74. Rubi, nous itineraris

Avui ha estat una matinal molt especial, per primera vegada no hem hagut d'agafar el cotxe ni el bus ni el tren, sinó que hem sortit a peu i des de casa nostra, la ciutat de Rubí.

A les 8 del matí ens hem reunit a l'Escardívol, punt de trobada habitual, i aquest cop sí, nou rècord de participació, ja que hem assolit la xifra de 40 participants.

En Toni Bayón, amb el Jaime (invident), han marcat el ritme de la matinal, un recorregut per part dels camins que formen la Xarxa Local d'Itineraris, que membres del Centre, junt amb Rubí d'Arrel i Ajuntament han reobert. Molts d'ells eren abandonats, i amb la reobertura es buscava donar a Rubí uns espais verds per poder-ne gaudir amb família, i per a persones amants de la natura.

Sortim cap al Castell i, ja passat el pont per anar a Can Xercavins, a la dreta ens enfilem i ja tenim la primera sorpresa del dia, al veure camps llaurats de blat i al fons de tot Montserrat, anem a cercar el Torrent de Can Xercavins rodejant els camps, a fi de no trepitjar-los.

Tenim un ensurt quan un dels matinaires, en Joan, s'entrebanca i cau i es dóna un fort cop a l'espatlla. Com que li fa mal, li fabriquem un cabestrell amb un mocador i es retiren amb la seva parella i quedem que ens tindrà al corrent del diagnòstic i de com evoluciona.

Creuem la masia de Can Xercavins, i en Toni ens en fa alguns comentaris. I ja anem a trobar l'encreuament de Can Feliu, l'Sportenis i cap a la font de Sant Muç, on esmorzem i ens hidratem, tenint en compte que fa molta calor, uns 32 graus.

L'Isaac Aguareles, responsable del Voluntariat per la llengua (VxL) al Servei de Català de Rubí, ha dit unes paraules sobre la seva tasca. La resposta del grup no s'ha fet esperar i un parell de matinaires s'han apuntat a fer de voluntaris lingüístics. Val a dir que avui n'eren 9, del VxL, tot un èxit, que ha contribuït a la superació de l'anterior rècord de 36 participants en una matinal.

De Sant Muç ens adrecem a Can Roig a la recerca de dues fonts més, les quals es troben en entorns ombrívols, cosa que ens permet rebaixar la forta calor que ja portem a sobre. També fem una parada a les ruïnes de Can Guilera i anem a veure la font de Can Guilera.

Ja per acabar, baixem en direcció a La Llana, i passem al costat del pavelló on tenim el rocòdrom del CER. Igualment passem pel Pont de Can Claverí, lloc emblemàtic, el qual era un aqüeducte en època romana.

Al Castell fem la foto de grup i donem per finalitzada la matinal. Val a dir que hi arribem a una hora molt bona, cap a les 13 h, i així evitem una punta de calor que sobrepassarà els 32 graus.

En nom del grup de matinaires del CER, voldria donar les gràcies al Toni, pel recorregut tan bonic i interessant per on ens ha guiat, alguns dels indrets encara desconeguts per a molts de nosaltres. Gràcies al Toni, igualment, per la lliçó de compenetració i bona entesa amb el company Jaime, invident. Gràcies, igualment, a l'Isaac i a la resta de participants del VxL, i a la resta de matinaires en general, perquè entre tots continuem fent història, continuem fent Centre i fent Ciutat.

Mentrestant, ja es treballa a preparar la matinal estrella, la qual tindrà lloc el dimecres 19 de juliol i durarà tot el dia. Sortirem a les 6 del matí i anirem cap al Berguedà, a fer el Pedraforca des de Gòsol, i dinarem com és tradició en un restaurant de la zona. Acomiadarem així les matinals fins la tornada de vacances. Recordeu que el dilluns 17 de juliol, a les 19.30 h, farem una reunió informativa al Centre. Concretarem aspectes logístics com ara cotxes, assegurances per als no federats, i alguns aspectes del recorregut, que ja assenyalem que serà de dificultat moderada alta.

