14 de juliol, 2021

114. La Muga

La Muga. El primer cop que vaig sentir el nom d'aquest cim va ser en una col·lectiva d’estiu, quan vàrem anar al pic de Montmalús. En passar per la vall de la Llosa, concretament al prat Xiuxiua, l'Enric em va comentar que des d'aquest punt es podia fer el cim de la Muga. Vaig observar que hi havia molt de desnivell des de la Llosa. Més tard vaig mirar el planell per veure si des d'un altre punt es podia fer. Bingo! Des de Cap de Rec hi havia un camí marcat. Sorpresa! Aquest camí dona molta volta. Llavors amb el programa Ozi i el GPS vaig mirar de buscar un camí més recte i que no fes tant desnivell ni tanta volta. Després d'anar-hi uns quants cops, vaig veure un camí, que és el que vàrem fer.

Quedem ben d'hora al matí, ja que són dues hores de viatge fins a Cap de Rec i el recorregut de 12 km és entretingut, per començar a caminar a les 8 h, ja que a les 14.30 h ens esperaven el refugi per dinar. Després de fer un cafè o tallat (la cafetera del refugi anava a tot drap!) marxem a on comencem a caminar. Faig una breu descripció del recorregut, ja que anem per un camí, que no és camí (el camí el fem caminant) com deia el poeta.

Després de travessar boscos de pi negre, amb arbres caiguts que hem d'anar sortejant i passant per prats, arribem a un gran prat a on vegem el Tossal de La Muga. Des d'aquí hem de creuar una antiga cubeta glacial amb rierols, prats i molts blocs de granit (tot el recorregut és zona granítica).

Un cop superat passem per un altre gran prat, que el creuem també sense agafar desnivell, fins a trobar un camí que travessa un bosc ple de pins negres i neret. Superat aquest punt fem la parada per esmorzar, que ja ens ho tenim ben guanyat!

Reprenent el camí al cap de poca estona, ja que anàvem una mica tard, i baixem una mica per ja agafar el riu de la Muga, que baixa dels llacs de la Muga. Anem seguint al costat més o menys del riu de la Muga fins a arribar l'estany gran de la Muga. En aquest punt ens dividim, ja que hi ha qui no vol pujar al cim. Aquests arribem a veure l'estany petit, que per unanimitat diem que és molt més bonic. Els que pugen al cim fan les fotos de rigor contemplant l'esplèndida vista que hi ha a dalt de tot.

Tornem cap al refugi i hi ha una avançada, ja que hi ha més lents i altres més ràpid i se’ns comença a fer tard. Arribem el refugi amb ganes de fer una cervesa o una clara. Anem arribant i quan hi som tots, van portant els plats (que l'Alfons ja els tenia encarregats feia uns dies). A cada taula veiem uns plats de carpaccio de ceps... boníssims!

Després del cafè, el tenor del grup i amb bons acompanyants seus ens delecta amb una versió molt divertida de la sardana de l'Empordà.

Ja arriba l'hora del comiat. Hem tingut un dia molt agradable i  no ens ha fet massa sol, ja que en alta muntanya ens haguéssim cremat, més aviat fresqueta que sempre va bé. Ara esperar l'estrella de l'any vinent (si el virus ens deixa).

Miquel Canals

























Fotografia i video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Francesc Massana, Isidre Fores, Manel Almendros, Miquel Canals