82. Cingles de Berti: La Trona

Vaig conèixer aquesta zona amb una sortida de geologia de la UAB. La vaig trobar molt interessant, per tant hi he tornat diverses vegades i mirant els mapes per fer una ruta prou maca i assequible pels matinaires.  La primera sortida matinaire els vaig portar a Riells del Fai, per veure unes formacions geològiques prou interessants. Aquest cop no hi havia rareses de les roques prou destacades.

L’interessant era el recorregut i les vistes que vàrem poder gaudir. Els camins són empedrats, suposem medievals, i servien per als desplaçaments entre els pobles i masies de la comarca. Com el grau de Montmany, que puja el Cingle de Bertí en un pas molt bonic.

Per sobre la cinglera hi ha uns paratges força plans en què encara els camps són cultivats amb cereals. Passem per la Taula de Pedra, que realment és una taula, que ens serveix molt bé per esmorzar. D’aquest punt anem directes a La Trona, que justos els 36 que som, hi cabem!

Ens enfilem entre boscos al coll de Nou, per poder arribar fins a Sant Pere de Bertí, església romànica, que en el seu temps feia de parròquia de la comarca. Al cap de poc veiem el castell del Clascar, antic castell ampliat a principis del segle XX com a casa senyorial. Actualment en estat força ruïnós.

Per acabat,  travessem els cingles per el vessant sud per la pista que ens porta al Santuari de Puiggraciós, des d’on hem sortit i on tenim els cotxes. El dia ha estat radiant i ens ha acompanyat força bé.

Miquel Canals

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros

81. El Castell de Burriac

Quan es fan caminades a llocs inusuals i, a vegades, ben propers, un queda sorprès de sentir que era un lloc desconegut. Ben cert que coneixem St. Llorenç, la Serra de l'Obac, Montserrat, el Montseny i cap als Pirineus. Però en una línia que aniria de l'Ebre fins a l'Empordà, hi ha infinitat de llocs magnífics, que ens poden meravellar quan els trepitgem per primera vegada.

El Castell de Burriac n'és un exemple. Just damunt de Cabrera de Mar, des d'on hi ha diverses possibilitats per accedir-hi. La més curta i còmoda, per la Font Picant, on es pot arribar en cotxe. Nosaltres vam optar per un accés més exigent i llarg (des de més avall), que ja va provocar els primers esbufecs. Recte amunt, cap al castell, per girar després cap a llevant en una pujada més suau. Fins la traca final, una rampa dura que ens situa a la porta del mateix castell.

Allí dalt, a 390 metres, la panoràmica és esplèndida, tot i que no era el millor dia. De cara al mar, tenim Cabrera al peus. A l'esquerra, Mataró amb el seu port. I a l'interior Argentona. Més enllà tota la serralada del Montnegre. I al fons el Montseny amb els cims nevats. A la dreta, darrera el Turó de l'Infern, endevinem Montjuïc amb Barcelona als peus.

Després de recuperar forces, tot menjant i de descansar, llegint els panells explicatius, iniciem la baixada. La segona part és més planera. I el corriol, entre bardisses que de tant en tant ens permeten contemplar el paisatge, ens mena a la pista on comença la baixada. 

Passada una tala de pins arribem a la Creu de l'Abella, on ens endinsem al bosc mediterrani, tan típic d'aquestes contrades al nord de Barcelona. Arribem al Turó de l'Infern, on diuen que penjaven els condemnats al castell. I, deixant per un altra dia el cim més proper al mar, a la punta de la carena, el Montcabrer amb la seva creu (aquí hauríem vist els Vilassars i Premiàs, amb el seu mar d'hivernacles), iniciem una baixada contundent que ens mena directament a Cabrera.

Tots els genolls han aguantat. I més o menys cansats, podem reprendre els cotxes i tornar cap a casa.

Josep Benet

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros i Miquel Canals

80. Mura, 7e Aniversari

El temps passa molt ràpid, tant que aquest dimecres 10 de gener de l'any nou 2018, tením programada la clàssica matinal a MURA, lal número (80), i celebrar els 7   anys de les matinals entre setmana del Centre Excursionista de Rubí.

Encara amb el disgust a sobre per al robatori a  Sant Llorenç que ens varen fer del nostre estimat i petit pessebre matinaire, cap a finals dl mes de desembre, entre els dies 29/30 i no em sabut res més.

Aquest cop com consecuencia del grip i alguns amb recuperació, no hem pogut superar els 36 de l'any passat, però tot i així som aquesta vegada 27. Molts records per en Pere Navarra, Miquel Ojeda que estan surtin de diverses lesions.