Una abraçada

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals i Pere Abella.
Edicio i muntatge: Manel Almendros
Correcció literaria: Issac Aguareles (Grup de Voluntaris per La Llengua)

73. La Serra de l'Obac

24 matinaires sortim de Rubí, a les 8 del matí, cap a l'aparcament de l'Alzina de Satlari a l'Obac, on ens espera un, i recollim a la benzinera de Terrassa a 2 més i a l'inici en Joan fa una breu explicació del recorregut d'uns 10 km. Una circular que la iniciem a la part baixa de l'aparcament per anar a l'Espluga i al tornar tancarem grimpant i desgrimpant el Turo de La Pola.

Ens dirigim cap a l’espluga, passem per la cova empedrada, amb matalàs i tot i amb una espelma, encara que entro dintre no les tinc totes dels possibles ocupants que poden corre per la manta...

Arribats a l’Espluga podem fer la primera ascensió del dia, pugem al Turo de l'Espluga, baixarem per gaudir de la boca d'accés de l'Avenc de l'Espluga i farem parada per esmorzar a la Balma de l'Espluga, on arribem a les 10:45 i havent seguit uns corriols molt bonics.

Acabats d'esmorzar baixem per pasar per un indret anomenat Salt del Tinell i seguint camí anem a parar a la Font de la Pola, on carreguem d'aigua i anem a fer una grimpada per la canal del Sud-Oest que ens portarà cap al TURO DE LA POLA, 929 m. Fem las fotos de rigor després d'una grimpada que cinc matinaires desisteixen de pujar i ens trobem ja a l'aparcament.

Una matinal molt bonica. Hem passat per paratges i alzinars molt bonics, corriols entrecreuats que en alguns moments són fàcils de perdre. I ja pensant amb la propera matinal per al 14 de juny. Aquest cop anirem a fer trams de les noves xarxes itineràries que tant ha participat el centre junt amb Arrels i l'Ajuntament de Rubí, per a conèixer una mica més aquests espais de la nostra ciutat i poder donar-lis publicitat a la màxima gent amant de la natura.

Joan Urquizu i Alfons Capmany.

ALBUM DE FOTOS

Fotografia: Gabriel Alsina, Julian, Manel Almendros, Miquel Canals i Orland Pons
Edició i muntatge: Manel Almendros

72. El Matagalls

Com cada any i tradicionalment tenim la nostra particular Matagalls Montserrat, però com a trilogia, la fem per separat cada any una matinal al Montseny. una o més d'una a Sant Llorenç-L'Obac- Mola, i l'altre a Montserrat.

Avui, a les 7 del matí sortim de Rubí 28 matinaires i amb en Feder, que ens espera a Collformic, serem 29. A darrera hora hem tingut 3 baixes més altres 3 habituals per diferents motius. Varem preveure el Bus de (40) i anirem més amplis del normal.

Va ésser el 9 de març de 2011, quan vàrem fer el nostre primer Matagalls, des de Sant Marçal, i aleshores érem 3... Si tres, en Manel en Magí i Alfons. He fet un petit resum de les sortides al Montseny:

- 09/3/11, 3 participants; 11/4/12, 9; 13/3/13, 7: (Anècdota: Matagalls amb neu. Mireu al blog les fotos. 12/3/14, 17; 11/3/15, 27; (record matinals fins a 11/1/17 Mura, 36); 10/2/16, 23; 19/4/17, 29

Durant el trajecte l'Orland, li comenta al xofer l'accés per pujar a Collformic i com ha d'agafar l'altra carretera per recollir-nos a Sant Marçal. Seguint els protocols del Centre, ens explica com anirà l'excursió, molt senyalada. Farem una parada a una font per esmorzar i demana que anem el més junts a ésser possible, doncs es preveu molta boira, encara que el temps canviarà a millor durant la segona meitat del mati, com així ha esdevingut.

Arribats a Collformic tenim pluja en el trajecte des de Rubí i el cel pinta emboirat. Com no, iniciem la pujada amb molta boira i sensació tèrmica baixa, uns 5 graus. Algú no portava guants, i ja sabem que a la muntanya sempre es millor portar de més que de menys. A pesar de tot anem pujant.

L'Orland ens ha comentat que aniríem a esmorzar per sota el Matagalls (preveient el temps, la boira i vent) i per al camí ja trobem las primeres Salamandres. Tenim debat per el matí que si Tritons, que si Salamandres.... Finalment es tracta de Salamandra comú. Podem fer las fotos, ja que en trobem 3 durant el trajecte i els colors peculiars grocs i negres les fan molt atraients i diu la veu popular que porten SORT.

