33. Santa Agnès

Aquesta matinal, com el temps era inestable com mantindre el record de 13 de la darrera matinal; doncs a darrera hora per diversos motius son 5 las baixes d'habituals a les nostres matinals, tot i així, som 8 els que puntual-ment com sempre ens adreçam vers el nostre estimat Parc Natural de Sant Llorenç-L,Obac i aparcament al nostre quasi habitual aparcament, a uns me-tres del camí de va a Can Robert.
        Iniciem la matinal, pujan, com no, i ens adrecem vers el Canal de l'Abella, passant per sota el Single dels Cavalls vers uns alzinars preciosos. De bolets encara res de res. No podem gaudir de la vista de la Roca Petanta i la Canal de l'Abella, per culpa de la boira baixa. Tot i així, tenim una sorpresa, en principi pensem que es tracta d'un “rovelló” però ull es dels coneguts “de cabra” són blancs de les estries i si el rascas no “sangran” fan com una llet. Són tòxics, aparentment semblen rovellons però tingueu em compte la diferencia.
        Arribem a l'Ullal del Drac i baixem cap a Santa Agnès  fem un glop d'aigua i cap a la Bauma de la Pinassa. Son les 10 del matí i anem amb retard. L'Alfons, ens porta per al Camí de la Senyora, i no trobem la Bauma de la Pinassa, per un “lapsus” del GPS mental…. Però cap problema, agafem el camí per sobre dita Bauma. Estaven a tan sols uns 25 metres d'ella, però ja no volíem baixar més i agafem el camí de la Font Soleia direcció a l'Ullal i Canal de Santa Agnès.
        L'Alfons no vol anar enrere i, per sorpresa de de tots, no vol pujar per la pared. Segons ell tenim un pas delicat i no vol sorpreses, i agafem la canal “quasi verge” al costat de dita pared, una canal bruta, que arribem finalment semblant moltes vegades que passem per la “selva”, cauen pedres, i tots més o menys una mica assenyalats amb rajades i punxades de esbarzers. Final-ment s'obre el pas ja natural i podem gaudir d'uns indrets quasi inèdits, sor-tim a la pared Nord darrere just del Monestir de La Mola, sentim feia temps el motor de la “mula” que funciona tot el dia per donar llum al Monestir i funciona amb gasoil. Arribem a d'alt a les 11:38 del matí. Casi 3 hores de tirada, arribem tots fets una mica caldo, però amb unes ganes de menjar-esmorzar-dinar, que ens disposem adisfrutar.ho.
        Com no, l'Alfons ens informa de la llista de participacions. El segon i tercer lloc estan a un punt de diferència, en Manel (26) en Pep (25), i la Mercè avui a fet les 12 matinals i en Pep les 24. També l'Alfons ens explica que s'esta treballant per un principi d'esbós de las samarretes de las matinals, que en Pere Abella ens ha enviat un parell de prototips per acabar de estudiar los i proposar.ho a la propera matinal. A beure si per Desembre, podem gaudir de las samarretes de les matinals. Després de dinar i degut a l'hora, baixem per la Bruixa i Bolet cap al cotxe de forma ràpida, tot i així arribem a Rubí, a les 2,30. Una matinal rigorosa, ja que l'esforç ha sigut important però amb la satisfacció a pesar de no trobar la Bauma de la Pinassa per un petit error de desviament, però aconseguir pujar per la canal “verge”.
        Fins la propera, la 34, que tindrá lloc el 13-11-13 i anirem per Can Robert - Roca Petanta i La Mola i inclùs pasarem per la canal del Mico.
        Dades tècniques matinal Joan Urquizu: Desnivell 689 mts. hores efectives: 2,54.

        Alfons Capmany

        Album de Fotos

32. Cavall Bernat - La Mola

Com és habitual després de vacances, tots teníem ganes de tornar.nos a re-trobar i encarar durant els propers quatre mesos, la matinal 36, és a dir, cel-lebrar TRES ANYS. El temps passa tan ràpid...

