79. El Pessebre

Com cada any anem a muntar el pessebre dels matinaires a Sant Llorenç, a la Mola, a la nostra mini-balma a l'inici del tram que ens porta de Can Robert a Can Pobla. Uns dies abans l'Orland junt amb la Rosa, han anat a fer l'assaig per assegurar el naixement i el cartell de Bon Nadal, a fi que no haguem de tornar a restituir Sant Josep. 

Sortim de Rubí 26 matinaires, ja que el Pere Abella pujarà per als dipòsits (camí dels Monjos) amb el Joan Muntada, que està recuperant-se i la Pilar, en total conjunt serem 29. Aquest cop també ens acompanya en Jaime (invident) amb el seu gos guia.

Arribem al lloc del pessebre on puja l'Orland per-a col·locar una corda a fi que els que pugarem tinguem més fàcil ala baixada, que no és del tot complicada però té les seves petites dificultats. Les dones, com no podria ser d’una altre manera, en percentatge dels que fem la matinal, ens superen al homes, ja que en pujan més que nosaltres.

Amb un aire i un fred que fa que anem tots amb gorros i guants. Mirem de pujar de pressa, ja que tinc previst a les 10,15 h. esser a dalt al monestir, Per això, a l'avenc de Can Pobla, ens avancem la Rosa Gabriel i jo de la resta per poder preparar els menús que ja portem controlats i posar unes espelmes i l'Orland, prepara un amplificador connectat al mòbil, per sentir el Josep Benet ,que per motius professionals avui no ens ha pogut acompanyar ,tot i que l'Empar farà les funcions de directora de la Coral.

Després de sentir cantar el Josep Benet, repetim amb ell la cançó dels matinaires, adaptada pel Josep amb lletra meva, i el dimoni esquat. L’Oda matinaire diu:

M atinem per cercaruna nova albada

A nem passant per camins i corriols

T enim cura de preservar la natura I fem camí pas a pas, tram a tram

N o cerquem cims sense arribar tots junts

A un destí, feliços i acompanyats

I fem tots junts una sola i gran pinya

R ebem amb braços oberts el matí

E levem els ulls al cel, donant gràcies

S om matinaires del CER de Rubí.

Ja dintre, comencem donant números a tothom, i en Gabriel i la Rosa recullen i enumeren els regals ,L’Empar preparant els postres amb torrons i altres llaminadures aportades entre tots, i com sempre obsequiem al personal de la Mola, amb un plat de postres. Ja s'anima el tema quan la Rosa Gabí i L’Alfons cantant porten la saca i repartim els regals. Es el nostre particular amic matinaire. L'Alfons, fa un petit obsequi d'un targeter, i el calendari de les matinals de l’any vinent, 2018. Per cert, aquest any em tornat a superar el porcentatge de participació:

ANY 2016 PROMITG ANYAL 21,10

ANY 2017 PROMITG ANYAL 28,72

Ja baixant, ens adrecem als cotxes. El temps se'ns ha tirat a sobre i arribem a Rubí, a les 3 de la tarda. Un matí inoblidable, en que i hem desitjat a tots els matinaires i les seves families, bon Nadal, Bones festes, amb famílies, i un inici d'any millor. I, per descomptat, us recordem la matinal 80, com cada inici d'any a MURA i els seus tions ens esperen el 10 de gener de 2018. Sortirem a les 7h, anirem amb autobús,que ens deixarà a la Falconera i tornarem després d'esmorzar, al nostre estimat restaurant Laika (amb nova direcció). Hi haurà autobús de Mura a Rubí.

El nostre agraïment a l'Orland, el Toni, la Rosa ,el Gabriel i L’Empar, i evidentment com al Josep Benet per posar música a l'Oda matinaire.

BON NADAL A TOTHOM.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Eulalia Fradera, Julian Rodriguez i Manel Almednros
Edicio i muntatge: Manel Almendros

78. Montserrat

Sortim 15 persones a les 7:30 de Rubí, i aparquem al Monestir de Montserrat. Avui tindrem un dia impressionant, assolellat i clar, amb temperatura súper-agradable. Anem a Montserrat a escalar, si... a escalar, per el camí de Sant Jeroni, el de Sant Benet, el de Jacob,..... Perdem el conte dels graons quant en portem uns mil !!!!

Pugem per el camí de les escales que porta a Sant Jeroni fins a la cruïlla amb el de Sant Benet. Passem per Sant Salvador, sota mateix de l’Elefant, i esmorzem en un magnífic mirador, just quant apareix davant nostre el Cavall Bernat i Sant Jeroni. Fins i tot un ramat de cabres salvatges es deixa veure. Per cert es tracta de la cabra hispànica que es va introduir al massís al 1996.

Al darrera deixem ja la Prenyada. De baixada tenim al davant les Magdalenes i el Gorro Frigi, on anem tot passant per el Pla dels Ocells. Aquí trenquem a l’esquerra per el camí que passa per el Trenca Barrals, i sense arribar al funicular superior de Sant Joan enfilem les escales de Jacob i arribem a Santa Magdalena.

Aquest es un altre impressionant mirador, des d’on contemplem el sector de Tabaida, d’on venim. Com que s’ha quedat algú endarrerit, acabem de pujar fins el llom de les Magdalenes i podem contemplar també el Baix Llobregat.

Ara toca baixar de nou passant per la passarel·la aèria de Sant Onofre i Sant Joan. Desde l’estació superior del funicular, que resta en obres fins el proper mes de Març. Baixem per el camí de Santa Anna fins al Monestir, on i arribem al vols de les 13h.

Orland Pons

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Julián Rodíguez, Orland Pons i Rosa Alsina

Edicio i muntatge: Manel Almendros

77. Cingles de Berti

L’última sortida del mes de setembre el Pere Navarra ens va portar per llocs a on hi ha unes construccions molt interessants: un pont i un monestir, fetes pels homes. La ruta, proposada per mi, és una ruta geològica on vàrem veure construccions fetes per la natura.

Ens trobem ben d’hora, ben d’hora, ja que els matins hi ha molt de trànsit. Anem en direcció Caldes de Montbui i fem un reagrupament a Sant Feliu de Codines. Ja tots junts ens enfilem a Riells del Fai. Un cop aparcats i a punt de marxar faig cinc cèntims de la zona geològicament. Comento que veiem unes capes horitzontals de diferents colors, la base vermella, que són sediments terrestres, i la part de dalt blanca, de sediments marins. Després, els moviments tectònics i l’erosió al cap de milers d’anys ha fet que tinguéssim uns paisatges espectaculars.

Comencem a caminar pel torrent de Vallderrós i el camí de seguida comença a pujar de valent. Al fons veiem la nostra primera cita, “El Barbot Negre”, una espectacular formació geològica composta per travertí, una roca porosa formada per precipitació del carbonat de calci sobre algues i plantes. Després de fer fotos a tot drap, seguim la ruta, encara ens queda una mica de forta pujada, on fins i tot en un punt hi ha una corda, per ajudar a passar el desnivell.

Arribem al Turó de les Onze Hores, després de fer un desnivell de pujada de quasi 300 metres. Al cim tenim una esplèndida vista de tot el Vallès Oriental i Occidental fins a la Serra Litoral amb el mar al fons; també veiem per ponent La Mola i el Montcau.

Un cop tenim la vista plena del paisatge i l’estómac una mica ple, seguim el camí en direcció llevant, per arribar al Grau del Traver. Just abans podem gaudir de les formacions de les fantàstiques balmes de Traver, formades per una paret d’uns 500 metres de llarg i d’uns 10 metres d’alçada, que al peu forma una gran balma. El Grau de Traver va fent giragonses  per salvar el desnivell del cingle d’uns 100 metres. El camí segueix i va descendent suaument fins a arribar al poble. Com que es baixa per la cara sud, patim la calor del dia, que ha estat esplèndid per ser un mes d’octubre.

Crònica Miquel Canals

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Miquel Canals i Orland Pons
Edicio i muntatge: Manel Almendros

76. Vallirana

Avui a estat un petit homenatge al matinaire Pere Navarra per les 50 matinals i com no a casa d'ell a VALLIRANA, ja que sempre s'ha desplaçat a Rubí de molt bon matí fen nom al grup de matinaires, i a causa del tràfic tan notori en aquella comarca, com avui tots em pogut comprovar, per controls dels mossos, em estat 1:15 de temps per fer el desplaçament de tornada a casa i quasi 1 hora l'anada.

Ens em trobat al camí asfaltat que està ubicat al costat del restaurant el Lledoner, els 6 cotxes que hem sortit de Rubí, més 4 matinaires i un amic d'en Pere que han anat directament al lloc de trobada a Vallirana.

Iniciem la matinal, com no guiats per en Pere, anant a buscar el PONT GRAN DEL LLADONER, però per sota, caminant per la riera de Rafamans i anar per corriols ,fins creuar la MASIA DEL LLADONER DE D’ALT, (la masia de baix era com un alberg pels traginees (hostal) fins arribar al Monasti de Sant Pons. Una construcció estil romànic llombard del segle XI i monestir benedictí. Dos municipis disputen tal obra d'art el de Corbera de Llobregat i l'altre el de Cervelló. Allà em fet parada per esmorzar i ha vingut un membre del centre excursionista de Vallirana, en JOSEP LLURBA, que a més és historiador i ens ha donat una llisó d'història del Pont, així com del monasti romànic de Sant Pons, molt didàctica i amena, que tots em agraït amb un fort aplaudiment.

Com no abans de marxar de la zona, una foto del grup amb aquesta meravella d'art romànic, i de les esglésies més valuoses de la nostra terra després de las de Boi/Taüll. Hem continuat cercant forns de calç, alguns bastant deixats i un darrer molt atraient, al que hem pogut entrar fàcilment i anar cap a la Font de Sant Pons, on a part de brotar aigua, podem veure el típic sofreix amb pedres per fregar la roba, amb pendent cap a la balsa d'aigua que aquell indret podem gaudir-la.

Ja ens adrecem cap al Pont Gran del Lladoner, ja de tornada, però la sorpresa és que aquest cop el passem per al mig per la part inferior, amb passos oberts geomètricament configurats, que a mi personalment m'ha donat l'impressió de veure un temple egipci. Un pont que la seva construcció va superar els 30 anys i fins al 1802 no es va obrir. Iniciat a mitgans del segle XVIII, amb regnat del borbó Carles III, i acabat el segle XIX, amb un altre borbó, en Carles IV. Increïble construcció, amb milions de tones de ciment, com ens ha dit l'historiador. Un pont que al seu moment va ésser construït per a fins militars. Té una llargada de 120 metres i una alçada màxima de 32, i està edificat amb 9 arcs a la part baixa i altres 13 la superior.

Arribem a l'aparcament a la 1 del migdia. Ens acomiadem i li agraïm al Pere haver pogut conèixer una mica més Vallirana i part dels seus entorns. Quedem per a veure'ns a la propera matinal, la (77), que tindrà lloc l'11 d'octubre d'enguany. Aquest cop anirem baix el GPS d'en Miquel Canals i l'Alfons, als Cingles de Bertí, un lloc increïble ple d'atractius tan de flora, com fauna i com no sense oblidar alguna grimpada i algun pas equipat que la farà molt atractiva.

Una abraçada a tots

Crónica: Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Julian, Magda Costa, Miquel Canals, Pere Abella

Edicio i muntatge: Manel Almendros

75. El Pedraforca

Com cada any, avui ha tingut lloc la MATINAL ESTRELLA, i aquest any hem volgut tornar a fer el PEDRAFORCA. Li devíem un greuge, ja que fa sis anys, només tres matinaires vàrem poder pujar, la Rosa en Manel i l’Alfons, encara que vàrem pujar pel refugi Lluis Estasén i Coll de Verdet (era la matinal 9, de 13 de juliol del 2011). Aquest cop n’érem 29, de matinaires (29), i amb molt bon criteri d'en Toni i L'Orland hem anat per Gósol, per tal d’evitar ensurts i poder gaudir d'una matinal estrella com Déu mana i poder acabar-la.

A les 5,45 del matí, ens trobem al lloc habitual, a l’Escardívol, i repartits en 6 cotxes anem cap a Gósol, fent una parada de reagrupament a l'àrea de descans. Just després, passat el túnel, ja ens adrecem cap a Saldes/Gósol.

A les 8 del matí sortim de l'aparcament de Gósol, agafem una pista i amb gotes comencem a pujar, creuant un torrent sec i pedregós i fins al Coll de Teuler. Després de creuar un bosc arribem a l'inici de la tartera, a fi de poder esmorzar a les 10 h i fer l'atac final pujant la canal Verdet. Només ens manca agafar per l'esquerra i accedir al pollegó superior, des d’on arribem al Pedra (2505) després d’una curta i agradable grimpada.

Casualment, 7 matinaires era la primera vegada que pujaven. Els tres que repetíem fem altre cop la foto de record, després de sis anys de l’altra ascensió. Foto de grup i anem cap a Gósol, tornant pel mateix lloc de pujada, si bé la Rosa, l’Eulàlia i l’Alfons baixem per una mini tartera, per on fa la sensació que llisquem amb els tacons clavats, cos endarrere, fins que arribem perfectament a retrobar de nou el camí normal.

A la baixada comencen alguns problemes per a algun matinaire, perquè les hores que portem a sobre ja repercuteixen als genolls i articulacions, i el sol escalfa de debò. Fem, doncs, parades en llocs amb petites ombres, bevem i ens hidratem al màxim. Superem amb escreix els dos litres aconsellables.

Finalment a les 3 arriben els darrers, alguns ja porten força estona esperant, i ens adrecem cap a Vallcebre, on tenim la reserva al restaurant La Rectoria de Vallcebre. En Lluís, que avui ens atén, és fill d'en Francesc Barcelona, soci del centre i conegut de molts de nosaltres. Ens està esperant quan arribem. Igualment, el Jaume i la Dolors han vingut per ser amb nosaltres en aquest dinar de germanor que fem cada any per tancar el curs i desitjar bones vacances a tots els matinaires i famílies.

A l’arribar ens espera una beguda, una cervesa o refresc que ens va molt bé a tots, i ens entaulem per gaudir del menú que hem escollit prèviament a fi de facilitar la tasca de la cuina i l’organització general del servei.

Com no, en Josep Andreu beneeix la taula amb un sermonet dels seus, i l’Alfons i el Manel, quan arriben les postres, diem unes paraules d’acomiadament i agraïment. I també un sainet que fa gaudir de valent a tothom.

A les 6 de la tarda ens acomiadem desitjant-nos bones vacances fins a la propera sortida, el 13 de setembre, quan en Pere Navarra ens guiarà per Vallirana. Bon estiu a tothom, i una forta encaixada.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Magda Costa, Manel Almendros, Miquel Canals
Edició i muntatge: Manel Almendros
Correcció literaria: Issac Aguareles (Grup de Voluntaris per La Llengua)

74. Rubi, nous itineraris

Avui ha estat una matinal molt especial, per primera vegada no hem hagut d'agafar el cotxe ni el bus ni el tren, sinó que hem sortit a peu i des de casa nostra, la ciutat de Rubí.

A les 8 del matí ens hem reunit a l'Escardívol, punt de trobada habitual, i aquest cop sí, nou rècord de participació, ja que hem assolit la xifra de 40 participants.

En Toni Bayón, amb el Jaime (invident), han marcat el ritme de la matinal, un recorregut per part dels camins que formen la Xarxa Local d'Itineraris, que membres del Centre, junt amb Rubí d'Arrel i Ajuntament han reobert. Molts d'ells eren abandonats, i amb la reobertura es buscava donar a Rubí uns espais verds per poder-ne gaudir amb família, i per a persones amants de la natura.

Sortim cap al Castell i, ja passat el pont per anar a Can Xercavins, a la dreta ens enfilem i ja tenim la primera sorpresa del dia, al veure camps llaurats de blat i al fons de tot Montserrat, anem a cercar el Torrent de Can Xercavins rodejant els camps, a fi de no trepitjar-los.

Tenim un ensurt quan un dels matinaires, en Joan, s'entrebanca i cau i es dóna un fort cop a l'espatlla. Com que li fa mal, li fabriquem un cabestrell amb un mocador i es retiren amb la seva parella i quedem que ens tindrà al corrent del diagnòstic i de com evoluciona.

Creuem la masia de Can Xercavins, i en Toni ens en fa alguns comentaris. I ja anem a trobar l'encreuament de Can Feliu, l'Sportenis i cap a la font de Sant Muç, on esmorzem i ens hidratem, tenint en compte que fa molta calor, uns 32 graus.

L'Isaac Aguareles, responsable del Voluntariat per la llengua (VxL) al Servei de Català de Rubí, ha dit unes paraules sobre la seva tasca. La resposta del grup no s'ha fet esperar i un parell de matinaires s'han apuntat a fer de voluntaris lingüístics. Val a dir que avui n'eren 9, del VxL, tot un èxit, que ha contribuït a la superació de l'anterior rècord de 36 participants en una matinal.

De Sant Muç ens adrecem a Can Roig a la recerca de dues fonts més, les quals es troben en entorns ombrívols, cosa que ens permet rebaixar la forta calor que ja portem a sobre. També fem una parada a les ruïnes de Can Guilera i anem a veure la font de Can Guilera.

Ja per acabar, baixem en direcció a La Llana, i passem al costat del pavelló on tenim el rocòdrom del CER. Igualment passem pel Pont de Can Claverí, lloc emblemàtic, el qual era un aqüeducte en època romana.

Al Castell fem la foto de grup i donem per finalitzada la matinal. Val a dir que hi arribem a una hora molt bona, cap a les 13 h, i així evitem una punta de calor que sobrepassarà els 32 graus.

En nom del grup de matinaires del CER, voldria donar les gràcies al Toni, pel recorregut tan bonic i interessant per on ens ha guiat, alguns dels indrets encara desconeguts per a molts de nosaltres. Gràcies al Toni, igualment, per la lliçó de compenetració i bona entesa amb el company Jaime, invident. Gràcies, igualment, a l'Isaac i a la resta de participants del VxL, i a la resta de matinaires en general, perquè entre tots continuem fent història, continuem fent Centre i fent Ciutat.

Mentrestant, ja es treballa a preparar la matinal estrella, la qual tindrà lloc el dimecres 19 de juliol i durarà tot el dia. Sortirem a les 6 del matí i anirem cap al Berguedà, a fer el Pedraforca des de Gòsol, i dinarem com és tradició en un restaurant de la zona. Acomiadarem així les matinals fins la tornada de vacances. Recordeu que el dilluns 17 de juliol, a les 19.30 h, farem una reunió informativa al Centre. Concretarem aspectes logístics com ara cotxes, assegurances per als no federats, i alguns aspectes del recorregut, que ja assenyalem que serà de dificultat moderada alta.

Una abraçada

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals i Pere Abella.
Edicio i muntatge: Manel Almendros
Correcció literaria: Issac Aguareles (Grup de Voluntaris per La Llengua)

73. La Serra de l'Obac

24 matinaires sortim de Rubí, a les 8 del matí, cap a l'aparcament de l'Alzina de Satlari a l'Obac, on ens espera un, i recollim a la benzinera de Terrassa a 2 més i a l'inici en Joan fa una breu explicació del recorregut d'uns 10 km. Una circular que la iniciem a la part baixa de l'aparcament per anar a l'Espluga i al tornar tancarem grimpant i desgrimpant el Turo de La Pola.

Ens dirigim cap a l’espluga, passem per la cova empedrada, amb matalàs i tot i amb una espelma, encara que entro dintre no les tinc totes dels possibles ocupants que poden corre per la manta...

Arribats a l’Espluga podem fer la primera ascensió del dia, pugem al Turo de l'Espluga, baixarem per gaudir de la boca d'accés de l'Avenc de l'Espluga i farem parada per esmorzar a la Balma de l'Espluga, on arribem a les 10:45 i havent seguit uns corriols molt bonics.

Acabats d'esmorzar baixem per pasar per un indret anomenat Salt del Tinell i seguint camí anem a parar a la Font de la Pola, on carreguem d'aigua i anem a fer una grimpada per la canal del Sud-Oest que ens portarà cap al TURO DE LA POLA, 929 m. Fem las fotos de rigor després d'una grimpada que cinc matinaires desisteixen de pujar i ens trobem ja a l'aparcament.

Una matinal molt bonica. Hem passat per paratges i alzinars molt bonics, corriols entrecreuats que en alguns moments són fàcils de perdre. I ja pensant amb la propera matinal per al 14 de juny. Aquest cop anirem a fer trams de les noves xarxes itineràries que tant ha participat el centre junt amb Arrels i l'Ajuntament de Rubí, per a conèixer una mica més aquests espais de la nostra ciutat i poder donar-lis publicitat a la màxima gent amant de la natura.

Joan Urquizu i Alfons Capmany.

ALBUM DE FOTOS

Fotografia: Gabriel Alsina, Julian, Manel Almendros, Miquel Canals i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros

72. El Matagalls

Com cada any i tradicionalment tenim la nostra particular Matagalls Montserrat, però com a trilogia, la fem per separat cada any una matinal al Montseny. una o més d'una a Sant Llorenç-L'Obac- Mola, i l'altre a Montserrat.

Avui, a les 7 del matí sortim de Rubí 28 matinaires i amb en Feder, que ens espera a Collformic, serem 29. A darrera hora hem tingut 3 baixes més altres 3 habituals per diferents motius. Varem preveure el Bus de (40) i anirem més amplis del normal.

Va ésser el 9 de març de 2011, quan vàrem fer el nostre primer Matagalls, des de Sant Marçal, i aleshores érem 3... Si tres, en Manel en Magí i Alfons. He fet un petit resum de les sortides al Montseny:

- 09/3/11, 3 participants; 11/4/12, 9; 13/3/13, 7: (Anècdota: Matagalls amb neu. Mireu al blog les fotos. 12/3/14, 17; 11/3/15, 27; (record matinals fins a 11/1/17 Mura, 36); 10/2/16, 23; 19/4/17, 29

Durant el trajecte l'Orland, li comenta al xofer l'accés per pujar a Collformic i com ha d'agafar l'altra carretera per recollir-nos a Sant Marçal. Seguint els protocols del Centre, ens explica com anirà l'excursió, molt senyalada. Farem una parada a una font per esmorzar i demana que anem el més junts a ésser possible, doncs es preveu molta boira, encara que el temps canviarà a millor durant la segona meitat del mati, com així ha esdevingut.

Arribats a Collformic tenim pluja en el trajecte des de Rubí i el cel pinta emboirat. Com no, iniciem la pujada amb molta boira i sensació tèrmica baixa, uns 5 graus. Algú no portava guants, i ja sabem que a la muntanya sempre es millor portar de més que de menys. A pesar de tot anem pujant.

L'Orland ens ha comentat que aniríem a esmorzar per sota el Matagalls (preveient el temps, la boira i vent) i per al camí ja trobem las primeres Salamandres. Tenim debat per el matí que si Tritons, que si Salamandres.... Finalment es tracta de Salamandra comú. Podem fer las fotos, ja que en trobem 3 durant el trajecte i els colors peculiars grocs i negres les fan molt atraients i diu la veu popular que porten SORT.

Arribem a la Font Freda, on esmorzem tots junts. Estem solament a 15 minuts de pujada per assolir el Matagalls, ple de boira i ens creuem amb un grup de Collbató que just arribàvem a l'aparcament de Collformic al moment que nosaltres ja iniciàvem l'excursió.

Fem fotos com podem i la Eulàlia té la mala sort de, al saltar un esglaó, torzarse el peu i fer.se un esquinç. En baixar amb calent no ha tingut problemes, però a Rubí, ha anat al Cap i li hi han immobilitzat el peu. A recuperar-te Eulàlia, que les teves fotos omplen molts el bloc de les matinals, acompanyades, com no, per les floretes.

Mirem de no estar molt de temps a dalt, i després de l'ensurt de l'Eulàlia, ja cap avall. Baixant comença a sortir el sol. Increïble, passem dels 3 graus a 18/20 de sobte. Arribem a Sant Marçal, on el Bus ja ens està esperant i cap a Rubí, on arribem a les 2:15.

Una matinal diria jo mitga INVERNAL-PRIMAVERAL. Si increïble el 19 d'abril i amb anorac, guants i cap tapat.

Ja us emplacem per la següent, 10 de maig, on aquest cop col-laborará en Joan Urquizu. Ens ha preparat una volta circular per L'Obac molt interessant. Anirem amb cotxes particulars fins a l'Alzina de Sal.lari i amb sortida a les 8 de l'Escardivol.

Com sempre, agraint la assistència a tots, i records als que avui per diferents motius no han pogut vindre i com no gràcies a l'Orland, per la col-.laboració.

Alfons Capmany i Orland Pons

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros i Miquel Canals
Edicio i muntatge: Manel Almendros

71. Collserola

He tingut la responsabilitat de portar la sortida de Collserola que se'm va encarregar (amb molt de gust) a la reunió del mes de setembre. Per fer un recorregut diferent pels matinaires i no anar a La Mola, es va triar Collserola. Com que la vàrem fer ara farà 5 anys i per no repetir el mateix recorregut i no passar per dins Vallvidrera, vaig triar un altre itinerari. Aquest nou recorregut el vaig descobrir uns dies abans de preparar la ruta, amb una visita a la Vil·la Joana.

 

Comencem la sortida veient el pantà de Vallvidrera, però abans d’arribar-hi fem una petita parada a la Mina Grott, un túnel des d'on es canalitzava l’aigua del pantà fins a Sarrià. Pels volts del 1908 varen fer-hi circular un trenet que duia gent de Barcelona a gaudir de la natura de les valls de Collserola. Després d’estar al pantà, que va ser construït l’any 1860, anem en direcció a Vil·la Joana, a la qual va passar-hi els seus últims anys Mossèn Cinto Verdaguer.

Des d'aquí anem pujant la serralada per passar pel coll de la Vinassa, arribem a la cara nord i baixem fins al viaducte de Can Ribes, a on parem a esmorzar. Després de recuperar forces i abans d'agafar el corriol que ens portarà a sant Medir, faig una petita explicació de l’origen del viaducte. El va construir la família Ribes, per salvar una torrentera i arribar a la que havia de ser la seva gran mansió de segona residència. Només es van fer els fonaments, com es pot apreciar a simple vista.

Arribem a Sant Medir i fem la foto de grup -aquest cop sortim tots!- gràcies a un fotògraf espontani –un ciclista-. Comento si saben la llegenda de les faves de Sant Medir. Un cop explicada la dita, anem en direcció a Can Borrell, però abans fem una petita parada a Sant Adjutori, ermita rodona totalment reformada on a pocs metres hi ha un forn ibèric molt ben conservat.

Quan arribem a Can Borrell agafem el PR-C-38 que ens endinsa a un bosc força selvàtic, tenim en compte que estem a escassos metres de Sant Cugat. Passem per dues fonts: la de l'Ermetà i la de Sant Vicenç, aquest cop seques.

Arribem a Sant Cugat i per la carretera de l’Arrabassada anem a agafar el tren. Sí, sí, he dit en tren! Aquest cop els matinaires hem anat en tren! De Rubí al Baixador de Vallvidrera en anar i la tornada des de Sant Cugat. A les dues ja estàvem a casa, satisfets per una bona sortida i un bon dia.

Miquel Canals

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Manel Almendros, Miquel Canals, Rosa Alsina
Edició i muntatge: Manel Almendros 

70. Les Tines del Flequer

"Descobrim un secret ocult durant molts anys.

Les Tines de Sant Llorenç del Munt i l'Obac van quedar abandonades després de la fil·loxera. És un patrimoni únic que a poc a poc va sortint d'entre la malesa i que, fins i tot, ara tot just comença a tornar a la vida."

Cori Calero, periodista de TV3

Aquesta va ser una sortida entre cultural i esportiva. Es tractava de visitar les Tines de la Vall del Flaquer, tot explicant l'història que ha estat oblidada durant cent cinquanta anys.

Efectivament, durant el S-XIX, la fil·loxera va malmetre la majoria de vinyes a Europa, però abans d'arribar a Catalunya, els pagesos varen saber aprofitar la gran demanda que els venia d'arreu, i es van afanyar a plantar vinya fins als llocs mes inaccessibles com la serra de l'Obac, mitjançant terrasses.

El problema era treure la collita a través d'aquell terreny tan escarpat, de manera que varen idear de posar les tines a peu de vinya, i a prop del riu per aprofitar l'aigua necessària per netejar-les. Aquesta estratègia els va permetre fer les primeres operacions de premsat (el raïm es trepitjava amb els peus), i fermentació just molt a prop d'on es feia la verema, així només calia transportar el vi després de fermentar.

En tot el Bages, s'han catalogat 103 tines enmig de les vinyes en diferents estats de conservació. Algunes es troben aïllades, amb només la seva barraca adossada (13 en total) i altres formant conjunts (les 90 restants). Aquests conjunts són considerats com les construccions més interessants: tres, quatre o més tines construïdes simultàniament (sortia més barat) i que, de vegades, posseïen en comú una premsa per la brisa residual. Aquesta era l'única eina col·lectiva, ja que cadascuna de les tines eren usades individualment pel seu propietari.

La major part són de planta circular (81), tanmateix n'hi ha de rectangulars (12) i mixtes, amb dipòsit circular i parets exteriors rectangulars (10). Les seves capacitats són entre els 1200 litres de la més petita i 31 000 la més gran. No solien passar dels 2,5 m de diàmetre ni dels 3 de fondària. Per a la seva construcció s'utilitzava pedra presa amb morter de calç, folrant les parets interiors amb rajoles vidriades quadrades, planes o lleugerament corbades.

S'aprofitava el desnivell del terreny per fer-hi dos pisos accessibles tant el de dalt com el de baix. La part superior, amb la porta per accedir-hi, es realitzava amb pedra seca i la coberta es construïa en falsa cúpula, amb una capa atapeïda de terra per impermeabilitzar-la, alhora que feia d'aïllant tèrmic. En aquesta capa de terra hi plantaven vegetals amb arrels petites com els lliris. Aquestes arrels s'arrapaven als materials, i evitaven que les lloses es moguessin.

A la part inferior hi havia una obertura per buidar el vi ja fermentat, protegit normalment a dins d'una barraca de pedra seca adossada a la tina.

Quan la fil·loxera va arribar a Catalunya, els viticultors varen haver d'abandonar les vinyes i les tines van quedar oblidades. Amb el temps la vegetació es va anar apoderant del paisatge, i actualment costa de creure que en aquest indret, actualment cobert per bosc de pins, hi havia terrasses plenes de ceps.

L'Excursió 

Deixem els cotxes passat El Pont de Vilomara, i enfilem cap al primer grup de tines: La Bleda, a on hi ha parada i fotos. El cami segueix pel torrent del Flaquer fins a les tines de Les Tosques. Continuem cap a les tines de l'Escudelleta, i aquí s'agafa un corriol que transcorre pel mig del bosc (abans tot era vinya), fins a les tines d'En Ricardo, segurament les més espectaculars, per la seva dimensió i quantitat.

Esmorzem i ens dirigim cap al camí del Flequer, a on hi trobem diversos grups de tines fins a la masia del Flequer, actualment abandonada. Sembla que aquí hi va haver alguns episodis històrics amb els maquis, segons ens explica un veí de la zona.

La masia està deshabitada i amenaça ruïna, de manera que hi han posat tanques per impedir el pas dels vianants. A causa d'això ens veiem obligats a enfilar-nos per un marge, amb la finalitat de trobar el camí que continua fins al cim d'un petit turo. Arribats a la carena, ens trobem amb una vista espectacular sobre Montserrat i el Pirineu tot nevat al fons. El paisatge és magnific i el camí ens du fins a l'ermita de Sant Pere d'Oristrell, que trobem tancada. A continuació anem fins a la masia de Can Oristrell, per baixar ja en direcció al parking. Una excursió magnifica que hem fet 33 matinaires, i que segur que recordarem durant molt de temps.

Pere Abella

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Joan Vallés, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons, Pere Abella

Edició i Muntatge: Manel Almendros

69. Mura: 6e Aniversari

Aquesta era la matinal número 69, un número màgic perquè ha representat el rècord de participació de matinaires, 36 persones!!!, de les quals 4 de Terrassa i 2 de Sabadell. L'anterior rècord estava en 27 matinaires, de manera que ha quedat àmpliament superat.

Veient com anaven les inscripcions, l'Alfons ja havia canviat l'autocar de 30 pel de 40 persones, així doncs vàrem poder anar tots junts cap al coll d'Estenalles. El fred és molt viu. Cal dir que ens trobem en una setmana de temperatures extraordinàriament baixes, però tenim la gran sort que no fa vent i el dia és molt clar, amb un cel radiant.

Aquesta és una matinal clàssica, que fem cada any pel gener. El repte era trobar un nou camí, per no repetir el que passa pel Coll de Boix. La proposta va ser passar per la Falconera, es a dir paral·lels a la carretera de Mura. Es tracta d'un camí molt bonic, i aconsellable per baixar fins a Mura, ja que és molt distret, tan aviat va per dalt de la carena amb molt bones vistes, com per dins del bosc amb trams de gran bellesa.

De coll d'Estenalles baixem fins a una corba de la carretera i enfilem cap al mirador de la Falconera, parada obligatòria amb foto. La vista és extraordinària. El sol comença a sortir sobre les muntanyes nevades del Pirineu, donant un to rosat a la neu. No tenim paraules per expressar aquest moment tan meravellós.

Seguim cap al peu de la Falconera que no es pot pujar sinó és escalant. A continuació, agafem el camí per dins del bosc fins al turo de en Llobet. Una altra parada per contemplar el paisatge, i bones vistes sobre Montserrat. Ja faltava poc per Mura i cap a les onze del mati arribem al Restaurant Laika a on ens tenen preparat un bon esmorzar.

Al restaurant ja ens coneixen ja que hi anem cada any, i el tracte és exquisit. De fet han obert expressament per nosaltres. L'ansia per menjar els cigronets de Mura és tan gran, que arribem a esgotar les existències del restaurant.

Per postres hi ha pastís i cava d'aniversari: és el 6è any de Matinals. Per aquest motiu, l'Alfons ha preparat uns petits recordatoris als matinaires que han fet més de 12 o 26 matinals.

Cap a les 2 del migdia ens enfilem a l'autocar per tornar a Rubí, satisfets, contents i amb la panxa ben plena. Fins a la propera matinal.

Pere Abella

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Miquel Canals, Orland Pons, Pere Abella

Edició i muntatge: Manel Almendros