Arribem a la Font Freda, on esmorzem tots junts. Estem solament a 15 minuts de pujada per assolir el Matagalls, ple de boira i ens creuem amb un grup de Collbató que just arribàvem a l'aparcament de Collformic al moment que nosaltres ja iniciàvem l'excursió.

Fem fotos com podem i la Eulàlia té la mala sort de, al saltar un esglaó, torzarse el peu i fer.se un esquinç. En baixar amb calent no ha tingut problemes, però a Rubí, ha anat al Cap i li hi han immobilitzat el peu. A recuperar-te Eulàlia, que les teves fotos omplen molts el bloc de les matinals, acompanyades, com no, per les floretes.

Mirem de no estar molt de temps a dalt, i després de l'ensurt de l'Eulàlia, ja cap avall. Baixant comença a sortir el sol. Increïble, passem dels 3 graus a 18/20 de sobte. Arribem a Sant Marçal, on el Bus ja ens està esperant i cap a Rubí, on arribem a les 2:15.

Una matinal diria jo mitga INVERNAL-PRIMAVERAL. Si increïble el 19 d'abril i amb anorac, guants i cap tapat.

Ja us emplacem per la següent, 10 de maig, on aquest cop col-laborará en Joan Urquizu. Ens ha preparat una volta circular per L'Obac molt interessant. Anirem amb cotxes particulars fins a l'Alzina de Sal.lari i amb sortida a les 8 de l'Escardivol.

Com sempre, agraint la assistència a tots, i records als que avui per diferents motius no han pogut vindre i com no gràcies a l'Orland, per la col-.laboració.

Alfons Capmany i Orland Pons

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Manel Almendros i Miquel Canals
Edicio i muntatge: Manel Almendros

71. Collserola

He tingut la responsabilitat de portar la sortida de Collserola que se'm va encarregar (amb molt de gust) a la reunió del mes de setembre. Per fer un recorregut diferent pels matinaires i no anar a La Mola, es va triar Collserola. Com que la vàrem fer ara farà 5 anys i per no repetir el mateix recorregut i no passar per dins Vallvidrera, vaig triar un altre itinerari. Aquest nou recorregut el vaig descobrir uns dies abans de preparar la ruta, amb una visita a la Vil·la Joana.

 

Comencem la sortida veient el pantà de Vallvidrera, però abans d’arribar-hi fem una petita parada a la Mina Grott, un túnel des d'on es canalitzava l’aigua del pantà fins a Sarrià. Pels volts del 1908 varen fer-hi circular un trenet que duia gent de Barcelona a gaudir de la natura de les valls de Collserola. Després d’estar al pantà, que va ser construït l’any 1860, anem en direcció a Vil·la Joana, a la qual va passar-hi els seus últims anys Mossèn Cinto Verdaguer.

Des d'aquí anem pujant la serralada per passar pel coll de la Vinassa, arribem a la cara nord i baixem fins al viaducte de Can Ribes, a on parem a esmorzar. Després de recuperar forces i abans d'agafar el corriol que ens portarà a sant Medir, faig una petita explicació de l’origen del viaducte. El va construir la família Ribes, per salvar una torrentera i arribar a la que havia de ser la seva gran mansió de segona residència. Només es van fer els fonaments, com es pot apreciar a simple vista.

Arribem a Sant Medir i fem la foto de grup -aquest cop sortim tots!- gràcies a un fotògraf espontani –un ciclista-. Comento si saben la llegenda de les faves de Sant Medir. Un cop explicada la dita, anem en direcció a Can Borrell, però abans fem una petita parada a Sant Adjutori, ermita rodona totalment reformada on a pocs metres hi ha un forn ibèric molt ben conservat.

Quan arribem a Can Borrell agafem el PR-C-38 que ens endinsa a un bosc força selvàtic, tenim en compte que estem a escassos metres de Sant Cugat. Passem per dues fonts: la de l'Ermetà i la de Sant Vicenç, aquest cop seques.

Arribem a Sant Cugat i per la carretera de l’Arrabassada anem a agafar el tren. Sí, sí, he dit en tren! Aquest cop els matinaires hem anat en tren! De Rubí al Baixador de Vallvidrera en anar i la tornada des de Sant Cugat. A les dues ja estàvem a casa, satisfets per una bona sortida i un bon dia.