En Pere Abella i Joan Urquizu, aquest cop s'han ofert per a portar la matinal, i veure i gaudir d'indrets nous de l'Obac. Per això passarem de llarg de la Falconera cap un objectiu, el cim del Pujol  de la Mata (711 m), un cim molt bonic, que arribes a dalt passant per un parell de vies equipades amb grapes i des de dalt gaudir dels Pirineus i entorns amb un dia preciós que ens ha acompanyat.

Els que no s'han atrevit a pujar a dalt del tot han pogut gaudir d'una cova petita, però tipus tobogan, que ha fet gaudir a més d'una, que com nenes s'han llençat a creuar per al seu conducte fins a l'altre extrem.

Estàvem preocupats amb el Pere , per no arribar massa tard a MURA, ja que el restaurant que porta actualment la Irene, novio i germana. La Irene, es filla d'un Travessaire. Havíem previst arribar entre 10 i10,15 i posem en Joan Urquizu com llançadora, i sense donar-nos compta a part de gaudir del cim, arribem al restaurant a les 10,30

Encara resten alguns Tions, aquest cop pocs, però recordem que és tradició a MURA de fer concursos veinals i  casi totes les cases guarnin-los, cada una més bonic, tradició que alguns del grup no coneixien.

Arribem al restaurant La Pujada (abans Laica), on la Irene ja posa en marxa l'esmorzar que comencem amb unes amanides molt atraients, pa torrat per sucar all i tomàquets i acompanyat amb vi de taula, gasosa i aigua, tot esperant els segons plats. Guanya còmodament els peus de porc amb cigrons de Mura (petits però molt bons) cigrons de la terra.

Per postres, com no, un pastís. En Pep Isus com patriarca te l'honor de bufar l'espelma i l'Alfons de tallar-ho, amb tants talls, que semblava la multiplicació dels pans i peixos de la Bíblia... Encara en varen sobrar.

Com darrerament és tradició en nostra rapsoda Josep Andreu, ens dirigeix al grup unes paraules que han sortit del seu cor i que ens recita amb l'estil propi d'ell amb força i valentia.

Mancava com no, i aquest cop present amb cos, anima i veu, en Josep Benet, que ens canta una balada i ens quedem bocabadats tots plegats.

Ja arribem a les 12,45 i encara estem entaulats. Es hora d'aixar-nos doncs el Bus ens espera a MURA i cap a Rubí, on arribem a les 2,15 de la tarda.

Una matinal molt bonica, i ja ens preparem per a la (81), aquest cop cap a la comarca de la maresma, al municipi de Sant Vicents de Burriac, on a la mà d'en Josep Benet i Empar anirem a gaudir del Castell de Burriac i. els seus entorns.

Bon any matinaire. Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Julian Rodriguez, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i Muntatge Manel Almendros

79. El Pessebre

Com cada any anem a muntar el pessebre dels matinaires a Sant Llorenç, a la Mola, a la nostra mini-balma a l'inici del tram que ens porta de Can Robert a Can Pobla. Uns dies abans l'Orland junt amb la Rosa, han anat a fer l'assaig per assegurar el naixement i el cartell de Bon Nadal, a fi que no haguem de tornar a restituir Sant Josep. 

Sortim de Rubí 26 matinaires, ja que el Pere Abella pujarà per als dipòsits (camí dels Monjos) amb el Joan Muntada, que està recuperant-se i la Pilar, en total conjunt serem 29. Aquest cop també ens acompanya en Jaime (invident) amb el seu gos guia.

Arribem al lloc del pessebre on puja l'Orland per-a col·locar una corda a fi que els que pugarem tinguem més fàcil ala baixada, que no és del tot complicada però té les seves petites dificultats. Les dones, com no podria ser d’una altre manera, en percentatge dels que fem la matinal, ens superen al homes, ja que en pujan més que nosaltres.

Amb un aire i un fred que fa que anem tots amb gorros i guants. Mirem de pujar de pressa, ja que tinc previst a les 10,15 h. esser a dalt al monestir, Per això, a l'avenc de Can Pobla, ens avancem la Rosa Gabriel i jo de la resta per poder preparar els menús que ja portem controlats i posar unes espelmes i l'Orland, prepara un amplificador connectat al mòbil, per sentir el Josep Benet ,que per motius professionals avui no ens ha pogut acompanyar ,tot i que l'Empar farà les funcions de directora de la Coral.

Després de sentir cantar el Josep Benet, repetim amb ell la cançó dels matinaires, adaptada pel Josep amb lletra meva, i el dimoni esquat. L’Oda matinaire diu:

M atinem per cercaruna nova albada

A nem passant per camins i corriols

T enim cura de preservar la natura I fem camí pas a pas, tram a tram

N o cerquem cims sense arribar tots junts

A un destí, feliços i acompanyats

I fem tots junts una sola i gran pinya

R ebem amb braços oberts el matí

E levem els ulls al cel, donant gràcies

S om matinaires del CER de Rubí.