        Dels  quatre companys (Rosa,Pep,Magí i Alfons) que aquell 3 de novem-bre de 2010, vàrem iniciar aquesta activitat  i d'un promig a l'any 2010 de 3,5 participants per matinal, hem passat al record que assolim a dia d'avui amb 13 participants en una matinal, i el promig de l'any 2013 ja el tenim amb 9,25.

        Durant aquest casi 3 anys, tenim al nostre haber: Montcau (1054). La Mola (1104). Sant Jeroni (1237). Matagalls (1697). Pedraforca (2498). Puigmal (2911). El Carlit (2921).

        Aquesta vegada, tornem al Parc Natural de Sant Llorenç i L,Obac, i l'Alfons prepara una volta d'uns 6,8 Km, que donen per caminar amb temps real 3 hores.

        Iniciem al “Cavallot” Cavall Bernat, però en lloc de adreçar.nos cap ell, ens desviem cap a la dreta cercant la canal de l´Esquirol, una grimpadeta per posar el cos a punt, senzilla com no, però suficient per gaudir d'uns entorns no habituals i dignes d'admirar d'aquest Parc que cada dia ens dona una sorpresa.
        Arribem a creuar amb el Camí dels Monjos, per la part alta, però nosal-tres sortim del camí central i anem cap al camí de la senyora, com no l'Alfons, fa un desviament a propòsit i ens encara vers la verten est, per tornar després de gaudir d'un mirador impressionant del Montseny, Pirineus i Mar Mediterra-ni ens tornem a enfilar grimpant per tornar a connectar altre cop amb el iniciat camí de la senyora.
        Aleshores tot son flors i violes, a part del romaní, pro tots es van donant compte que anem de mica en mica baixant I després tindrem de tornar a pujar... Pro l'Alfons ens va dient mireu que maca la Torrassa de Can Torres, que bonic paisatges, quan de sopta ens diu, “apa nois ara només cap a munt i endavant”….        Comencem a enfilar.nos i arribem a trobar el cami de Soleia, enlloc d'anar cap a la Font ens porta cap a dreta per un parell de canals, que sort de las grapes natural (arrels) i arbres que ens ajuden a pujar fins arribar a las Animes.
        Increible  pro veiem el Monestir de sobta, pro per al Nord-est, veient el Obits, l'Ullal del Drac, i tot el Pirineu fins i tot el Canigó, fins portar.nos cap a la Font del Saüc, no acabem aqui ja que canal a munt i finalment arribem al Monestir.
        L'Alfons ja havia deixat el encàrrec de la taula del Centre en el fons del restaurant per als 13 i fem un esmorzar opcional uns cercan la “negra” altres la blanca, altres truites i com no amanida i porró, acabant amb un cafè i chupito La tertúlia, com no es molt intensa, fins que hi ha toc de trompeta i encarem la baixada.
        No podria esser d'altre manera, en lloc de seguir el camí dels monjos fins el trencall del Cavall Bernat, l'Alfons ens porta per uns indrets, passant per un particular “Bolet” drecera va i ens trobem a l'inici de la llosa que tro-bem normalment al pujar del Cavall Bernat, uns per la dreta altres directes, altre cop canal avall i per la dressera fins arribar al Cavallot.
        Fem una foto, doncs el Cavall Bernat te una estelada nova, com molts cims de Catalunya, desde el 8 de setembre prèvia a la Diada i Via Catalana Ja només una baixada més i ja estem als cotxes.
        Un día esplèndid, un grup admirable, y amb 3 noves incorporacions “vacas sagradas” del Centre, en Joan Pique, Orland Pons i Leandre Deu i com no en Pere Abella ja recuperat de la seva operació.
        L'Alfons aquest cop a deixat la màquina de retratar a casa i tampoc a portat la super-càmara, moralment esta desfet, ja que després de 4 hores per al Carlit es va donar que no havia filmat rés, bé…no es del tot cert va filmar 30 segons…….. La Rosa i en Manel han sigut aquest cop els encarregats de la fotografia.
        Ens acomiadem i fins a la propera que ja tenim assenyalada per el proper dia 9 d'octubre d'enguany.