Miquel Canals

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Manel Almendros, Miquel Canals, Rosa Alsina
Edició i muntatge: Manel Almendros 

70. Les Tines del Flequer

"Descobrim un secret ocult durant molts anys.

Les Tines de Sant Llorenç del Munt i l'Obac van quedar abandonades després de la fil·loxera. És un patrimoni únic que a poc a poc va sortint d'entre la malesa i que, fins i tot, ara tot just comença a tornar a la vida."

Cori Calero, periodista de TV3

Aquesta va ser una sortida entre cultural i esportiva. Es tractava de visitar les Tines de la Vall del Flaquer, tot explicant l'història que ha estat oblidada durant cent cinquanta anys.

Efectivament, durant el S-XIX, la fil·loxera va malmetre la majoria de vinyes a Europa, però abans d'arribar a Catalunya, els pagesos varen saber aprofitar la gran demanda que els venia d'arreu, i es van afanyar a plantar vinya fins als llocs mes inaccessibles com la serra de l'Obac, mitjançant terrasses.

El problema era treure la collita a través d'aquell terreny tan escarpat, de manera que varen idear de posar les tines a peu de vinya, i a prop del riu per aprofitar l'aigua necessària per netejar-les. Aquesta estratègia els va permetre fer les primeres operacions de premsat (el raïm es trepitjava amb els peus), i fermentació just molt a prop d'on es feia la verema, així només calia transportar el vi després de fermentar.

En tot el Bages, s'han catalogat 103 tines enmig de les vinyes en diferents estats de conservació. Algunes es troben aïllades, amb només la seva barraca adossada (13 en total) i altres formant conjunts (les 90 restants). Aquests conjunts són considerats com les construccions més interessants: tres, quatre o més tines construïdes simultàniament (sortia més barat) i que, de vegades, posseïen en comú una premsa per la brisa residual. Aquesta era l'única eina col·lectiva, ja que cadascuna de les tines eren usades individualment pel seu propietari.

La major part són de planta circular (81), tanmateix n'hi ha de rectangulars (12) i mixtes, amb dipòsit circular i parets exteriors rectangulars (10). Les seves capacitats són entre els 1200 litres de la més petita i 31 000 la més gran. No solien passar dels 2,5 m de diàmetre ni dels 3 de fondària. Per a la seva construcció s'utilitzava pedra presa amb morter de calç, folrant les parets interiors amb rajoles vidriades quadrades, planes o lleugerament corbades.

S'aprofitava el desnivell del terreny per fer-hi dos pisos accessibles tant el de dalt com el de baix. La part superior, amb la porta per accedir-hi, es realitzava amb pedra seca i la coberta es construïa en falsa cúpula, amb una capa atapeïda de terra per impermeabilitzar-la, alhora que feia d'aïllant tèrmic. En aquesta capa de terra hi plantaven vegetals amb arrels petites com els lliris. Aquestes arrels s'arrapaven als materials, i evitaven que les lloses es moguessin.

A la part inferior hi havia una obertura per buidar el vi ja fermentat, protegit normalment a dins d'una barraca de pedra seca adossada a la tina.

Quan la fil·loxera va arribar a Catalunya, els viticultors varen haver d'abandonar les vinyes i les tines van quedar oblidades. Amb el temps la vegetació es va anar apoderant del paisatge, i actualment costa de creure que en aquest indret, actualment cobert per bosc de pins, hi havia terrasses plenes de ceps.

L'Excursió 

Deixem els cotxes passat El Pont de Vilomara, i enfilem cap al primer grup de tines: La Bleda, a on hi ha parada i fotos. El cami segueix pel torrent del Flaquer fins a les tines de Les Tosques. Continuem cap a les tines de l'Escudelleta, i aquí s'agafa un corriol que transcorre pel mig del bosc (abans tot era vinya), fins a les tines d'En Ricardo, segurament les més espectaculars, per la seva dimensió i quantitat.

Esmorzem i ens dirigim cap al camí del Flequer, a on hi trobem diversos grups de tines fins a la masia del Flequer, actualment abandonada. Sembla que aquí hi va haver alguns episodis històrics amb els maquis, segons ens explica un veí de la zona.