Ja dintre, comencem donant números a tothom, i en Gabriel i la Rosa recullen i enumeren els regals ,L’Empar preparant els postres amb torrons i altres llaminadures aportades entre tots, i com sempre obsequiem al personal de la Mola, amb un plat de postres. Ja s'anima el tema quan la Rosa Gabí i L’Alfons cantant porten la saca i repartim els regals. Es el nostre particular amic matinaire. L'Alfons, fa un petit obsequi d'un targeter, i el calendari de les matinals de l’any vinent, 2018. Per cert, aquest any em tornat a superar el porcentatge de participació:

ANY 2016 PROMITG ANYAL 21,10

ANY 2017 PROMITG ANYAL 28,72

Ja baixant, ens adrecem als cotxes. El temps se'ns ha tirat a sobre i arribem a Rubí, a les 3 de la tarda. Un matí inoblidable, en que i hem desitjat a tots els matinaires i les seves families, bon Nadal, Bones festes, amb famílies, i un inici d'any millor. I, per descomptat, us recordem la matinal 80, com cada inici d'any a MURA i els seus tions ens esperen el 10 de gener de 2018. Sortirem a les 7h, anirem amb autobús,que ens deixarà a la Falconera i tornarem després d'esmorzar, al nostre estimat restaurant Laika (amb nova direcció). Hi haurà autobús de Mura a Rubí.

El nostre agraïment a l'Orland, el Toni, la Rosa ,el Gabriel i L’Empar, i evidentment com al Josep Benet per posar música a l'Oda matinaire.

BON NADAL A TOTHOM.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Eulalia Fradera, Julian Rodriguez i Manel Almednros
Edicio i muntatge: Manel Almendros

78. Montserrat

Sortim 15 persones a les 7:30 de Rubí, i aparquem al Monestir de Montserrat. Avui tindrem un dia impressionant, assolellat i clar, amb temperatura súper-agradable. Anem a Montserrat a escalar, si... a escalar, per el camí de Sant Jeroni, el de Sant Benet, el de Jacob,..... Perdem el conte dels graons quant en portem uns mil !!!!

Pugem per el camí de les escales que porta a Sant Jeroni fins a la cruïlla amb el de Sant Benet. Passem per Sant Salvador, sota mateix de l’Elefant, i esmorzem en un magnífic mirador, just quant apareix davant nostre el Cavall Bernat i Sant Jeroni. Fins i tot un ramat de cabres salvatges es deixa veure. Per cert es tracta de la cabra hispànica que es va introduir al massís al 1996.

Al darrera deixem ja la Prenyada. De baixada tenim al davant les Magdalenes i el Gorro Frigi, on anem tot passant per el Pla dels Ocells. Aquí trenquem a l’esquerra per el camí que passa per el Trenca Barrals, i sense arribar al funicular superior de Sant Joan enfilem les escales de Jacob i arribem a Santa Magdalena.

Aquest es un altre impressionant mirador, des d’on contemplem el sector de Tabaida, d’on venim. Com que s’ha quedat algú endarrerit, acabem de pujar fins el llom de les Magdalenes i podem contemplar també el Baix Llobregat.

Ara toca baixar de nou passant per la passarel·la aèria de Sant Onofre i Sant Joan. Desde l’estació superior del funicular, que resta en obres fins el proper mes de Març. Baixem per el camí de Santa Anna fins al Monestir, on i arribem al vols de les 13h.

Orland Pons

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Julián Rodíguez, Orland Pons i Rosa Alsina

Edicio i muntatge: Manel Almendros

77. Cingles de Berti

L’última sortida del mes de setembre el Pere Navarra ens va portar per llocs a on hi ha unes construccions molt interessants: un pont i un monestir, fetes pels homes. La ruta, proposada per mi, és una ruta geològica on vàrem veure construccions fetes per la natura.

Ens trobem ben d’hora, ben d’hora, ja que els matins hi ha molt de trànsit. Anem en direcció Caldes de Montbui i fem un reagrupament a Sant Feliu de Codines. Ja tots junts ens enfilem a Riells del Fai. Un cop aparcats i a punt de marxar faig cinc cèntims de la zona geològicament. Comento que veiem unes capes horitzontals de diferents colors, la base vermella, que són sediments terrestres, i la part de dalt blanca, de sediments marins. Després, els moviments tectònics i l’erosió al cap de milers d’anys ha fet que tinguéssim uns paisatges espectaculars.

Comencem a caminar pel torrent de Vallderrós i el camí de seguida comença a pujar de valent. Al fons veiem la nostra primera cita, “El Barbot Negre”, una espectacular formació geològica composta per travertí, una roca porosa formada per precipitació del carbonat de calci sobre algues i plantes. Després de fer fotos a tot drap, seguim la ruta, encara ens queda una mica de forta pujada, on fins i tot en un punt hi ha una corda, per ajudar a passar el desnivell.