        Gràcies a tots.

        Alfons Capmany

        Album de Fotos

Les Builloses - Pic Carlit

Com és habitual en les Matinals entre setmana, abans de tancar la paradeta per vacances durant el mes d'agost, tenim previst cada any coincidint en el mes de juliol, fer un cim amb certa cara i ulls. Després del Pedraforca i  Puigmal, ara tocava el Carlit (2921) per cert el més alt assolit per les Matinals fins ara, i el cim més alt del Pirineu Oriental francès.
      Teníem un dilema: sortir de Rubí, a les 4:30 del matí del mateix dime-cres, o fer campament base a la Cerdanya, surtin el dimarts al capvespre a les 20:30, a fi de creuar la barrera per pujar a las Bouilloses, doncs a les 7 es tanca l'accés als vehicles particulars, i per evitar el bus (navette) i pagar 5 euros per cap, s'ha de fer la pujada abans de dita hora.

       Vàrem decidir fer el campament base a la Cerdanya a casa l'Alfons a Bol-vir. De bon mati ja ens reunim amb els altres dos companys que ja el dimarts estaven a la Cerdanya també, en Isidre i en Ferran, i a les 6 en punt tal com varen acordat, ens trobem a la benzinera abans de Bourgmadame i anem els 3 cotxes cap a Mont-Louís i cap a las Boullosses. Arribem abans de tancar l'accés tal com havíem previst i aparquem a dalt, a prop del refugi restaurant i ens disposem a preparar-nos, i fer el primer entrapa del dia.Tenim previst l'inici de l'ascens a les 7:00 com a màxim i a aquesta hora comencem a pujar.

      Ens esperen de 3:30 a 4 hores i calculant fotos, gaudir dels paisatges etc. Tenim previst arribar a dalt a les 11:30 i com a màxim a les 12:00 començar a baixar, ja que a les 4 tenim taula reservada i segurament amb moltes ganes de beure una gerra de cervesa ben fresca i un bon àpat doncs segur que el tenim merescut del tot.
      En començar a pujar, comença un petit goteig, però solament ha estat un “cul de boira”. Trobem a les 2 hores ja indicis de geleres, dos les tenim de creuar. La neu està en perfectes condicions, doncs els pesos passats passen primer i fan els esglaons ja per si ben marcats per altra gent. Un parell de parades tècniques i fem el darrer esforç amb un a grimpadeta que ens porta finalment al cim, a les 11,30 ja hi som, celebrem els quasi 3000 dons varis mai havien assolit dita alçada, i com no la Rosa, per celebrar el seu aniversari ens ha portat cava i galetes, davant la cara de bocabadats d’uns quants francesos que estaven celebren també l'arribada al cim i com no, també els hem passat un tast per companyerisme, menys cava, doncs ells solament prenen xampany.

      A la baixada, després de quasi 6 hores de caminar, diversos components del grup ja comencem a tindre els primers sìntomes de cansament, alguna ungla protestant i algun encreuament de genolls. Però anem baixant. L'Alfons a perdut un vidre de les ulleres, cerquem el vidre sense èxit al lloc que ell pensava que l'avia perdut; finalment en arribar el cotxe el vidre estava a terra…es veu que es va posar les olleres enfront de la gorra i al no fer-ne ús d'elles, fins que es va adonar si portava els 2 o solament 1 vidre.

      La baixada es fa més lenta però finalment a les 15:30 arribem a l'aparca-ment. Tenim reservada taula per les 4, però entre esperar anar darrere (obligatòriament) de la navette (bus), obres a la Carretera i una impressionant tempesta de llamps i trons, a més d'aigua a raurals, arribem al restaurant a les 5.