La masia està deshabitada i amenaça ruïna, de manera que hi han posat tanques per impedir el pas dels vianants. A causa d'això ens veiem obligats a enfilar-nos per un marge, amb la finalitat de trobar el camí que continua fins al cim d'un petit turo. Arribats a la carena, ens trobem amb una vista espectacular sobre Montserrat i el Pirineu tot nevat al fons. El paisatge és magnific i el camí ens du fins a l'ermita de Sant Pere d'Oristrell, que trobem tancada. A continuació anem fins a la masia de Can Oristrell, per baixar ja en direcció al parking. Una excursió magnifica que hem fet 33 matinaires, i que segur que recordarem durant molt de temps.

Pere Abella

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Joan Vallés, Manel Almendros, Miquel Canals, Orland Pons, Pere Abella

Edició i Muntatge: Manel Almendros

69. Mura: 6e Aniversari

Aquesta era la matinal número 69, un número màgic perquè ha representat el rècord de participació de matinaires, 36 persones!!!, de les quals 4 de Terrassa i 2 de Sabadell. L'anterior rècord estava en 27 matinaires, de manera que ha quedat àmpliament superat.

Veient com anaven les inscripcions, l'Alfons ja havia canviat l'autocar de 30 pel de 40 persones, així doncs vàrem poder anar tots junts cap al coll d'Estenalles. El fred és molt viu. Cal dir que ens trobem en una setmana de temperatures extraordinàriament baixes, però tenim la gran sort que no fa vent i el dia és molt clar, amb un cel radiant.

Aquesta és una matinal clàssica, que fem cada any pel gener. El repte era trobar un nou camí, per no repetir el que passa pel Coll de Boix. La proposta va ser passar per la Falconera, es a dir paral·lels a la carretera de Mura. Es tracta d'un camí molt bonic, i aconsellable per baixar fins a Mura, ja que és molt distret, tan aviat va per dalt de la carena amb molt bones vistes, com per dins del bosc amb trams de gran bellesa.

De coll d'Estenalles baixem fins a una corba de la carretera i enfilem cap al mirador de la Falconera, parada obligatòria amb foto. La vista és extraordinària. El sol comença a sortir sobre les muntanyes nevades del Pirineu, donant un to rosat a la neu. No tenim paraules per expressar aquest moment tan meravellós.

Seguim cap al peu de la Falconera que no es pot pujar sinó és escalant. A continuació, agafem el camí per dins del bosc fins al turo de en Llobet. Una altra parada per contemplar el paisatge, i bones vistes sobre Montserrat. Ja faltava poc per Mura i cap a les onze del mati arribem al Restaurant Laika a on ens tenen preparat un bon esmorzar.

Al restaurant ja ens coneixen ja que hi anem cada any, i el tracte és exquisit. De fet han obert expressament per nosaltres. L'ansia per menjar els cigronets de Mura és tan gran, que arribem a esgotar les existències del restaurant.

Per postres hi ha pastís i cava d'aniversari: és el 6è any de Matinals. Per aquest motiu, l'Alfons ha preparat uns petits recordatoris als matinaires que han fet més de 12 o 26 matinals.

Cap a les 2 del migdia ens enfilem a l'autocar per tornar a Rubí, satisfets, contents i amb la panxa ben plena. Fins a la propera matinal.

Pere Abella

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Gabriel Alsina, Miquel Canals, Orland Pons, Pere Abella

Edició i muntatge: Manel Almendros 

68. El Pessebre

Aquesta matinal, la 68, ha tingut un especial significat per mi, llevat la intervencio quirúrgica de l 19 de setembre. No tenia gens clar si el meu estat fisic i el maluc esquerra estaría en condicions per poder compartir-la junt amb altres 20 matinaires. 

No ha estat un record de participació, llevat la baixa per diferents motius de 7 matinaires habituals, però d'entrada és la la clàssica MATINAL DEL PESSEBRE I ESMORZAR DE NADAL. Amb l'Orland, fins al darrer moment, no teníem decidit el lloc per a celebrar-la, si l'habitual a La Mola, o a un restaurant (club Epyc) de Matadepera, que ja havíem parlat amb el seu gerent Pablo, o el Casal de la Gent Gran de Matadepera, que al dos els i agraïm el tracte rebut, encara que finalment el dilluns 12 vàrem decidir LA MOLA. A dos dies del 14, dia de la matinal, vàrem contactar amb el Pep de la Mola, per fer la reserva de taula, i corrent avisant a tothom de la decisió final e inclús aprofitant com fem sempre de avançar la comanda per esmorzar segons cadascú prefereix, i d'aquesta manera guanya temps.