Arribem al Turó de les Onze Hores, després de fer un desnivell de pujada de quasi 300 metres. Al cim tenim una esplèndida vista de tot el Vallès Oriental i Occidental fins a la Serra Litoral amb el mar al fons; també veiem per ponent La Mola i el Montcau.

Un cop tenim la vista plena del paisatge i l’estómac una mica ple, seguim el camí en direcció llevant, per arribar al Grau del Traver. Just abans podem gaudir de les formacions de les fantàstiques balmes de Traver, formades per una paret d’uns 500 metres de llarg i d’uns 10 metres d’alçada, que al peu forma una gran balma. El Grau de Traver va fent giragonses  per salvar el desnivell del cingle d’uns 100 metres. El camí segueix i va descendent suaument fins a arribar al poble. Com que es baixa per la cara sud, patim la calor del dia, que ha estat esplèndid per ser un mes d’octubre.

Crònica Miquel Canals

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Miquel Canals i Orland Pons
Edicio i muntatge: Manel Almendros

76. Vallirana

Avui a estat un petit homenatge al matinaire Pere Navarra per les 50 matinals i com no a casa d'ell a VALLIRANA, ja que sempre s'ha desplaçat a Rubí de molt bon matí fen nom al grup de matinaires, i a causa del tràfic tan notori en aquella comarca, com avui tots em pogut comprovar, per controls dels mossos, em estat 1:15 de temps per fer el desplaçament de tornada a casa i quasi 1 hora l'anada.

Ens em trobat al camí asfaltat que està ubicat al costat del restaurant el Lledoner, els 6 cotxes que hem sortit de Rubí, més 4 matinaires i un amic d'en Pere que han anat directament al lloc de trobada a Vallirana.

Iniciem la matinal, com no guiats per en Pere, anant a buscar el PONT GRAN DEL LLADONER, però per sota, caminant per la riera de Rafamans i anar per corriols ,fins creuar la MASIA DEL LLADONER DE D’ALT, (la masia de baix era com un alberg pels traginees (hostal) fins arribar al Monasti de Sant Pons. Una construcció estil romànic llombard del segle XI i monestir benedictí. Dos municipis disputen tal obra d'art el de Corbera de Llobregat i l'altre el de Cervelló. Allà em fet parada per esmorzar i ha vingut un membre del centre excursionista de Vallirana, en JOSEP LLURBA, que a més és historiador i ens ha donat una llisó d'història del Pont, així com del monasti romànic de Sant Pons, molt didàctica i amena, que tots em agraït amb un fort aplaudiment.

Com no abans de marxar de la zona, una foto del grup amb aquesta meravella d'art romànic, i de les esglésies més valuoses de la nostra terra després de las de Boi/Taüll. Hem continuat cercant forns de calç, alguns bastant deixats i un darrer molt atraient, al que hem pogut entrar fàcilment i anar cap a la Font de Sant Pons, on a part de brotar aigua, podem veure el típic sofreix amb pedres per fregar la roba, amb pendent cap a la balsa d'aigua que aquell indret podem gaudir-la.

Ja ens adrecem cap al Pont Gran del Lladoner, ja de tornada, però la sorpresa és que aquest cop el passem per al mig per la part inferior, amb passos oberts geomètricament configurats, que a mi personalment m'ha donat l'impressió de veure un temple egipci. Un pont que la seva construcció va superar els 30 anys i fins al 1802 no es va obrir. Iniciat a mitgans del segle XVIII, amb regnat del borbó Carles III, i acabat el segle XIX, amb un altre borbó, en Carles IV. Increïble construcció, amb milions de tones de ciment, com ens ha dit l'historiador. Un pont que al seu moment va ésser construït per a fins militars. Té una llargada de 120 metres i una alçada màxima de 32, i està edificat amb 9 arcs a la part baixa i altres 13 la superior.

Arribem a l'aparcament a la 1 del migdia. Ens acomiadem i li agraïm al Pere haver pogut conèixer una mica més Vallirana i part dels seus entorns. Quedem per a veure'ns a la propera matinal, la (77), que tindrà lloc l'11 d'octubre d'enguany. Aquest cop anirem baix el GPS d'en Miquel Canals i l'Alfons, als Cingles de Bertí, un lloc increïble ple d'atractius tan de flora, com fauna i com no sense oblidar alguna grimpada i algun pas equipat que la farà molt atractiva.

Una abraçada a tots

Crónica: Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Julian, Magda Costa, Miquel Canals, Pere Abella

Edicio i muntatge: Manel Almendros