      En Pere Abella i la Francina, ens vénen a veure i compartir el cafè amb nosaltres, cosa que agraïm moltíssim, i ens alegrem de què la recuperació d'en Pere vagi molt bé, doncs notem la seva absència a les matinals. Gràcies a la seva comprensió, el Restaurant la Solana de Bolvir, ens serveixen molt ràpid doncs el servei de cuina estava a punt de plegar, i això si valia una cervesa ben fresca que ens estava esperant. A les 6 recollim sacs de dormir i resta d'equipaments i tornem a Rubí arribem a les 8 del vespre. Només dir, que aquesta matinal ha sigut dura, 900 metres de desnivell, però molt satisfets, ja que anem augmentant els participants , Pedraforca (3), Puigmal (8) i Carlit(10).

      Ara vacances i desitjar a tots bon estiu i com no compartir amb els éssers més estimats, dons l'amor del dia a dia, ens dona  la força per veure i gaudir d'aquesta natura tan immensa i meravellosa que ens envolta i que avui em pogut gaudir.

      Gràcies a tots.

      Alfons Capmany

Album de fotos

Collbató - Sant Jeroni

Aquest cop matinem una mica, sortim a las 7 del mati, i amb nou rècord d'assistents, dons som 11 aquest cop.I aixo que 3 habituals, en Manel per exàmens, la Rosa per treball I en Pere Abella per malaltia no han pogut acompanyar.nos, una forta abraçada per en Pere, en nom de tots.

      Anem a Collbató cercant la Vinya Nova, i iniciem el tram conegut com el camí dels francesos, un itinerari molt bonic, en mig d'alzines, no semblava Montserrat, aixo si, puja en 30 minuts casi uns 200 metres no esta del tot malament i, com no, amb un parell de grimpadetas que ens han posat tots a punt.

         No perdem de vista “El Camell”, ja que ens donara pas a creuar el cami de Sant Joan a l'ermita de Sant Jeroni, i surti’m a uns 200 metres solament, deixem las motxilles i cap a Sant Jeroni, a fer la foto de rigor i, com no, celebrar.ho amb els nous incorporats en Miquel i en Josep.

     Esmorzem a l'ermita i tornem per el mateix camí a un ritme ràpid que arribem al aparcament i encara no eren ni las 12 del migdia. Fem temps per acostar.nos fins a Can Jorba, (records d'infància i Colònies d'aquella època) que alguns rubinencs gaudíem, com no amb el menjar de la Sra. Àlvarez i els monitors de llavors.

        Tornem a Rubi, com no amb la satisfacció d'aver aconseguit nou record i amb la il.lusio de que el juliol, tenim la matinal estrella de l'any, el CARLIT, (2921), Pic més alt dels Pirineus francesos Orientals i també el sostre mes alt de les matinals. Que ja desitgem anar.hi dons estem preparats per aconseguir-ho.

          Alfons Capmany

Album de fotos

La Mola

Am pronòstic de pluja, i com sempre ni cas , ja que els nostres particulars meteos ( ulls de poll…etc.)ens deien que la pluja esdevindria a partir de las 4 de la tarde, com aixi serà i a estat.

      Iniciem per Cavall Bernat, pro agafem un indret que ens porta en via directa i transversal fins la Cova del Frare, per a mi, una cova en creació dons veus las estalactites que estan fent-se aixi com el gotejar intermitent dintre de la Cova, en fet las fotos de rigor i em creuat altre camí que ens porta directament al camí dels monjos ( prop del ullal) una pedra en mig del camí (família Pons la va bataixar el seu dia per en Jordi i la Gemma).

     Passem per una nova via que l'Alfons ha conegut prop de la Font del Saüc i cap a la Mola, a on esmorzem, com sempre am una sobretaula molt animosa.

