Alfons Capmany
![]() |
Alfons Capmany
![]() |
L'Alfons, com molt bon previsor, em va comentar portar la primera sortida de l'any a La Salut, recordant les que havia fet jo uns anys enrere. Amb l'objectiu de fer «salut» a l'ermita de La Salut.
En plena tardor, la Magda ens ha preparat una matinal a prop de casa seva (Pallejà) i l'objectiu és pujar per l'Església de Santa Maria de Cervelló i fer el Puig Vicenç. Inicialment teníem programat el dimecres 10 de novembre i llevat els pronòstics de pluja i tempestes arreu, amb molt bon criteri, l'ajornem per al dia 17 de Novembre.
Aquest cop el dia ens acompanya i ens trobem en el punt d'inici de la matinal 25 matinaires. Aparquem a l'espai sota l'Església de Santa Maria de Cervelló i gaudim de les primeres fotografies que envolten aquest bell indret. L'església està tancada però iniciem el camí cercant els corriols on trobem unes tombes tallades en plena pedra.
Els corriols per els que ens porta la Magda son un reflex de la tardor,
fulles de tots colors que ens acompanyen un bon tram, passant per la masia de Can
Sala de Baix, fins a prop de la masia de Can Riera. Es hora d'esmorzar i fem
una paradeta per recarregar les piles i iniciar el tram de pujada
fins al Puig Vicenç.
Tenim un petit grup que va justet i és queden a peu de pista i la
resta cap amunt, a cercar el cim i gaudir d'unes vistes magnífiques. Fem la foto
de grup que penjarem a la nostra xarxa.
Ja iniciem altre cop la baixada i gaudim com nens i nenes,
fen uns ràpels de baixada per la part superior de les Penyes de Can Riera,
amb corda fitxe per dues roques que ens fan a tots gaudir , altres tremolar, i fins i tot un amb quasi mig dit amputat....
Passem per indrets molt acollidors, com la Penya del Cucut i la
Balma del Cucut, un indret preciós, on trobem una parelleta fent fotos, quasi de
professional.
Ja anem cap a cercar el camí de tornada, quan ens trobem amb un
tractor XXL, i la Magda ens té una sorpresa molt agradable i molt dolça, ja que
amb l'Alfons han preparat, amb secret de sumari. Va ser el dia 3/11 quan vàrem fer els onze anys de les nostres estimades matinals entre setmana.
La sorpresa és anar a veure la pastisseria de la Magda a Pallejà,
els que vulguin acompanyar, i allà el Cristòfol ens ha preparat una COCA
impressionant, que, com no, acompanyarem amb cava i farem un brindis per la
magnífica matinal que la Magda ens ha preparat i un brindis per la continuïtat
de les matinals. Molta salut i companyia
Ens acomiadem tots i cap a casa, que són les 3 de la tarda, però ha
valgut la pena, ja que hem gaudit molt.
Fins a la següent que el Pare Nöel, pessebre, ajudants, tast i l'amic matinaire ens esperan a la Mola el pròper 15 de desembre d'enguany.
Gràcies a tots
Magda/Alfons
Es el 13 d’octubre del 2021. Puntualment a les 7h. del mati ens trobem a l’Escardivol disposats a passar un bon mati.
Deixarem els cotxes a Sant Julia de Cabrera, a uns 100km de Rubí i una hora i mitja de carretera, i comencem a caminar que encara no son les 9h.
El dia es presenta esplèndid, el sol ja fa reflectir el verd esplendorós dels prats del Cabreres, i enfilem el camí que ens portarà a l’osca de Cabrera tot passant per alguns trams de grapes de ferro que ajuden a superar les rampes mes complicades del camí.
Tal i com anem guanyant alçada la panoràmica es va ampliant amb les vistes d’Osona, el Montseny, i fins i tot comença a sortir el Pedraforca.
Ja gairebé dalt i abans d’endinsar-nos al pla de falgueres travessem el imponent bosc de faig que fa les delícies de les càmeres fotogràfiques i mòbils.
Som al mirador de l’osca de Cabrera, just al davant tenim el Santuari i una alta senyera en el punt culminant poc abans d’arribar-hi.
Una curta destrempada ajudats per uns esglaons metàl·lics i un passamàens faciliten el camí, i ja estem caminant per sobre el vertiginós cingle que ens porta als plans del Santuari de Cabrera.
Les vistes vers la part contraria a la que pujem son igualment magnifiques, els prats amb els ramats pasturant, el Puigsacalm, Vall d’en Bas, el pla d’Aiats,....
Esmorzem al peu del Santuari (entre setmana tancat), la Rosa i jo no podem evitar l’emoció que sempre ens regala aquest magnífic lloc, dons es on ja fa bastants anys ens vàrem casar, i agraïm les felicitacions que de tots rebem, fins i tot en Pere ens mostra unes fotos que porta en el mòbil d’aquell dia,... no, no pretenc amagar el dia... un 23 de Juny del 1979.
Baixem per les escales, una rapida baixada fins el coll de Cabrera i per un camí amb una mantinguda pendent dins el bosc, ens porta fins els verds prats de Sant Julia de Cabrera on tenim el cotxe,... comiats i a dinar a casa.
Orland Pons