Vaig provar el dia 8 de pujar des de can Robert a la Mola, i objectiu complet, sense cap molèstia al maluc operat i la cama esquerra perfecta com no, sense oblidar els bastons de muntanya.

Teníem un problema en el pessebre, doncs l'any passat al baixar-lo em va caure i és va trencar en cents de trossos. En Toni Bayon es va oferir per buscar un altre Sant Josep i en va trobar un però bastant més alt que el propi pessebre. L'Orland, en la seva qualitat d'enginyer, ha intervingut i reduït al Sant Josep, per cabre dintre el pessebre i l'operació a estat un èxit fabulós.

A les 8 ens trobem a Rubí 19 matinaires, ja que a Terrassa en esperen en Joan i Pilar. Iniciem la marxa i en arribar al nostre lloc habitual, en Maño i el Toni preparen la col·locació. Fem servir per seguretat la corda que porto. Ja instal·lat el pessebre, varis valents, com Nuri II, Gabriel, Joan, Héctor.. Fan l'adoració, mentre la resta firmem al llibre de recordatori que deixem al costat pessebre amb l'escut del cer de Rubí i la secció de Matinals..

Anem ja una mica curts de temps i em poso a davant per mercar el ritme... Accedim a La Mola creuant camins que els hi agrada a la colla. Arribem a dalt, però abans la Rosa Gabriel i jo avancem de la resta a la fi de fer els preparatius de la comanda, numeració de regals, números del sorteig... En arribar la resta ja enfilem tots a l'Ermita, doncs tenim la primera sorpresa: el fet de cantar en Josep Benet una Nadala, una altra amb la seva esposa Empar i una tots junts, que a donat un toc d'elegància a l'acte. Com no la coneguda 25 de desembre...fum.fum... Però ja pensen en els ous i botifarra.

Ja dintre, la Laura i en Pep, la Mola, ens van servint a tots mentre que la Rosa i Gabriel han repartit els postres recollits que cadascú ha pogut portar. Arriba l'hora del nostre joc AMIC MATINAIRE. Tots hem portat un regal de menys de 5 euros i al sortir de l'ermita la Rosa ha donat uns números fets per ella i en  Gabriel ha posat número a cada un dels regals. El Papa Noel i els dos ajudants es preparen a un racó del restaurant i un muntanyenc fa unes fotos. La Rosa canta els números els regals que el Gabriel ha introduit en una gran saca plena fins a dalt i els repartim entre tots.

  Ja es tard. Prenem cafè i xumets que el restaurant ens ofereix d'obsequi així com unes participacions de loteria. 17 participacions de 4 cèntims cada una d'elles, fen un total de 0,68 cèntims del número 08230, que jo guardaré amb cura a veura si ens toca quelcom.

Com sempre, i sense perdre la practica, agafo un salva plats, faig les quadrícules per participant i en Manel va cantant plats que anem distribuint. A part las despeses comunitàries, com amanides porrons que o repartim entre els que em participat.

Finalment ja iniciem la baixada, per camins diferents. A Can Poble coincidim amb l'Oriol, que aquest dia es cuida del bestia per carregar els materials que diversos industrials deixen a Can Poble, i els porta amb els cavalls cap a la Mola dia a dia. Ja cap el final del recorregut tornem a passar per davant el pessebre. Està tot igual com el mati hem posat (només faltaria), i ja ens acomiadem desitjant-nos un BON NADAL a tots i BONES FESTAS  per als que avui no ens han pogut acompanyar.

Una matinal per recordar. Pessebre, nadales, esmorzar de Nadal, amic matinaire i la il·lusió complerta de haver aconseguit poder arribar a temps, per acompanyar a tot el grup, i ja pensant en l'any nou. El dia 18 de gener de 2017, la matinal 69 a  Mura. Cel-lebrarem el 6è aniversari, i repartirem placas per als matinaires que han assolit les 12-24 i 36 matinals.

Gràcies a tots. A l'Orland, que ha estat pendent durant aquest temps de la meva evolució i que avui amb esforç ens ha acompanyat; la Rosa i en Gabriel; Josep Benet i Empar; Antonio el Maño i Toni; i la resta per la grata companyia.

A tots una abraçada.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Crónica: Alfons Capamany
Fotos: Gabriel Alsina, Joan Valles, Miquel, Canals, Manel Almendros
Edicio i muntatge: Manel Almendros