       Al tornar passem per altre indret que ens porta directament al Cavall Bernat (cavallot) i ja estem al cotxe arriba’n a Rubí a las 13,15. Sense pluja en contra dels pronòstics depriments per part dels medis informatius.

        Fins la propera, ens espera Sant Jeroni, anirem aquesta vegada per Collbató.

       Alfons Capmany

Album de fotos

Mura

Aquesta matinal es va fer per en Manel, dons volía anar.hi feia temps i  de fet la sortida la varem programar per sortir a las 7 del mati, a fi de poguer gaudir de MURA.

      Las coses no sempre surten com un vol ,dons en Magi, que feia poc dies estava a Brasil, i a consecuencia del “ jet-lag”, es va adormir i al trucar.ho si venia o no, varem quedar a Estenalles, i enlloc de iniciar la sortida a las 7,45 varem iniciar.la als vols de las 8,45, però tot sigui per la causa….

      Un dia esplèndid i primaveral, varem gaudir d'un Montcau a la dreta anant a Mura i com no Montserrat a la nostre esquerra, i al fons el Pirineu, a las 10 estavam a Mura, fen un parell de dresseras a la fi de retallar temps.

      A Mura varem esmorzar al café “Laika”, tinc de dir, que mol ben atesos i una rel.lació preu qualitat molt econòmic i com no una sobretaula més llarga del normal, dons apart dels col-loquis de tot una mica, la Mercé i en Joan, varen portar un pastís fet per a ells, que ja va ésser el “no més”, sort que varem acabar amb un xumet de orujo i varem sortir tots com un cuet.

      D'inici varem ja agafar una dressera marca “alfons”, que qui més no va sortit amb més d'una esgarrapada de matolls i altres “males herbes”. Varem arribar al Coll d'Estenalles, als vols de ls 2 i arribant a Rubi, a las 2,30, un retard que ha volgut la pena, dons a sigut un mati molt bonic, una caminada molt fàcil i com no amb una nova incorporació , la d`en Pere Abella.

      Fins la propera 15 de maig, que tornem a Sant Llorenç i com no , per indrets nous, com la Cova del Frare per una nova via, canal nova prop de la font del Saúc i tornarem per el canal de l'abella..i altres sorpreses.

      Alfons Capmany

Album de fotos

El Matagalls

Sortim a las 7 del mati de Rubí, amb pronòstic de temps molt dolent, però com que aquesta vegada som 7, anem tots junts amb la fur-gona de l'Alfons cap al Montseny.

      Com es habitual de cada vegada, a Sant Celoni, ens fem un embolic i anem per a on no tenim d'anar, però amb 2 o 3 voltes i rotondes ens ádrassem cap a Sant Marçal. A mesura que pugem la boira es fa més compacta i tenim certes dificultats fins arribar al aparcament de Sant Marçal.

      Just aquest moment ni plou ni neva, però el temps empitjora, fins a tindre de cobrir-nos amb paravents, cubre-motxilles, ja que a mesura que pugem trobem neu i els cops cada vegada es van fen més grans i més constants.

        A la part alta arribem al cim, amb vent (com no) i un fred que ens costa fins i tot agafar l'entrepà i la beguda. Estem molt poc i anem tirant avall, dons tot el camí de pujada esta totalment blanc, amb un parell de dits de neu nova, i aixo comenta ara.

        A las 12,30 ja estem al cotxe altre cop i després d'unes galledes i barre-tes energèticas tirem cap avall, però ara si que comença en serio la nevada i la carretera ja presenta llocs sense rotllanes de cotxes, sortosament ja estem i agafem l'eix transversal a la fi d'arribar a Granollers i cap a Rubí. Per cert plovia al arriba a las 2 del migdia, hora prevista.
      Una matinal muntanyenca, ja ens feia falta, per gaudir i tindre un contac-te directe amb la neu, vent i com no un repta aconseguit altre cop.

       Fins la propera(28) 10 d'abril a MURA per Estenalles  (sortida 7 mati).

Album de fotos