mas Gener, i des allí varem pujar directes al Puig Madrona. Desprès de la foto de grup baixem a l’ermita de La Salut, i un cop esmorzats, anem direcció  a El Papiol, a veure les famoses escletxes, lloc de fer els primers passos per aprendre la escalada i rappels.

Un cop varem pujar i baixar per a les escletxes, varem tornar direcció a on havien deixar els cotxes passant per Can Montmany. Tots vam tornar sants i estalvis...i  varem  gaudir d’un dia esplèndid, això una mica xafogós, i  una mica càlid per ser mitjans d’octubre.

Miquel Canals

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Eulalia Fradera, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i Muntatge: Manel Almendros

65A. Ferrada de Les Baumes Corcades

Aquest 4 d'Octubre será un bon dia per recordar. L'Orland ens va comentar si voldriem anar a fer la via ferrada de Les Baumes Corcades, a Centelles. En principi ens varem apuntar cinc, pero, per motius diversos al final varem quedar tres: La Rosa Alsina, l'Orland Pons i jo. Vam quedar a les 7:40 a casa de l'Orland per recollir tots els estris , que no eren pocs: cascos, arnesos, cordes, mosquetons.

A les 9 erem a l'aparcament, a Centelles. A l'hora de prepara els estris en vam donar comte de que ens havien deixat un arnes. Sort que l'Orland es un manetes i amb unes cordes i uns mosquetons va prepara un. Mes aviat semblava que portes un "tanga", pero era segur.

A les 9:30 em van donar les instruccions per fer la via segura i vam començar a pujar. Com que jo era primerenc, en van portar ente coixins, bueno, al mig entre tots dos. Al veure l'alçada em va fer una mica de por tindre vertigen, pero com .que vas ben assegurat, em vaig trovar molt be. L'esforç de braços es considerable, sobre tot a les panxes de roca, pero per sort només hi havien dues. La part del pont i una part de dificultat mes alta els varem deixar de fer, continuant per camins alternatius.. Varem arribar a dalt cansats pero contents.

Per mi va ser una experiencia molt agradable, tant per el paisatge que es veu d'una manera diferent, com per que es tractava d'una cosa nova i un repte. La companyia va ser també molt satisfactoria. Sense ells no ho hages aconseguit.

Moltes gracies i fins un altre

Gabriel Alsina

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Gabriel Alsina, Orland Pons


Edició i muntatge: Manel Almendros