09 de març, 2016

60. Roni puja a la Mola

Després de dos mesos sense pujar a La Mola, el nostre estimat Parc Natural de Sant Llorenç. L’Alfons ens ha portat fins a l’aparcament de Can Robert, i els 18 matinaires, em iniciat la matinal, cercan Can Pèlags i la canal del Pi Tort, (per cert només queda el nom, ja que un llum fa ja uns anys va matar-ho), fins arribar al camí que ve del Coll d' Estenalles a La Mola.

A l’Ullal del Drac hem baixat direcció cap a Santa Agnès i a uns 300 metres a ma dreta anem amb direcció cami de la Font Soleia, senyalitzada, però ens parem a a uns 150 metres.



Decidim pujar a un turó que te unes vistas impressionants de la Cova de Santa Agnès, el Montseny nevat i el Pirineu força neu. Veiem inclús el Canigó. Al baixar del turó, l’Alfons ens condueix per enfilar el llom que tenim davant, aparentment sense dificultat. Però hem de fer servir las mans i plegar els pals, per més agilitat, al enfilar dit turó.

Avui feia la seva primera matinal en Juli de Sabadell, soci del Cer i amic de l’Alfons, que ha vingut amb el seu gos, Roni. Una mitja dotzena de matinaires no s'han vist amb ànims de pujar-hi per el llom i han tornat enrera, cercan de nou el Camí d’Estenalles fins a La Mola. No he tingut el coneixement en aquells moments de dir-li al Juli i el seu gos que anessin amb aquest grup hem tingut un greu problema, ja que el gos, Roni,a la part més alta i dreta, s'ha bloqueixat i no podia tirar amunt, inclus mirant d’ajudarlo. Però un gos jove amb força ens feia perillar a la resta. El gos tenia molta força i estirava molt la corda i podia fer caura cap avall el que intentava aguantar-ho. Finalment, després de mes de 10 minuts, l’hem calmat i ell, sense corda de seguretat ni rés ha enfilat i ens ha lliurat d'un problema, que era difícil de solucionar. Gràcies a l’Orland i la Rosa, que han estat pendents de com reaccionava ell ha estat un ensurt i prou. Veritablement ha estat una imprudència, que evitaré per altres vegades. Podíem haver tingut un problema molt greu i voldría demanar disculpes al Juli. Encara que ha estat la primera grimpada seria que ha fet el Roni, li podem donar el diploma de gos grimpaire. La resta que han tornat per el camí normal, ens han vist enfilant per el llom, que quan el miras des de d’alt impressiona molt mes de lo que al enfilar un empren.


Això ens ha fet retardar molt, ja que hem arribar a las 11,30 i sort que aquest cop nomes esmorzarem 6, cosa que ha facilitat la tasca de cuina, i ja dintre d'el menjador notava que el temps anava pitjor i feia fred dintre el restaurant, inclús ens han encès una estufa. Avui portaban tots el nou equipament, el jersei vermell que varem repartir en el Bus el dia del Montseny. Ara semblem els diables de la Riera de Rubí, però es millor que ens continuessin dient els Patufets de Rubí, per el color blau de les samarretes de manega curta).



Acabat d'esmorzar, la sorpresa al sortir del Monestir ha estat que estava caient aiguaneu, en algun moment amb quantitat important i que ens ha donat per enfilar a tot gas la baixada de la Canal de L’Abella fins a l’aparcament de Can Robert, a on ens hem acomiadat fins la propera matinal, que tindrà lloc el proper 13 d’abril i anirem encara que sortirem a las 7 de Rubí Estenalles-Montcau-Marquet de la Roca-Font d'el LLor-Estenalles. Una matinal molt bonica, ja que veurem una construcció modernista de Domenech i Muntaner, apart de poguer gaudir de la Font d'el Llor, ja que aquest cop no pugem a La Mola, ens servirà per poguer-nos seura i esmorzar al entorn de dita font, que farà quasi 3 anys que la varem gaudir, però aquest cop la pujada la farem per l'esquerra enlloc de repetir la mateixa de la baixada fins el Marquet.

ALBUM DE FOTOS

Dades tècniques
6,9 Km. 457 desnivell 2,30 hores.

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Isidre Fores, Manel Almendros i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros