Com és habitual en les Matinals entre setmana, abans de tancar la paradeta per vacances durant el mes d'agost, tenim previst cada any coincidint en el mes de juliol, fer un cim amb certa cara i ulls. Després del Pedraforca i Puigmal, ara tocava el Carlit (2921) per cert el més alt assolit per les Matinals fins ara, i el cim més alt del Pirineu Oriental francès.
Teníem un dilema: sortir de Rubí, a les 4:30 del matí del mateix dime-cres, o fer campament base a la Cerdanya, surtin el dimarts al capvespre a les 20:30, a fi de creuar la barrera per pujar a las Bouilloses, doncs a les 7 es tanca l'accés als vehicles particulars, i per evitar el bus (navette) i pagar 5 euros per cap, s'ha de fer la pujada abans de dita hora.
Teníem un dilema: sortir de Rubí, a les 4:30 del matí del mateix dime-cres, o fer campament base a la Cerdanya, surtin el dimarts al capvespre a les 20:30, a fi de creuar la barrera per pujar a las Bouilloses, doncs a les 7 es tanca l'accés als vehicles particulars, i per evitar el bus (navette) i pagar 5 euros per cap, s'ha de fer la pujada abans de dita hora.
Vàrem decidir fer el campament base a la Cerdanya a casa l'Alfons a Bol-vir. De bon mati ja ens reunim amb els altres dos companys que ja el dimarts estaven a la Cerdanya també, en Isidre i en Ferran, i a les 6 en punt tal com varen acordat, ens trobem a la benzinera abans de Bourgmadame i anem els 3 cotxes cap a Mont-Louís i cap a las Boullosses. Arribem abans de tancar l'accés tal com havíem previst i aparquem a dalt, a prop del refugi restaurant i ens disposem a preparar-nos, i fer el primer entrapa del dia.Tenim previst l'inici de l'ascens a les 7:00 com a màxim i a aquesta hora comencem a pujar.
Ens esperen de 3:30 a 4 hores i calculant fotos, gaudir dels paisatges etc. Tenim previst arribar a dalt a les 11:30 i com a màxim a les 12:00 començar a baixar, ja que a les 4 tenim taula reservada i segurament amb moltes ganes de beure una gerra de cervesa ben fresca i un bon àpat doncs segur que el tenim merescut del tot.
En començar a pujar, comença un petit goteig, però solament ha estat un “cul de boira”. Trobem a les 2 hores ja indicis de geleres, dos les tenim de creuar. La neu està en perfectes condicions, doncs els pesos passats passen primer i fan els esglaons ja per si ben marcats per altra gent. Un parell de parades tècniques i fem el darrer esforç amb un a grimpadeta que ens porta finalment al cim, a les 11,30 ja hi som, celebrem els quasi 3000 dons varis mai havien assolit dita alçada, i com no la Rosa, per celebrar el seu aniversari ens ha portat cava i galetes, davant la cara de bocabadats d’uns quants francesos que estaven celebren també l'arribada al cim i com no, també els hem passat un tast per companyerisme, menys cava, doncs ells solament prenen xampany.
En començar a pujar, comença un petit goteig, però solament ha estat un “cul de boira”. Trobem a les 2 hores ja indicis de geleres, dos les tenim de creuar. La neu està en perfectes condicions, doncs els pesos passats passen primer i fan els esglaons ja per si ben marcats per altra gent. Un parell de parades tècniques i fem el darrer esforç amb un a grimpadeta que ens porta finalment al cim, a les 11,30 ja hi som, celebrem els quasi 3000 dons varis mai havien assolit dita alçada, i com no la Rosa, per celebrar el seu aniversari ens ha portat cava i galetes, davant la cara de bocabadats d’uns quants francesos que estaven celebren també l'arribada al cim i com no, també els hem passat un tast per companyerisme, menys cava, doncs ells solament prenen xampany.
A la baixada, després de quasi 6 hores de caminar, diversos components del grup ja comencem a tindre els primers sìntomes de cansament, alguna ungla protestant i algun encreuament de genolls. Però anem baixant. L'Alfons a perdut un vidre de les ulleres, cerquem el vidre sense èxit al lloc que ell pensava que l'avia perdut; finalment en arribar el cotxe el vidre estava a terra…es veu que es va posar les olleres enfront de la gorra i al no fer-ne ús d'elles, fins que es va adonar si portava els 2 o solament 1 vidre.
La baixada es fa més lenta però finalment a les 15:30 arribem a l'aparca-ment. Tenim reservada taula per les 4, però entre esperar anar darrere (obligatòriament) de la navette (bus), obres a la Carretera i una impressionant tempesta de llamps i trons, a més d'aigua a raurals, arribem al restaurant a les 5.
En Pere Abella i la Francina, ens vénen a veure i compartir el cafè amb nosaltres, cosa que agraïm moltíssim, i ens alegrem de què la recuperació d'en Pere vagi molt bé, doncs notem la seva absència a les matinals. Gràcies a la seva comprensió, el Restaurant la Solana de Bolvir, ens serveixen molt ràpid doncs el servei de cuina estava a punt de plegar, i això si valia una cervesa ben fresca que ens estava esperant. A les 6 recollim sacs de dormir i resta d'equipaments i tornem a Rubí arribem a les 8 del vespre. Només dir, que aquesta matinal ha sigut dura, 900 metres de desnivell, però molt satisfets, ja que anem augmentant els participants , Pedraforca (3), Puigmal (8) i Carlit(10).
Ara vacances i desitjar a tots bon estiu i com no compartir amb els éssers més estimats, dons l'amor del dia a dia, ens dona la força per veure i gaudir d'aquesta natura tan immensa i meravellosa que ens envolta i que avui em pogut gaudir.
Gràcies a tots.
Alfons Capmany
Album de fotos
Gràcies a tots.
Alfons Capmany
Album de fotos
